Nou Repte

50peaks / 50provinces

Day: medi ambient

Processionaria

Posted: March 18th, 2019

No Comments

Aquest tema hem preocupa bastant. Fa més de 25 anys que pul·lulo pels Ports i no recordo una temporada amb tanta processionària com ara.

400

Indeed, la meva relació amb la processionària és anterior. Vaig estudiar al Col·legi Sant Josep de Tortosa, i allí en els patis hi havia pins i processionària. Tots els nens estàvem ben alliçonats de la perillositat de la processionària. Recordo haver fet les meves primeres excursions al Port amb els companys del Sant Josep i conversar sobre els meravellosos pinars lliures de la plaga.

La processionària del pi és un insecte lepidòpter heteròcer (papallona nocturna) que té forma d’eruga en la fase larvària i que d’adult és una papallona que té ales i que vola de nit. El seu cicle biològic és anual i es divideix en quatre fases: ou, eruga (larva), crisàlide (pupa) i imago (adult o papallona). A més d’ocasionar danys de consideració en extensions importants de boscos de pins, origina urticària i trastorns al·lèrgics a les persones i als animals i perjudica de manera important les economies locals (turisme rural, ramaderia extensiva, caça,…).

Les condicions meteorològiques dels darrers anys a Catalunya, amb hiverns i tardors molt temperats, han fet que la mortaldat de les erugues hagi estat molt inferior a les habituals amb el resultat d’un important increment d’aquesta plaga. També altres modificacions respecte a les condicions mitjanes fan que aquesta plaga modifiqui el seu cicle habitual i que els seus principals controladors naturals no actuïn amb tanta eficàcia.

La vida d’aquests insectes comença com a unes erugues petites que viuen en els arbres i creen bosses blanques que són molt característiques dels boscos de pins. Les erugues van creixent i van desenvolupant els seus mecanismes urticants. Els nius cada vegada són més densos i compactes i es fan més evidents a l’ull humà. Creen les bosses pera protegir-se del fred.

Un cop les erugues s’han fet grans, baixen dels arbres i comencen a desplaçar-se en llargues fileres. D’aquí els ve el nom de processionària, per la semblança a una processó religiosa. Això té lloc durant els mesos de febrer a abril per tant, és aquest període quan hem d’anar més alerta quan estiguem a parcs i boscos. Ara mateix està farcit de files de processionàries i les podeu veure con s’enterren.

Quan estan a terra, l’oruga capdavantera, que sempre és femella, escull el millor lloc per enterrar-se i començar la fase de crisàlide on esdevindran papallones.

Les papallones adultes són nocturnes i de color gris. Per tornar a començar el cicle posen els ous a les fulles de pi.

Hem consta que a altres parts de Catalunya s’està fent tractament aeri amb agents biològics compatibles amb l’agricultura ecològica i la ramaderia. El tractament no està classificat com a tòxic, irritant ni com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics. Es realitza a la tardor quan és més efectiu , en els primers estadis de les orugues. Es tracta d’un tipus d’insecticida microbiològic que ataca l’intestí de les erugues que l’ingereixen, ja que deixen d’alimentar-se i acaben morint. És una plaga difícil de controlar, sobretot perquè no fa prou fred a la tardor per matar les erugues.

Doncs bé, este any és alarmant l’estat dels boscos dels Ports. Processionària arreu per dalt dels pins i al terra. Si us fixeu en ells un dia de gebrada us adonareu que semblen arbres de nadal.

Realitzo moltes excursions amb nens, i és difícil controlar on posen les mans quan són de naturalesa escaladora.
També hem preocupa la gent que surt amb els seus gossos a passejar pel Port ja que poden empassar-se alguna oruga o entrar en contacte amb elles tenint greus problemes.

Però el que més hem preocupa a banda d’aquests són els petits mamífers que viuen al Port i que veuen el seu territori envaït per aquesta nova plaga.

For example, la meva amiga Jenny la geneta:

I la meva amiga Marta la Fagina, entre altres:

Potser és una paranoia personal, però no en sento a parlar per cap lloc i per a mi és un problema evident. No sé com està el tema dels tractaments aeris, si s’estan fent o no, però des del meu punt de vista la situació és preocupant.


Rovellons, pegaloses, camagrocs,…

Posted: December 16th, 2018

No Comments

Aquest 2018 ha estat un bon any per als bolets als Ports. Les pluges han afavorit la seva proliferació i per tant la posterior recolecció.

Els Ports és terreny de rovellons, però trobem altres espècies interessants com:

- les pegaloses (llànegues).
- camagrocs.
- bitxacs (pota de perdiu).
- morenetes (brunetes o fredolics).
- Carlets.
- Rossinyols.
- Pebrassos.
- Orelles de frare.
- Llengüa de bou.
-etc.

També hem consta que ha estat un bon any per a la tòfona, tot i que no he tingut la sort de tastar-la. (podeu enviar mostres a joan@copetderatera.com).

Recomanacions del Parc natural per recollir bolets aquí.

Interessant guia de bolets secundaris a les Terres de l’Ebre.

Mapa de les millors zones per trobar bolets als Ports.
Mapa de les millors zones per trobar bolets a les Terres de l’Ebre.

I finalment com els cuinem?
Aquí teniu algunes idees: receptes amb bolets the aquestes altres.

Recomanació: No us perdeu el canaló de albergínia amb relleno de carn i camagroc i betxamel de ceps del Racó del Mas de Barberans. Brutal. No tinc foto, no va donar temps a fer-la ;)


Còrsega CT

Posted: May 11th, 2018

No Comments

CÒRSEGA

El gran parc aquatic natural.

