NEWS

Tag: Mountain

Tornem-hi

Geschrieben: June 11th, 2020

Keine Kommentare

Doncs poc a poc tornem a poder fer activitats.

En un any de pluges tan inusual i desprès de veure tot lo que ha plogut mentre hem estat confinats, hi havia moltes ganes de barraaaancs

Vam agafar el Barranc de la Fou amb els Dinàmics amb bon caudal en el cap de setmana. (fotos de Chusa)

Ahir dimecres, vam quedar amb el Pele i el Merca per a fer la Paridora. Els primers 2 ràpels ja no baixava l’aigua pero tots els tolls tenien aigua neta. A partir de la primera surgència corria l’aigua amb alegria.

Durarà uns quants dies. Tolls,bassals, badines, cadolles plenes. Aaauuuu arremulleus! Que no faci peresa el retorn. Val la pena!.

Moltes ganes de tornar a fer activitat en ells desprès de tants anys. Un plaer. (Fotos de Mercafly).

Per la tarda a les 19.00 vam quedar amb alguns del Dinàmics per fer el Salt del Colom desprès de treballar.

Molt guapo, tot saltable. No anava passat ni apretava, al punt. El vaig fer 3 cops, hi havia FOMO a tope. Costa poc remuntar i tornar a començar. (fotos de Chusa).

Un altre cop se m’ha asclat la càmara de fotos sumergible . Tocarà tornar a fer inversió aaixxx.

Ah per cert, trobareu els tracks i alguna info més per a aquests barrancs en el meu wikiloc.


Sima San Pedro

Geschrieben: March 15th, 2020

Keine Kommentare

La setmana passada ens vam desplaçar a la localitat de Oliete (Teruel).

A pocs metres del recorregut de riu Martín, s’obre un avenc gegant de forma troncocònica asombrós d’origen Kàrstic amb una boca propera als 100 metres de diàmetre i una profunditat de 108 m fins a la superfície de la llac que ocupa el seu fons. El llac té una profunditat afegisa de -22m i diuen que no conecta amb el riu. Les seves dimensions i la verticalitat de les seves parets impressionen i permeten una experiència inolvidable.

Diuen que aquest forat descomunal és de característiques úniques a Europa ja que per la seva estructura és un refugi de biodiversitat amb un valor ecològic excepcional. Lo bujero és espectacular.

És un paradís per als ornitòlegs que cada dia a l’alba i quan es pon el sol poden disfrutar de l’espectacle natural de les diferents espècies de ocells i ratpenats entrant i sortint del pou.

És també un indret interessant per als espeleòlegs per les característiques del pou, amb gran verticalitat.

No hem considero espeleòleg, no és la meva especialitat preferida. Tan sòls m’afegeixo a alguna de les interessants activitats que organitza el club Dinàmics de la Ràpita. Auf dieser Gelegenheit, invitats pel Jose Manuel Ros, expert coneixedor de la zona hem vaig decidir a acompanyar-los.

Tot i no ser la meva especialitat hem feia goig un repte d’esta magnitud. Baixar la gran vertical de -86m des de la plataforma fins al llac i remuntar per la corda.

El descens tots poc a poc per no embalar-nos ( el stop de petzl amb el meu pes és un dresler a partir de -60m) ni parar-nos perque el davallador en calent no cremi la corda. Més o menys tots al mateix ritme en descens. A la pujada els cracks amb més pràctica o més bona forma del club van remuntar el pou en uns 10 minuts. A mi hem va costar 30 minuts amb la calma. Era el primer pou d’aquesta envergadura que pujava en una sola tirada i hem preocupava prou la gestió del risc. Només pensava que la corda sortiria del croll en qualsevol moment (que estava cagat vaiga :D ). Igualment m’interessava disfrutar de l’ascens doncs pots veure fòssils en les pareds durant el descens i l’ascens si t’hi fixes a la vegada que ocells. Bueno també us diré que els meus bíceps treien foc per no estar acostumbrat a aquesta técnica. Vam muntar dues línies i el Piotr jo vaig fer l’ascens junts amb calma.

Les fotos són meves i d’alguns dels companys: Marcos, Piotr, Magda,Alex i Joan.

Ubicació Sima San Pedro.


Bon any 2020!

Geschrieben: January 1st, 2020

Keine Kommentare

Hola Bon any 2020 ! I resulta que m’he aixecat avui sense ressaca i parlaven a la tele dels propòsits de any nou, i xorrades diverses de les quals no sòlc fer cas. Pero va i se m’ha encès la bombeta. Ficken! Si avui tinc festa, no tinc ressacón i fa mil anys ( bé uns 6 mesos) que no publico al blog.

Doncs bé. Aquí estic algo motivat per a escriure una nova crònica perquè resulta que encara no havia escrit res sobre la Expedició a Suïssa de l’Agost….. òstia cuanta faena atrassada. Si t’interessa pos allà vamos.

Crónica Viatje: Suïssa és la polla.


Cresta del Pico Maldito

Geschrieben: July 10th, 2019

Keine Kommentare

Fa un parell de setmanes vam quedar el Piotr i jo per fer la cresta del Pico Maldito.

Fem nit a la Besurta i al dia desprès quedem a les 6.30 per anar cap a munt. Resseguim el camí com la resta de gent fins al Portillón superior, despres baixem a la glacera i allí ens separarem de la resta de grups que van a l’Aneto. Nosaltres ens desviem a la dreta en busca de la bonica cresta que hi ha entre l’Aneto i la Maladeta. En aquesta cresta es situen un grup de tresmils interessants. Primer Schmidt Endell 3335m, Pico Maldito 3350m, Punta d’Astorg 3355m i Pico de En medio 3346m.

