TUNÍSIA

La bellesa del desert i els oasis.

Tunísia és un dels països més petits del nord d’Àfrica, pero la seva estratègica posició l’ha convertit en escenari d’importants capítols de la història. Fenicis, romans, vàndals, bizantins, àrabs, otomans o francesos han intentat conquerir les seves terres i dominarles en diferents èpoques de la Història.

En aquesta ocasió varem viatjar fins a Hammamet, una destinació turística de platja situada al sud de la capital de Tunísia on els allotjaments són econòmics. No us cregueu que vàrem estar tirats a la platja solament, sinò com és de costum en els nostres viatges, Lorena i jo vàrem decidir explorar la zona alquilant un cotxe amb xofer/guia. Una altra possibilitat és l’alquiler de vehícles sense conductor. Aquesta és una opció poc recomanable per a un turista ja que les carreteres a Tunísia no responen als estándars d’Europa. La senyalització és mediocre, es molt fàcil perdre’s i en algunes zones hi ha molt de bullici de furgonetes, carros y de motos. No hi ha una gran “cultura” automovilística i és molt fàcil trobar-se en un accident. Amb la qual cosa, vam acordar un preu econòmic amb un xofer autòcton cada dia que a la vegada ens feia de guia i ens explicava els costums dels país. Vàrem compartir transport amb una parella fantàstica que vàrem coneixer allí, el Roger i la Lola.

El primer dia vàrem disfrutar de la platja i vam explorar el centre de Hammamet i la seva fortificació. També ens vam desplaçar fins al centre de Nabeul amb bus per veure els comerços d’artesans.

El següent dia vam decidir anar a la capital Tunis, Cartago i Sidi Bou Said:

- Tunis: Comparada amb les capitals d’altres països, no resulta molt més gran que la resta de les ciutats del país. El centre de la capital és fàcil de recorrer ja que els llocs més bonics i d’interès es troben en l’interior de la medina i de la «ville nouvelle», la part nova. El principal atractiu de la ciutat resideix en la vella medina, a la que s’accedeix per la monumental Porta del Mar (o de Francia). En la medina es troba la mesquita Az-Zituna i al seu voltant, una munió de carreron zocos coberts, agrupats per gremis, amb cafetins antics plens de sabor.
- Cartago: va ser fundada pels fenicis. En lloc de mantindre-la amb l’esplendor i la gloria que va tenir en l’antiguitat, els romans la van demolir i les seves ruïnes son l’únic que poden visitar avui en día.
- Sidi Bou Said: és un poble coster situt a uns 20 km de la ciutat de Tunis. El nom del poble significa “El Senyor aquell que”. Desde 1920, el poble destaca per la llei que obliga a tots els habitants de la localitat a pintar i mantindre les seves cases de color blanc, menys les portes, finestre i reixes que han de ser de color blau clar.

Els altres dies vàrem empendre un tour cap al sur del país passant per: Sousse, Kairouan, El Jem, Tamerza, Chebika, Matmata, Tozeur, Chott El Djerid i Douz.

