Tag: material

Novetat tècnica il·luminació

Publicat: octubre 20th, 2016

No Comments

M’he decidit a canviar el meu sistema de il·luminació per a espeleologia.

Veient que als companys del Club de Espeleologia Dinamic els ha funcionat molt bé a cost reduït, m’he decidit a comprar el frontal Fenix HP12.

Video explicatiu:

Descripció del fabricant:

Amb un grau de congelació de -40 graus, submergible fins a 2 metres i resistent als cops des d’una altura de 2 metres, el frontal Fènix HP12 és compacte i pot resistir tot el que la mare naturalesa apliqui sobre ell. Dissenyat per oferir màxima flexibilitat per anar a tot arreu, el frontal HP12 compta amb 900 lúmens en mode ràfega i quatre nivells de brillantor. La caixa de la bateria està separada del frontal pel que li atorga un excel·lent equilibri i equitat el repartiment de pesos. Des del gelat Pol Nord fins a un plujós bosc tropical, el frontal HP12 manté les seves emocionants aventures en marxa.

Característiques

• Utilitza un LED del CREE XM-L2 amb una vida útil de 50.000 hores
• Utilitza una bateria recarregable de Ion-Liti 18650 o dues bateries 3V CR123A de liti
• Mida del frontal: 62.1mm × 41.2mm × 33.3mm
• Mida de la caixa de la bateria: 93.4mm × 41.2mm × 33.3mm
• Pes: 145 g sense la bateria
• Sortida regulada digitalment – manté una brillantor constant
• Protecció contra la polaritat inversa per protegir de la incorrecta instal·lació de la bateria
• Tot en un interruptor al cap per un funcionament senzill i ràpid
• Mode ràfega d’alta sortida
• Fabricat en aliatge d’alumini d’alta qualitat i acer inoxidable
• Acabat anti-abrasiu dur-anoditzat Premium Tipus III
• Lent de vidre ultra-clara endurida amb la capa anti-reflex

Funciona amb 1 bateria 18650 de Ion-Liti recarregable o 2 CR123

Nota: No inclou bateries.

De veritat que acostumbrat al Petzl Duo, dins de les coves és com si es fès de dia.

Tot i que és de construcció xinesa, és un producte de Bona Qualitat (Econòmic, lleuger, robust, potent, submergible,etc).

Una gran compra per Ebay amb menys de 50€. Igualment el podeu conseguir per Amazon o aquí teniu la web de l’importador oficial a Espanya: http://www.fenixlinternas.com/frontales-serie-hp-y-hl/368-fenix-hp12-900-lumens-5-modos-1-x-18650.html

Que consti que sempre compro en comerç de proximitat pero no he trobat res d’aquestes característiques a un preu similar.


Aplicació Alpify

Publicat: febrer 24th, 2015

No Comments

Alpify és una App per a dispositius smartphone amb connexió de dades que permet enviar la geoposició o coodenades exactes de l’usuari en el moment en què aquest realitza una trucada al 112. Conèixer on és exactament la persona que està demanant l’auxili és una informació de gran importància per organitzar i agilitzar el rescat, i amb això es podran optimitzar mitjans i escurçar temps de cerca.

Com funciona Alpify?

Per utilitzar l’App, s’ha de descarregar de la botiga, de forma gratuïta, i, després instal·lar-la, donar-se d’alta com a usuari amb unes dades bàsiques: nom i cognoms, número de telèfon, correu electrònic i persona de contacte (a poder ser un familiar).

Immediatament es pot començar a utilitzar. Per a això es pot fer de dues maneres:

1.- Activant quan es necessita trucar al 112: en aquest moment el telèfon buscarà connexió de dades, o si no n’hi connexió de telefonia mòbil (la qual el client tingui contractada) i ha de manar, via dades o SMS) les coordenades de posició de la crida al 112.

2.- Activant quan s’inicia l’excursió: d’aquesta manera el sistema registra un “track” o recorregut de l’usuari mentre aquest tingui cobertura de dades, i si en un moment donat la perd sempre podrà saber quina era la seva posició abans de perdre cobertura.

L’App funciona, com ja hem comentat, sempre que hi hagi cobertura de dades, però també utilitza el GPS del mòbil, ja que la geoposició prové del mateix.

