Tag: Platja

Avenc del Penyassegat de la Falconera

Publicat: març 6th, 2017

No Comments

Visitem amb els companys del Dinamic i del GIE, l’avenc del penyassegat de la falconera.

Sortim des del Club Nautic del Garraf per visitar aquesta cavitat tan coneguda i freqüentada per espeleòlegs i escaladors.
Aproximació sense cap complicació a través de sendera ens deixa a la capçalera recenment equipada.

Desde la capçalera descendim una primera pared amb 4 seccionaments que ens deixa a una faixa on hi ha l’entrada al pou.

A mig descens del pou desemboquem a un gran espai. Lateralment s’obre una gran finestra al mar. En la base un fort pendent condueix al darrer tram vertical de 16m que ens aboca al peu del penya-segat, ja directament al mar. Els barranquistes continuen nedant fins tornar a terra ferma pel túnel de ferrocarril.

Vistes espectaculars!!!

La ruta https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16666222.

Topografia: http://www.latrencanous.com/espeleo/falconera/topo.cat.pdf


Teide 0-4-0

Publicat: maig 19th, 2015

No Comments

I per fi ha arribat el dia. Desde fa temps que li tenia ganes pero no s’havia donat la oportunitat. Aquest cop si: aprofitant una estada de vacances a Tenerife he decidit a fer la ruta al teide 0-4-0.

Cal estar preparat per la duresa del terreny, sí, però l’esforç bé valdrà la pena. De fet, una experiència com la que reporta al senderista la Ruta 0-4-0, al nord de Tenerife, només és possible gaudir-la en l’illa del Teide i a Hawaii. Un traçat que, en “només” 60 quilòmetres (anada i tornada), condueix al caminant del nivell del mar als gairebé 4.000 metres d’altitud del sostre d’Espanya. D’aquí el seu nom: 0-4-0. L’últim zero, és clar, només podran apuntar-se’l aquells que s’atreveixin a fer el camí de tornada.

No es tracta d’un traçat complicat tècnicament pero si que és exigent en l’aspecte físic. Per subratllar la duresa del camí n’hi ha prou apuntar que són al voltant de 8.000 metres de desnivell acumulat dels que haurà de superar l’aventurer, xifres que expliquen el perquè de que molts intents acabin en fracàs i també el perquè de que siguin cada vegada més els qui s’imposen el repte. I és que, és clar, Tenerife té el major desnivell orogràfic de tot el país.

La Ruta 0-4-0 del Teide (3.718 m) parteix de la Platja del Socorro, guanya alçada per la vall de l’Orotava, continua per un empinat paissatge boscòs fins arribar a l’ampli plató de les Cañadas del Teide (ambient desèrtic) i finalment entre colades de lava arriba a les zones altes del volcà, passant pel refugi d’Altavista, l’estació del telefèric i el cràter cimer del cim de l’Atlàntic. La ruta es remata tornant al punt de partida a la Platja del Socorro.  Per duresa i bellesa és la ruta reina de Canàries!

Seguir llegint…


Viatje a Madeira

Publicat: desembre 17th, 2014

No Comments

Fa uns mesos Lorena i jo, varem viatjar a Madeira durant una setmana.

Viatjar a Madeira sempre es una gran opció. Aquestes illes en mig de l’oceà atlàntic ofereixen al viatjer curiòs i als amants de la naturalesa i l’aventura la oportunitat de descobrir un autèntic paradís: fantàstiques activitats a l’aire lliure, la historia i forma de vida reflexada en els seus petits carrers i finques amb bancals, i una gastronomía única capaç de seduïr el paladar dels més exigents.

Viatjar a Madeira és molt fàcil i molt gratificant amb el seu clima és sempre templat i la bellesa dels seus paissatjes. Nosaltres vam decidir allotjar-mos en un hotel en el Lido a les afores de Funchal i lloar un cotxe petit amb el qual ens vàrem moure per la illa sense cap problema. Precaució ja que els GPS continentals no tenen els mapes de madeira precarregats normalment; tot i això les indicacions son molt bones i hi ha poques carreteres. L’orientació és molt fàcil.

La Regió Autònoma de Madeira (en portuguès: Região Autònoma dóna Madeira), comunament coneguda com Madeira (del portuguès madeira, «fusta»; adaptada a l’espanyol com Fusta, avui en desús), 3 és un arxipèlag atlàntic pertanyent a Portugal, constituït com una regió ultraperifèrica de la Unió Europea.4 Consta de dues illes habitades, Madeira i Porto Santo, i tres illes menors no habitades, anomenades col·lectivament Illes Desertas, que, juntament amb les Illes Salvatges, formen la Região Autònoma dóna Madeira, regió autònoma portuguesa , a menys de 400 km de Tenerife, 860 km de Lisboa, i 770 km de la illa més pròxima de les Açores. Totes d’origen volcànic; l’illa de Madeira està formada per un massís muntanyós que descendeix abruptament al mar des dels 1862 metres d’altitud del Pic Ruivo, el punt més alt de l’illa, seguit del Pic de Arieiro (1810 m).

