Tag: conscienciacio

I per desprès? Un Cacuccinoooo!

Publicat: febrer 14th, 2013

No Comments

Ahir vam sortir part del Re6team a entrenar per a la Intermón Oxfam trailwalker. Donat que treballem, ens les hem d’ingeniar per buscar temps desprès de la feina i vàrem quedar a les 20.30h. Vàrem realitzar una nocturneta que al final s’ens en va anar de les mans, ja que vam acabar fent uns 18.5km quan teniem pensat fer-ne uns 12km per estirar les cames.

Doncs bé, un cop superat el tram d’ascensió desde la Costa del Cèlio fins la Cova d’en Rubí i per la sendera fins al Mas de lledó ens vam percatar que s’ens faria molt tard. Llavors vàrem decidir empendre el descens corrent i a les primeres passes vaig sentir uns “flatos” que no eren normals. Vaig aguantar un parell de kilòmetres pero la cosa anava a pitjor i de repent vaig adonar-me’n: És un Cacuccinoooorr! Joder,lo de cagar pel monte és tota una experiència i no ho he fet poques vegades! Ara mai tan apurat com esta ocasió jeje.

Com us comentava és una experiència religiosa de la qual us podria contar molts  detalls interessants…tranquils! Ometré els treballs per evitar ferir sensibilitats, pero donarien per a fer un llibre. De fet, hi ha algú que ja l’ha fet:

Como cagar en el Monte?

Autora: Kathleen Meyer

Editorial: Desnivel:

Sinopsis: L’autora s’atreveix a dir les coses pel seu nom per explicar d’una manera clara, divertida i directa: perquè és tan important cavar el forat i on fer-ho; què fer quan no podem cavar el forat; vàters portàtils i sistemes de desinfecció d’aigua ; com evitar la diarrea, consells per a la dona, tècniques i artefactes per facilitar tot lo que implica.

I alguns us preguntareu: de que cony parla este tio?

En algunes de les meves expedicions he pres conciencia de que no es pot plantar un pi en qualsevol lloc. Per exemple, a certa alçada en alta muntanya ja no existeixen bacteries capaçes de biodegradar les defecacions i això sumat al fred i el gel, tenim un fòssil vivent durant anys i anys. A l’antàrtida per exemple, està prohibit defecar explícitament i has de portar els residus de tornada en una bossa. Arribats a aquest punt, alguns direu: Vaya guarrada! Doncss no, la guarrada és deixar aquell llegat teu a futures generacions en paissatjes com aquells.

Deixant de banda el cas de l’alta muntanya i les zones polars, en el nostre hàbitat natural, la merda humana, en les millors condicions trigarà més d’un any a desaparèixer, una mica més el paper i no parlem de tovalloletes, compreses, tampons o bolquers. L’efecte visual i aromàtic evidentment resulta molt desagradable, però les conseqüències sanitàries i ambientals són les especialment preocupants.

El llibre ens explica que la giardiasi és una malaltia relativament nova que es pot contreure en beure aigua infectada per dipòsits fecals. Els seus símptomes-diarrees, vòmits, dolors abdominals … – es pateixen de 7 a 20 dies i, encara que no és mortal en adults sans, pot fins i tot tornar-se una malaltia crònica. Els que la pateixen (de vegades sense símptomes) són transmissors. Quan la femta arriba a l’aigua, comença el perill de propagació i infecció. El protozou pot sobreviure en l’aigua durant mesos, sobretot en aigües fredes, i la seva proliferació dependrà de l’estació de l’any i de la regió.

El impronunciable Criptosporidio és un altre protozou amb efectes semblants a la giàrdia, que es transmet de la mateixa manera-fecal-oral-i també sobreviu en l’aigua (fins i tot al clor).

No parlarem ara de la necessitat de purificar l’aigua que bevem ni de com fer-ho, però sí de com evitar en la mesura possible l’expansió d’aquestes maleïdes bestioles, causants no només de malalties en humans i animals, sinó també responsables de greus alteracions en els ecosistemes.

Per què cal enterrar la merda?

Bàsicament perquè s’accelera la descomposició dels excrements i s’evita la contaminació d’aqüífers. Quan fem un forat i enterrem les nostres defecacions, evitem que els organismes causants de malalties es propaguin (per exemple, en trepitjar el pastís involuntàriament, o al arrebossar algun animal-hi ha gossets amb aquesta sana costum-,o mitjançant els insectes) , i que acabi en aigües torrencials i d’allí en rius, llacs, embassaments … No cal fer un pou de petroli, el més eficaç per a la seva degradació serà enterrar a 20 cm del terra. Si remous amb un pal el regalet i ho barreges amb terra acelerarás el procés de descomposició. Anomenada tècnica Aralé….

També és molt important no defecar en llits secs, ni en zones inundables ni prop de cursos d’aigua (almenys a 60 m), i millor cavar en terrenys secs. Com us comentava abans, en climes amb temperatures sota zero permanentment, a causa de la inexistència d’activitat bacteriana, directament la recomanació és emportar-se la merda d’allà.

Per descomptat, el paper higiènic (i les tovalloletes, compreses …) cal emportarte’ls per tirar-ho a les escombraries. No ho enterris ni tampoc ho cremis, s’han produït incendis per fer això, un exemple: el foc que va arrasar 13.000 hectàrees a les torres del Paine va ser provocat per un excursionista que va cremar el seu paper. Emporta-te’l amb tu en una bossa i llença’l quan trobis un contenidor.

L’orina, llevat problemes d’olor, no sembla que causi tants problemes com la femta. Encara que, si tots triem el mateix lloc per orinar, podríem provocar alteracions químiques en el terreny.

Afegeix unes quantes bosses amb tancament estanc en la teva motxilla (van molt bé les que venen per congelar aliments), per guardar el paper i altres residus.

http://www.libreriadesnivel.com/libros/como-cagar-en-el-monte/9788489969292/

En fi, en aquells moments d’inspiració “sáca lo que llevas dentro”, en els moments d’apretons inesperats,quan vulgueu plantar un pi o quan voleu enviar un fax, penseu en que podeu aplicar tècniques per evitar contaminar i poder deixar el paissatje tal i com l’heu trobat.