Eren un de Ulldecona, un de Roquetes, un de Xert, un de Vilafranca del Penedès, un de Horta de Sant Joan,dos empeltats d’Amposta i un tortosí… no és un chiste… així va començar la Expedició a Còrsega 2018. Un nou canyoning Trip per a descubrir una altra de les millors zones de barrancs a Europa.

Un altre cop amb el Club d’Espeleologia Dinàmic emprenem un viatje a un dels aquaparcs naturals més interessants que he visitat mai. Molta aigua en primavera, tobogans rompe-ojetes, ràpels aquatics, salts…molts salts, marmites lavadora,etc.

Vam decidir plantejar la expedició de la següent manera:

Erem un grup nombròs aquest cop amb la qual cosa vam agafar 2 cotxes amb 4 persones cada una carrgats fins als topes de material, roba i menjar. Les aproximacions a l’illa no precissen de tot terreny i hi ha bons aparcaments a quasi tots els barrancs que haviem estudiat.

Seguir llegint


Que vingue l´hivern!!! pero jaaaa

Posted: November 24th, 2017

No Comments

Això això que vingue l’hivern pero ja!. És una de les meves estacions preferides i ja que aquest any la tardor ens ha deixat sense bolets almenys que neve una miqueta.

Després de un parell de temporades meditant i ahorrant m’he decidit a invertir en l’equip de esquí de muntanya.

Fa 2 anys que hem mirava i remirava els esquís Dynafit Seven Summits, com als més adequats per a mi com a polivalents i molt similars al tipus de taules de esquí alpí al que estic habituat. Doncs quan definitivament hem decideixo a comprar-los despres de mirarme’ls molt doncs ja no els fan. He acabat comprant el model Dynafit Tour 82, prou similar inclús amb alguna millora a un preu similar. Desprès de tenir una llarga conversa de una hora i mitja amb el Sr. venedor Barrabès (olé per tanta paciencia i bon tracte) hem va acabar de convencer de la bona relació pes/esquiabilitat. Ja havia probat els Seven summits, llavors estic segur que aquestes taules m’aniran bé!

Fixacions? de moment dynafit speed turn 2.0 i avantmés de 20 anys de test i milers de usuaris no poden estar equivocats! I el preuclaaaaroooo que el pressupost és limitat.

I les botes? Aquí estaba el gran dubte de tots dubtes existencials que m’abordaven.

Finalment vaig claudicar als meus instints i hem vaig decidir pel model de Arc’teryx Procline.

La marca canadiense va treure fa dues temporades aquest model que va ser una revolució. Un model versàtil per a la travessia (principalment) i l’alpinisme / gel. I per a això, van dotar a la bota, no només de major flexibilitat avant-enrere, sinó de flexibilitat lateral de 365º, mitjançant un sistema de pivots.

En dos anys en el mercat he sentit bones critiques i inclús Salomon ha tret la seva còpia a un preu similar. Còmodes al màxim i amb sola Vibram, el que més hem preocupava és la sustentació en les baixades i la durabilitat de la seva polaina exterior. Tot se veurà si neva d’una vegada….quines ganes de probar-les!

Que vingue l’hivern pero jaaaaque això s’ha d’amortitzar!


Esquivant el vent

Posted: November 12th, 2017

No Comments

Haviem parlat aquesta semana d’anar fer alguna gran vertical als ports pero les ventades de la última semana ens han fet desistir. Així doncs com a plan alternatiu es va plantejar anar a fer el Barranc de la Vallfiguera.

Dit i fet, buscant el racer del vent ens hem reunit Piotr, Marc, Yuli, Roger, Javi, Mari i Joan per a fer un dels grans barrancs del Ports que no defrauda mai.

Com no podia ser de cap altra manera hem començat el dia sense pressa esmorzant i xerrant, aquest cop als Pous de la neu, amb la companyia del Marcos. Aquí uns plats combinats, aquí un de estofat de Jabalí, uns callos, etc Quan arriben els cafés el Roger treu un dels seus cocs casolans que s’han esdevingut tradició (ja sap que si no en porta no pot venir), i desprès ja, millor que anem passant perque si hem de esperar que afluixe el vent ho tenim clar. Sortim del restaurant en busca de la GR i baixem xino-xano cap al barranc. Un cop allí ens equipem i ens anem turnant les instal·lacions dels ràpels per a agafar una mica de ritme.

Es tracta d’un bonic barranc amb unes gorges profundes i molt ben escarbades i formades, pero que habitualment està sec. Quan plou esdevé perillós per la seva capacitat de evacuació, cosa que s’observa en la formació de les seves parets i obstacles.

Les instal·lacions estaven en bon estat. Potser hi ha algún passamà on s’hauria de canviar corda pero en general a dia d’avui tot correcte.

En quant a l’activitat, us diré quesomos tan buenas personasque:  hem deixat que instal·lin el ràpel guiat de la marmita trampa al més novato i a l’única persona que portava la mà lesionada. Si es que en el fons, si prens les degudes precaucions anar amb els Dinàmics és un plaer i una xalera. (Et recomano: vigilar en tot moment el teu petate, allunyat de les basses on poden caure objectes extranys, controla el teu material, etc cosetes sense importància).

Bé encara que és un barranc llarg i a pesar del vent, ens ho hem passat molt bé i hem disfrutat, inclús amb el retorn. Ja se sap, Ebre Terra de vent!

Aquí us deixo el track de la ruta:

Aquí us deixo la topo:

P.D.: En el retorn del barranc hi ha unes senyals noves de pintura fluorecent de color groc amb un dibuix d’una cabra que marca la sendera de la canal. Si algú sap que són agrairïa que m’ho faci saber.