Nou Repte

50pics / 50provinces

Jour: conscienciacio

Et après? Un Cacuccinoooo!

Publié: February 14th, 2013

Pas de commentaire

Ahir vam sortir part del Re6team a entrenar per a la Intermón Oxfam trailwalker. Donat que treballem, ens les hem d’ingeniar per buscar temps desprès de la feina i vàrem quedar a les 20.30h. Vàrem realitzar una nocturneta que al final s’ens en va anar de les mans, ja que vam acabar fent uns 18.5km quan teniem pensat fer-ne uns 12km per estirar les cames.

Doncs bé, un cop superat el tram d’ascensió desde la Costa del Cèlio fins la Cova d’en Rubí i per la sendera fins al Mas de lledó ens vam percatar que s’ens faria molt tard. Nous avons donc décidé de procéder à la baisse actuelle et les premières mesures que j'ai entendu parler “plat” ce n'était pas normale. J'ai mis en place un couple de kilomètres, mais c'est le pire et tout à coup j'ai réalisé que je: Il s'agit d'un Cacuccinoooorr! Baise,lo de cagar pel monte és tota una experiència i no ho he fet poques vegades! Ara mai tan apurat com esta ocasió jeje.

Com us comentava és una experiència religiosa de la qual us podria contar molts  detalls interessantstranquils! Ometré els treballs per evitar ferir sensibilitats, pero donarien per a fer un llibre. De fet, hi ha algú que ja l’ha fet:

Como cagar en el Monte?

Auteur: Kathleen Meyer

Editorial: Desnivel:

Synopsis: L’autora s’atreveix a dir les coses pel seu nom per explicar d’una manera clara, divertida i directa: perquè és tan important cavar el forat i on fer-ho; què fer quan no podem cavar el forat; vàters portàtils i sistemes de desinfecció d’aigua ; com evitar la diarrea, consells per a la dona, tècniques i artefactes per facilitar tot lo que implica.

I alguns us preguntareu: de que cony parla este tio?

En algunes de les meves expedicions he pres conciencia de que no es pot plantar un pi en qualsevol lloc. Per exemple, a certa alçada en alta muntanya ja no existeixen bacteries capaçes de biodegradar les defecacions i això sumat al fred i el gel, tenim un fòssil vivent durant anys i anys. A l’antàrtida per exemple, està prohibit defecar explícitament i has de portar els residus de tornada en una bossa. Arribats a aquest punt, alguns direu: Vaya guarrada! Doncss no, la guarrada és deixar aquell llegat teu a futures generacions en paissatjes com aquells.

Deixant de banda el cas de l’alta muntanya i les zones polars, en el nostre hàbitat natural, la merda humana, en les millors condicions trigarà més d’un any a desaparèixer, una mica més el paper i no parlem de tovalloletes, compreses, tampons o bolquers. L’efecte visual i aromàtic evidentment resulta molt desagradable, mais les conséquences sur la santé et l'environnement sont particulièrement préoccupantes.

Le livre explique que giardiase és una malaltia relativament nova que es pot contreure en beure aigua infectada per dipòsits fecals. Els seus símptomes-diarrees, vòmits, dolors abdominals … – es pateixen de 7 une 20 dies i, encara que no és mortal en adults sans, pot fins i tot tornar-se una malaltia crònica. Els que la pateixen (de vegades sense símptomes) són transmissors. Quan la femta arriba a l’aigua, commence le danger de propagation de l'infection. Le protozoaire peut survivre pendant des mois dans l'eau, en particulier dans l'eau froide, i la seva proliferació dependrà de l’estació de l’any i de la regió.

El impronunciable Criptosporidio est un autre protozoaire Giardia effets similaires à, que es transmet de la mateixa manera-fecal-oral-i també sobreviu en l’aigua (fins i tot al clor).

No parlarem ara de la necessitat de purificar l’aigua que bevem ni de com fer-ho, mais pour éviter autant que possible l'expansion de ces maudits insectes, causants no només de malalties en humans i animals, sinó també responsables de greus alteracions en els ecosistemes.

Per què cal enterrar la merda?

Bàsicament perquè s’accelera la descomposició dels excrements i s’evita la contaminació d’aqüífers. Quan fem un forat i enterrem les nostres defecacions, evitem que els organismes causants de malalties es propaguin (per exemple, en trepitjar el pastís involuntàriament, o al arrebossar algun animal-hi ha gossets amb aquesta sana costum-,o mitjançant els insectes) , i que acabi en aigües torrencials i d’allí en rius, llacs, embassamentsNo cal fer un pou de petroli, el més eficaç per a la seva degradació serà enterrar a 20 cm del terra. Si remous amb un pal el regalet i ho barreges amb terra acelerarás el procés de descomposició. Anomenada tècnica Aralé….

També és molt important no defecar en llits secs, ni en zones inundables ni prop de cursos d’aigua (almenys a 60 m), et mieux creuser dans les terres arides. Comme je le disais avant, dans les climats avec des températures en dessous de zéro en permanence, en raison de l'absence de l'activité bactérienne, directement recommandation est d'enlever la merde il.

Cours, el paper higiènic (i les tovalloletes, compreses …) cal emportarte’ls per tirar-ho a les escombraries. No ho enterris ni tampoc ho cremis, s’han produït incendis per fer això, un exemple: el foc que va arrasar 13.000 hectàrees a les torres del Paine va ser provocat per un excursionista que va cremar el seu paper. Prenez-le avec vous dans un sac et le jeter quand vous trouvez un conteneur.

L'urine, levure problèmes d'odeur, ne semble pas causer autant de problèmes que les matières fécales. Bien que, si nous avons tous choisi le même endroit pour faire pipi, peut causer des changements chimiques dans le champ.

Ajouter quelques sacs à sceller dans votre sac à dos (van molt bé les que venen per congelar aliments), per guardar el paper i altres residus.

http://www.libreriadesnivel.com/libros/como-cagar-en-el-monte/9788489969292/

Fi, en aquells moments d’inspiraciósáca lo que llevas dentro”, en els moments d’apretons inesperats,quan vulgueu plantar un pi o quan voleu enviar un fax, penseu en que podeu aplicar tècniques per evitar contaminar i poder deixar el paissatje tal i com l’heu trobat.