NEWS

Tag: Club espeleologia dinamics

Tornem-hi

Publicat: juny 11th, 2020

No Comments

Doncs poc a poc tornem a poder fer activitats.

En un any de pluges tan inusual i desprès de veure tot lo que ha plogut mentre hem estat confinats, hi havia moltes ganes de barraaaancs…

Vam agafar el Barranc de la Fou amb els Dinàmics amb bon caudal en el cap de setmana. (fotos de Chusa)

Ahir dimecres, vam quedar amb el Pele i el Merca per a fer la Paridora. Els primers 2 ràpels ja no baixava l’aigua pero tots els tolls tenien aigua neta. A partir de la primera surgència corria l’aigua amb alegria.

Durarà uns quants dies. Tolls,bassals, badines, cadolles plenes. Aaauuuu arremulleus! Que no faci peresa el retorn. Val la pena!.

Moltes ganes de tornar a fer activitat en ells desprès de tants anys. Un plaer. (Fotos de Mercafly).

Per la tarda a les 19.00 vam quedar amb alguns del Dinàmics per fer el Salt del Colom desprès de treballar.

Molt guapo, tot saltable. No anava passat ni apretava, al punt. El vaig fer 3 cops, hi havia FOMO a tope. Costa poc remuntar i tornar a començar. (fotos de Chusa).

Un altre cop se m’ha asclat la càmara de fotos sumergible . Tocarà tornar a fer inversió aaixxx.

Ah per cert, trobareu els tracks i alguna info més per a aquests barrancs en el meu wikiloc.


Sima San Pedro

Publicat: març 15th, 2020

No Comments

La setmana passada ens vam desplaçar a la localitat de Oliete (Teruel).

A pocs metres del recorregut de riu Martín, s’obre un avenc gegant de forma troncocònica asombrós d’origen Kàrstic amb una boca propera als 100 metres de diàmetre i una profunditat de 108 m fins a la superfície de la llac que ocupa el seu fons. El llac té una profunditat afegisa de -22m i diuen que no conecta amb el riu. Les seves dimensions i la verticalitat de les seves parets impressionen i permeten una experiència inolvidable.

Diuen que aquest forat descomunal és de característiques úniques a Europa ja que per la seva estructura és un refugi de biodiversitat amb un valor ecològic excepcional. Lo bujero és espectacular.

És un paradís per als ornitòlegs que cada dia a l’alba i quan es pon el sol poden disfrutar de l’espectacle natural de les diferents espècies de ocells i ratpenats entrant i sortint del pou.

És també un indret interessant per als espeleòlegs per les característiques del pou, amb gran verticalitat.

No hem considero espeleòleg, no és la meva especialitat preferida. Tan sòls m’afegeixo a alguna de les interessants activitats que organitza el club Dinàmics de la Ràpita. En aquesta ocasió, invitats pel Jose Manuel Ros, expert coneixedor de la zona hem vaig decidir a acompanyar-los.

Tot i no ser la meva especialitat hem feia goig un repte d’esta magnitud. Baixar la gran vertical de -86m des de la plataforma fins al llac i remuntar per la corda.

El descens tots poc a poc per no embalar-nos ( el stop de petzl amb el meu pes és un dresler a partir de -60m) ni parar-nos perque el davallador en calent no cremi la corda. Més o menys tots al mateix ritme en descens. A la pujada els cracks amb més pràctica o més bona forma del club van remuntar el pou en uns 10 minuts. A mi hem va costar 30 minuts amb la calma. Era el primer pou d’aquesta envergadura que pujava en una sola tirada i hem preocupava prou la gestió del risc. Només pensava que la corda sortiria del croll en qualsevol moment (que estava cagat vaiga :D ). Igualment m’interessava disfrutar de l’ascens doncs pots veure fòssils en les pareds durant el descens i l’ascens si t’hi fixes a la vegada que ocells. Bueno també us diré que els meus bíceps treien foc per no estar acostumbrat a aquesta técnica. Vam muntar dues línies i el Piotr jo vaig fer l’ascens junts amb calma.

Les fotos són meves i d’alguns dels companys: Marcos, Piotr, Magda,Alex i Joan.

Ubicació Sima San Pedro.


Cresta del Pico Maldito

Publicat: juliol 10th, 2019

No Comments

Fa un parell de setmanes vam quedar el Piotr i jo per fer la cresta del Pico Maldito.

Fem nit a la Besurta i al dia desprès quedem a les 6.30 per anar cap a munt. Resseguim el camí com la resta de gent fins al Portillón superior, despres baixem a la glacera i allí ens separarem de la resta de grups que van a l’Aneto. Nosaltres ens desviem a la dreta en busca de la bonica cresta que hi ha entre l’Aneto i la Maladeta. En aquesta cresta es situen un grup de tresmils interessants. Primer Schmidt Endell 3335m, Pico Maldito 3350m, Punta d’Astorg 3355m i Pico de En medio 3346m.

