Tag: escalada

Que vingue l´hivern!!! pero jaaaa…

Publicat: novembre 24th, 2017

No Comments

Això això que vingue l’hivern pero ja!. És una de les meves estacions preferides i ja que aquest any la tardor ens ha deixat sense bolets almenys que neve una miqueta.

Després de un parell de temporades meditant i ahorrant m’he decidit a invertir en l’equip de esquí de muntanya.

Fa 2 anys que hem mirava i remirava els esquís Dynafit Seven Summits, com als més adequats per a mi com a polivalents i molt similars al tipus de taules de esquí alpí al que estic habituat. Doncs quan definitivament hem decideixo a comprar-los despres de mirarme’ls molt doncs ja no els fan. He acabat comprant el model Dynafit Tour 82, prou similar inclús amb alguna millora a un preu similar. Desprès de tenir una llarga conversa de una hora i mitja amb el Sr. venedor Barrabès (olé per tanta paciencia i bon tracte) hem va acabar de convencer de la bona relació pes/esquiabilitat. Ja havia probat els Seven summits, llavors estic segur que aquestes taules m’aniran bé!

Fixacions? de moment dynafit speed turn 2.0 i avant…més de 20 anys de test i milers de usuaris no poden estar equivocats! I el preu…claaaaroooo que el pressupost és limitat.

I les botes? Aquí estaba el gran dubte de tots dubtes existencials que m’abordaven.

Finalment vaig claudicar als meus instints i hem vaig decidir pel model de Arc’teryx Procline.

La marca canadiense va treure fa dues temporades aquest model que va ser una revolució. Un model versàtil per a la travessia (principalment) i l’alpinisme / gel. I per a això, van dotar a la bota, no només de major flexibilitat avant-enrere, sinó de flexibilitat lateral de 365º, mitjançant un sistema de pivots.

En dos anys en el mercat he sentit bones critiques i inclús Salomon ha tret la seva còpia a un preu similar. Còmodes al màxim i amb sola Vibram, el que més hem preocupava és la sustentació en les baixades i la durabilitat de la seva polaina exterior. Tot se veurà si neva d’una vegada….quines ganes de probar-les!

Que vingue l’hivern pero jaaaa… que això s’ha d’amortitzar!


Txindoki

Publicat: maig 4th, 2017

No Comments

Aprofitant el pont de Maig emprenem un cap de semana llarg cap al País Basc. El País basc sempre és una bona opció: muntanyes precioses, gastronomía espectacular i rica cultura.

Com ara fa 2 anys, tornem a deixar-nos perdre pel parc de URBASA. Fa uns anys ens vàrem enamorar dels paisatges de urbasa, les vistes del Balcón de Pilatos i el fabulós enclau d’aigües cristalines conegut com a “Nacedero del rio Urederra”.
Aquesta vegada tornem a visitar en familia el bosc encantat de Urbasa i realitzo una excursió a la Cova de los Cristinos de Larraona, amb molta formació, un riuet i un preciòs llac d’aigües cristal·lines en el seu interior. Molt especial l’experiència de matinar i estar sòl en la muntanya i en especial dins d’aquesta cova que a voltes rep visites turístiques de grups.

L’objectiu principal era pasar uns dies amb el meu super-equip que sempre que poden m’acompanyen allà on vaig.

L’objectiu secundari d’aquest viatje era ascendir el Txindoki.

La muntanya Txindoki, Larrunarri o Ñañarri, de 1.346 m d’altitud, està situada a la serra d’Aralar (entre Guipúscoa i Navarra) i és un dels cims més emblemàtics del Territori Històric guipuscoà. La llegenda diu que en el seu cim “Mari”, la deessa per excel·lència de l’Olimp Basc, té una de les seves residències.

Alguns li diuen el Cervino Basc, tot i que és una exageració de les seves característiques té la seva similitud en l’aspecte de una muntanya piràmide aïllada, pero aquest a diferencia de l’original, amb una sola aresta ben marcada. Forma part del Parc Natural de la Serra d’Aralar.

