Tag: viatges

EEUU Costa Oest

Publicat: desembre 16th, 2018

No Comments

United States of America. West Coast.

Un cop més viatjem als Estats units de Amèrica. Aquesta vegada a la costa Oest a principis de Setembre. Passarem uns dies a San Francisco amb el Xavi i la Elizabeth, i desde allí empendrem una ruta circular amb cotxe i avió que ens portarà a veure alguns dels paissatjes més famosos i emblemàtics d’aquell país.

Primer de tot he de dir, que aquest viatja és un déjà-vu. Simplement, l’hem vist tants cops per la televisió en sèries i films que és com si ja hi haguéssim estat.

Actualment hi ha vols directes econòmics amb Norwegian BCN-SFO i amb LEVEL crec. Com a nosaltres no ens quadraven bé les dates vam agafar un vol amb escala a París (a París? pos si, ara viatjem 3 i si és mès barat anar a pegar la volta a París pos…cap allà).

Vàrem passar els 2 primers dies visitant San Francisco i Oakland que és on viuen els nostres amfitrions. Guies de primera com son, ens van informar sobre que podíem veure a la ciutat californiana.



Seguir llegint…


Còrsega CT

Publicat: maig 11th, 2018

No Comments

CÒRSEGA

El gran parc aquatic natural.

Eren un de Ulldecona, un de Roquetes, un de Xert, un de Vilafranca del Penedès, un de Horta de Sant Joan,dos empeltats d’Amposta i un tortosí… no és un chiste… així va començar la Expedició a Còrsega 2018. Un nou canyoning Trip per a descubrir una altra de les millors zones de barrancs a Europa.

Un altre cop amb el Club d’Espeleologia Dinàmic emprenem un viatje a un dels aquaparcs naturals més interessants que he visitat mai. Molta aigua en primavera, tobogans rompe-ojetes, ràpels aquatics, salts…molts salts, marmites lavadora,etc

Vam decidir plantejar la expedició de la següent manera:

Erem un grup nombròs aquest cop amb la qual cosa vam agafar 2 cotxes amb 4 persones cada una carrgats fins als topes de material, roba i menjar. Les aproximacions a l’illa no precissen de tot terreny i hi ha bons aparcaments a quasi tots els barrancs que haviem estudiat.

Seguir llegint…


Aquest any siii…

Publicat: febrer 11th, 2018

No Comments

Aquest any si…sembla que està sent bo de neu.

Segon temporal de neu que pillem aquesta temporada. El primer ens va agafar a Alemania amb els collons a les mans pero aquest ens a pillat a Andorraaaahhhhhh…

Aquí el nostre cotxe:

Fa dues setmanes en la mateixa estació d’esquí ens va agafar un aiguat a ple Hivern. Algo preocupant. Pero aquesta vegada: Bona nevada amb acumulacions grans en pistes que asseguren neu per a tota la temporada, un altra cosa serà a veure si s’estabilitza el mantell nival per realitzar bones activitats de esquí de muntanya.

També a la vora de casa ha caigut la loteria. Portem 2 setmanes de neu amb la qual cosa hem anat a tastar-la a Fredes amb el menut, a Casetes velles i al Montsagre per a evitar les aglomeracions. I desprès una pujada exprèss amb esquis fins a Caro abans d’anar a currar. I es que sempre que neva al Port sòl coincidir amb feina. Pero no hem queixaré, doncs el meu amor per la muntanya és incondicional i si s’ha de pujar a Caro amb més gel que neu, Pos se puja. Si fot un vent que tomba pos apretes lo culet i si los esquis no mosseguen los cantos, pos a practicar la cunya i tonificar los pernils.

Com a curiositat us diré que quan vaig arribar al mirador del cim de Caro vaig veure que algú l’havia netejat i havia fet vivac. Estava clar que no el dia de la meva ascenció perque l’oratge no era adequat pero si el dia anterior. I baixant hem preguntava: Qui debien ser els 2 pollets que han fet lo niu a Caro? : ) Pos resulta que era Josep Domenech i un amic. I llavors m’enadono que quasi sòc un quarenton i que ara només penso en el vivac com un recurs de emergència…..M’estic fent viejunoooorr….

