Nou Repte

50cims / 50provincies

Tag: Muntanya

Cresta del Pico Maldito

Publicat: juliol 10th, 2019

No Comments

Fa un parell de setmanes vam quedar el Piotr i jo per fer la cresta del Pico Maldito.

Fem nit a la Besurta i al dia desprès quedem a les 6.30 per anar cap a munt. Resseguim el camí com la resta de gent fins al Portillón superior, despres baixem a la glacera i allí ens separarem de la resta de grups que van a l’Aneto. Nosaltres ens desviem a la dreta en busca de la bonica cresta que hi ha entre l’Aneto i la Maladeta. En aquesta cresta es situen un grup de tresmils interessants. Primer Schmidt Endell 3335m, Pico Maldito 3350m, Punta d’Astorg 3355m i Pico de En medio 3346m.

Obrim traça a través del mantell de neu. Començava la onada de calor i això va fer que s’ens fes difícil avançar fins la roca enfonsant-nos fins al genoll o a cops a ras de figa. Cansat, molt cansat. Finalment arribem al mur i estudiem la ruta. A partir d’allí ens vam encordar durant tot el traçat de la cresta. Es una cresta molt entretinguda, en mixte. Tan sòls hi ha un ràpel que en les ressenyes ficava 15metres però hem va semblar que eren 20m almenys. Portavem 60m de de corda no problem.

Unes quantes hores llargues ens va costar fer la cresteta sense pressa. Finalment vam acabar al collado del medio des d’on vam baixar un altra vegada a la glacera en busca de la sendera de l’Aneto i del Portillón.

Aquí la ruta de la cresta del Pico Maldito:

Powered by Wikiloc

La ruta es va fer dura per les condicions de la neu, res a veure amb la ruta al Perdiguero i la cresta dels Literoles que vam fer dies desprès.

També us deixo ruta: Perdiguero i cresta de literoles.

Salut!


Processionaria

Publicat: març 18th, 2019

No Comments

Aquest tema hem preocupa bastant. Fa més de 25 anys que pul·lulo pels Ports i no recordo una temporada amb tanta processionària com ara.

400

De fet, la meva relació amb la processionària és anterior. Vaig estudiar al Col·legi Sant Josep de Tortosa, i allí en els patis hi havia pins i processionària. Tots els nens estàvem ben alliçonats de la perillositat de la processionària. Recordo haver fet les meves primeres excursions al Port amb els companys del Sant Josep i conversar sobre els meravellosos pinars lliures de la plaga.

La processionària del pi és un insecte lepidòpter heteròcer (papallona nocturna) que té forma d’eruga en la fase larvària i que d’adult és una papallona que té ales i que vola de nit. El seu cicle biològic és anual i es divideix en quatre fases: ou, eruga (larva), crisàlide (pupa) i imago (adult o papallona). A més d’ocasionar danys de consideració en extensions importants de boscos de pins, origina urticària i trastorns al·lèrgics a les persones i als animals i perjudica de manera important les economies locals (turisme rural, ramaderia extensiva, caça,…).

Les condicions meteorològiques dels darrers anys a Catalunya, amb hiverns i tardors molt temperats, han fet que la mortaldat de les erugues hagi estat molt inferior a les habituals amb el resultat d’un important increment d’aquesta plaga. També altres modificacions respecte a les condicions mitjanes fan que aquesta plaga modifiqui el seu cicle habitual i que els seus principals controladors naturals no actuïn amb tanta eficàcia.

La vida d’aquests insectes comença com a unes erugues petites que viuen en els arbres i creen bosses blanques que són molt característiques dels boscos de pins. Les erugues van creixent i van desenvolupant els seus mecanismes urticants. Els nius cada vegada són més densos i compactes i es fan més evidents a l’ull humà. Creen les bosses pera protegir-se del fred.

Un cop les erugues s’han fet grans, baixen dels arbres i comencen a desplaçar-se en llargues fileres. D’aquí els ve el nom de processionària, per la semblança a una processó religiosa. Això té lloc durant els mesos de febrer a abril per tant, és aquest període quan hem d’anar més alerta quan estiguem a parcs i boscos. Ara mateix està farcit de files de processionàries i les podeu veure con s’enterren.

Quan estan a terra, l’oruga capdavantera, que sempre és femella, escull el millor lloc per enterrar-se i començar la fase de crisàlide on esdevindran papallones.

Les papallones adultes són nocturnes i de color gris. Per tornar a començar el cicle posen els ous a les fulles de pi.

