Tag: pluja

Còrsega CT

Publicat: maig 11th, 2018

No Comments

CÒRSEGA

El gran parc aquatic natural.

Eren un de Ulldecona, un de Roquetes, un de Xert, un de Vilafranca del Penedès, un de Horta de Sant Joan,dos empeltats d’Amposta i un tortosí… no és un chiste… així va començar la Expedició a Còrsega 2018. Un nou canyoning Trip per a descubrir una altra de les millors zones de barrancs a Europa.

Un altre cop amb el Club d’Espeleologia Dinàmic emprenem un viatje a un dels aquaparcs naturals més interessants que he visitat mai. Molta aigua en primavera, tobogans rompe-ojetes, ràpels aquatics, salts…molts salts, marmites lavadora,etc

Vam decidir plantejar la expedició de la següent manera:

Erem un grup nombròs aquest cop amb la qual cosa vam agafar 2 cotxes amb 4 persones cada una carrgats fins als topes de material, roba i menjar. Les aproximacions a l’illa no precissen de tot terreny i hi ha bons aparcaments a quasi tots els barrancs que haviem estudiat.

Seguir llegint…


Txindoki

Publicat: maig 4th, 2017

No Comments

Aprofitant el pont de Maig emprenem un cap de semana llarg cap al País Basc. El País basc sempre és una bona opció: muntanyes precioses, gastronomía espectacular i rica cultura.

Com ara fa 2 anys, tornem a deixar-nos perdre pel parc de URBASA. Fa uns anys ens vàrem enamorar dels paisatges de urbasa, les vistes del Balcón de Pilatos i el fabulós enclau d’aigües cristalines conegut com a “Nacedero del rio Urederra”.
Aquesta vegada tornem a visitar en familia el bosc encantat de Urbasa i realitzo una excursió a la Cova de los Cristinos de Larraona, amb molta formació, un riuet i un preciòs llac d’aigües cristal·lines en el seu interior. Molt especial l’experiència de matinar i estar sòl en la muntanya i en especial dins d’aquesta cova que a voltes rep visites turístiques de grups.

L’objectiu principal era pasar uns dies amb el meu super-equip que sempre que poden m’acompanyen allà on vaig.

L’objectiu secundari d’aquest viatje era ascendir el Txindoki.

La muntanya Txindoki, Larrunarri o Ñañarri, de 1.346 m d’altitud, està situada a la serra d’Aralar (entre Guipúscoa i Navarra) i és un dels cims més emblemàtics del Territori Històric guipuscoà. La llegenda diu que en el seu cim “Mari”, la deessa per excel·lència de l’Olimp Basc, té una de les seves residències.

Alguns li diuen el Cervino Basc, tot i que és una exageració de les seves característiques té la seva similitud en l’aspecte de una muntanya piràmide aïllada, pero aquest a diferencia de l’original, amb una sola aresta ben marcada. Forma part del Parc Natural de la Serra d’Aralar.

Quan somiava en escalar el Matterhorn o Cervino, vaig pensar que seria un bon entrenament ascendir al Cervino basc. Finalment, vaig escalar abans l’autèntic Cervino suïs. Tot i això, sabia que valia la pena la visita desprès de escalar altres cims vascos com el Aizkorri, Gorbea,etc

La idea inicial era escalar l’aresta Nord-oest, pero aquest cap de setmana no ens va acompañar el temps. Tot i que el dilluns va començar a fer sol, havia estat diluviant dia i mig abans. Amb la qual cosa, ens vàrem parlar amb el Mikel i vam decidir que ho deixavem per un altre cop, que l’aresta estaría humida i segurament amb neu a partir de 1000metres. Com ja estaba allí, jo igualment vaig decidir realizar en solitari l’ascenció per la ruta normal i descendir per la zona de Muitze completant així la circular al Txindoki.

Efectivament, l’aresta estaba mullada i al ser cara nord-oest no s’assecaria fins a l’endemà. També hi havia neu i gel als últims centenars de metres que inclús feien perillòs l’accès al cim per la ruta normal.

