Tag: europa

Al desembre congelat…

Publicat: desembre 17th, 2017

No Comments

Aquest pont de desembre hem decidit realizar una escapadeta familiar cap a Europa. És una bona época per a visitar ciutats europees amb el bon ambient dels mercats de Nadal.

Vam sortir de nit desprès de treballar cap al Nord i a l’autopista ja es veía molt moviment. Cotxes, busos i autocaravanes emprenien una peregrinació. Veien el follón i que anavem tard vam decidir fer nit a Sant Feliu de Guíxols i com no podem evitar pel matí a primera hora, agafo els pataquets i a fer la ferrata de la Cala del Molí ( pos mira que resulta que a les 8 del matí d’un dia de desembre a 0ºC no hi ha ni Cristo)…mira que zueeerte!

Temia la massificació que sempre hi ha en aquesta ferrata, doncs desprès de esmorzar, el dia que ens espera és moooolt llarg. No us ho havia dit pero anem cap a Bruseles!!!! Si si .. TU JA M’ENTENS.

Efectivament ens vam fotre una pallissa de cotxe important pero que valia la pena. A més a més xalem tant de viatje que no ens importa si un dia és d’aquells en que només et trasllades i no turistejes. Música, contes, videos, paissatjes, riures, etc van passant els kilòmetres. En fi, vam arribar de nit a Lovaina.

El dia desprès ens aixequem i de cara a buscar el tren per a anar a la manifestació de Bruseles. ESPECTACULAAARRR! Això ja està ple de catalans però: a Bruseles?… doncs diu la policía que uns 45000, dies desprès van matizar que segurament hi podia haver 80.000. Per la tele deien que el Sinterklaas (o San Nicolàs) els havia portat els catalans, doncs 80.000 persones pacífiques, que no van tirar ni un paper al terra i fent gasto era tot un regal. Ens vam fer sentir en la manifestació més gran que hi ha hagut a Bruseles. Tot un èxit.

Havent visitat la ciutat de Bruseles a correcuita i Lovaina, al dia següent marxem cap a Lieja on fem paradeta pel centre i a la seva fireta de Nadal.

En quant s’aproximen les festes de Nadal, moltes ciutats europees omplen les seves plaçes amb casetes de fusta on es ven desde artesania local fins a objetos decoratius nadalencs de lo més variat. També hi ha atraccions (quasi sempre una nória) i lo que més ens interessa…menjaaar i beure! Pretzels, vi calent amb espècies, birra, patates amb fondue, ostres, churros, galletes de jengibre, turrons, porc a l’ast ,etc…això i molt més. L’ambientillo també està molt bé.

En surtir de Lieja per la tarda en direcció a Colònia (Alemanya) ja ens va nevar una mica per la carretera. Bueno bueno…esperem que no sigue gran cosa.
A Colònia visitem el nucli antic, el Dom , el mercadillo de nadal en una rasca important i cap al sobre que demà tenim un event important.

Ens aixequem sense pressa i veiem que ha nevat i bastant! Fem pasejadeta pel Parc i directe a la festa de Cumpleanys de Lluís que en fa 40! Bueno bueno… com a grans amfitrions, Lluis i Susi ens van deleitar amb un festival de menjar i beure com deu mana.

El dia desprès ens toca tornar xino-xano pero comença a nevar. Agafem el cotxe i tirem avall perque ens esperen 1500km fins a casa. Doncs bé, vam fer 150km a 40km/h. Pedazo paquetón a l’autopista amb 5-10 cm de neu, trams gelats i nosaltres sense rodes de hivern. Tensió total! Només us diré que desde que hem vaig treure el carnet que no les passava tant putes conduint! I porto uns quants kms a les meves esquenes. Durant 150km no va passar la llevaneus i fins i tot en les autopistes els cotxes anaven a 40km/h. No podiem parar perque si paravem ja no arrancavem, pos avant. Patint a les pujades sense tracció i les baixes cagats per les relliscades. Vinga vinga a les zones planes marxes llargues i a les costes curtes i ni se t’ocurreixi tocar el freno ni l’embrague per no perdre la mínima adherencia.

Al cap de 150km amb algún aquaplaning vaig veure una estació de servei on la parada era viable… pos esta és la nostra..fico les cadenes de tela (no cal dir que los alemanos flipaven…que fot este tio) pero es lo que hay…
Encara no surtim del parquing i passa la llevaneus….joooder! Ya era horaaa!
A partir d’aquí amb precaució fins a Luxemburg i despres ja canya fent paradeta a Nancy, Dijon i Nimes.

Els aeroports de Bruseles , Londres i Frankfurt vam tenir que parar les seves operacions el mateix dia i van anular centenars de vols. La mateixa borrasca que va afectar tota la Península aquest pont de desembre, es va tornar en nevada-paquetón al Nord de Europa.

L’aventura ens persegueix fins i tot en els viatjes més tranquils.


Preparant…

Publicat: maig 28th, 2017

No Comments

Preparant Canyoning trip!!


Cerví o Matterhorn

Publicat: setembre 4th, 2016

No Comments

Aprofitant el recent viatje familiar a Suïssa, hem escalat el Cerví 4478m.

El Cerví és sense dubte és la muntanya més fotografiada del món, una de les més famoses i un dels cims que qualsevol muntanyenc somia escalar.

El mont Cerví (català), Cervino ( espanyol i italià), Matterhorn (alemà), Mont Cervin o Le Cervin (francés)  és possiblement la muntanya més famosa dels Alps  per la seva espectacular forma de piràmide, moltes vegades reproduïda.