En el primer cas potenciarem un estalvi de la bateria del dispositiu mòbil si bé la Alpify està optimitzat per gastar el menys possible en les seves tasques de “tracking”.

En el segon, en estar actius de forma permanent, permetrem al sistema conèixer no només la nostra posició, sinó també la nostra ruta. A més, l’aplicació permet l’enviament d’alertes als usuaris en funció de la zona en què estiguin, per la qual cosa aquesta opció ens permetria rebre certes informacions d’interès pel que fa a la nostra seguretat enviades pel 112.

A més, quan es realitza aquesta crida al 112, Alpify no només li transmet al sistema les coordenades de la nostra posició sinó també una altra valuosa informació com és la qualitat del senyal de telefonia o l’estat de la bateria del telèfon des del qual es parla .

No cal infravalorar l’aplicació per a aquells muntanyencs, senderistes o caminants que realitzin activitat en solitari. La funció de “tracking” permet que Alpify guardi la nostra posició durant 24 hores. Si en aquest temps estava previst el nostre retorn i no tornem, una persona pot sol·licitar al 112 el rastreig del nostre telèfon com a usuari Alpify i conèixer la nostra situació actual o l’últim punt on hem tingut cobertura de dades.

A més, l’aplicació està treballant en crear una interfície d’usuaris que no passi pel 112, on la persona a la qual nosaltres donem permisos pugui veure on som accedint mitjançant unes claus via web, cosa que és com portar un “per si de cas” a la motxilla, encara que aquesta opció encara no està operativa.

Fonts:

http://www.alpify.com/es/aplicacion/

http://www.montanasegura.com/alpify/

També us pot interessar :

http://encorda2.com/2015/02/25/como-hacer-un-rescate-con-whatsapp/


Novetats en imatge.

Publicat: desembre 17th, 2014

No Comments

Oco baix en les últimes novetats en càmares de fotos per a activitats d’aventura!!!

Els que seguiu una mica este blog personal (en primer lloc, gràcies per perdre el vostre temps llegint estes poques sustancies més que res perque hem feu feliç sabent que puc compartir les experiències). A lo que anavem, els 4 gats que sou capaços de seguir estes línies sabreu que en els últims anys almenys 3 càmares de fotos han trobat el seu final acompanyant-me en les meves aventures. La primera va rebre alguna humitat en la pantalla i un cop mortal de necessitat, la segona va morir sepultada en la neu en una revolcada amb esquis i la tercera va trobar el seu final enmig d’una ventisca a -5ºC complint amb el seu deure de fer la última foto al cim. Almenys estes tres que jo recordi, així que finalment m’he decidit a comprar una càmara aquàtica:

RICOH WG-4


Descripció del fabricant:

La WG-4-GPS ofereix un rendiment excepcional a prova d’aigua – fins a 14 metres sota l’aigua – resistència als cops i caigudes fins a 2 metres. Hereta el disseny fàcil d’unió, antilliscant de la sèrie anterior, però a més, ofereix una selecció de nous colors del cos que es destaquen més a l’exterior. També compta amb importants avenços tecnològics com un objectiu de gran obertura amb 4X zoom òptic (obertura màxima de F2.0 a l’extrem gran angular) i un sensor d’imatge CMOS retroiluminat d’alta sensibilitat per oferir imatges d’alta qualitat amb poc soroll – fins i tot a l’aigua, a la nit i en esdeveniments esportius d’interior on el subjecte està poc il·luminat. S’han fet altres millores significatives per a millorar el funcionament i el rendiment de la càmera, incloent una operació més ràpida del AF en la fotografia macro, la millora de la qualitat d’imatge en fotografia sota l’aigua, i l’addició d’una manera d’usuari per a una recuperació instantània d’ajustos favorits. Estan també disponibles una gran varietat d’accessoris opcionals per acomodar les exigències de la fotografia activa a l’aire lliure. Per exemple, fossin dissenyats suports d’adhesiu i manillar per fixar fermament la càmera per al rodatge de vídeo a mans lliures, que permet al fotògraf prendre avantatge de l’ús de tipus de funcions de gravació de vídeo com un doble sistema de reducció de moviment i gravació de vídeo Full HD (1920 x 1080 píxels).