Us deixo aquí la ruta:

Podeu consultar ja més de 300 rutes al meu wikiloc (trekking, btt, kayk, esquí, escalada, ferrates, descens de barrancs, 4×4,espeleologia,etc).


Cova Urbana de Tarragona

Publicat: març 19th, 2017

No Comments

La cavitat, fou descoberta de manera accidental fa poc més de dues dècades al número 32 del carrer Gasòmetre en la construcció d’un parking, encara és una gran desconeguda entre el gran públic. Impressiona entrar al pàrking de l’edifici i de sobte trobar-te dins de les entranyes de la terra; acostumbrats com estem de accedir a l’inframòn a través de les muntanyes.

La Cova Urbana no és una gruta “exigent”, però sí et demana una mínima condició física i mental per recórrer els seus túnels i gateres, per pujar i baixar els constants desnivells de les sales, i per superar els tres sifons que hi ha fins ara. Faig aquest apunt de “fins ara” perquè la Cova Urbana no ha deixat de ser investigada, documentada i topografiada des que la van descobrir el 16 de novembre de 1996. Quan diem que no és una cova exigent, ens referim a la visita de la part explorada i visitable, sense tenir en compte el tema de l’espeleobusseig. Actualment s’està treballant amb aquesta técnica per avançar en l’exploració de la cova , i com ja sabeu: l’espeleobusseig està catal·logat com una de les activitats esportives més perilloses del mòn.

La visita comença per la última planta de pàrquing de l’edifici, baixant per un pou que et porta a una estreta galeria romana que va ser excavada a mà uns dos-cents anys AC. El trajecte continua per dos pous més equipats, un de cinc metres de profunditat, i un altre de set, separats per una petita cavitat. A través d’una petita obertura accedim a la primera sala, d’uns 30 metres de longitud, anomenada CEO, i que té un petit llac que creuem nedant. Superat el primer sifó sense dificultats se’ns obre una segona sala, batejada amb el nom de Benso, l’empresa promotora i propietària de la finca.

El recorregut continua per nous llacs i passos sifonats (segons el nivel de l’aigua) fins arribar als dos espais més grans de la gruta, la Sala Josep Maria Forné -en memòria del constructor que va fer possible el descobriment i la investigació de la Cova Urbana-, i la Sala Maginet ( personatge de ficció i il·lustre de la ciutat), ambdues d’uns 900 metres quadrats.

El límit actual de la cavitat el marca la imponent Sala Rivemar, l’única que és subaquàtica, de més de cinc mil metres quadrats. El que segueix és un món per explorar, si bé s’ha descobert, després de bussejar cent metres i baixar a una profunditat de vint metres, un pou que puja i et condueix a noves galeries que estan en procés d’exploració. En cap cas, però, les visites a la Cova Urbana sobrepassen la boca d’entrada de la Sala Rivemar. A partir d’aquí toca refer el camí de tornada, que es pot fer per vies alternatives que els amics del SIET s’encarregaran de ensenyar-nos.

Aquí us deixo les normes de visita de la Cova Urbana de Tarragona:

Aquí el plànol:


Barrancs Gorges del Llech i Taurinyà

Publicat: juny 20th, 2016

No Comments

Aquest cap de setmana ens hem desplaçat fins al sud de França. En la zona del Canigó (Pirineu Francès) hem realizat un parell de descensos força interessants.

Gorges del LLech:

Un dels millors barrancs del Pirineu.

Descens força esportiu amb solament 2 ràpels obligats, la resta tobogans i salts.

Tot i que havia plogut la nit anterior i les previsions per al matí eren inestables, ens decidim a fer el Llech el primer dia perque és prou curt i alguns del grup ja l’havien fet abans (coneixent el cabal i  els escapaments).

Quasi a l’inici del barranc hi havia uns indicadors de caudal, en aquesta ocasió no estaven. Tan sòls estaven els de la “rentadora” i estaven roçant la frontera entre  el color verd i el vermell. Cabal perfecte per a disfrutar d’aquest divertit descens.

