Nou Repte

50Spitzen / 50Provinzen

Tag: Ökologie

Processionaria

Geschrieben: 18. März, 2019

Keine Kommentare

Aquest tema hem preocupa bastant. Fa més de 25 anys que pul·lulo pels Ports i no recordo una temporada amb tanta processionària com ara.

400

De fet, la meva relació amb la processionària és anterior. Vaig estudiar al Col·legi Sant Josep de Tortosa, i allí en els patis hi havia pins i processionària. Tots els nens estàvem ben alliçonats de la perillositat de la processionària. Recordo haver fet les meves primeres excursions al Port amb els companys del Sant Josep i conversar sobre els meravellosos pinars lliures de la plaga.

La processionària del pi és un insecte lepidòpter heteròcer (papallona nocturna) que té forma d’eruga en la fase larvària i que d’adult és una papallona que té ales i que vola de nit. El seu cicle biològic és anual i es divideix en quatre fases: ou, eruga (larva), crisàlide (pupa) i imago (adult o papallona). A més d’ocasionar danys de consideració en extensions importants de boscos de pins, origina urticària i trastorns al·lèrgics a les persones i als animals i perjudica de manera important les economies locals (turisme rural, ramaderia extensiva, caça,…).

Les condicions meteorològiques dels darrers anys a Catalunya, amb hiverns i tardors molt temperats, han fet que la mortaldat de les erugues hagi estat molt inferior a les habituals amb el resultat d’un important increment d’aquesta plaga. També altres modificacions respecte a les condicions mitjanes fan que aquesta plaga modifiqui el seu cicle habitual i que els seus principals controladors naturals no actuïn amb tanta eficàcia.

La vida d’aquests insectes comença com a unes erugues petites que viuen en els arbres i creen bosses blanques que són molt característiques dels boscos de pins. Les erugues van creixent i van desenvolupant els seus mecanismes urticants. Els nius cada vegada són més densos i compactes i es fan més evidents a l’ull humà. Creen les bosses pera protegir-se del fred.

Un cop les erugues s’han fet grans, baixen dels arbres i comencen a desplaçar-se en llargues fileres. D’aquí els ve el nom de processionària, per la semblança a una processó religiosa. Això té lloc durant els mesos de febrer a abril per tant, és aquest període quan hem d’anar més alerta quan estiguem a parcs i boscos. Ara mateix està farcit de files de processionàries i les podeu veure con s’enterren.

Quan estan a terra, l’oruga capdavantera, que sempre és femella, escull el millor lloc per enterrar-se i començar la fase de crisàlide on esdevindran papallones.

Les papallones adultes són nocturnes i de color gris. Per tornar a començar el cicle posen els ous a les fulles de pi.

Hem consta que a altres parts de Catalunya s’està fent tractament aeri amb agents biològics compatibles amb l’agricultura ecològica i la ramaderia. El tractament no està classificat com a tòxic, irritant ni com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics. Es realitza a la tardor quan és més efectiu , en els primers estadis de les orugues. Es tracta d’un tipus d’insecticida microbiològic que ataca l’intestí de les erugues que l’ingereixen, ja que deixen d’alimentar-se i acaben morint. És una plaga difícil de controlar, sobretot perquè no fa prou fred a la tardor per matar les erugues.

Doncs bé, este any és alarmant l’estat dels boscos dels Ports. Processionària arreu per dalt dels pins i al terra. Si us fixeu en ells un dia de gebrada us adonareu que semblen arbres de nadal.

Realitzo moltes excursions amb nens, i és difícil controlar on posen les mans quan són de naturalesa escaladora.
També hem preocupa la gent que surt amb els seus gossos a passejar pel Port ja que poden empassar-se alguna oruga o entrar en contacte amb elles tenint greus problemes.

Però el que més hem preocupa a banda d’aquests són els petits mamífers que viuen al Port i que veuen el seu territori envaït per aquesta nova plaga.

Per exemple, la meva amiga Jenny la geneta:

I la meva amiga Marta la Fagina, entre altres:

Potser és una paranoia personal, però no en sento a parlar per cap lloc i per a mi és un problema evident. No sé com està el tema dels tractaments aeris, si s’estan fent o no, però des del meu punt de vista la situació és preocupant.


Rovellons, pegaloses, camagrocs,…

Geschrieben: December 16th, 2018

Keine Kommentare

Aquest 2018 ha estat un bon any per als bolets als Ports. Les pluges han afavorit la seva proliferació i per tant la posterior recolecció.

Els Ports és terreny de rovellons, però trobem altres espècies interessants com:

- les pegaloses (llànegues).
- camagrocs.
- bitxacs (pota de perdiu).
- morenetes (brunetes o fredolics).
- Carlets.
- Rossinyols.
- Pebrassos.
- Orelles de frare.
- Llengüa de bou.
-usw.

També hem consta que ha estat un bon any per a la tòfona, tot i que no he tingut la sort de tastar-la. (podeu enviar mostres a joan@copetderatera.com).

Recomanacions del Parc natural per recollir bolets aquí.

Interessant guia de bolets secundaris a les Terres de l’Ebre.

Mapa de les millors zones per trobar bolets als Ports.
Mapa de les millors zones per trobar bolets a les Terres de l’Ebre.

I finalment com els cuinem?
Aquí teniu algunes idees: receptes amb bolets o aquestes altres.

