Nou Repte

50cims / 50provincies

Tag: pluja

La tempesta Glòria

Publicat: gener 27th, 2020

No Comments

La violenta tempesta Glòria ha destrossat bona part del litoral català i ha deixat en estat de màxima alerta a tot el país degut a la pluja, neu i vent.

La zona més afectada de les Terres de l’Ebre és sense dubte el Delta, on dies desprès encara estan per veure els greus danys ocasionats quan es retiri o no el mar que ha anegat els conreus i platges.

També grans afectacions a la Terra Alta on pareix que hagi passat un tifón. Molts d’arbres al terra, esfondraments de granges, esllavissaments, etc

Altres llocs afectats han sigut els camins, barrancs i cases en zones inundables. També als que ens agrada l’esport de muntanya, s’han vist afectades les pistes dels ports, camins, la via verda, etc Ha sigut un temporal remarcable com feia anys que no es recordava.

Aquestes circunstancies han fet que hi hagués una nevada extraordinària al port però seguida de dos dies de plujes que ha fet que la neu es fongués i es transformés. Però encara hi ha condicions per realitzar activitats en raquetes o esquís de muntanya durant alguns dies (neu molt humida).

La llevantada ha fet córrer aigua a dojo per tots els barrancs i hi ha la ocasió de fer barrancs amb aigua que normalment van secs. Amb precaució com sempre en les primeres hores o dies perquè anaven molt passats durant l’episodi de plujes.

Es tardaran setmanes en restaurar els efectes que ha deixat la tempesta Glòria.


Bon any 2020!

Publicat: gener 1st, 2020

No Comments

Hola Bon any 2020 ! I resulta que m’he aixecat avui sense ressaca i parlaven a la tele dels propòsits de any nou, i xorrades diverses de les quals no sòlc fer cas. Pero va i se m’ha encès la bombeta. Joder! Si avui tinc festa, no tinc ressacón i fa mil anys ( bé uns 6 mesos) que no publico al blog.

Doncs bé. Aquí estic algo motivat per a escriure una nova crònica perquè resulta que encara no havia escrit res sobre la Expedició a Suïssa de l’Agost….. òstia cuanta faena atrassada. Si t’interessa pos allà vamos.

Crónica Viatje: Suïssa és la polla.


Rovellons, pegaloses, camagrocs,…

Publicat: desembre 16th, 2018

No Comments

Aquest 2018 ha estat un bon any per als bolets als Ports. Les pluges han afavorit la seva proliferació i per tant la posterior recolecció.

Els Ports és terreny de rovellons, però trobem altres espècies interessants com:

- les pegaloses (llànegues).
- camagrocs.
- bitxacs (pota de perdiu).
- morenetes (brunetes o fredolics).
- Carlets.
- Rossinyols.
- Pebrassos.
- Orelles de frare.
- Llengüa de bou.
-etc

També hem consta que ha estat un bon any per a la tòfona, tot i que no he tingut la sort de tastar-la. (podeu enviar mostres a joan@copetderatera.com).

Recomanacions del Parc natural per recollir bolets aquí.

Interessant guia de bolets secundaris a les Terres de l’Ebre.

Mapa de les millors zones per trobar bolets als Ports.
Mapa de les millors zones per trobar bolets a les Terres de l’Ebre.

I finalment com els cuinem?
Aquí teniu algunes idees: receptes amb bolets o aquestes altres.

Recomanació: No us perdeu el canaló de albergínia amb relleno de carn i camagroc i betxamel de ceps del Racó del Mas de Barberans. Brutal. No tinc foto, no va donar temps a fer-la ;)


Còrsega CT

Publicat: maig 11th, 2018

No Comments

CÒRSEGA

El gran parc aquatic natural.

Eren un de Ulldecona, un de Roquetes, un de Xert, un de Vilafranca del Penedès, un de Horta de Sant Joan,dos empeltats d’Amposta i un tortosí… no és un chiste… així va començar la Expedició a Còrsega 2018. Un nou canyoning Trip per a descubrir una altra de les millors zones de barrancs a Europa.