La neu als Ports hauria de ser present dos mesos l’any!


Al desembre congelat…

Publicat: desembre 17th, 2017

No Comments

Aquest pont de desembre hem decidit realizar una escapadeta familiar cap a Europa. És una bona época per a visitar ciutats europees amb el bon ambient dels mercats de Nadal.

Vam sortir de nit desprès de treballar cap al Nord i a l’autopista ja es veía molt moviment. Cotxes, busos i autocaravanes emprenien una peregrinació. Veien el follón i que anavem tard vam decidir fer nit a Sant Feliu de Guíxols i com no podem evitar pel matí a primera hora, agafo els pataquets i a fer la ferrata de la Cala del Molí ( pos mira que resulta que a les 8 del matí d’un dia de desembre a 0ºC no hi ha ni Cristo)…mira que zueeerte!

Temia la massificació que sempre hi ha en aquesta ferrata, doncs desprès de esmorzar, el dia que ens espera és moooolt llarg. No us ho havia dit pero anem cap a Bruseles!!!! Si si .. TU JA M’ENTENS.

Efectivament ens vam fotre una pallissa de cotxe important pero que valia la pena. A més a més xalem tant de viatje que no ens importa si un dia és d’aquells en que només et trasllades i no turistejes. Música, contes, videos, paissatjes, riures, etc van passant els kilòmetres. En fi, vam arribar de nit a Lovaina.

El dia desprès ens aixequem i de cara a buscar el tren per a anar a la manifestació de Bruseles. ESPECTACULAAARRR! Això ja està ple de catalans però: a Bruseles?… doncs diu la policía que uns 45000, dies desprès van matizar que segurament hi podia haver 80.000. Per la tele deien que el Sinterklaas (o San Nicolàs) els havia portat els catalans, doncs 80.000 persones pacífiques, que no van tirar ni un paper al terra i fent gasto era tot un regal. Ens vam fer sentir en la manifestació més gran que hi ha hagut a Bruseles. Tot un èxit.

Havent visitat la ciutat de Bruseles a correcuita i Lovaina, al dia següent marxem cap a Lieja on fem paradeta pel centre i a la seva fireta de Nadal.

En quant s’aproximen les festes de Nadal, moltes ciutats europees omplen les seves plaçes amb casetes de fusta on es ven desde artesania local fins a objetos decoratius nadalencs de lo més variat. També hi ha atraccions (quasi sempre una nória) i lo que més ens interessa…menjaaar i beure! Pretzels, vi calent amb espècies, birra, patates amb fondue, ostres, churros, galletes de jengibre, turrons, porc a l’ast ,etc…això i molt més. L’ambientillo també està molt bé.

En surtir de Lieja per la tarda en direcció a Colònia (Alemanya) ja ens va nevar una mica per la carretera. Bueno bueno…esperem que no sigue gran cosa.
A Colònia visitem el nucli antic, el Dom , el mercadillo de nadal en una rasca important i cap al sobre que demà tenim un event important.

Ens aixequem sense pressa i veiem que ha nevat i bastant! Fem pasejadeta pel Parc i directe a la festa de Cumpleanys de Lluís que en fa 40! Bueno bueno… com a grans amfitrions, Lluis i Susi ens van deleitar amb un festival de menjar i beure com deu mana.

El dia desprès ens toca tornar xino-xano pero comença a nevar. Agafem el cotxe i tirem avall perque ens esperen 1500km fins a casa. Doncs bé, vam fer 150km a 40km/h. Pedazo paquetón a l’autopista amb 5-10 cm de neu, trams gelats i nosaltres sense rodes de hivern. Tensió total! Només us diré que desde que hem vaig treure el carnet que no les passava tant putes conduint! I porto uns quants kms a les meves esquenes. Durant 150km no va passar la llevaneus i fins i tot en les autopistes els cotxes anaven a 40km/h. No podiem parar perque si paravem ja no arrancavem, pos avant. Patint a les pujades sense tracció i les baixes cagats per les relliscades. Vinga vinga a les zones planes marxes llargues i a les costes curtes i ni se t’ocurreixi tocar el freno ni l’embrague per no perdre la mínima adherencia.

