Tag: Muntanya

Còrsega CT

Publicat: maig 11th, 2018

No Comments

CÒRSEGA

El gran parc aquatic natural.

Eren un de Ulldecona, un de Roquetes, un de Xert, un de Vilafranca del Penedès, un de Horta de Sant Joan,dos empeltats d’Amposta i un tortosí… no és un chiste… així va començar la Expedició a Còrsega 2018. Un nou canyoning Trip per a descubrir una altra de les millors zones de barrancs a Europa.

Un altre cop amb el Club d’Espeleologia Dinàmic emprenem un viatje a un dels aquaparcs naturals més interessants que he visitat mai. Molta aigua en primavera, tobogans rompe-ojetes, ràpels aquatics, salts…molts salts, marmites lavadora,etc

Vam decidir plantejar la expedició de la següent manera:

Erem un grup nombròs aquest cop amb la qual cosa vam agafar 2 cotxes amb 4 persones cada una carrgats fins als topes de material, roba i menjar. Les aproximacions a l’illa no precissen de tot terreny i hi ha bons aparcaments a quasi tots els barrancs que haviem estudiat.

Seguir llegint…


Aquest any siii…

Publicat: febrer 11th, 2018

No Comments

Aquest any si…sembla que està sent bo de neu.

Segon temporal de neu que pillem aquesta temporada. El primer ens va agafar a Alemania amb els collons a les mans pero aquest ens a pillat a Andorraaaahhhhhh…

Aquí el nostre cotxe:

Fa dues setmanes en la mateixa estació d’esquí ens va agafar un aiguat a ple Hivern. Algo preocupant. Pero aquesta vegada: Bona nevada amb acumulacions grans en pistes que asseguren neu per a tota la temporada, un altra cosa serà a veure si s’estabilitza el mantell nival per realitzar bones activitats de esquí de muntanya.

També a la vora de casa ha caigut la loteria. Portem 2 setmanes de neu amb la qual cosa hem anat a tastar-la a Fredes amb el menut, a Casetes velles i al Montsagre per a evitar les aglomeracions. I desprès una pujada exprèss amb esquis fins a Caro abans d’anar a currar. I es que sempre que neva al Port sòl coincidir amb feina. Pero no hem queixaré, doncs el meu amor per la muntanya és incondicional i si s’ha de pujar a Caro amb més gel que neu, Pos se puja. Si fot un vent que tomba pos apretes lo culet i si los esquis no mosseguen los cantos, pos a practicar la cunya i tonificar los pernils.

Com a curiositat us diré que quan vaig arribar al mirador del cim de Caro vaig veure que algú l’havia netejat i havia fet vivac. Estava clar que no el dia de la meva ascenció perque l’oratge no era adequat pero si el dia anterior. I baixant hem preguntava: Qui debien ser els 2 pollets que han fet lo niu a Caro? : ) Pos resulta que era Josep Domenech i un amic. I llavors m’enadono que quasi sòc un quarenton i que ara només penso en el vivac com un recurs de emergència…..M’estic fent viejunoooorr….

La neu als Ports hauria de ser present dos mesos l’any!


Punta Alta

Publicat: desembre 3rd, 2017

No Comments

El tenir que treballar en cap de setmana té molts inconvenients pero de quan en quan et pots agafar algún dia entre setmana lliure per a disfrutar de la muntanya en plena soletat. Aquesta vegada ha estat el cim de la Punta Alta amb 3014m

Despres de dormir a l’aparcament de autocaravanes de Barruera a -6ºC dins la “fragoneta”, vaig sortir dimarts a les 8.00 en direcció a la presa Cavallers. com era dimarts, no hi havia ni una ànima en aquells paratges, cosa que s’agraeix.

Vaig emprendre el camí per la zona de les canals on ja hi havia algo de neu glaçada. Un grup de 20 cabirols van pasar per una cornisa fent caure un roc a uns 50 metres d’on estava. Començem bé. Despres de la canal hi ha un indret on veiem que es comença a formar una petita cascada de gel, pero ens hem de desviar a la dreta fent una petita grimpadeta on hi ha la marca al mur i estaques de fusta. A partir d’aquí emprenem el camí entre el bosc on la neu ja comença ha estar molt flonja i hi ha més espesor. Despres del bosc vaig intentar anar saltant de roca en roca en el caos de blocs per evitar els ponts de neu ja que m’enfonsava fins al genoll i no era un bon plan trencar-me una cama en aquelles condicions.

La pitjor zona era la dels estanyets on hi havia bastanta neu no consolidada i hem va tocar obrir traça essent una progressió molt lenta. Pujo per les canals fins l’aresta pero evitant les pales de neu flonja ja que aquí ja m’enfonsava fins la cintura en algún tram on s’havia acumulat neu ventada.

L’aresta estaba en mixte pero les condicions no eren dolentes. Finalment al cim disfrutant d’un gran dia de sol. I això volia dir que a la baixada pillaría amb la neu descomposta i inestable. Dit i fet, plaques de neu no consolidada es desfeien desde la base herbada pero sense cap més perill que alguna relliscada, degut a la poca acumulació de neu general en les pales que feia poc problable cap allau i molt menys que aquesta enterrès una persona. Vaig resseguir el camí de pujada enlloc de fer la circular a l’embassament de Cavallers per les males condicions de la neu.

