Tag: senderisme

Rovellons, pegaloses, camagrocs,…

Publicat: desembre 16th, 2018

No Comments

Aquest 2018 ha estat un bon any per als bolets als Ports. Les pluges han afavorit la seva proliferació i per tant la posterior recolecció.

Els Ports és terreny de rovellons, però trobem altres espècies interessants com:

- les pegaloses (llànegues).
- camagrocs.
- bitxacs (pota de perdiu).
- morenetes (brunetes o fredolics).
- Carlets.
- Rossinyols.
- Pebrassos.
- Orelles de frare.
- Llengüa de bou.
-etc

També hem consta que ha estat un bon any per a la tòfona, tot i que no he tingut la sort de tastar-la. (podeu enviar mostres a joan@copetderatera.com).

Recomanacions del Parc natural per recollir bolets aquí.

Interessant guia de bolets secundaris a les Terres de l’Ebre.

Mapa de les millors zones per trobar bolets als Ports.
Mapa de les millors zones per trobar bolets a les Terres de l’Ebre.

I finalment com els cuinem?
Aquí teniu algunes idees: receptes amb bolets o aquestes altres.

Recomanació: No us perdeu el canaló de albergínia amb relleno de carn i camagroc i betxamel de ceps del Racó del Mas de Barberans. Brutal. No tinc foto, no va donar temps a fer-la ;)


Còrsega CT

Publicat: maig 11th, 2018

No Comments

CÒRSEGA

El gran parc aquatic natural.

Eren un de Ulldecona, un de Roquetes, un de Xert, un de Vilafranca del Penedès, un de Horta de Sant Joan,dos empeltats d’Amposta i un tortosí… no és un chiste… així va començar la Expedició a Còrsega 2018. Un nou canyoning Trip per a descubrir una altra de les millors zones de barrancs a Europa.

Un altre cop amb el Club d’Espeleologia Dinàmic emprenem un viatje a un dels aquaparcs naturals més interessants que he visitat mai. Molta aigua en primavera, tobogans rompe-ojetes, ràpels aquatics, salts…molts salts, marmites lavadora,etc

Vam decidir plantejar la expedició de la següent manera:

Erem un grup nombròs aquest cop amb la qual cosa vam agafar 2 cotxes amb 4 persones cada una carrgats fins als topes de material, roba i menjar. Les aproximacions a l’illa no precissen de tot terreny i hi ha bons aparcaments a quasi tots els barrancs que haviem estudiat.

Seguir llegint…


Txindoki

Publicat: maig 4th, 2017

No Comments

Aprofitant el pont de Maig emprenem un cap de semana llarg cap al País Basc. El País basc sempre és una bona opció: muntanyes precioses, gastronomía espectacular i rica cultura.

Com ara fa 2 anys, tornem a deixar-nos perdre pel parc de URBASA. Fa uns anys ens vàrem enamorar dels paisatges de urbasa, les vistes del Balcón de Pilatos i el fabulós enclau d’aigües cristalines conegut com a “Nacedero del rio Urederra”.
Aquesta vegada tornem a visitar en familia el bosc encantat de Urbasa i realitzo una excursió a la Cova de los Cristinos de Larraona, amb molta formació, un riuet i un preciòs llac d’aigües cristal·lines en el seu interior. Molt especial l’experiència de matinar i estar sòl en la muntanya i en especial dins d’aquesta cova que a voltes rep visites turístiques de grups.

L’objectiu principal era pasar uns dies amb el meu super-equip que sempre que poden m’acompanyen allà on vaig.

L’objectiu secundari d’aquest viatje era ascendir el Txindoki.

La muntanya Txindoki, Larrunarri o Ñañarri, de 1.346 m d’altitud, està situada a la serra d’Aralar (entre Guipúscoa i Navarra) i és un dels cims més emblemàtics del Territori Històric guipuscoà. La llegenda diu que en el seu cim “Mari”, la deessa per excel·lència de l’Olimp Basc, té una de les seves residències.

Alguns li diuen el Cervino Basc, tot i que és una exageració de les seves característiques té la seva similitud en l’aspecte de una muntanya piràmide aïllada, pero aquest a diferencia de l’original, amb una sola aresta ben marcada. Forma part del Parc Natural de la Serra d’Aralar.