Al cap de 150km amb algún aquaplaning vaig veure una estació de servei on la parada era viable… pos esta és la nostra..fico les cadenes de tela (no cal dir que los alemanos flipaven…que fot este tio) pero es lo que hay…
Encara no surtim del parquing i passa la llevaneus….joooder! Ya era horaaa!
A partir d’aquí amb precaució fins a Luxemburg i despres ja canya fent paradeta a Nancy, Dijon i Nimes.

Els aeroports de Bruseles , Londres i Frankfurt vam tenir que parar les seves operacions el mateix dia i van anular centenars de vols. La mateixa borrasca que va afectar tota la Península aquest pont de desembre, es va tornar en nevada-paquetón al Nord de Europa.

L’aventura ens persegueix fins i tot en els viatjes més tranquils.


Txindoki

Publicat: maig 4th, 2017

No Comments

Aprofitant el pont de Maig emprenem un cap de semana llarg cap al País Basc. El País basc sempre és una bona opció: muntanyes precioses, gastronomía espectacular i rica cultura.

Com ara fa 2 anys, tornem a deixar-nos perdre pel parc de URBASA. Fa uns anys ens vàrem enamorar dels paisatges de urbasa, les vistes del Balcón de Pilatos i el fabulós enclau d’aigües cristalines conegut com a “Nacedero del rio Urederra”.
Aquesta vegada tornem a visitar en familia el bosc encantat de Urbasa i realitzo una excursió a la Cova de los Cristinos de Larraona, amb molta formació, un riuet i un preciòs llac d’aigües cristal·lines en el seu interior. Molt especial l’experiència de matinar i estar sòl en la muntanya i en especial dins d’aquesta cova que a voltes rep visites turístiques de grups.

L’objectiu principal era pasar uns dies amb el meu super-equip que sempre que poden m’acompanyen allà on vaig.

L’objectiu secundari d’aquest viatje era ascendir el Txindoki.

La muntanya Txindoki, Larrunarri o Ñañarri, de 1.346 m d’altitud, està situada a la serra d’Aralar (entre Guipúscoa i Navarra) i és un dels cims més emblemàtics del Territori Històric guipuscoà. La llegenda diu que en el seu cim “Mari”, la deessa per excel·lència de l’Olimp Basc, té una de les seves residències.

Alguns li diuen el Cervino Basc, tot i que és una exageració de les seves característiques té la seva similitud en l’aspecte de una muntanya piràmide aïllada, pero aquest a diferencia de l’original, amb una sola aresta ben marcada. Forma part del Parc Natural de la Serra d’Aralar.

Quan somiava en escalar el Matterhorn o Cervino, vaig pensar que seria un bon entrenament ascendir al Cervino basc. Finalment, vaig escalar abans l’autèntic Cervino suïs. Tot i això, sabia que valia la pena la visita desprès de escalar altres cims vascos com el Aizkorri, Gorbea,etc

La idea inicial era escalar l’aresta Nord-oest, pero aquest cap de setmana no ens va acompañar el temps. Tot i que el dilluns va començar a fer sol, havia estat diluviant dia i mig abans. Amb la qual cosa, ens vàrem parlar amb el Mikel i vam decidir que ho deixavem per un altre cop, que l’aresta estaría humida i segurament amb neu a partir de 1000metres. Com ja estaba allí, jo igualment vaig decidir realizar en solitari l’ascenció per la ruta normal i descendir per la zona de Muitze completant així la circular al Txindoki.

Efectivament, l’aresta estaba mullada i al ser cara nord-oest no s’assecaria fins a l’endemà. També hi havia neu i gel als últims centenars de metres que inclús feien perillòs l’accès al cim per la ruta normal.

Us deixo aquí la ruta:

Podeu consultar ja més de 300 rutes al meu wikiloc (trekking, btt, kayk, esquí, escalada, ferrates, descens de barrancs, 4×4,espeleologia,etc).