- Kairouan: La ciutat musulmana més sagrada d’Àfrica i la quarta en el mòn després de La Meca, Medina i Jerusalem, i está situada a 57 km l’oest de Sousse. Per als creients, set viatjes a Kairouan equivalen a una visita a La Meca. Les muralles daten de l’any 1052, i la Medina (l’antic districte musulmà) té nombroses mesquites i torres, així com bullicioses tendes i cafès. Hi ha una gran varietat de souks (mercats) on ofereixen alfombres, tapets i artícles de pell que fan famosa a la ciutat. Altres llocs d’interès son la Gran Mesquita, del segle IX (la més antigua d’Àfrica), el mausoleu Sidi Sahbi i l’esplèndid zawia (pati) de la casa de Abid El Ghariani, del segle XIII.
- Anfiteatre romà de El Jem: Aquesta enorme construcció comença sorprendre abans d’arribar, doncs es divisa a varis kilòmetres de la ciutat. Hi ha pocs monuments tan impresionants como aquest, de similars dimensions al de Roma. La seva estructura, en excel·lent estat de conservació, s’alça amb superioritat sobre les petites vivendes de la localitat, formant un contrast sorprenent. El coliseu fou acabat en el 238dC i actualment té una capacitat per a 30,000 persones, superant la població total de la ciutat. A l’estiu, es celebren concerts i altras esdeveniments culturals. Cuando no està en ús, és possible pujar fins les grades superiors i observar l’àrid paissatje dels voltants. També es poden explorar els seus dos pasadissos subterrànis pels que desfilaven gladiadors, lleons i presoners enviats a una mort segura sobre l’arena. Aquest monument, un dels més valuosos de la Roma africana, és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
- Tamerza: és un balcó penjant sobre el desert del Sàhara i l’oasi de muntanya més gran de Tunissia. El seu principal atractiu es troba a 2 Km abans d’arribar al poble; la carretera descendeix per un paisatge de muntanyes vermelles i crestes rocoses, entre barrancs profundses troba el canyó de Tamerza. Una sendera plena de parades de souvenirs ens porta fins la “gran cascada”, les aigües de la qual provenen del riu El Khanga. La veritat es que amb aquest nom, un s’imagina molt més gran aquesta cascada, pero tan sols té 10 metres d’alçada. Si més no, és tot un mèrit trobar una cascada en mig del desert i d’aquest paisatge tan inhòspit… Aquí es van filmar algunes escenes de la película “El Paciente Inglés”, així com pel·lícules bíbliques.
- Chebika: es tracta d’un altre oasi de muntanya. La millor manera d’explorar Chebika i el seu palmeral es pujar per la sendera pedregosa que porta a les ruïnes de la antiga ciutat, on es poden contemplar unes magnífiques vistes de la serralada del Baix Atlas, que forma un canyó de 150 metres d’alçada amb el palmeral als seus peus. Desprès es baixa per unes escales excavades en la roca, fins a un bonic barranquet. Recorrent la sendera s’arriba a una petita cascada que alimenta un manantial.
- Matmata: Son especialment característiques de la ciutat les anomenades “Cases Troglodites”. Aquestes són cases construïdes excavades en la muntanya, on es buidava el centre per a crear un interessant pati; les habitacions comuniquen i ventien a aquest pati central i apenes son visibles desde l’exterior. Com avantatges: eren fàcilment defensables i protegíen del fred de l’hivern i de la calor a l’estiu. El principal problema és que en cas de grans plujes, l’aigua no s’evacua bé i la muntanya es pot derrumbar fàcilment, donat que no és rocosa sinó formada por arenes. Les cases tenen diverses habitacions, cuina, bany i tot el necessari, pero ja no estàn habitades per necessitat; únicament unes 50 famílies viuen allí per a cobrar per les visites.
Es un importante reclam turístic i existeixen en la zona diversos hotels; uno de ells (el hotel Sidi Diris) fou utilitzat per a rodar algunes escenes de la Guerra de les Galaxies de George Lucas.
- Tozeur: és l’oasi per excel·lència de Tunísia amb un palmeral amb uns 200.000 exemplars tot rodejat pel Sahara. Els Jardins del Paradís son una atracció de relevancia en la ciutat. Un verdader oasis de peculiars plantes que tan sols poden creixer en un hàbitat tan extrany com el desert. Importants regs artificials i naturales fan que aquest maravellòs jardí sigui únic al món.
- Chott El Djerid: La carretera de Tozeur a Kebili, en el sud-oest de Tunisia, creua un enorme llac de sal anomenat Chott El Djerid. És un viatje espectacular a través d’una única carretera rodejada per un mar de sal que s’extès fins a l’infinit. Djerid és el llac de sal més gran de tota Àfrica.
- Douz: és la porta del Sàhara. Duz o Douz, significa el turó verd, i és l’últim oasis abans d’endirsar-se en el Sáhara. S’arriba per carretera, deixant enrere el llac salat Chott el Djerid, on és tot blanc, i de repent apareixen més de 150.000 palmeres que donen la benvinguda. Pel costat les dunes, la arena, la inmensitat del desert marró i groc, salpicada de dromedaris tombats, en fila, caminant, o esperant a que algún grup de turistes els monte, vestits de saharauis, per a adentrarse un poc dins del Sáhara.

L’ultim dia ens vam desplaçar fins a Port El Kantaui per visitar el centre i els comerços d’artesans.