Recomanació: No us perdeu el canaló de albergínia amb relleno de carn i camagroc i betxamel de ceps del Racó del Mas de Barberans. Brutal. No tinc foto, no va donar temps a fer-la ;)


Arriba la neu a les TTEE

Geschrieben: 4. Februar, 2015

Keine Kommentare

Arriba la neu a les Terres de l’Ebre.

El temporal de neu i de fred d’avui deixa paissatjes enblanquinats.

No passa sovint veure els paissatjes de vinyes i d’oliveres nevats i quan passa s’ha d’aprofitar.

A veure si dura uns quants dies i podem disfrutar més d’aquests paissatjes. Com m’agrada l’hivern!


No tot és muntanya

Geschrieben: 15. August, 2014

Keine Kommentare

Som adictes a les muntanyes, ja ho sabeu. Pero en aquesta zona tenim la sort de tenir a un tir de pedra els Ports , el riu Ebre i el Delta de l’Ebre banyat pel mediterrani. En aquesta ocasió realitzem una sortida familiar pel Delta i en concret ens dirigim cap a la Badia dels Alfacs.

Tot i que anteriorment ja l’hem conegut caminant, en bicicleta, tot terreny, golondrina i kayak, aquest cop descobrirem la badia amb la força del vent: avui ens endinsem en la badia dels Alfacs amb un veler.

El butterfly és un veler clàssic construït a les drassanes de Formosa, a l’illa de Taiwan. Es troba amarrat al port de Sant Carles de la Ràpita on ha estat realitzant excursions des de 2009.

Lucas, el seu jove armador, va descobrir aquest veler a Croàcia l’any 2007 i el va portar navegant fins a Espanya en un viatge que va durar 5 setmanes. El vaixell va haver de ser totalment restaurat des de la quilla fins als pals. La família de Lucas opera el varador d’embarcacions al port de la Ràpita i allà el jove va disposar de les millors condicions per renovar el vaixell utilitzant materials i tecnologies avançades, però sempre queda fidel al disseny clàssic original. Les cabines estan adornades amb fusta de teca i decorades amb relleus artístics orientals.

Sortirem des del Port de Sant Carles de la Ràpita amb el veler Butterfly i ens endinsem en les muscleres.

Ens fixarem bé en el mar i en el cel on hi ha flamencs i altres aus.

A l’alçada de la Torre de Sant Joan virem lleugerament canviant el rumb cap al sud en direcció a la barra del trabucador. En la zona de l’antic embarcador de les salines, fondejem el veler i disfrutem d’un bon bany al mar, un berenar i la posta de sol sobre la serra del montsià.

Els menuts de casa disfrutant del passeig i l’experiència:

Crec que m’hi podria passar uns dies vivint en un veler. En alguna ocasió ho haurem de pobrar, potser en una altra vida ;D.

El sol ja s’ha amagat i fa 3 hores que hem salpat de port, pero el temps passa tan ràpid quan t’ho passes bé. A la tornada el patró desplega totes les veles i ens deixa agafar el timó. Ens anem turnant i conduïm el veler fins a port en el tram mésesportiude la travessa ja que a diferència de l’anada, ara el vent bufa ben fort en contra el nostre rumb i el vaixell escora bastant. Espectaculars les sensacions de portar una maravella com aquesta!.

De nit arribem a port contents de disfrutar d’aquesta experiència diferent i tant prop de casa nostra.

Si algú vol més info: http://www.butterfly-charters.com/?menu=butterfly&lang=es

Aquesta és la ruta:


La Selva de Irati

Geschrieben: April 23rd, 2014

Keine Kommentare

I acabarem aquesta trilogia navarra amb la descoberta d’un nou paratje paradisíac en l’extrem Occidental dels Pirineus.

Irati és un dels boscos més extensos de l’Europa occidental i ronda les 17.000 has entre ambdues vessants. Crec que he llegit en algun lloc que es tracta de la segona massa forestal de faig/avets més gran d’Europa després de la Selva Negra a Alemanya.

L’alt índex de pluges que registra aquesta zona pirinenca provoca que el paisatge estigui poblat de rierols i torrents que solquen el seu abrupte relleu. Entre ells destaquen el Urbeltza i el Urtxuria, que conflueixen al peu de l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, per formar el riu Irati.

La Selva d’Irati constitueix un gran atractiu naturalístic tot l’any. El paisatge és una successió permanent de petits esdeveniments: l’explosió verda de la fulla a la primavera, la pastura del bestiar a l’estiu, el silenci hivernal, banyat de vegades amb el blanc de la neu i sobretot l’extraordinària policromia de tardor a la fageda tenyida de grocs i ocres.

Hi ha nombroses possibilitats de passejades i travessies a peu o amb BTT, i també ascensions muntanyenques o activitats hivernals sobre neu, el que permet durant tot l’any disfrutar d’aquest entorn.

La zona d’Irati compta amb dos centres d’esquí nòrdic de gran bellesa: Abodi (Vall de Salazar) i Xalets d’Iraty (Soule-Xiberoa).

Per als boletaires com jo, aquesta zona resulta força interessant. La recollida de fongs i bolets està regulada a la zona del Irati (Salazar). Existeixen permisos diaris i de temporada que s’han de portar en el moment de la recol·lecció i són personals.

Web: www.irati.org