Nou Repte

50pics / 50provinces

Jour: ambiante medi

Cresta del Pico Maldito

Publié: July 10th, 2019

Pas de commentaire

Fa un parell de setmanes vam quedar el Piotr i jo per fer la cresta del Pico Maldito.

Fem nit a la Besurta i al dia desprès quedem a les 6.30 per anar cap a munt. Resseguim el camí com la resta de gent fins al Portillón superior, despres baixem a la glacera i allí ens separarem de la resta de grups que van a l’Aneto. Nosaltres ens desviem a la dreta en busca de la bonica cresta que hi ha entre l’Aneto i la Maladeta. En aquesta cresta es situen un grup de tresmils interessants. Primer Schmidt Endell 3335m, Pico Maldito 3350m, Punta d’Astorg 3355m i Pico de En medio 3346m.

Obrim traça a través del mantell de neu. Començava la onada de calor i això va fer que s’ens fes difícil avançar fins la roca enfonsant-nos fins al genoll o a cops a ras de figa. Cansat, molt cansat. Finalment arribem al mur i estudiem la ruta. A partir d’allí ens vam encordar durant tot el traçat de la cresta. Es una cresta molt entretinguda, en mixte. Tan sòls hi ha un ràpel que en les ressenyes ficava 15metres però hem va semblar que eren 20m almenys. Portavem 60m de de corda no problem.

Unes quantes hores llargues ens va costar fer la cresteta sense pressa. Finalment vam acabar al collado del medio des d’on vam baixar un altra vegada a la glacera en busca de la sendera de l’Aneto i del Portillón.

Aquí la ruta de la cresta del Pico Maldito:

Powered by Wikiloc

La ruta es va fer dura per les condicions de la neu, res a veure amb la ruta al Perdiguero i la cresta dels Literoles que vam fer dies desprès.

També us deixo ruta: Perdiguero i cresta de literoles.

Salutacions!


Processionaria

Publié: 18 mars, 2019

Pas de commentaire

Aquest tema hem preocupa bastant. Fa més de 25 anys que pul·lulo pels Ports i no recordo una temporada amb tanta processionària com ara.

400

De fet, la meva relació amb la processionària és anterior. Vaig estudiar al Col·legi Sant Josep de Tortosa, i allí en els patis hi havia pins i processionària. Tots els nens estàvem ben alliçonats de la perillositat de la processionària. Recordo haver fet les meves primeres excursions al Port amb els companys del Sant Josep i conversar sobre els meravellosos pinars lliures de la plaga.

La processionària del pi és un insecte lepidòpter heteròcer (papallona nocturna) que té forma d’eruga en la fase larvària i que d’adult és una papallona que té ales i que vola de nit. El seu cicle biològic és anual i es divideix en quatre fases: ou, eruga (larva), crisàlide (pupa) i imago (adult o papallona). A més d’ocasionar danys de consideració en extensions importants de boscos de pins, origina urticària i trastorns al·lèrgics a les persones i als animals i perjudica de manera important les economies locals (turisme rural, ramaderia extensiva, caça,…).

Les condicions meteorològiques dels darrers anys a Catalunya, amb hiverns i tardors molt temperats, han fet que la mortaldat de les erugues hagi estat molt inferior a les habituals amb el resultat d’un important increment d’aquesta plaga. També altres modificacions respecte a les condicions mitjanes fan que aquesta plaga modifiqui el seu cicle habitual i que els seus principals controladors naturals no actuïn amb tanta eficàcia.

La vida d’aquests insectes comença com a unes erugues petites que viuen en els arbres i creen bosses blanques que són molt característiques dels boscos de pins. Les erugues van creixent i van desenvolupant els seus mecanismes urticants. Els nius cada vegada són més densos i compactes i es fan més evidents a l’ull humà. Creen les bosses pera protegir-se del fred.

Un cop les erugues s’han fet grans, baixen dels arbres i comencen a desplaçar-se en llargues fileres. D’aquí els ve el nom de processionària, per la semblança a una processó religiosa. Això té lloc durant els mesos de febrer a abril per tant, és aquest període quan hem d’anar més alerta quan estiguem a parcs i boscos. Ara mateix està farcit de files de processionàries i les podeu veure con s’enterren.

Quan estan a terra, l’oruga capdavantera, que sempre és femella, escull el millor lloc per enterrar-se i començar la fase de crisàlide on esdevindran papallones.

Les papallones adultes són nocturnes i de color gris. Per tornar a començar el cicle posen els ous a les fulles de pi.

Hem consta que a altres parts de Catalunya s’està fent tractament aeri amb agents biològics compatibles amb l’agricultura ecològica i la ramaderia. El tractament no està classificat com a tòxic, irritant ni com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics. Es realitza a la tardor quan és més efectiu , en els primers estadis de les orugues. Es tracta d’un tipus d’insecticida microbiològic que ataca l’intestí de les erugues que l’ingereixen, ja que deixen d’alimentar-se i acaben morint. És una plaga difícil de controlar, sobretot perquè no fa prou fred a la tardor per matar les erugues.

Doncs bé, este any és alarmant l’estat dels boscos dels Ports. Processionària arreu per dalt dels pins i al terra. Si us fixeu en ells un dia de gebrada us adonareu que semblen arbres de nadal.