Sabia que era el dia per fer cim gràcies al ACCUWEATHER. Ja us he parlat algún cop. El meteocat està molt bé pero aquesta altra web té previsions meteorologiques hora a hora i bastant acurades. Boníssima.

Els dies de despres vindria molt vent, inestabilitat i paquetón de neu. Amb aquestes condicions es molt probable que en els pròxims dies hi hagi perill d’allaus fins que la cosa s’estabilitzi. Recomano pegar un cop d’ull a la informació del Centre de Predicció de Lauegi.

La ruta aquí.


Que vingue l´hivern!!! pero jaaaa…

Publicat: novembre 24th, 2017

No Comments

Això això que vingue l’hivern pero ja!. És una de les meves estacions preferides i ja que aquest any la tardor ens ha deixat sense bolets almenys que neve una miqueta.

Després de un parell de temporades meditant i ahorrant m’he decidit a invertir en l’equip de esquí de muntanya.

Fa 2 anys que hem mirava i remirava els esquís Dynafit Seven Summits, com als més adequats per a mi com a polivalents i molt similars al tipus de taules de esquí alpí al que estic habituat. Doncs quan definitivament hem decideixo a comprar-los despres de mirarme’ls molt doncs ja no els fan. He acabat comprant el model Dynafit Tour 82, prou similar inclús amb alguna millora a un preu similar. Desprès de tenir una llarga conversa de una hora i mitja amb el Sr. venedor Barrabès (olé per tanta paciencia i bon tracte) hem va acabar de convencer de la bona relació pes/esquiabilitat. Ja havia probat els Seven summits, llavors estic segur que aquestes taules m’aniran bé!

Fixacions? de moment dynafit speed turn 2.0 i avant…més de 20 anys de test i milers de usuaris no poden estar equivocats! I el preu…claaaaroooo que el pressupost és limitat.

I les botes? Aquí estaba el gran dubte de tots dubtes existencials que m’abordaven.

Finalment vaig claudicar als meus instints i hem vaig decidir pel model de Arc’teryx Procline.

La marca canadiense va treure fa dues temporades aquest model que va ser una revolució. Un model versàtil per a la travessia (principalment) i l’alpinisme / gel. I per a això, van dotar a la bota, no només de major flexibilitat avant-enrere, sinó de flexibilitat lateral de 365º, mitjançant un sistema de pivots.

En dos anys en el mercat he sentit bones critiques i inclús Salomon ha tret la seva còpia a un preu similar. Còmodes al màxim i amb sola Vibram, el que més hem preocupava és la sustentació en les baixades i la durabilitat de la seva polaina exterior. Tot se veurà si neva d’una vegada….quines ganes de probar-les!

Que vingue l’hivern pero jaaaa… que això s’ha d’amortitzar!


Esquivant el vent

Publicat: novembre 12th, 2017

No Comments

Haviem parlat aquesta semana d’anar fer alguna gran vertical als ports pero les ventades de la última semana ens han fet desistir. Així doncs com a plan alternatiu es va plantejar anar a fer el Barranc de la Vallfiguera.

Dit i fet, buscant el racer del vent ens hem reunit Piotr, Marc, Yuli, Roger, Javi, Mari i Joan per a fer un dels grans barrancs del Ports que no defrauda mai.

Com no podia ser de cap altra manera hem començat el dia sense pressa esmorzant i xerrant, aquest cop als Pous de la neu, amb la companyia del Marcos. Aquí uns plats combinats, aquí un de estofat de Jabalí, uns callos, etc Quan arriben els cafés el Roger treu un dels seus cocs casolans que s’han esdevingut tradició (ja sap que si no en porta no pot venir), i desprès ja, millor que anem passant perque si hem de esperar que afluixe el vent ho tenim clar. Sortim del restaurant en busca de la GR i baixem xino-xano cap al barranc. Un cop allí ens equipem i ens anem turnant les instal·lacions dels ràpels per a agafar una mica de ritme.

Es tracta d’un bonic barranc amb unes gorges profundes i molt ben escarbades i formades, pero que habitualment està sec. Quan plou esdevé perillós per la seva capacitat de evacuació, cosa que s’observa en la formació de les seves parets i obstacles.

Les instal·lacions estaven en bon estat. Potser hi ha algún passamà on s’hauria de canviar corda pero en general a dia d’avui tot correcte.

En quant a l’activitat, us diré que “somos tan buenas personas” que:  hem deixat que instal·lin el ràpel guiat de la marmita trampa al més novato i a l’única persona que portava la mà lesionada. Si es que en el fons, si prens les degudes precaucions anar amb els Dinàmics és un plaer i una xalera. (Et recomano: vigilar en tot moment el teu petate, allunyat de les basses on poden caure objectes extranys, controla el teu material, etc cosetes sense importància).

Bé encara que és un barranc llarg i a pesar del vent, ens ho hem passat molt bé i hem disfrutat, inclús amb el retorn. Ja se sap, Ebre Terra de vent!

Aquí us deixo el track de la ruta:

Aquí us deixo la topo:

P.D.: En el retorn del barranc hi ha unes senyals noves de pintura fluorecent de color groc amb un dibuix d’una cabra que marca la sendera de la canal. Si algú sap que són agrairïa que m’ho faci saber.