Quan somiava en escalar el Matterhorn o Cervino, vaig pensar que seria un bon entrenament ascendir al Cervino basc. Finalment, vaig escalar abans l’autèntic Cervino suïs. Tot i això, sabia que valia la pena la visita desprès de escalar altres cims vascos com el Aizkorri, Gorbea,etc

La idea inicial era escalar l’aresta Nord-oest, pero aquest cap de setmana no ens va acompañar el temps. Tot i que el dilluns va començar a fer sol, havia estat diluviant dia i mig abans. Amb la qual cosa, ens vàrem parlar amb el Mikel i vam decidir que ho deixavem per un altre cop, que l’aresta estaría humida i segurament amb neu a partir de 1000metres. Com ja estaba allí, jo igualment vaig decidir realizar en solitari l’ascenció per la ruta normal i descendir per la zona de Muitze completant així la circular al Txindoki.

Efectivament, l’aresta estaba mullada i al ser cara nord-oest no s’assecaria fins a l’endemà. També hi havia neu i gel als últims centenars de metres que inclús feien perillòs l’accès al cim per la ruta normal.

Us deixo aquí la ruta:

Podeu consultar ja més de 300 rutes al meu wikiloc (trekking, btt, kayk, esquí, escalada, ferrates, descens de barrancs, 4×4,espeleologia,etc).


Gúbies del Regatxol

Publicat: novembre 16th, 2015

No Comments

Les Gúbies del Regatxol són un dels molts tresors que guarden els Ports de Tortosa-Beseit. Destaca especialment una  gran gorja amb un ràpel de 55m  que alguns anomenen la catedral dels Ports.

Zona : Els Ports

Conca: riu Ulldemó – riu matarranya – Riu ebre.

Alçada del ràpel més llarg: 55m.

Informació del cabal: sec

Combinació de vehicles: no

Material necessari: 2×60 mts.

Neoprè: si, ja que hi ha gorgs no evitables amb aigua, fins i tot en ple estiatge

Material d’instal·lació: espits + parabolts inox. + Plaques inox. + Plaques amb anella inox. + Ponts de roca. Aconsellable portar material d’instal·lació de recanvi

Època: tot l’any, ideal després de pluges

Observacions: la instal·lació del final de passamans evita la cascada si aquesta amb un bon cabal, ja que es canalitza amb molta força al principi. Segons el nivell de l’aigua a la bassa, el gran ràpel pot variar de 50 a 60 mts.

Info:

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/gubies_del_regatxol.htm

La ruta:

Com arribar: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11411459

+ fotos
+ rutes al meu wikiloc.


Teide 0-4-0

Publicat: maig 19th, 2015

No Comments

I per fi ha arribat el dia. Desde fa temps que li tenia ganes pero no s’havia donat la oportunitat. Aquest cop si: aprofitant una estada de vacances a Tenerife he decidit a fer la ruta al teide 0-4-0.

Cal estar preparat per la duresa del terreny, sí, però l’esforç bé valdrà la pena. De fet, una experiència com la que reporta al senderista la Ruta 0-4-0, al nord de Tenerife, només és possible gaudir-la en l’illa del Teide i a Hawaii. Un traçat que, en “només” 60 quilòmetres (anada i tornada), condueix al caminant del nivell del mar als gairebé 4.000 metres d’altitud del sostre d’Espanya. D’aquí el seu nom: 0-4-0. L’últim zero, és clar, només podran apuntar-se’l aquells que s’atreveixin a fer el camí de tornada.

No es tracta d’un traçat complicat tècnicament pero si que és exigent en l’aspecte físic. Per subratllar la duresa del camí n’hi ha prou apuntar que són al voltant de 8.000 metres de desnivell acumulat dels que haurà de superar l’aventurer, xifres que expliquen el perquè de que molts intents acabin en fracàs i també el perquè de que siguin cada vegada més els qui s’imposen el repte. I és que, és clar, Tenerife té el major desnivell orogràfic de tot el país.

La Ruta 0-4-0 del Teide (3.718 m) parteix de la Platja del Socorro, guanya alçada per la vall de l’Orotava, continua per un empinat paissatge boscòs fins arribar a l’ampli plató de les Cañadas del Teide (ambient desèrtic) i finalment entre colades de lava arriba a les zones altes del volcà, passant pel refugi d’Altavista, l’estació del telefèric i el cràter cimer del cim de l’Atlàntic. La ruta es remata tornant al punt de partida a la Platja del Socorro.  Per duresa i bellesa és la ruta reina de Canàries!

Seguir llegint…