Tag: europa

Preparant…

Publicat: maig 28th, 2017

No Comments

Preparant Canyoning trip!!


Cerví o Matterhorn

Publicat: setembre 4th, 2016

No Comments

Aprofitant el recent viatje familiar a Suïssa, hem escalat el Cerví 4478m.

El Cerví és sense dubte és la muntanya més fotografiada del món, una de les més famoses i un dels cims que qualsevol muntanyenc somia escalar.

El mont Cerví (català), Cervino ( espanyol i italià), Matterhorn (alemà), Mont Cervin o Le Cervin (francés)  és possiblement la muntanya més famosa dels Alps  per la seva espectacular forma de piràmide, moltes vegades reproduïda.

El Cerví va ser l’últim dels grans pics dels Alps a ser escalat, i el seu primer ascens va marcar la fi de l’era clàssica de l’alpinisme. Va ser conquerit el 14 de juliol de 1865 per un grup encapçalat per l’anglès Edward Whymper. L’ascensió va acabar desastrosament quan quatre dels seus membres varen morir estimbats en el descens. La cara nord no va ser escalada fins a l’1 d’agost de 1931, pels germans alemanys Franz i Toni Schmid . El Cerví és un dels cims dels Alps amb pitjors estadístiques d’accidents, ja que des de 1865, quan va ser escalat per primera vegada, fins a 1995, 500 alpinistes hi han trobat la mort.

Seguir llegint


Barrancs Gorges del Llech i Taurinyà

Publicat: juny 20th, 2016

No Comments

Aquest cap de setmana ens hem desplaçat fins al sud de França. En la zona del Canigó (Pirineu Francès) hem realizat un parell de descensos força interessants.

Gorges del LLech:

Un dels millors barrancs del Pirineu.

Descens força esportiu amb solament 2 ràpels obligats, la resta tobogans i salts.

Tot i que havia plogut la nit anterior i les previsions per al matí eren inestables, ens decidim a fer el Llech el primer dia perque és prou curt i alguns del grup ja l’havien fet abans (coneixent el cabal i  els escapaments).

Quasi a l’inici del barranc hi havia uns indicadors de caudal, en aquesta ocasió no estaven. Tan sòls estaven els de la “rentadora” i estaven roçant la frontera entre  el color verd i el vermell. Cabal perfecte per a disfrutar d’aquest divertit descens.

Com a pas destacat, està la lanzadera: un tobogan amb dos pendents on el primer t’accelera i el segon molt més picat et llença al mig d’una bassa de la manera menys elegant de caure que se us pugui acudir. Ostión assegurat! jajaja. Xalera a tope disfrutant dels videos de primera dels companys i del meu mateix. Anar en compte també amb el “Rompetibias” i la “lavadora”.

L’aigua per cert fresqueta:

Longitud: 1200m

Desnivells: 1700m

Dificultad: mitjana.

Material Corda de 40m i neopré.

Època recomanable: Estiu.

Barranc De Taurinyà o gorgues du Llitera

El diumenge amb millors previsions de temps ens dirigim al poble de Taurinyà per realitzar el descens del barranc de taurinyà o Gorgues du llitera. L’aproximació i el retorn són llargs i una mica perdedors.Nosaltres vàrem fer combinació de vehicles (veure ruta més endavant).

Aquest barranc , és més llarg, té més feina i per tant resulta bastant complert i esportiu, encara que l’absència de salts i tobogans nets ho faci menys divertit.

L’aigua éstava molt més freda que la del Llech!

També vàrem agafar un bon cabal i jo personalment el vaig disfrutar.

Els tobogans no tenen sortides massa netes i s’ha d’anar amb compte.

També s’ha d’anar en compte en el ràpel de 18metres amb el fregament de la corda i la recuperació posterior.

La roca llisca mooooolt. Ni Five teen, ni Adidas ni Bestard… tots vam fotre alguna que altra culada.

El pas clau és la Última cascada de uns 50 metres.

Increíblement, en cap dels 2 descensos ens vàrem trobar cap altre grup. Cosa extranya en el Llech.

Rutes al wikiloc: Llech i Taurinyà.

+ Fotos i info al blog de Club d’Espeologia Dinàmics


Teide 0-4-0

Publicat: maig 19th, 2015

No Comments

I per fi ha arribat el dia. Desde fa temps que li tenia ganes pero no s’havia donat la oportunitat. Aquest cop si: aprofitant una estada de vacances a Tenerife he decidit a fer la ruta al teide 0-4-0.