Obrim traça a través del mantell de neu. Començava la onada de calor i això va fer que s’ens fes difícil avançar fins la roca enfonsant-nos fins al genoll o a cops a ras de figa. Cansat, molt cansat. Finalment arribem al mur i estudiem la ruta. A partir d’allí ens vam encordar durant tot el traçat de la cresta. Es una cresta molt entretinguda, en mixte. Tan sòls hi ha un ràpel que en les ressenyes ficava 15metres però hem va semblar que eren 20m almenys. Portavem 60m de de corda no problem.

Unes quantes hores llargues ens va costar fer la cresteta sense pressa. Finalment vam acabar al collado del medio des d’on vam baixar un altra vegada a la glacera en busca de la sendera de l’Aneto i del Portillón.

Aquí la ruta de la cresta del Pico Maldito:

Powered by Wikiloc

La ruta es va fer dura per les condicions de la neu, res a veure amb la ruta al Perdiguero i la cresta dels Literoles que vam fer dies desprès.

També us deixo ruta: Perdiguero i cresta de literoles.

Hallo!


Processionaria

Geschrieben: 18. März, 2019

Keine Kommentare

Aquest tema hem preocupa bastant. Fa més de 25 anys que pul·lulo pels Ports i no recordo una temporada amb tanta processionària com ara.

400

De fet, la meva relació amb la processionària és anterior. Vaig estudiar al Col·legi Sant Josep de Tortosa, i allí en els patis hi havia pins i processionària. Tots els nens estàvem ben alliçonats de la perillositat de la processionària. Recordo haver fet les meves primeres excursions al Port amb els companys del Sant Josep i conversar sobre els meravellosos pinars lliures de la plaga.

La processionària del pi és un insecte lepidòpter heteròcer (papallona nocturna) que té forma d’eruga en la fase larvària i que d’adult és una papallona que té ales i que vola de nit. El seu cicle biològic és anual i es divideix en quatre fases: ou, eruga (larva), crisàlide (pupa) i imago (adult o papallona). A més d’ocasionar danys de consideració en extensions importants de boscos de pins, origina urticària i trastorns al·lèrgics a les persones i als animals i perjudica de manera important les economies locals (turisme rural, ramaderia extensiva, caça,…).

Les condicions meteorològiques dels darrers anys a Catalunya, amb hiverns i tardors molt temperats, han fet que la mortaldat de les erugues hagi estat molt inferior a les habituals amb el resultat d’un important increment d’aquesta plaga. També altres modificacions respecte a les condicions mitjanes fan que aquesta plaga modifiqui el seu cicle habitual i que els seus principals controladors naturals no actuïn amb tanta eficàcia.

La vida d’aquests insectes comença com a unes erugues petites que viuen en els arbres i creen bosses blanques que són molt característiques dels boscos de pins. Les erugues van creixent i van desenvolupant els seus mecanismes urticants. Els nius cada vegada són més densos i compactes i es fan més evidents a l’ull humà. Creen les bosses pera protegir-se del fred.

Un cop les erugues s’han fet grans, baixen dels arbres i comencen a desplaçar-se en llargues fileres. D’aquí els ve el nom de processionària, per la semblança a una processó religiosa. Això té lloc durant els mesos de febrer a abril per tant, és aquest període quan hem d’anar més alerta quan estiguem a parcs i boscos. Ara mateix està farcit de files de processionàries i les podeu veure con s’enterren.

Quan estan a terra, l’oruga capdavantera, que sempre és femella, escull el millor lloc per enterrar-se i començar la fase de crisàlide on esdevindran papallones.

Les papallones adultes són nocturnes i de color gris. Per tornar a començar el cicle posen els ous a les fulles de pi.

Hem consta que a altres parts de Catalunya s’està fent tractament aeri amb agents biològics compatibles amb l’agricultura ecològica i la ramaderia. El tractament no està classificat com a tòxic, irritant ni com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics. Es realitza a la tardor quan és més efectiu , en els primers estadis de les orugues. Es tracta d’un tipus d’insecticida microbiològic que ataca l’intestí de les erugues que l’ingereixen, ja que deixen d’alimentar-se i acaben morint. És una plaga difícil de controlar, sobretot perquè no fa prou fred a la tardor per matar les erugues.

Doncs bé, este any és alarmant l’estat dels boscos dels Ports. Processionària arreu per dalt dels pins i al terra. Si us fixeu en ells un dia de gebrada us adonareu que semblen arbres de nadal.

Realitzo moltes excursions amb nens, i és difícil controlar on posen les mans quan són de naturalesa escaladora.
També hem preocupa la gent que surt amb els seus gossos a passejar pel Port ja que poden empassar-se alguna oruga o entrar en contacte amb elles tenint greus problemes.

Però el que més hem preocupa a banda d’aquests són els petits mamífers que viuen al Port i que veuen el seu territori envaït per aquesta nova plaga.

Per exemple, la meva amiga Jenny la geneta:

I la meva amiga Marta la Fagina, entre altres:

Potser és una paranoia personal, però no en sento a parlar per cap lloc i per a mi és un problema evident. No sé com està el tema dels tractaments aeris, si s’estan fent o no, però des del meu punt de vista la situació és preocupant.