Quan somiava en escalar el Matterhorn o Cervino, vaig pensar que seria un bon entrenament ascendir al Cervino basc. Finalment, vaig escalar abans l’autèntic Cervino suïs. Tot i això, sabia que valia la pena la visita desprès de escalar altres cims vascos com el Aizkorri, Gorbea,etc

La idea inicial era escalar l’aresta Nord-oest, pero aquest cap de setmana no ens va acompañar el temps. Tot i que el dilluns va començar a fer sol, havia estat diluviant dia i mig abans. Amb la qual cosa, ens vàrem parlar amb el Mikel i vam decidir que ho deixavem per un altre cop, que l’aresta estaría humida i segurament amb neu a partir de 1000metres. Com ja estaba allí, jo igualment vaig decidir realizar en solitari l’ascenció per la ruta normal i descendir per la zona de Muitze completant així la circular al Txindoki.

Efectivament, l’aresta estaba mullada i al ser cara nord-oest no s’assecaria fins a l’endemà. També hi havia neu i gel als últims centenars de metres que inclús feien perillòs l’accès al cim per la ruta normal.

Us deixo aquí la ruta:

Podeu consultar ja més de 300 rutes al meu wikiloc (trekking, btt, kayk, esquí, escalada, ferrates, descens de barrancs, 4×4,espeleologia,etc).


Cerví o Matterhorn

Publicat: setembre 4th, 2016

No Comments

Aprofitant el recent viatje familiar a Suïssa, hem escalat el Cerví 4478m.

El Cerví és sense dubte és la muntanya més fotografiada del món, una de les més famoses i un dels cims que qualsevol muntanyenc somia escalar.

El mont Cerví (català), Cervino ( espanyol i italià), Matterhorn (alemà), Mont Cervin o Le Cervin (francés)  és possiblement la muntanya més famosa dels Alps  per la seva espectacular forma de piràmide, moltes vegades reproduïda.

El Cerví va ser l’últim dels grans pics dels Alps a ser escalat, i el seu primer ascens va marcar la fi de l’era clàssica de l’alpinisme. Va ser conquerit el 14 de juliol de 1865 per un grup encapçalat per l’anglès Edward Whymper. L’ascensió va acabar desastrosament quan quatre dels seus membres varen morir estimbats en el descens. La cara nord no va ser escalada fins a l’1 d’agost de 1931, pels germans alemanys Franz i Toni Schmid . El Cerví és un dels cims dels Alps amb pitjors estadístiques d’accidents, ja que des de 1865, quan va ser escalat per primera vegada, fins a 1995, 500 alpinistes hi han trobat la mort.

Seguir llegint


200 rutes al wikiloc

Publicat: maig 17th, 2015

No Comments

Desde que vaig començar a iniciar-me en el món del GPS vaig descobrir WIKILOC on es poden compartir tracks, rutes, fotos,etc… Igualment que  www.copetderatera.com, es tracta d’una web on la finalitat és COMPARTIR.

És realment una eina molt útil per tal de planificar noves rutes que potser algú abans que tu ja ha realitzat o per compartir les teves. El més important també és que es tracta d’una eina lliure i gratuïta, que tot i que treballa sobre Google Earth ens dona una bona informació orientativa.

Es tracta d’una eina on els viatgers podem aconseguir informació i opinions d’altres viatgers de primera mà i sense intermediaris.

Actualment podeu consultar en el meu perfil més de 200 de rutes per a tots els gustos i diversos nivells de dificultat en activitats com el trekking, alpinisme,kayak,btt,barranquisme,vies ferrates,4×4,espeologia, etc. També trobareu rutes en diversos països i inclùs diversos continents.

En aquest enllaç podeu consultar les meves rutes:


Novetats en imatge.

Publicat: desembre 17th, 2014

No Comments

Oco baix en les últimes novetats en càmares de fotos per a activitats d’aventura!!!