Cal estar preparat per la duresa del terreny, sí, però l’esforç bé valdrà la pena. De fet, una experiència com la que reporta al senderista la Ruta 0-4-0, al nord de Tenerife, només és possible gaudir-la en l’illa del Teide i a Hawaii. Un traçat que, en “només” 60 quilòmetres (anada i tornada), condueix al caminant del nivell del mar als gairebé 4.000 metres d’altitud del sostre d’Espanya. D’aquí el seu nom: 0-4-0. L’últim zero, és clar, només podran apuntar-se’l aquells que s’atreveixin a fer el camí de tornada.

No es tracta d’un traçat complicat tècnicament pero si que és exigent en l’aspecte físic. Per subratllar la duresa del camí n’hi ha prou apuntar que són al voltant de 8.000 metres de desnivell acumulat dels que haurà de superar l’aventurer, xifres que expliquen el perquè de que molts intents acabin en fracàs i també el perquè de que siguin cada vegada més els qui s’imposen el repte. I és que, és clar, Tenerife té el major desnivell orogràfic de tot el país.

La Ruta 0-4-0 del Teide (3.718 m) parteix de la Platja del Socorro, guanya alçada per la vall de l’Orotava, continua per un empinat paissatge boscòs fins arribar a l’ampli plató de les Cañadas del Teide (ambient desèrtic) i finalment entre colades de lava arriba a les zones altes del volcà, passant pel refugi d’Altavista, l’estació del telefèric i el cràter cimer del cim de l’Atlàntic. La ruta es remata tornant al punt de partida a la Platja del Socorro.  Per duresa i bellesa és la ruta reina de Canàries!

Seguir llegint…


Viatje a Madeira

Publicat: desembre 17th, 2014

No Comments

Fa uns mesos Lorena i jo, varem viatjar a Madeira durant una setmana.

Viatjar a Madeira sempre es una gran opció. Aquestes illes en mig de l’oceà atlàntic ofereixen al viatjer curiòs i als amants de la naturalesa i l’aventura la oportunitat de descobrir un autèntic paradís: fantàstiques activitats a l’aire lliure, la historia i forma de vida reflexada en els seus petits carrers i finques amb bancals, i una gastronomía única capaç de seduïr el paladar dels més exigents.

Viatjar a Madeira és molt fàcil i molt gratificant amb el seu clima és sempre templat i la bellesa dels seus paissatjes. Nosaltres vam decidir allotjar-mos en un hotel en el Lido a les afores de Funchal i lloar un cotxe petit amb el qual ens vàrem moure per la illa sense cap problema. Precaució ja que els GPS continentals no tenen els mapes de madeira precarregats normalment; tot i això les indicacions son molt bones i hi ha poques carreteres. L’orientació és molt fàcil.

La Regió Autònoma de Madeira (en portuguès: Região Autònoma dóna Madeira), comunament coneguda com Madeira (del portuguès madeira, «fusta»; adaptada a l’espanyol com Fusta, avui en desús), 3 és un arxipèlag atlàntic pertanyent a Portugal, constituït com una regió ultraperifèrica de la Unió Europea.4 Consta de dues illes habitades, Madeira i Porto Santo, i tres illes menors no habitades, anomenades col·lectivament Illes Desertas, que, juntament amb les Illes Salvatges, formen la Região Autònoma dóna Madeira, regió autònoma portuguesa , a menys de 400 km de Tenerife, 860 km de Lisboa, i 770 km de la illa més pròxima de les Açores. Totes d’origen volcànic; l’illa de Madeira està formada per un massís muntanyós que descendeix abruptament al mar des dels 1862 metres d’altitud del Pic Ruivo, el punt més alt de l’illa, seguit del Pic de Arieiro (1810 m).

Diuen que quan la reina Isabel la Catòlica va preguntar a Cristòfor Colom com era Madeira, aquest va agafar un paper, el va arrugar a les mans, el va dipositar sobre una taula i va dir: -Això és Madeira.
Veritat o mentida, història o llegenda, el paper arrugat és una metàfora que descriu a la perfecció l’orografia irregular de l’illa.

En aquesta ocasió, Lorena i jo vam decidir recorrer tota la illa amb el cotxe alquilat, visitant tots els seus pobles, les muntanyes, la laurisilva i els llocs més emblemàtics, també vam ficar especial atenció en les LEVADAS. Pero Madeira té molt més per explorar i moltes més activitats que atrauen a algun com jo: submarinisme, kayak, barranquisme, pesca,etc M’hi podria passar molt temps en aquella petita illa.

Seguir llegint…