El Cerví va ser l’últim dels grans pics dels Alps a ser escalat, i el seu primer ascens va marcar la fi de l’era clàssica de l’alpinisme. Va ser conquerit el 14 de juliol de 1865 per un grup encapçalat per l’anglès Edward Whymper. L’ascensió va acabar desastrosament quan quatre dels seus membres varen morir estimbats en el descens. La cara nord no va ser escalada fins a l’1 d’agost de 1931, pels germans alemanys Franz i Toni Schmid . El Cerví és un dels cims dels Alps amb pitjors estadístiques d’accidents, ja que des de 1865, quan va ser escalat per primera vegada, fins a 1995, 500 alpinistes hi han trobat la mort.

Seguir llegint


Barrancs Gorges del Llech i Taurinyà

Publicat: juny 20th, 2016

No Comments

Aquest cap de setmana ens hem desplaçat fins al sud de França. En la zona del Canigó (Pirineu Francès) hem realizat un parell de descensos força interessants.

Gorges del LLech:

Un dels millors barrancs del Pirineu.

Descens força esportiu amb solament 2 ràpels obligats, la resta tobogans i salts.

Tot i que havia plogut la nit anterior i les previsions per al matí eren inestables, ens decidim a fer el Llech el primer dia perque és prou curt i alguns del grup ja l’havien fet abans (coneixent el cabal i  els escapaments).

Quasi a l’inici del barranc hi havia uns indicadors de caudal, en aquesta ocasió no estaven. Tan sòls estaven els de la “rentadora” i estaven roçant la frontera entre  el color verd i el vermell. Cabal perfecte per a disfrutar d’aquest divertit descens.

Com a pas destacat, està la lanzadera: un tobogan amb dos pendents on el primer t’accelera i el segon molt més picat et llença al mig d’una bassa de la manera menys elegant de caure que se us pugui acudir. Ostión assegurat! jajaja. Xalera a tope disfrutant dels videos de primera dels companys i del meu mateix. Anar en compte també amb el “Rompetibias” i la “lavadora”.

L’aigua per cert fresqueta:

Longitud: 1200m

Desnivells: 1700m

Dificultad: mitjana.

Material Corda de 40m i neopré.

Època recomanable: Estiu.

Barranc De Taurinyà o gorgues du Llitera

El diumenge amb millors previsions de temps ens dirigim al poble de Taurinyà per realitzar el descens del barranc de taurinyà o Gorgues du llitera. L’aproximació i el retorn són llargs i una mica perdedors.Nosaltres vàrem fer combinació de vehicles (veure ruta més endavant).

Aquest barranc , és més llarg, té més feina i per tant resulta bastant complert i esportiu, encara que l’absència de salts i tobogans nets ho faci menys divertit.

L’aigua éstava molt més freda que la del Llech!

També vàrem agafar un bon cabal i jo personalment el vaig disfrutar.

Els tobogans no tenen sortides massa netes i s’ha d’anar amb compte.

També s’ha d’anar en compte en el ràpel de 18metres amb el fregament de la corda i la recuperació posterior.

La roca llisca mooooolt. Ni Five teen, ni Adidas ni Bestard… tots vam fotre alguna que altra culada.

El pas clau és la Última cascada de uns 50 metres.

Increíblement, en cap dels 2 descensos ens vàrem trobar cap altre grup. Cosa extranya en el Llech.

Rutes al wikiloc: Llech i Taurinyà.

+ Fotos i info al blog de Club d’Espeologia Dinàmics


Teide 0-4-0

Publicat: maig 19th, 2015

No Comments

I per fi ha arribat el dia. Desde fa temps que li tenia ganes pero no s’havia donat la oportunitat. Aquest cop si: aprofitant una estada de vacances a Tenerife he decidit a fer la ruta al teide 0-4-0.

Cal estar preparat per la duresa del terreny, sí, però l’esforç bé valdrà la pena. De fet, una experiència com la que reporta al senderista la Ruta 0-4-0, al nord de Tenerife, només és possible gaudir-la en l’illa del Teide i a Hawaii. Un traçat que, en “només” 60 quilòmetres (anada i tornada), condueix al caminant del nivell del mar als gairebé 4.000 metres d’altitud del sostre d’Espanya. D’aquí el seu nom: 0-4-0. L’últim zero, és clar, només podran apuntar-se’l aquells que s’atreveixin a fer el camí de tornada.

No es tracta d’un traçat complicat tècnicament pero si que és exigent en l’aspecte físic. Per subratllar la duresa del camí n’hi ha prou apuntar que són al voltant de 8.000 metres de desnivell acumulat dels que haurà de superar l’aventurer, xifres que expliquen el perquè de que molts intents acabin en fracàs i també el perquè de que siguin cada vegada més els qui s’imposen el repte. I és que, és clar, Tenerife té el major desnivell orogràfic de tot el país.

La Ruta 0-4-0 del Teide (3.718 m) parteix de la Platja del Socorro, guanya alçada per la vall de l’Orotava, continua per un empinat paissatge boscòs fins arribar a l’ampli plató de les Cañadas del Teide (ambient desèrtic) i finalment entre colades de lava arriba a les zones altes del volcà, passant pel refugi d’Altavista, l’estació del telefèric i el cràter cimer del cim de l’Atlàntic. La ruta es remata tornant al punt de partida a la Platja del Socorro.  Per duresa i bellesa és la ruta reina de Canàries!

Seguir llegint…