Tag: trekking

Rovellons, pegaloses, camagrocs,…

Publicat: desembre 16th, 2018

No Comments

Aquest 2018 ha estat un bon any per als bolets als Ports. Les pluges han afavorit la seva proliferació i per tant la posterior recolecció.

Els Ports és terreny de rovellons, però trobem altres espècies interessants com:

- les pegaloses (llànegues).
- camagrocs.
- bitxacs (pota de perdiu).
- morenetes (brunetes o fredolics).
- Carlets.
- Rossinyols.
- Pebrassos.
- Orelles de frare.
- Llengüa de bou.
-etc

També hem consta que ha estat un bon any per a la tòfona, tot i que no he tingut la sort de tastar-la. (podeu enviar mostres a joan@copetderatera.com).

Recomanacions del Parc natural per recollir bolets aquí.

Interessant guia de bolets secundaris a les Terres de l’Ebre.

Mapa de les millors zones per trobar bolets als Ports.
Mapa de les millors zones per trobar bolets a les Terres de l’Ebre.

I finalment com els cuinem?
Aquí teniu algunes idees: receptes amb bolets o aquestes altres.

Recomanació: No us perdeu el canaló de albergínia amb relleno de carn i camagroc i betxamel de ceps del Racó del Mas de Barberans. Brutal. No tinc foto, no va donar temps a fer-la ;)


Còrsega CT

Publicat: maig 11th, 2018

No Comments

CÒRSEGA

El gran parc aquatic natural.

Eren un de Ulldecona, un de Roquetes, un de Xert, un de Vilafranca del Penedès, un de Horta de Sant Joan,dos empeltats d’Amposta i un tortosí… no és un chiste… així va començar la Expedició a Còrsega 2018. Un nou canyoning Trip per a descubrir una altra de les millors zones de barrancs a Europa.

Un altre cop amb el Club d’Espeleologia Dinàmic emprenem un viatje a un dels aquaparcs naturals més interessants que he visitat mai. Molta aigua en primavera, tobogans rompe-ojetes, ràpels aquatics, salts…molts salts, marmites lavadora,etc

Vam decidir plantejar la expedició de la següent manera:

Erem un grup nombròs aquest cop amb la qual cosa vam agafar 2 cotxes amb 4 persones cada una carrgats fins als topes de material, roba i menjar. Les aproximacions a l’illa no precissen de tot terreny i hi ha bons aparcaments a quasi tots els barrancs que haviem estudiat.

Seguir llegint…


Txindoki

Publicat: maig 4th, 2017

No Comments

Aprofitant el pont de Maig emprenem un cap de semana llarg cap al País Basc. El País basc sempre és una bona opció: muntanyes precioses, gastronomía espectacular i rica cultura.

Com ara fa 2 anys, tornem a deixar-nos perdre pel parc de URBASA. Fa uns anys ens vàrem enamorar dels paisatges de urbasa, les vistes del Balcón de Pilatos i el fabulós enclau d’aigües cristalines conegut com a “Nacedero del rio Urederra”.
Aquesta vegada tornem a visitar en familia el bosc encantat de Urbasa i realitzo una excursió a la Cova de los Cristinos de Larraona, amb molta formació, un riuet i un preciòs llac d’aigües cristal·lines en el seu interior. Molt especial l’experiència de matinar i estar sòl en la muntanya i en especial dins d’aquesta cova que a voltes rep visites turístiques de grups.

L’objectiu principal era pasar uns dies amb el meu super-equip que sempre que poden m’acompanyen allà on vaig.

L’objectiu secundari d’aquest viatje era ascendir el Txindoki.

La muntanya Txindoki, Larrunarri o Ñañarri, de 1.346 m d’altitud, està situada a la serra d’Aralar (entre Guipúscoa i Navarra) i és un dels cims més emblemàtics del Territori Històric guipuscoà. La llegenda diu que en el seu cim “Mari”, la deessa per excel·lència de l’Olimp Basc, té una de les seves residències.

Alguns li diuen el Cervino Basc, tot i que és una exageració de les seves característiques té la seva similitud en l’aspecte de una muntanya piràmide aïllada, pero aquest a diferencia de l’original, amb una sola aresta ben marcada. Forma part del Parc Natural de la Serra d’Aralar.

Quan somiava en escalar el Matterhorn o Cervino, vaig pensar que seria un bon entrenament ascendir al Cervino basc. Finalment, vaig escalar abans l’autèntic Cervino suïs. Tot i això, sabia que valia la pena la visita desprès de escalar altres cims vascos com el Aizkorri, Gorbea,etc

La idea inicial era escalar l’aresta Nord-oest, pero aquest cap de setmana no ens va acompañar el temps. Tot i que el dilluns va començar a fer sol, havia estat diluviant dia i mig abans. Amb la qual cosa, ens vàrem parlar amb el Mikel i vam decidir que ho deixavem per un altre cop, que l’aresta estaría humida i segurament amb neu a partir de 1000metres. Com ja estaba allí, jo igualment vaig decidir realizar en solitari l’ascenció per la ruta normal i descendir per la zona de Muitze completant així la circular al Txindoki.