Realitzo moltes excursions amb nens, i és difícil controlar on posen les mans quan són de naturalesa escaladora.
També hem preocupa la gent que surt amb els seus gossos a passejar pel Port ja que poden empassar-se alguna oruga o entrar en contacte amb elles tenint greus problemes.

Però el que més hem preocupa a banda d’aquests són els petits mamífers que viuen al Port i que veuen el seu territori envaït per aquesta nova plaga.

Per exemple, la meva amiga Jenny la geneta:

I la meva amiga Marta la Fagina, entre altres:

Potser és una paranoia personal, però no en sento a parlar per cap lloc i per a mi és un problema evident. No sé com està el tema dels tractaments aeris, si s’estan fent o no, però des del meu punt de vista la situació és preocupant.


Rovellons, pegaloses, camagrocs,…

Publié: December 16th, 2018

Pas de commentaire

Aquest 2018 ha estat un bon any per als bolets als Ports. Les pluges han afavorit la seva proliferació i per tant la posterior recolecció.

Els Ports és terreny de rovellons, però trobem altres espècies interessants com:

- les pegaloses (llànegues).
- camagrocs.
- bitxacs (pota de perdiu).
- morenetes (brunetes o fredolics).
- Carlets.
- Rossinyols.
- Pebrassos.
- Orelles de frare.
- Llengüa de bou.
-etc

També hem consta que ha estat un bon any per a la tòfona, tot i que no he tingut la sort de tastar-la. (podeu enviar mostres a joan@copetderatera.com).

Recomanacions del Parc natural per recollir bolets aquí.

Interessant guia de bolets secundaris a les Terres de l’Ebre.

Mapa de les millors zones per trobar bolets als Ports.
Mapa de les millors zones per trobar bolets a les Terres de l’Ebre.

I finalment com els cuinem?
Aquí teniu algunes idees: receptes amb bolets o aquestes altres.

Recomanació: No us perdeu el canaló de albergínia amb relleno de carn i camagroc i betxamel de ceps del Racó del Mas de Barberans. Brutal. No tinc foto, no va donar temps a fer-la ;)


Còrsega CT

Publié: May 11th, 2018

Pas de commentaire

CÒRSEGA

El gran parc aquatic natural.

Eren un de Ulldecona, un de Roquetes, un de Xert, un de Vilafranca del Penedès, un de Horta de Sant Joan,dos empeltats d’Amposta i un tortosí… no és un chiste… així va començar la Expedició a Còrsega 2018. Un nou canyoning Trip per a descubrir una altra de les millors zones de barrancs a Europa.

Un altre cop amb el Club d’Espeleologia Dinàmic emprenem un viatje a un dels aquaparcs naturals més interessants que he visitat mai. Molta aigua en primavera, tobogans rompe-ojetes, ràpels aquatics, salts…molts salts, marmites lavadora,etc

Vam decidir plantejar la expedició de la següent manera:

Erem un grup nombròs aquest cop amb la qual cosa vam agafar 2 cotxes amb 4 persones cada una carrgats fins als topes de material, roba i menjar. Les aproximacions a l’illa no precissen de tot terreny i hi ha bons aparcaments a quasi tots els barrancs que haviem estudiat.

Continuer la lecture…


Que vingue l´hivern!!! pero jaaaa

Publié: November 24th, 2017

Pas de commentaire

Això això que vingue l’hivern pero ja!. És una de les meves estacions preferides i ja que aquest any la tardor ens ha deixat sense bolets almenys que neve una miqueta.

Després de un parell de temporades meditant i ahorrant m’he decidit a invertir en l’equip de esquí de muntanya.

Fa 2 anys que hem mirava i remirava els esquís Dynafit Seven Summits, com als més adequats per a mi com a polivalents i molt similars al tipus de taules de esquí alpí al que estic habituat. Doncs quan definitivament hem decideixo a comprar-los despres de mirarme’ls molt doncs ja no els fan. He acabat comprant el model Dynafit Tour 82, prou similar inclús amb alguna millora a un preu similar. Desprès de tenir una llarga conversa de una hora i mitja amb el Sr. venedor Barrabès (olé per tanta paciencia i bon tracte) hem va acabar de convencer de la bona relació pes/esquiabilitat. Ja havia probat els Seven summits, llavors estic segur que aquestes taules m’aniran bé!

Fixacions? de moment dynafit speed turn 2.0 i avantmés de 20 anys de test i milers de usuaris no poden estar equivocats! I el preuclaaaaroooo que el pressupost és limitat.

I les botes? Aquí estaba el gran dubte de tots dubtes existencials que m’abordaven.

Finalment vaig claudicar als meus instints i hem vaig decidir pel model de Arc’teryx Procline.

La marca canadiense va treure fa dues temporades aquest model que va ser una revolució. Un model versàtil per a la travessia (principalment) i l’alpinisme / gel. I per a això, van dotar a la bota, no només de major flexibilitat avant-enrere, sinó de flexibilitat lateral de 365º, mitjançant un sistema de pivots.

En dos anys en el mercat he sentit bones critiques i inclús Salomon ha tret la seva còpia a un preu similar. Còmodes al màxim i amb sola Vibram, el que més hem preocupava és la sustentació en les baixades i la durabilitat de la seva polaina exterior. Tot se veurà si neva d’una vegada….quines ganes de probar-les!

Que vingue l’hivern pero jaaaaque això s’ha d’amortitzar!