Gràcies al seu cos hermètic, la WG-4 GPS és resistent a l’aigua fins a una profunditat de 14 metres, i fins a un màxim de 2 hores contínues de funcionament (equivalent tes a IPX8o JIS Classe 8). També són resistents als cops i caigudes des d’una altura de 2 metres, * a prova de pols (equivalent a IPX6 o JIS Classe 6), ** resistents al fred contra temperatures tan baixes com -10 ° C, ** i aixafaments contra pesos de fins a 100 kgf (quilogram força). ** Gràcies a la seva fiable i sòlida construcció, té un acompliment notable i consistent en exigents i dures condicions a l’aire lliure.

Si va bé ja vos ho contaré, sinó també. En breu veureu resultats en la web.

Hi ha una versió més cara que ve també equipada amb una unitat de GPS avançada per registrar les dades de posició i dades de registre de viatges en les imatges capturades, i ofereix encara funcions relacionades amb el GPS com un indicador de pressió / altitud / profunditat i una brúixola digital per facilitar encara més el tret en aire lliure.

Hi ha una altra novetat si el que es busca és una grabació de video subjectiva i espectacular. La marca GOPRO ha tret el seu model Gopro Hero 4 Silver incloent una pantalla tàctil per veure les fotos i videos al moment que es fan i editarles, cosa que trobava a faltar en els models anteriors.

Entre algunes de les múltiples prestacions que ens pot donar la GoPro Hero 4 Silver podem observar una pantalla tàctil LCD, capacitat de gravació de vídeo 4K a 15 frames per segon, de 2.7K a 30 quadres per segon, i entrant en unes resolucions més conegudes , veiem una millora substancial en els 1080p perquè la Silver gravarà a 60 quadres per segon, mentre que a 720 el frame rate pujarà fins als 120 quadres. Tota aquesta llista de prestacions excel·lents ens permetrà gravar els nostres moments d’acció més impressionants, amb la possibilitat de prendre fotografies fixes de 12 megapíxels, amb una capacitat waterproof de 40 metres.

Un autèntic pepinazo:

Esta ja me contareu vatros com va. Salut, fotos i videos!


Comença la temporada de ski

Publicat: desembre 16th, 2014

No Comments

Comença la temporada d’ski. Preneu nota de com cuidar el material.


Sensacions en la muntanya

Publicat: desembre 25th, 2013

No Comments

Feia dos dies que estava fent rutes amb aigua i vent a més de 600km de casa. Pero, la muntanya és així i és ella qui mana,doncs tu t’has de saber adaptar a la muntanya i no ella a tu. Aquell matí estava molt calent junt al foc i comentant la jugada al davant d’aquella gran llar de foc amb la meva amfitriona mentre em convidava a un cafè amb llet i un tros de coc. No m’hi haguès mogut pero tenia en ment una altra ruta per a acabar aquells tres dies lliues de feina i que volia aprofitar fent muntanya. Surto al carrer a uns 0ºC i intento obrir la porta del darrera del cotxe. La nit abans havia nevat i havia fet molt fred, amb la qual cosa s’havia creat una capa de gel i neu que vaig tenir que treure per poder obrir la porta. Allò augurava un gran dia i no m’ho volia perdre! Ho arroplego tot i sense perdre temps m’endinso en la carretera sinuosa que em portarà al port de muntanya des d’on he de començar la ruta. En aquella hora, la carretera era inhòspita amb neu i gel i sense cap traçada de vehicles, era el primer desde la gran nevada. Els arbres del voltant estaven carregats de neu i conforme anava pujant aquell paissatje de roures sense fulles i els pins nevats s’assemblava més a un paisatge siberià. El termòmetre va baixant fins a -5ºC i em planto al port sense pressa flipant tot una mica preocupat per intensa boira en aquesta alçada.

Que faig? Vaig sòl i les condicions de neu ,vent, gel i boira seran intenses. és el primer cop que faig aquesta ruta pero me l’he estudiat bé, conec la direcció essencial a seguir traçant l’aresta de la muntanya, sé que en gran part del recorregut trobaré una valla per a animals, desprès vindrà una aresta de roca on hauré d’anar amb compte amb el gel fins a arribar al coll, una petita baixada per un “plateau” de neu i seguim al sud-Oest perpendiculars a la pendent i amb una mica de sort veurè el cim.
Vaig ben preparat de roba,menjar, aigua, bruixola, gps i mòbil(pero se que no tindré cobertura i en aquelles condicions els dispositius electrònics no son fiables).