Un altre cop amb el Club d’Espeleologia Dinàmic emprenem un viatje a un dels aquaparcs naturals més interessants que he visitat mai. Molta aigua en primavera, tobogans rompe-ojetes, ràpels aquatics, salts…molts salts, marmites lavadora,etc

Vam decidir plantejar la expedició de la següent manera:

Erem un grup nombròs aquest cop amb la qual cosa vam agafar 2 cotxes amb 4 persones cada una carrgats fins als topes de material, roba i menjar. Les aproximacions a l’illa no precissen de tot terreny i hi ha bons aparcaments a quasi tots els barrancs que haviem estudiat.

Seguir llegint…


Txindoki

Publicat: maig 4th, 2017

No Comments

Aprofitant el pont de Maig emprenem un cap de semana llarg cap al País Basc. El País basc sempre és una bona opció: muntanyes precioses, gastronomía espectacular i rica cultura.

Com ara fa 2 anys, tornem a deixar-nos perdre pel parc de URBASA. Fa uns anys ens vàrem enamorar dels paisatges de urbasa, les vistes del Balcón de Pilatos i el fabulós enclau d’aigües cristalines conegut com a “Nacedero del rio Urederra”.
Aquesta vegada tornem a visitar en familia el bosc encantat de Urbasa i realitzo una excursió a la Cova de los Cristinos de Larraona, amb molta formació, un riuet i un preciòs llac d’aigües cristal·lines en el seu interior. Molt especial l’experiència de matinar i estar sòl en la muntanya i en especial dins d’aquesta cova que a voltes rep visites turístiques de grups.

L’objectiu principal era pasar uns dies amb el meu super-equip que sempre que poden m’acompanyen allà on vaig.

L’objectiu secundari d’aquest viatje era ascendir el Txindoki.

La muntanya Txindoki, Larrunarri o Ñañarri, de 1.346 m d’altitud, està situada a la serra d’Aralar (entre Guipúscoa i Navarra) i és un dels cims més emblemàtics del Territori Històric guipuscoà. La llegenda diu que en el seu cim “Mari”, la deessa per excel·lència de l’Olimp Basc, té una de les seves residències.

Alguns li diuen el Cervino Basc, tot i que és una exageració de les seves característiques té la seva similitud en l’aspecte de una muntanya piràmide aïllada, pero aquest a diferencia de l’original, amb una sola aresta ben marcada. Forma part del Parc Natural de la Serra d’Aralar.

Quan somiava en escalar el Matterhorn o Cervino, vaig pensar que seria un bon entrenament ascendir al Cervino basc. Finalment, vaig escalar abans l’autèntic Cervino suïs. Tot i això, sabia que valia la pena la visita desprès de escalar altres cims vascos com el Aizkorri, Gorbea,etc

La idea inicial era escalar l’aresta Nord-oest, pero aquest cap de setmana no ens va acompañar el temps. Tot i que el dilluns va començar a fer sol, havia estat diluviant dia i mig abans. Amb la qual cosa, ens vàrem parlar amb el Mikel i vam decidir que ho deixavem per un altre cop, que l’aresta estaría humida i segurament amb neu a partir de 1000metres. Com ja estaba allí, jo igualment vaig decidir realizar en solitari l’ascenció per la ruta normal i descendir per la zona de Muitze completant així la circular al Txindoki.

Efectivament, l’aresta estaba mullada i al ser cara nord-oest no s’assecaria fins a l’endemà. També hi havia neu i gel als últims centenars de metres que inclús feien perillòs l’accès al cim per la ruta normal.

Us deixo aquí la ruta:

Podeu consultar ja més de 300 rutes al meu wikiloc (trekking, btt, kayk, esquí, escalada, ferrates, descens de barrancs, 4×4,espeleologia,etc).