Hem consta que a altres parts de Catalunya s’està fent tractament aeri amb agents biològics compatibles amb l’agricultura ecològica i la ramaderia. El tractament no està classificat com a tòxic, irritant ni com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics. Es realitza a la tardor quan és més efectiu , en els primers estadis de les orugues. Es tracta d’un tipus d’insecticida microbiològic que ataca l’intestí de les erugues que l’ingereixen, ja que deixen d’alimentar-se i acaben morint. És una plaga difícil de controlar, sobretot perquè no fa prou fred a la tardor per matar les erugues.

Doncs bé, este any és alarmant l’estat dels boscos dels Ports. Processionària arreu per dalt dels pins i al terra. Si us fixeu en ells un dia de gebrada us adonareu que semblen arbres de nadal.

Realitzo moltes excursions amb nens, i és difícil controlar on posen les mans quan són de naturalesa escaladora.
També hem preocupa la gent que surt amb els seus gossos a passejar pel Port ja que poden empassar-se alguna oruga o entrar en contacte amb elles tenint greus problemes.

Però el que més hem preocupa a banda d’aquests són els petits mamífers que viuen al Port i que veuen el seu territori envaït per aquesta nova plaga.

Per exemple, la meva amiga Jenny la geneta:

I la meva amiga Marta la Fagina, entre altres:

Potser és una paranoia personal, però no en sento a parlar per cap lloc i per a mi és un problema evident. No sé com està el tema dels tractaments aeris, si s’estan fent o no, però des del meu punt de vista la situació és preocupant.


Crestall del Artigó

Publicat: gener 7th, 2019

No Comments

Interessant ruta per ascendir al Tossal d’en Grilló a través de la Cresta de l’Artigó.

Aquí us deixo la ruta.

Powered by Wikiloc

Grimpada per la cresta esquerra de l’artigó (pasos de III i pas a cavall, no es necessari corda ni material però es aconsellable).
Despres del Birlot anirem en busca del pas de l’Escalerola per pujar al Montsagre i despres recorrem la cresteta del Tossal del Grilló.

Retornem pel pas de l’Escalerola i la sendera marcada amb punts vermell a través de la Solana de Mateu i els Viloubars.

Bibliografia ressenya: Grimpant pel massís del port – Joan J Tiron. Itinerari num 15


Rovellons, pegaloses, camagrocs,…

Publicat: desembre 16th, 2018

No Comments

Aquest 2018 ha estat un bon any per als bolets als Ports. Les pluges han afavorit la seva proliferació i per tant la posterior recolecció.

Els Ports és terreny de rovellons, però trobem altres espècies interessants com:

- les pegaloses (llànegues).
- camagrocs.
- bitxacs (pota de perdiu).
- morenetes (brunetes o fredolics).
- Carlets.
- Rossinyols.
- Pebrassos.
- Orelles de frare.
- Llengüa de bou.
-etc

També hem consta que ha estat un bon any per a la tòfona, tot i que no he tingut la sort de tastar-la. (podeu enviar mostres a joan@copetderatera.com).

Recomanacions del Parc natural per recollir bolets aquí.

Interessant guia de bolets secundaris a les Terres de l’Ebre.

Mapa de les millors zones per trobar bolets als Ports.
Mapa de les millors zones per trobar bolets a les Terres de l’Ebre.

I finalment com els cuinem?
Aquí teniu algunes idees: receptes amb bolets o aquestes altres.

Recomanació: No us perdeu el canaló de albergínia amb relleno de carn i camagroc i betxamel de ceps del Racó del Mas de Barberans. Brutal. No tinc foto, no va donar temps a fer-la ;)


EEUU Costa Oest

Publicat: desembre 16th, 2018

No Comments

United States of America. West Coast.

Un cop més viatjem als Estats units de Amèrica. Aquesta vegada a la costa Oest a principis de Setembre. Passarem uns dies a San Francisco amb el Xavi i la Elizabeth, i desde allí empendrem una ruta circular amb cotxe i avió que ens portarà a veure alguns dels paissatjes més famosos i emblemàtics d’aquell país.

Primer de tot he de dir, que aquest viatja és un déjà-vu. Simplement, l’hem vist tants cops per la televisió en sèries i films que és com si ja hi haguéssim estat.

Actualment hi ha vols directes econòmics amb Norwegian BCN-SFO i amb LEVEL crec. Com a nosaltres no ens quadraven bé les dates vam agafar un vol amb escala a París (a París? pos si, ara viatjem 3 i si és mès barat anar a pegar la volta a París pos…cap allà).

Vàrem passar els 2 primers dies visitant San Francisco i Oakland que és on viuen els nostres amfitrions. Guies de primera com son, ens van informar sobre que podíem veure a la ciutat californiana.



Seguir llegint…