Nou Repte

50cims / 50provincies

Tag: Delta de l’Ebre

Processionaria

Publicat: març 18th, 2019

No Comments

Aquest tema hem preocupa bastant. Fa més de 25 anys que pul·lulo pels Ports i no recordo una temporada amb tanta processionària com ara.

400

De fet, la meva relació amb la processionària és anterior. Vaig estudiar al Col·legi Sant Josep de Tortosa, i allí en els patis hi havia pins i processionària. Tots els nens estàvem ben alliçonats de la perillositat de la processionària. Recordo haver fet les meves primeres excursions al Port amb els companys del Sant Josep i conversar sobre els meravellosos pinars lliures de la plaga.

La processionària del pi és un insecte lepidòpter heteròcer (papallona nocturna) que té forma d’eruga en la fase larvària i que d’adult és una papallona que té ales i que vola de nit. El seu cicle biològic és anual i es divideix en quatre fases: ou, eruga (larva), crisàlide (pupa) i imago (adult o papallona). A més d’ocasionar danys de consideració en extensions importants de boscos de pins, origina urticària i trastorns al·lèrgics a les persones i als animals i perjudica de manera important les economies locals (turisme rural, ramaderia extensiva, caça,…).

Les condicions meteorològiques dels darrers anys a Catalunya, amb hiverns i tardors molt temperats, han fet que la mortaldat de les erugues hagi estat molt inferior a les habituals amb el resultat d’un important increment d’aquesta plaga. També altres modificacions respecte a les condicions mitjanes fan que aquesta plaga modifiqui el seu cicle habitual i que els seus principals controladors naturals no actuïn amb tanta eficàcia.

La vida d’aquests insectes comença com a unes erugues petites que viuen en els arbres i creen bosses blanques que són molt característiques dels boscos de pins. Les erugues van creixent i van desenvolupant els seus mecanismes urticants. Els nius cada vegada són més densos i compactes i es fan més evidents a l’ull humà. Creen les bosses pera protegir-se del fred.

Un cop les erugues s’han fet grans, baixen dels arbres i comencen a desplaçar-se en llargues fileres. D’aquí els ve el nom de processionària, per la semblança a una processó religiosa. Això té lloc durant els mesos de febrer a abril per tant, és aquest període quan hem d’anar més alerta quan estiguem a parcs i boscos. Ara mateix està farcit de files de processionàries i les podeu veure con s’enterren.

Quan estan a terra, l’oruga capdavantera, que sempre és femella, escull el millor lloc per enterrar-se i començar la fase de crisàlide on esdevindran papallones.

Les papallones adultes són nocturnes i de color gris. Per tornar a començar el cicle posen els ous a les fulles de pi.

Hem consta que a altres parts de Catalunya s’està fent tractament aeri amb agents biològics compatibles amb l’agricultura ecològica i la ramaderia. El tractament no està classificat com a tòxic, irritant ni com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics. Es realitza a la tardor quan és més efectiu , en els primers estadis de les orugues. Es tracta d’un tipus d’insecticida microbiològic que ataca l’intestí de les erugues que l’ingereixen, ja que deixen d’alimentar-se i acaben morint. És una plaga difícil de controlar, sobretot perquè no fa prou fred a la tardor per matar les erugues.

Doncs bé, este any és alarmant l’estat dels boscos dels Ports. Processionària arreu per dalt dels pins i al terra. Si us fixeu en ells un dia de gebrada us adonareu que semblen arbres de nadal.

Realitzo moltes excursions amb nens, i és difícil controlar on posen les mans quan són de naturalesa escaladora.
També hem preocupa la gent que surt amb els seus gossos a passejar pel Port ja que poden empassar-se alguna oruga o entrar en contacte amb elles tenint greus problemes.

Però el que més hem preocupa a banda d’aquests són els petits mamífers que viuen al Port i que veuen el seu territori envaït per aquesta nova plaga.

Per exemple, la meva amiga Jenny la geneta:

I la meva amiga Marta la Fagina, entre altres:

Potser és una paranoia personal, però no en sento a parlar per cap lloc i per a mi és un problema evident. No sé com està el tema dels tractaments aeris, si s’estan fent o no, però des del meu punt de vista la situació és preocupant.


Crestall del Artigó

Publicat: gener 7th, 2019

No Comments

Interessant ruta per ascendir al Tossal d’en Grilló a través de la Cresta de l’Artigó.

Aquí us deixo la ruta.

Powered by Wikiloc

Grimpada per la cresta esquerra de l’artigó (pasos de III i pas a cavall, no es necessari corda ni material però es aconsellable).
Despres del Birlot anirem en busca del pas de l’Escalerola per pujar al Montsagre i despres recorrem la cresteta del Tossal del Grilló.

Retornem pel pas de l’Escalerola i la sendera marcada amb punts vermell a través de la Solana de Mateu i els Viloubars.

Bibliografia ressenya: Grimpant pel massís del port – Joan J Tiron. Itinerari num 15


Rovellons, pegaloses, camagrocs,…

Publicat: desembre 16th, 2018

No Comments

Aquest 2018 ha estat un bon any per als bolets als Ports. Les pluges han afavorit la seva proliferació i per tant la posterior recolecció.

Els Ports és terreny de rovellons, però trobem altres espècies interessants com:

- les pegaloses (llànegues).
- camagrocs.
- bitxacs (pota de perdiu).
- morenetes (brunetes o fredolics).
- Carlets.
- Rossinyols.
- Pebrassos.
- Orelles de frare.
- Llengüa de bou.
-etc

També hem consta que ha estat un bon any per a la tòfona, tot i que no he tingut la sort de tastar-la. (podeu enviar mostres a joan@copetderatera.com).

Recomanacions del Parc natural per recollir bolets aquí.

Interessant guia de bolets secundaris a les Terres de l’Ebre.

Mapa de les millors zones per trobar bolets als Ports.
Mapa de les millors zones per trobar bolets a les Terres de l’Ebre.

I finalment com els cuinem?
Aquí teniu algunes idees: receptes amb bolets o aquestes altres.

Recomanació: No us perdeu el canaló de albergínia amb relleno de carn i camagroc i betxamel de ceps del Racó del Mas de Barberans. Brutal. No tinc foto, no va donar temps a fer-la ;)


Troballes perilloses

Publicat: setembre 17th, 2016

No Comments

Si heu llegit una mica aquest penòs blog sabreu que visc a les Terres de l’Ebre i que sóc propens a deixar-me perdre camp a travès per les serres que tenim a l’abast. El problema que pots tenir d’anar a pasturar per estes contrades fent lo jabalí és que pots ensopegar amb troballes com aquesta:

Es tracta d’un obús d’uns 40 cm de llarg amb aspecte deteriorat pero possiblement actiu, de la Guerra Civil Espanyola.

La Batalla de l’Ebre, va ser una de les més cruentes de la Guerra Civil Espanyola i va deixar una gran petjada en les nostres Terres. Avui en dia encara es poden trobar aquestes perilloses restes testimoni d’aquella barbàrie.

Si us trobeu en aquest cas:

1.-No toqueu ni manipuleu l’objecte.
2.- Si teniu cobertura truqueu al 112 i us indicaran. ( enviaran a la vostra situació una unitat de mossos d’esquadra per comprovar que es tracta realment d’un objecte explosiu o perillòs i posteriorment als TEDAX- Tècnics especialistes en desactivació d’explosius).
3.- Si no teniu cobertura marqueu ubicació al GPS o preneu referències fàcils per tornar a localitzar l’objecte i quan teniu cobertura truqueu al 112).

El cos policial expert analitzarà si l’artefacte pot conservar-se i provocar la seva explosió més endavant al costat d’altres artefactes en alguna gravera -jaciment d’àrids on solen explosionar-se de forma controlada aquest tipus d’artefacte-, o si es requereix explosionar-la “com més aviat millor”.


Nedar amb tonyines

Publicat: setembre 4th, 2016

No Comments

L’Experiència és molt interessant i prop de casa nostra. Les tonyines són depredadors però inofensius per a les persones i en cap cas agressius.

De fet, neden de forma grupal en bancs i és gairebé impossible tocar un d’aquests peixos que poden assolir la tona de pes (la tonyina vermella s’limenta i creix sense parar durant tota la seva vida) i a la piscina poden haver tonyines sota nosaltres que pesen cent quilos. Algún lloc he llegit algún comentari com que era nadar entre vaques.

El dia que nosaltres vam anar estaven una mica vergonyoses i no vam veure un banc de peixos a la vora pero si molts exemplars en solitaria buscant menjar entre nosaltres.

La Tonyina-tour (Tuna Tour) consisteix en una excursió marítima des del port de l’Ametlla fins a les piscines d’aqüicultura de Balfegó, a unes 2,5 Milles nàutiques de la costa (Al voltant del cinc de quilòmetres), on fan una petita explicació amb video del Procés de alimentació, Control i Cura de la tonyina vermella i es pot nedar entre aquests exemplars, mentre son alimentats desde el vaixell.

+informació: Tuna Tour