Com a pas destacat, està la lanzadera: un tobogan amb dos pendents on el primer t’accelera i el segon molt més picat et llença al mig d’una bassa de la manera menys elegant de caure que se us pugui acudir. Ostión assegurat! jajaja. Xalera a tope disfrutant dels videos de primera dels companys i del meu mateix. Anar en compte també amb el “Rompetibias” i la “lavadora”.

L’aigua per cert fresqueta:

Longitud: 1200m

Desnivells: 1700m

Dificultad: mitjana.

Material Corda de 40m i neopré.

Època recomanable: Estiu.

Barranc De Taurinyà o gorgues du Llitera

El diumenge amb millors previsions de temps ens dirigim al poble de Taurinyà per realitzar el descens del barranc de taurinyà o Gorgues du llitera. L’aproximació i el retorn són llargs i una mica perdedors.Nosaltres vàrem fer combinació de vehicles (veure ruta més endavant).

Aquest barranc , és més llarg, té més feina i per tant resulta bastant complert i esportiu, encara que l’absència de salts i tobogans nets ho faci menys divertit.

L’aigua éstava molt més freda que la del Llech!

També vàrem agafar un bon cabal i jo personalment el vaig disfrutar.

Els tobogans no tenen sortides massa netes i s’ha d’anar amb compte.

També s’ha d’anar en compte en el ràpel de 18metres amb el fregament de la corda i la recuperació posterior.

La roca llisca mooooolt. Ni Five teen, ni Adidas ni Bestard… tots vam fotre alguna que altra culada.

El pas clau és la Última cascada de uns 50 metres.

Increíblement, en cap dels 2 descensos ens vàrem trobar cap altre grup. Cosa extranya en el Llech.

Rutes al wikiloc: Llech i Taurinyà.

+ Fotos i info al blog de Club d’Espeologia Dinàmics


Mascún Superior i Fornocal

Publicat: maig 5th, 2016

No Comments

Aquest cap de setmana, decidim fer una escapada per la zona de Guara, la nostra intenció és fer el Barranc del Mascùn el dissabte i El Fornocal el diumenge.

El Barranc Mascún superior és el recorregut estrella o la joia de la corona a la Serra de Guara.

Passadissos inundats, marmites, racons foscos, altes parets i estètiques cascades, s’alternen en combinació perfecta per donar al recorregut un gran caràcter. El Barranc del Mascún és el més espectacular del parc natural, i el que presenta una llera més encaixat enmig d’una arquitectura sorprenent. Obligat és d’esmentar les dues hores i mitja d’accés, passant pel poble abandonat de Otín, on veurem els vestigis d’un passat viu i avui ja desaparegut

Aquest cop som un grup força nombrós: Piotr, Magda, Edu, Josep, Marc, Xusa, Ivan i Joan.

El dissabte ens aixequem i està plovent, estem a punt de canviar de barranc però decidim tirar endavant, tenim algunes escapatòries mirades per si va molt fort, arribem a la capçalera el Saltador de las Lañas.

No creiem que estigué tan fort però prendrem precaucions per si de cas, la zona més perillosa és el pozo negro, no tenim cap problema, seguim el barranc amb el seu retorn prou llarg. Sortint tenim un petit accident una torçada de turmell, però amb força de voluntat i coratge sortim pel nostre propi peu, ara toca sopar i descansar.

Per a destacar el Saltador de las Lañas, cascades de Peña Guara i los Oscuros de Otín.

+ Fotos Mascún

Fotos de Chusa

El diumenge teníem planejat fer Portiacha primer i Fornocal després, pero els pacharans de la nit anterior han fet que fem sols el Fornocal.

El Barranc del Fornocal és important per la seva longitud i atractius, en un gran ambient de natura. Clau en el sector del Vero. En el seu interior es troben caos de blocs, blocs suspesos, gubies molt estretes, finestres naturals i vegetació abundant. Descens bastant aquàtic si s’ha tingut la sort de triar el moment adequat. Un dels barrancs estrella a la primavera. Aigües fredes.

Aquest barranc portava prou aigua, és força interessant amb els seus meandres estrets i salts, això si força gent però molt bon ambient. El vaig trobar força esportiu i divertit.

+ Fotos Fornocal

Fotos de Chusa

Les rutes al meu wikiloc: Mascún i Fornocal.