Obrim traça a través del mantell de neu. Començava la onada de calor i això va fer que s’ens fes difícil avançar fins la roca enfonsant-nos fins al genoll o a cops a ras de figa. Cansat, molt cansat. Finalment arribem al mur i estudiem la ruta. A partir d’allí ens vam encordar durant tot el traçat de la cresta. Es una cresta molt entretinguda, en mixte. Tan sòls hi ha un ràpel que en les ressenyes ficava 15metres però hem va semblar que eren 20m almenys. Portavem 60m de de corda no problem.

Unes quantes hores llargues ens va costar fer la cresteta sense pressa. Finalment vam acabar al collado del medio des d’on vam baixar un altra vegada a la glacera en busca de la sendera de l’Aneto i del Portillón.

Aquí la ruta de la cresta del Pico Maldito:

Powered by Wikiloc

La ruta es va fer dura per les condicions de la neu, res a veure amb la ruta al Perdiguero i la cresta dels Literoles que vam fer dies desprès.

També us deixo ruta: Perdiguero i cresta de literoles.

Salut!


Còrsega CT

Publicat: maig 11th, 2018

No Comments

CÒRSEGA

El gran parc aquatic natural.

Eren un de Ulldecona, un de Roquetes, un de Xert, un de Vilafranca del Penedès, un de Horta de Sant Joan,dos empeltats d’Amposta i un tortosí… no és un chiste… així va començar la Expedició a Còrsega 2018. Un nou canyoning Trip per a descubrir una altra de les millors zones de barrancs a Europa.

Un altre cop amb el Club d’Espeleologia Dinàmic emprenem un viatje a un dels aquaparcs naturals més interessants que he visitat mai. Molta aigua en primavera, tobogans rompe-ojetes, ràpels aquatics, salts…molts salts, marmites lavadora,etc

Vam decidir plantejar la expedició de la següent manera:

Erem un grup nombròs aquest cop amb la qual cosa vam agafar 2 cotxes amb 4 persones cada una carrgats fins als topes de material, roba i menjar. Les aproximacions a l’illa no precissen de tot terreny i hi ha bons aparcaments a quasi tots els barrancs que haviem estudiat.

Seguir llegint…


Esquivant el vent

Publicat: novembre 12th, 2017

No Comments

Haviem parlat aquesta semana d’anar fer alguna gran vertical als ports pero les ventades de la última semana ens han fet desistir. Així doncs com a plan alternatiu es va plantejar anar a fer el Barranc de la Vallfiguera.

Dit i fet, buscant el racer del vent ens hem reunit Piotr, Marc, Yuli, Roger, Javi, Mari i Joan per a fer un dels grans barrancs del Ports que no defrauda mai.

Com no podia ser de cap altra manera hem començat el dia sense pressa esmorzant i xerrant, aquest cop als Pous de la neu, amb la companyia del Marcos. Aquí uns plats combinats, aquí un de estofat de Jabalí, uns callos, etc Quan arriben els cafés el Roger treu un dels seus cocs casolans que s’han esdevingut tradició (ja sap que si no en porta no pot venir), i desprès ja, millor que anem passant perque si hem de esperar que afluixe el vent ho tenim clar. Sortim del restaurant en busca de la GR i baixem xino-xano cap al barranc. Un cop allí ens equipem i ens anem turnant les instal·lacions dels ràpels per a agafar una mica de ritme.

Es tracta d’un bonic barranc amb unes gorges profundes i molt ben escarbades i formades, pero que habitualment està sec. Quan plou esdevé perillós per la seva capacitat de evacuació, cosa que s’observa en la formació de les seves parets i obstacles.

Les instal·lacions estaven en bon estat. Potser hi ha algún passamà on s’hauria de canviar corda pero en general a dia d’avui tot correcte.

En quant a l’activitat, us diré que “somos tan buenas personas” que:  hem deixat que instal·lin el ràpel guiat de la marmita trampa al més novato i a l’única persona que portava la mà lesionada. Si es que en el fons, si prens les degudes precaucions anar amb els Dinàmics és un plaer i una xalera. (Et recomano: vigilar en tot moment el teu petate, allunyat de les basses on poden caure objectes extranys, controla el teu material, etc cosetes sense importància).

Bé encara que és un barranc llarg i a pesar del vent, ens ho hem passat molt bé i hem disfrutat, inclús amb el retorn. Ja se sap, Ebre Terra de vent!

Aquí us deixo el track de la ruta:

Aquí us deixo la topo:

P.D.: En el retorn del barranc hi ha unes senyals noves de pintura fluorecent de color groc amb un dibuix d’una cabra que marca la sendera de la canal. Si algú sap que són agrairïa que m’ho faci saber.