Així doncs, supero les petites pors i dubtes i emprenc la pista ara nevada i sense traça. El vent és intens (segons les previsions meteorològiques 25-30km/h) i fa dies que bufa,doncs s’ha anat acumulant neu i gel en els arbres , troncs,etc en forma de bandera. Donat que la ruta és quasi unidireccional i es transita per la corda de la muntanya, sé que el vent hem castigarà el perfil dret en la pujada i l’esquerre en la baixada. Condicions hivernals amb sensació tèrmica de la hòstia degut al vent i les temperatures negatives.

Faig el primer tram tan sòls amb el gorro de llana doncs m’agrada sentir les passes de les botes en la neu obrint traça i els sorolls del bosc. L’avantatge d’anar sòl a la muntanya és que tens molt altes possibilitats de veure animals salvatges, i sé que hi sòn perque he vist alguna petjada. Aquí es tracta de disfutar de les sensacions de muntanya! Sorolls, vistes, olors,sensacions tactils, sensacions coporals i mentals. La sensació de  saber que ets l’únic en aquella muntanya i que el poble més proper és a 30 km.  La satisfacció ens dona que una muntanya que no arriba a 2600metres, en aquestes condicions de neu,gel i boira  pot aportar les mateixes sensacions que un gran 3000 o un 4000.

Més amunt, comença el gel i la roca i decideixo ficar-me els crampons. Tinc ja la banda dreta de la cara tan castigada que deideixo pujar-me la caputxa del plumes i el gore-tex. Sé que a partir d’ara els pendents són forts i el paisatge ja no m’ajudarà a vencer el gran esforç que he de fer obrint traç. En aquells moments on la meteorologia no acompanya i la ruta esdevé dura has de rebuscar el plaer en les sensacions que us deia i si el cap només pensa amb les sensacions de fred i esforç físic,l’hem de distraure com sigue per arribar al nostre objectiu. en el meu cas em funciona la música i aquesta és la banda sonora mental que em va acompanyar en la pujada amb gran pendent i molta acumulació de neu  fins al coll:

Allò era la puta estepa russa!

Un cop al coll el vent deixa de castigar-me la cara i em vé d’esquena , amb la avantatge que m’impulsa en lloc de frenar-me, pero allò durarà poc. El pendent baixa i arribo a un petit plateau ple de neu i on s’acumula una intensa boira, no veig res en 5 metres i ara si agafo el GPS per a no perdre la ruta. Sé que he d’anar perpendicular a la forta pendent pero una desviació en aquelles condicions em podria costar molt cara. Enfilo la gran pala de neu amb l’esforç que suposa obrir traça fins que arribo a l’aresta un altre cop, i ara si, ja sé que no hi ha pèrdua, he d’aguantar el vent un altre cop i seguir l’aresta en mig la boira que em portarà al cim. Finalment, el cim gelat està davant meu com a una aparició!

Trec la càmara i faig alguna foto, pero quan me’n dono compte, el zoom ja no va i la pantalla s’ha glaçat. ADÉUUUU!!! a la Panasonic DMC-FS10 que m’ha acompanyat en tantes ocasions. Ha mort en acte de servei degut a la congelació per ventisca. Així, confirmem que les sensacions tèrmiques no són solament meves, fa un fred de la hòstia,joder!!!

Esmorzo detràs del monolito i emprenc la baixada sense presses. Un error en la baixada (relliscar, torçament de turmell degut a la acumulació de neu, etc) seria un problema seriòs. En aquest cas m’acompanya aquesta banda sonora mental mentre intento resseguir la meva traça en la neu , a cops esborrada ja pel fort vent:

Arribo al port de muntanya on és troba el cotxe tot glaçat amb una capa de neu i gel. Ara vé una de les parts més dures: despullar-se en aquell ambient advers per canviar-me i empendre 7 hores de cotxe fins a casa. Tot forma part del camí i del viatge.