Els que seguiu una mica este blog personal (en primer lloc, gràcies per perdre el vostre temps llegint estes poques sustancies més que res perque hem feu feliç sabent que puc compartir les experiències). A lo que anavem, els 4 gats que sou capaços de seguir estes línies sabreu que en els últims anys almenys 3 càmares de fotos han trobat el seu final acompanyant-me en les meves aventures. La primera va rebre alguna humitat en la pantalla i un cop mortal de necessitat, la segona va morir sepultada en la neu en una revolcada amb esquis i la tercera va trobar el seu final enmig d’una ventisca a -5ºC complint amb el seu deure de fer la última foto al cim. Almenys estes tres que jo recordi, així que finalment m’he decidit a comprar una càmara aquàtica:

RICOH WG-4


Descripció del fabricant:

La WG-4-GPS ofereix un rendiment excepcional a prova d’aigua – fins a 14 metres sota l’aigua – resistència als cops i caigudes fins a 2 metres. Hereta el disseny fàcil d’unió, antilliscant de la sèrie anterior, però a més, ofereix una selecció de nous colors del cos que es destaquen més a l’exterior. També compta amb importants avenços tecnològics com un objectiu de gran obertura amb 4X zoom òptic (obertura màxima de F2.0 a l’extrem gran angular) i un sensor d’imatge CMOS retroiluminat d’alta sensibilitat per oferir imatges d’alta qualitat amb poc soroll – fins i tot a l’aigua, a la nit i en esdeveniments esportius d’interior on el subjecte està poc il·luminat. S’han fet altres millores significatives per a millorar el funcionament i el rendiment de la càmera, incloent una operació més ràpida del AF en la fotografia macro, la millora de la qualitat d’imatge en fotografia sota l’aigua, i l’addició d’una manera d’usuari per a una recuperació instantània d’ajustos favorits. Estan també disponibles una gran varietat d’accessoris opcionals per acomodar les exigències de la fotografia activa a l’aire lliure. Per exemple, fossin dissenyats suports d’adhesiu i manillar per fixar fermament la càmera per al rodatge de vídeo a mans lliures, que permet al fotògraf prendre avantatge de l’ús de tipus de funcions de gravació de vídeo com un doble sistema de reducció de moviment i gravació de vídeo Full HD (1920 x 1080 píxels).

Gràcies al seu cos hermètic, la WG-4 GPS és resistent a l’aigua fins a una profunditat de 14 metres, i fins a un màxim de 2 hores contínues de funcionament (equivalent tes a IPX8o JIS Classe 8). També són resistents als cops i caigudes des d’una altura de 2 metres, * a prova de pols (equivalent a IPX6 o JIS Classe 6), ** resistents al fred contra temperatures tan baixes com -10 ° C, ** i aixafaments contra pesos de fins a 100 kgf (quilogram força). ** Gràcies a la seva fiable i sòlida construcció, té un acompliment notable i consistent en exigents i dures condicions a l’aire lliure.

Si va bé ja vos ho contaré, sinó també. En breu veureu resultats en la web.

Hi ha una versió més cara que ve també equipada amb una unitat de GPS avançada per registrar les dades de posició i dades de registre de viatges en les imatges capturades, i ofereix encara funcions relacionades amb el GPS com un indicador de pressió / altitud / profunditat i una brúixola digital per facilitar encara més el tret en aire lliure.

Hi ha una altra novetat si el que es busca és una grabació de video subjectiva i espectacular. La marca GOPRO ha tret el seu model Gopro Hero 4 Silver incloent una pantalla tàctil per veure les fotos i videos al moment que es fan i editarles, cosa que trobava a faltar en els models anteriors.

Entre algunes de les múltiples prestacions que ens pot donar la GoPro Hero 4 Silver podem observar una pantalla tàctil LCD, capacitat de gravació de vídeo 4K a 15 frames per segon, de 2.7K a 30 quadres per segon, i entrant en unes resolucions més conegudes , veiem una millora substancial en els 1080p perquè la Silver gravarà a 60 quadres per segon, mentre que a 720 el frame rate pujarà fins als 120 quadres. Tota aquesta llista de prestacions excel·lents ens permetrà gravar els nostres moments d’acció més impressionants, amb la possibilitat de prendre fotografies fixes de 12 megapíxels, amb una capacitat waterproof de 40 metres.

Un autèntic pepinazo:

Esta ja me contareu vatros com va. Salut, fotos i videos!