Nou Repte

50cims / 50provincies

Tag: pluja

Mascún Superior i Fornocal

Publicat: maig 5th, 2016

No Comments

Aquest cap de setmana, decidim fer una escapada per la zona de Guara, la nostra intenció és fer el Barranc del Mascùn el dissabte i El Fornocal el diumenge.

El Barranc Mascún superior és el recorregut estrella o la joia de la corona a la Serra de Guara.

Passadissos inundats, marmites, racons foscos, altes parets i estètiques cascades, s’alternen en combinació perfecta per donar al recorregut un gran caràcter. El Barranc del Mascún és el més espectacular del parc natural, i el que presenta una llera més encaixat enmig d’una arquitectura sorprenent. Obligat és d’esmentar les dues hores i mitja d’accés, passant pel poble abandonat de Otín, on veurem els vestigis d’un passat viu i avui ja desaparegut

Aquest cop som un grup força nombrós: Piotr, Magda, Edu, Josep, Marc, Xusa, Ivan i Joan.

El dissabte ens aixequem i està plovent, estem a punt de canviar de barranc però decidim tirar endavant, tenim algunes escapatòries mirades per si va molt fort, arribem a la capçalera el Saltador de las Lañas.

No creiem que estigué tan fort però prendrem precaucions per si de cas, la zona més perillosa és el pozo negro, no tenim cap problema, seguim el barranc amb el seu retorn prou llarg. Sortint tenim un petit accident una torçada de turmell, però amb força de voluntat i coratge sortim pel nostre propi peu, ara toca sopar i descansar.

Per a destacar el Saltador de las Lañas, cascades de Peña Guara i los Oscuros de Otín.

+ Fotos Mascún

Fotos de Chusa

El diumenge teníem planejat fer Portiacha primer i Fornocal després, pero els pacharans de la nit anterior han fet que fem sols el Fornocal.

El Barranc del Fornocal és important per la seva longitud i atractius, en un gran ambient de natura. Clau en el sector del Vero. En el seu interior es troben caos de blocs, blocs suspesos, gubies molt estretes, finestres naturals i vegetació abundant. Descens bastant aquàtic si s’ha tingut la sort de triar el moment adequat. Un dels barrancs estrella a la primavera. Aigües fredes.

Aquest barranc portava prou aigua, és força interessant amb els seus meandres estrets i salts, això si força gent però molt bon ambient. El vaig trobar força esportiu i divertit.

+ Fotos Fornocal

Fotos de Chusa

Les rutes al meu wikiloc: Mascún i Fornocal.


Barranc de Collredó i Carboneres

Publicat: abril 13th, 2016

No Comments

Aquest cap de setmana ens hem juntat Juma, Arla, Marc, Victor i Joan per fer un barranquet amb aigua, aprofitant les plujes de principi de setmana i inaugurar així la temparada de barrancs als Ports.

Vam decidir realitzar Collredó i Carboneres a la Zona de Beseit.

Sortim de l’aparcament de la pista de les Pesqueres a l’Ulldemó. Resseguirem a partir d’aquí l’Ulldemó, riu amunt, buscant els senyals vermells, fites de pedra i les passarel·les de fusta ara ja enfonsades. Arribarem fins al punt on observem la cascada final del Carboneres on hi ha un cabal acceptable. Avui tocarem aigüeta fresca! Emprenem la sendera a la dreta que remunta amb un a pendent important (inclùs en en tram final hi ha alguna grimpada) que ens deixa a la capçalera del Collredó.

Aquí ens espera una entrada espectacular: un gran circ de 70m!!.

Desgrimpem fins al riuet on hi ha 2 tolls plens d’aigüa fresca i realitzem un primer ràpel de 15 metres que ens deixa en una lleixa a mà esquerra. Ens col·loquem en la vertical amb uns 55 metres als nostres peus de ràpel aeri. Ambient acollonant!

Seguim una sèrie de petits ràpels que ens porten a la unió amb el barranc carboneres que ja porta més cabal d’aigua. Aquí un preciòs engorjat ens espera, seguit d’algun ràpel i salts i una gran colada de tosca.

Finalment resseguim el riuet bastant horitzontal amb salts i tolls fins a un últim ràpel i la confluència amb el Riu ulldemó.

Un esplèndid descens amb les primeres plujes als Ports.

Zona : Els Ports

Conca: riu Ulldemó – riu matarranya – Riu ebre.

Alçada del ràpel més llarg: 60m.

Informació del cabal: Millor desprès de plujes

Combinació de vehicles: no

Material necessari: 2×55 mts, 1x20m.

Neoprè: si.

Material d’instal·lació: Químic. Aconsellable portar material d’instal·lació de recanvi

Època: tot l’any, ideal després de pluges

Observacions: es pot accedir també per la pista del Regatxol. No es aconsellable amb vent, ja que la cascada de 70m està orientada al nord.

+ Info:


http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranc_de_coll_redo.htm

Llibre: Els 50 millors barrancs pel massís del Port. Autor: Carlos Martínez. Ed. Cossetània.

La ruta:

Powered by Joan_Ramirez

+ Rutes al meu wikiloc.

+ fotos


Arriba la neu a les TTEE

Publicat: febrer 4th, 2015

No Comments

Arriba la neu a les Terres de l’Ebre.

El temporal de neu i de fred d’avui deixa paissatjes enblanquinats.

No passa sovint veure els paissatjes de vinyes i d’oliveres nevats i quan passa s’ha d’aprofitar.

A veure si dura uns quants dies i podem disfrutar més d’aquests paissatjes. Com m’agrada l’hivern!


Barranc de la Paridora hivernal.

Publicat: desembre 16th, 2014

No Comments

Tornem al Barranc de la Paridora en els Ports de Tortosa-Beseit.

Aquest cop realitzem el descens de barranc hivernal amb els tolls plens d’aigua cristalina que han deixat les plujes de les últimes setmanes.

Tot i que l’aigua estava “fresqueta”, valia la pena remullar-se per l’espectacle natural que ens ofereix aquest barranc.

recordeu que teniu la info d’aquest barranc en una entrada anterior.


Pica d´Estats 3143m

Publicat: agost 16th, 2014

No Comments

La Pica d’Estats (en francès: Pique d’Estats) és una de les muntanyes més altes de la serralada dels Pirineus. Té una alçada de 3.143 metres i es troba a la frontera entre Espanya i França. També és el pic més alt de Catalunya.

Pica d’Estats estival?

Aquest és el pa que si donava la setmana passada en la Pica d’Estats. Boira espesa amb visibilitat reduïda a no més de 5 metres i ràfagues de vent de fins a 35km/h. Encara hi ha alguna zona de glacera amb neu pero es pot realitzar sense crampons si es té una mica de pericia.

A voltes la meteorologia ens fa canviar el plantejament de l’activitat varies vegades en un dia i modificar l’estrategia per a atacar un cim. El meu objectiu principal era realitzar la ruta gabarró fins a la Pica d’estats e intentar coronar els 6 tresmils del massís. Donades les condicions de vent en el massís vaig decidir-me a fer la normal pel coll de Sotllo i crestejar al pic Verdaguer i d’allí a la Pica d’estats. Davant les condicions de boira intensa i les possibilitats de tempesta per la tarda vaig decidir no coronar el Montcalm i el Sotllo i deixar-ho per a una altra ocasió. Sortida agredolça per haver aconseguit el cim de la Pica pero no disfrutar de les magnífiques vistes del cim més alt de Catalunya.

Està essent un estiu de tempestes i pluja al Pirineu, booo per als boletaires si la cosa continua així!.

+ rutes al meu wikiloc: