Tag: Fang

Txindoki

Publicat: maig 4th, 2017

No Comments

Aprofitant el pont de Maig emprenem un cap de semana llarg cap al País Basc. El País basc sempre és una bona opció: muntanyes precioses, gastronomía espectacular i rica cultura.

Com ara fa 2 anys, tornem a deixar-nos perdre pel parc de URBASA. Fa uns anys ens vàrem enamorar dels paisatges de urbasa, les vistes del Balcón de Pilatos i el fabulós enclau d’aigües cristalines conegut com a “Nacedero del rio Urederra”.
Aquesta vegada tornem a visitar en familia el bosc encantat de Urbasa i realitzo una excursió a la Cova de los Cristinos de Larraona, amb molta formació, un riuet i un preciòs llac d’aigües cristal·lines en el seu interior. Molt especial l’experiència de matinar i estar sòl en la muntanya i en especial dins d’aquesta cova que a voltes rep visites turístiques de grups.

L’objectiu principal era pasar uns dies amb el meu super-equip que sempre que poden m’acompanyen allà on vaig.

L’objectiu secundari d’aquest viatje era ascendir el Txindoki.

La muntanya Txindoki, Larrunarri o Ñañarri, de 1.346 m d’altitud, està situada a la serra d’Aralar (entre Guipúscoa i Navarra) i és un dels cims més emblemàtics del Territori Històric guipuscoà. La llegenda diu que en el seu cim “Mari”, la deessa per excel·lència de l’Olimp Basc, té una de les seves residències.

Alguns li diuen el Cervino Basc, tot i que és una exageració de les seves característiques té la seva similitud en l’aspecte de una muntanya piràmide aïllada, pero aquest a diferencia de l’original, amb una sola aresta ben marcada. Forma part del Parc Natural de la Serra d’Aralar.

Quan somiava en escalar el Matterhorn o Cervino, vaig pensar que seria un bon entrenament ascendir al Cervino basc. Finalment, vaig escalar abans l’autèntic Cervino suïs. Tot i això, sabia que valia la pena la visita desprès de escalar altres cims vascos com el Aizkorri, Gorbea,etc

La idea inicial era escalar l’aresta Nord-oest, pero aquest cap de setmana no ens va acompañar el temps. Tot i que el dilluns va començar a fer sol, havia estat diluviant dia i mig abans. Amb la qual cosa, ens vàrem parlar amb el Mikel i vam decidir que ho deixavem per un altre cop, que l’aresta estaría humida i segurament amb neu a partir de 1000metres. Com ja estaba allí, jo igualment vaig decidir realizar en solitari l’ascenció per la ruta normal i descendir per la zona de Muitze completant així la circular al Txindoki.

Efectivament, l’aresta estaba mullada i al ser cara nord-oest no s’assecaria fins a l’endemà. També hi havia neu i gel als últims centenars de metres que inclús feien perillòs l’accès al cim per la ruta normal.

Us deixo aquí la ruta:

Podeu consultar ja més de 300 rutes al meu wikiloc (trekking, btt, kayk, esquí, escalada, ferrates, descens de barrancs, 4×4,espeleologia,etc).


Cova Urbana de Tarragona

Publicat: març 19th, 2017

No Comments

La cavitat, fou descoberta de manera accidental fa poc més de dues dècades al número 32 del carrer Gasòmetre en la construcció d’un parking, encara és una gran desconeguda entre el gran públic. Impressiona entrar al pàrking de l’edifici i de sobte trobar-te dins de les entranyes de la terra; acostumbrats com estem de accedir a l’inframòn a través de les muntanyes.

La Cova Urbana no és una gruta “exigent”, però sí et demana una mínima condició física i mental per recórrer els seus túnels i gateres, per pujar i baixar els constants desnivells de les sales, i per superar els tres sifons que hi ha fins ara. Faig aquest apunt de “fins ara” perquè la Cova Urbana no ha deixat de ser investigada, documentada i topografiada des que la van descobrir el 16 de novembre de 1996. Quan diem que no és una cova exigent, ens referim a la visita de la part explorada i visitable, sense tenir en compte el tema de l’espeleobusseig. Actualment s’està treballant amb aquesta técnica per avançar en l’exploració de la cova , i com ja sabeu: l’espeleobusseig està catal·logat com una de les activitats esportives més perilloses del mòn.

La visita comença per la última planta de pàrquing de l’edifici, baixant per un pou que et porta a una estreta galeria romana que va ser excavada a mà uns dos-cents anys AC. El trajecte continua per dos pous més equipats, un de cinc metres de profunditat, i un altre de set, separats per una petita cavitat. A través d’una petita obertura accedim a la primera sala, d’uns 30 metres de longitud, anomenada CEO, i que té un petit llac que creuem nedant. Superat el primer sifó sense dificultats se’ns obre una segona sala, batejada amb el nom de Benso, l’empresa promotora i propietària de la finca.

El recorregut continua per nous llacs i passos sifonats (segons el nivel de l’aigua) fins arribar als dos espais més grans de la gruta, la Sala Josep Maria Forné -en memòria del constructor que va fer possible el descobriment i la investigació de la Cova Urbana-, i la Sala Maginet ( personatge de ficció i il·lustre de la ciutat), ambdues d’uns 900 metres quadrats.

El límit actual de la cavitat el marca la imponent Sala Rivemar, l’única que és subaquàtica, de més de cinc mil metres quadrats. El que segueix és un món per explorar, si bé s’ha descobert, després de bussejar cent metres i baixar a una profunditat de vint metres, un pou que puja i et condueix a noves galeries que estan en procés d’exploració. En cap cas, però, les visites a la Cova Urbana sobrepassen la boca d’entrada de la Sala Rivemar. A partir d’aquí toca refer el camí de tornada, que es pot fer per vies alternatives que els amics del SIET s’encarregaran de ensenyar-nos.

Aquí us deixo les normes de visita de la Cova Urbana de Tarragona:

Aquí el plànol:


Cova de l`Orgui o Avenc de Sabarin

Publicat: octubre 3rd, 2016

No Comments

Es tracta de una de les cavitats més impressionants de la zona dels Ports, amb molta formació i molt recorregut.

Com sabeu sòc home de poques paraules i de fet, desprès de realitzar una visita a un lloc de tal bellesa, per poc valen les paraules.

Teniu tota la info detallada aquí:

http://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=1594

I com es diu habitualment: una imatge val més que mil paraules (per cert les millors fotos són de Marcos Chusa i altres de la meua càmara – que encara ens estem coneixent).

Pasen y vean:

La localització al meu wikiloc.

Si vols veure més fotos visita la web del Club espeleologia dinàmics i  el de UEC TORTOSA .

Un altre enllaç interessant vist per la web que us farà posar les dents llargues:  http://cavitats-subterranies.blogspot.com.es/2012/03/avenc-sabarin-massis-dels-ports.html


La Selva de Irati

Publicat: abril 23rd, 2014

No Comments

I acabarem aquesta trilogia navarra amb la descoberta d’un nou paratje paradisíac en l’extrem Occidental dels Pirineus.

Irati és un dels boscos més extensos de l’Europa occidental i ronda les 17.000 has entre ambdues vessants. Crec que he llegit en algun lloc que es tracta de la segona massa forestal de faig/avets més gran d’Europa després de la Selva Negra a Alemanya.

L’alt índex de pluges que registra aquesta zona pirinenca provoca que el paisatge estigui poblat de rierols i torrents que solquen el seu abrupte relleu. Entre ells destaquen el Urbeltza i el Urtxuria, que conflueixen al peu de l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, per formar el riu Irati.

La Selva d’Irati constitueix un gran atractiu naturalístic tot l’any. El paisatge és una successió permanent de petits esdeveniments: l’explosió verda de la fulla a la primavera, la pastura del bestiar a l’estiu, el silenci hivernal, banyat de vegades amb el blanc de la neu i sobretot l’extraordinària policromia de tardor a la fageda tenyida de grocs i ocres.

Hi ha nombroses possibilitats de passejades i travessies a peu o amb BTT, i també ascensions muntanyenques o activitats hivernals sobre neu, el que permet durant tot l’any disfrutar d’aquest entorn.