Efectivament, l’aresta estaba mullada i al ser cara nord-oest no s’assecaria fins a l’endemà. També hi havia neu i gel als últims centenars de metres que inclús feien perillòs l’accès al cim per la ruta normal.

Us deixo aquí la ruta:

Podeu consultar ja més de 300 rutes al meu wikiloc (trekking, btt, kayk, esquí, escalada, ferrates, descens de barrancs, 4×4,espeleologia,etc).


Chimborazo

Publicat: febrer 20th, 2017

No Comments

El Chimborazo és el volcà i muntanya més alta de l’Equador i el punt més allunyat del centre de la Terra, és a dir, el punt més proper a l’espai exterior, raó per la qual és anomenat com «el punt més proper al Sol»

Aquest passat més de Gener vaig tenir la oportunitat de realitzar un viatje en solitari a l’Equador.

Es tractava d’un primer viatje de descobriment del país on vaig estar una setmana. Equador és un país relativament petit comparat amb els seus veïns pero amb unes grans riqueses naturals com l’Avinguda dels volcans, la selva amazònica o la costa amb les fabuloses Illes Galàpagos.

El meu objectiu era coneixer la fabulosa Avinguda dels Volcans. Volia visitar el Cotopaxi (que actualment està en activitat eruptiva i la seva escalada està prohibida) i intentar escalar el Chimborazo tot i que la temporada no era la més idònea.

Viatjar per Ecuador és molt fàcil, econòmic i segur. Degut a l’ús de moneda oficial com el dolar, potser és una mica més car que Venezuela o Colombia pero és molt més segur.

Llegir més…


Barrancs Gorges del Llech i Taurinyà

Publicat: juny 20th, 2016

No Comments

Aquest cap de setmana ens hem desplaçat fins al sud de França. En la zona del Canigó (Pirineu Francès) hem realizat un parell de descensos força interessants.

Gorges del LLech:

Un dels millors barrancs del Pirineu.

Descens força esportiu amb solament 2 ràpels obligats, la resta tobogans i salts.

Tot i que havia plogut la nit anterior i les previsions per al matí eren inestables, ens decidim a fer el Llech el primer dia perque és prou curt i alguns del grup ja l’havien fet abans (coneixent el cabal i  els escapaments).

Quasi a l’inici del barranc hi havia uns indicadors de caudal, en aquesta ocasió no estaven. Tan sòls estaven els de la “rentadora” i estaven roçant la frontera entre  el color verd i el vermell. Cabal perfecte per a disfrutar d’aquest divertit descens.

Com a pas destacat, està la lanzadera: un tobogan amb dos pendents on el primer t’accelera i el segon molt més picat et llença al mig d’una bassa de la manera menys elegant de caure que se us pugui acudir. Ostión assegurat! jajaja. Xalera a tope disfrutant dels videos de primera dels companys i del meu mateix. Anar en compte també amb el “Rompetibias” i la “lavadora”.

L’aigua per cert fresqueta:

Longitud: 1200m

Desnivells: 1700m

Dificultad: mitjana.

Material Corda de 40m i neopré.

Època recomanable: Estiu.

Barranc De Taurinyà o gorgues du Llitera

El diumenge amb millors previsions de temps ens dirigim al poble de Taurinyà per realitzar el descens del barranc de taurinyà o Gorgues du llitera. L’aproximació i el retorn són llargs i una mica perdedors.Nosaltres vàrem fer combinació de vehicles (veure ruta més endavant).

Aquest barranc , és més llarg, té més feina i per tant resulta bastant complert i esportiu, encara que l’absència de salts i tobogans nets ho faci menys divertit.

L’aigua éstava molt més freda que la del Llech!

També vàrem agafar un bon cabal i jo personalment el vaig disfrutar.

Els tobogans no tenen sortides massa netes i s’ha d’anar amb compte.

També s’ha d’anar en compte en el ràpel de 18metres amb el fregament de la corda i la recuperació posterior.

La roca llisca mooooolt. Ni Five teen, ni Adidas ni Bestard… tots vam fotre alguna que altra culada.

El pas clau és la Última cascada de uns 50 metres.

Increíblement, en cap dels 2 descensos ens vàrem trobar cap altre grup. Cosa extranya en el Llech.

Rutes al wikiloc: Llech i Taurinyà.

+ Fotos i info al blog de Club d’Espeologia Dinàmics