NEWS

Jour: fauna

Sima San Pedro

Publié: March 15th, 2020

Pas de commentaire

La setmana passada ens vam desplaçar a la localitat de Oliete (Teruel).

A pocs metres del recorregut de riu Martín, s’obre un avenc gegant de forma troncocònica asombrós d’origen Kàrstic amb una boca propera als 100 metres de diàmetre i una profunditat de 108 m fins a la superfície de la llac que ocupa el seu fons. El llac té una profunditat afegisa de -22m i diuen que no conecta amb el riu. Les seves dimensions i la verticalitat de les seves parets impressionen i permeten una experiència inolvidable.

Diuen que aquest forat descomunal és de característiques úniques a Europa ja que per la seva estructura és un refugi de biodiversitat amb un valor ecològic excepcional. Lo bujero és espectacular.

És un paradís per als ornitòlegs que cada dia a l’alba i quan es pon el sol poden disfrutar de l’espectacle natural de les diferents espècies de ocells i ratpenats entrant i sortint del pou.

És també un indret interessant per als espeleòlegs per les característiques del pou, amb gran verticalitat.

No hem considero espeleòleg, no és la meva especialitat preferida. Tan sòls m’afegeixo a alguna de les interessants activitats que organitza el club Dinàmics de la Ràpita. A cette occasion,, invitats pel Jose Manuel Ros, expert coneixedor de la zona hem vaig decidir a acompanyar-los.

Tot i no ser la meva especialitat hem feia goig un repte d’esta magnitud. Baixar la gran vertical de -86m des de la plataforma fins al llac i remuntar per la corda.

El descens tots poc a poc per no embalar-nos ( el stop de petzl amb el meu pes és un dresler a partir de -60m) ni parar-nos perque el davallador en calent no cremi la corda. Més o menys tots al mateix ritme en descens. A la pujada els cracks amb més pràctica o més bona forma del club van remuntar el pou en uns 10 minuts. A mi hem va costar 30 minuts amb la calma. Era el primer pou d’aquesta envergadura que pujava en una sola tirada i hem preocupava prou la gestió del risc. Només pensava que la corda sortiria del croll en qualsevol moment (que estava cagat vaiga :D ). Igualment m’interessava disfrutar de l’ascens doncs pots veure fòssils en les pareds durant el descens i l’ascens si t’hi fixes a la vegada que ocells. Bueno també us diré que els meus bíceps treien foc per no estar acostumbrat a aquesta técnica. Vam muntar dues línies i el Piotr jo vaig fer l’ascens junts amb calma.

Les fotos són meves i d’alguns dels companys: Marcos, Piotr, Magda,Alex i Joan.

Ubicació Sima San Pedro.


Las Bàrdenas Reales

Publié: Le 22 avril, 2014

Pas de commentaire

Tots hem vist algún cop per la tele o el cinema els paisatjes de l’Oest americà. Si no hi ha pasta per a viatjar a EEUU, hi ha alguna opció més econòmica per disfrutar d’aquests paisatjes més prop: el desert d’Almeria i las Bàrdenas Reales. En totes dues s’han rodat Spaguetti westerns.

D’aquesta segona és la que us vull parlar.

Las Bàrdenas Reales és un extens territori semidesèrtic i despoblat, situat al SE de Navarra. Declarat parc natural i Reserva de la Biosfera per les seves característiques i atractius naturals. Ofereixen un paisatje característic de relleus abruptes e irregulars, plens deCabezoso formacions rocoses d’arenisca i argila, planes barrancs,etc..

Es poden diferenciar 3 zones:

La Bàrdena Blanca és la depressió central, de sòls d’argila blanquinosos amb aspecte desèrtic. Es tracta de la zona més interessant i visitable. Hi ha habilitades pistes de terra habilitades per a vehicles, està prohibit abandonarles per tal de repectar medi i perque hi ha un cuartel militar de l’exèrcit on es fan pràctiques de tir. La zona militar està delimitada amb cartells indicadors. També hi ha habilitats senders per a Btt (sense dubte la millor opció per recorrer aquest parc) i també a peu.

La Plana és una terrassa elevada quasi plana, amb sòls procedents del riu Alagón.

La Negra és la tercera zona que es caracterítza per la existència de grans planes

Els usos i aprofitaments de les Bardenas han anat variant amb el temps . Si al segle XIX l’aprofitament ramader era el principal i el en XX va ser l’agrícola , al segle XXI el turisme i les activitats lúdic esportives han irromput amb força .
Existeixen diverses rutes per fer a diferents mitjans , a peu , amb bicicleta de muntanya , o en cotxes tot terrenys . Aquestes activitats estan limitades per la normativa del Parc Natural. Es limita l’horari de les vistes , prohibint el passar la nit a l’interior del Parc . Es prohibeix sortir dels senders i camins , estacionar vehicles , circular en grups superiors de tres vehicles , no es pot escalar , ni acampar ni fer foc i qualsevol realització fotogràfica o filmació de caràcter comercial ha de comptar amb el degut permís .

Entre els diferents esdeveniments que es produeixen en les Bardenas relacionats amb el turisme i l’esport , destaca la prova Extrem Bardenas que es realitza en el mes de juny i està organitzada pel club ciclista de Arguedas .

Las Bardenas Reales constitueixen un ampli i complex espai natural en el que estan representats diferents hàbitats: pinars, matorrals, estepes zones humides (basses i barrancs), acantilats, cultius, etc…

En quant a la fauna, una de les comunitats més singulars són les de les aus esteparies, que estan adaptades a habitar en llocs plans i despejats, amb vegetació de baixa altura. Abunden en aquests terrenys, sobretot en la depresió de la Blanca i sòn fàcils d’avistar. També cal destacar les aus rapinyaires com el voltor, l’àguila real, duc,etc. Entre els mamífers, hi habiten en aquest semidesert el comill, llebres, jabalís, guineus,teixons,gat montès o el cabirol.

A més a més aus aquatiques, anfibis,rèptils, peixos e invertebrats completen la fauna d’aquest parc natural.

Tot un espectacle visual que ens portarà per uns moments als paisatjes de l’Oest americà que hem vist desde petits pero sense tenir que agafar cap avió.