La zona d’Irati compta amb dos centres d’esquí nòrdic de gran bellesa: Abodi (Vall de Salazar) i Xalets d’Iraty (Soule-Xiberoa).

Per als boletaires com jo, aquesta zona resulta força interessant. La recollida de fongs i bolets està regulada a la zona del Irati (Salazar). Existeixen permisos diaris i de temporada que s’han de portar en el moment de la recol·lecció i són personals.

Web: www.irati.org


Las Bàrdenas Reales

Publicat: abril 22nd, 2014

No Comments

Tots hem vist algún cop per la tele o el cinema els paisatjes de l’Oest americà. Si no hi ha pasta per a viatjar a EEUU, hi ha alguna opció més econòmica per disfrutar d’aquests paisatjes més prop: el desert d’Almeria i las Bàrdenas Reales. En totes dues s’han rodat Spaguetti westerns.

D’aquesta segona és la que us vull parlar.

Las Bàrdenas Reales és un extens territori semidesèrtic i despoblat, situat al SE de Navarra. Declarat parc natural i Reserva de la Biosfera per les seves característiques i atractius naturals. Ofereixen un paisatje característic de relleus abruptes e irregulars, plens de “Cabezos” o formacions rocoses d’arenisca i argila, planes barrancs,etc..

Es poden diferenciar 3 zones:

La Bàrdena Blanca és la depressió central, de sòls d’argila blanquinosos amb aspecte desèrtic. Es tracta de la zona més interessant i visitable. Hi ha habilitades pistes de terra habilitades per a vehicles, està prohibit abandonarles per tal de repectar medi i perque hi ha un cuartel militar de l’exèrcit on es fan pràctiques de tir. La zona militar està delimitada amb cartells indicadors. També hi ha habilitats senders per a Btt (sense dubte la millor opció per recorrer aquest parc) i també a peu.

La Plana és una terrassa elevada quasi plana, amb sòls procedents del riu Alagón.

La Negra és la tercera zona que es caracterítza per la existència de grans planes

Els usos i aprofitaments de les Bardenas han anat variant amb el temps . Si al segle XIX l’aprofitament ramader era el principal i el en XX va ser l’agrícola , al segle XXI el turisme i les activitats lúdic esportives han irromput amb força .
Existeixen diverses rutes per fer a diferents mitjans , a peu , amb bicicleta de muntanya , o en cotxes tot terrenys . Aquestes activitats estan limitades per la normativa del Parc Natural. Es limita l’horari de les vistes , prohibint el passar la nit a l’interior del Parc . Es prohibeix sortir dels senders i camins , estacionar vehicles , circular en grups superiors de tres vehicles , no es pot escalar , ni acampar ni fer foc i qualsevol realització fotogràfica o filmació de caràcter comercial ha de comptar amb el degut permís .

Entre els diferents esdeveniments que es produeixen en les Bardenas relacionats amb el turisme i l’esport , destaca la prova Extrem Bardenas que es realitza en el mes de juny i està organitzada pel club ciclista de Arguedas .

Las Bardenas Reales constitueixen un ampli i complex espai natural en el que estan representats diferents hàbitats: pinars, matorrals, estepes zones humides (basses i barrancs), acantilats, cultius, etc…

En quant a la fauna, una de les comunitats més singulars són les de les aus esteparies, que estan adaptades a habitar en llocs plans i despejats, amb vegetació de baixa altura. Abunden en aquests terrenys, sobretot en la depresió de la Blanca i sòn fàcils d’avistar. També cal destacar les aus rapinyaires com el voltor, l’àguila real, duc,etc. Entre els mamífers, hi habiten en aquest semidesert el comill, llebres, jabalís, guineus,teixons,gat montès o el cabirol.

A més a més aus aquatiques, anfibis,rèptils, peixos e invertebrats completen la fauna d’aquest parc natural.

Tot un espectacle visual que ens portarà per uns moments als paisatjes de l’Oest americà que hem vist desde petits pero sense tenir que agafar cap avió.