Diuen que quan la reina Isabel la Catòlica va preguntar a Cristòfor Colom com era Madeira, aquest va agafar un paper, el va arrugar a les mans, el va dipositar sobre una taula i va dir: -Això és Madeira.
Veritat o mentida, història o llegenda, el paper arrugat és una metàfora que descriu a la perfecció l’orografia irregular de l’illa.

En aquesta ocasió, Lorena i jo vam decidir recorrer tota la illa amb el cotxe alquilat, visitant tots els seus pobles, les muntanyes, la laurisilva i els llocs més emblemàtics, també vam ficar especial atenció en les LEVADAS. Pero Madeira té molt més per explorar i moltes més activitats que atrauen a algun com jo: submarinisme, kayak, barranquisme, pesca,etc M’hi podria passar molt temps en aquella petita illa.

Seguir llegint…


No tot és muntanya

Publicat: agost 15th, 2014

No Comments

Som adictes a les muntanyes, ja ho sabeu. Pero en aquesta zona tenim la sort de tenir a un tir de pedra els Ports , el riu Ebre i el Delta de l’Ebre banyat pel mediterrani. En aquesta ocasió realitzem una sortida familiar pel Delta i en concret ens dirigim cap a la Badia dels Alfacs.

Tot i que anteriorment ja l’hem conegut caminant, en bicicleta, tot terreny, golondrina i kayak, aquest cop descobrirem la badia amb la força del vent: avui ens endinsem en la badia dels Alfacs amb un veler.

El butterfly és un veler clàssic construït a les drassanes de Formosa, a l’illa de Taiwan. Es troba amarrat al port de Sant Carles de la Ràpita on ha estat realitzant excursions des de 2009.

Lucas, el seu jove armador, va descobrir aquest veler a Croàcia l’any 2007 i el va portar navegant fins a Espanya en un viatge que va durar 5 setmanes. El vaixell va haver de ser totalment restaurat des de la quilla fins als pals. La família de Lucas opera el varador d’embarcacions al port de la Ràpita i allà el jove va disposar de les millors condicions per renovar el vaixell utilitzant materials i tecnologies avançades, però sempre queda fidel al disseny clàssic original. Les cabines estan adornades amb fusta de teca i decorades amb relleus artístics orientals.

Sortirem des del Port de Sant Carles de la Ràpita amb el veler Butterfly i ens endinsem en les muscleres.

Ens fixarem bé en el mar i en el cel on hi ha flamencs i altres aus.

A l’alçada de la Torre de Sant Joan virem lleugerament canviant el rumb cap al sud en direcció a la barra del trabucador. En la zona de l’antic embarcador de les salines, fondejem el veler i disfrutem d’un bon bany al mar, un berenar i la posta de sol sobre la serra del montsià.

Els menuts de casa disfrutant del passeig i l’experiència:

Crec que m’hi podria passar uns dies vivint en un veler. En alguna ocasió ho haurem de pobrar, potser en una altra vida ;D.

El sol ja s’ha amagat i fa 3 hores que hem salpat de port, pero el temps passa tan ràpid quan t’ho passes bé. A la tornada el patró desplega totes les veles i ens deixa agafar el timó. Ens anem turnant i conduïm el veler fins a port en el tram més “esportiu” de la travessa ja que a diferència de l’anada, ara el vent bufa ben fort en contra el nostre rumb i el vaixell escora bastant. Espectaculars les sensacions de portar una maravella com aquesta!.

De nit arribem a port contents de disfrutar d’aquesta experiència diferent i tant prop de casa nostra.

Si algú vol més info: http://www.butterfly-charters.com/?menu=butterfly&lang=es

Aquesta és la ruta:


Ciclogènesi explosiva

Publicat: febrer 5th, 2014

No Comments

La ciclogènesi explosiva (‘bomba meteorològica’), associada a una profunda borrasca atlàntica, que va deixar nevades copioses aquest dilluns i vents huracanats dimarts, tendeix a perdre força, encara que un total de 24 províncies espanyoles de 12 comunitats autònomes estan en alerta aquest dimecres per onades de fins a 9 metres, vents de fins a 90 km / h i nevades de fins a 15 centímetres de gruix sobre el sòl.

En los últims dies s’han registrat onades de més de 20 metres d’alçada a Galicia, concretament a Estaca de Bares (La Coruña). Les regions de l’Atlántic en la zona nord de Espanya són les que solen registrar un onatje de major alçada, segons les dades computades per Ports del Estat.

Aquestes onades s’han cobrat diverses victimes en els últims dies en el cantàbric. Mereix una reflexió el fet en que no eren pescadors, mariners ni surfistes, sinó gent que mirava l’espectacle de les ones en els espigons o platjes i van ser engolits per la força brutal e imparable del mar.

Us deixo una sèrie de gràfiques on s’explica la formació de les ones i diverses dades:

Fonts: Puertos del estado,Ministerio de Fomento. El Periòdico.