Tag: Club espeleologia dinamics

Txindoki

Publicat: maig 4th, 2017

No Comments

Aprofitant el pont de Maig emprenem un cap de semana llarg cap al País Basc. El País basc sempre és una bona opció: muntanyes precioses, gastronomía espectacular i rica cultura.

Com ara fa 2 anys, tornem a deixar-nos perdre pel parc de URBASA. Fa uns anys ens vàrem enamorar dels paisatges de urbasa, les vistes del Balcón de Pilatos i el fabulós enclau d’aigües cristalines conegut com a “Nacedero del rio Urederra”.
Aquesta vegada tornem a visitar en familia el bosc encantat de Urbasa i realitzo una excursió a la Cova de los Cristinos de Larraona, amb molta formació, un riuet i un preciòs llac d’aigües cristal·lines en el seu interior. Molt especial l’experiència de matinar i estar sòl en la muntanya i en especial dins d’aquesta cova que a voltes rep visites turístiques de grups.

L’objectiu principal era pasar uns dies amb el meu super-equip que sempre que poden m’acompanyen allà on vaig.

L’objectiu secundari d’aquest viatje era ascendir el Txindoki.

La muntanya Txindoki, Larrunarri o Ñañarri, de 1.346 m d’altitud, està situada a la serra d’Aralar (entre Guipúscoa i Navarra) i és un dels cims més emblemàtics del Territori Històric guipuscoà. La llegenda diu que en el seu cim “Mari”, la deessa per excel·lència de l’Olimp Basc, té una de les seves residències.

Alguns li diuen el Cervino Basc, tot i que és una exageració de les seves característiques té la seva similitud en l’aspecte de una muntanya piràmide aïllada, pero aquest a diferencia de l’original, amb una sola aresta ben marcada. Forma part del Parc Natural de la Serra d’Aralar.

Quan somiava en escalar el Matterhorn o Cervino, vaig pensar que seria un bon entrenament ascendir al Cervino basc. Finalment, vaig escalar abans l’autèntic Cervino suïs. Tot i això, sabia que valia la pena la visita desprès de escalar altres cims vascos com el Aizkorri, Gorbea,etc

La idea inicial era escalar l’aresta Nord-oest, pero aquest cap de setmana no ens va acompañar el temps. Tot i que el dilluns va començar a fer sol, havia estat diluviant dia i mig abans. Amb la qual cosa, ens vàrem parlar amb el Mikel i vam decidir que ho deixavem per un altre cop, que l’aresta estaría humida i segurament amb neu a partir de 1000metres. Com ja estaba allí, jo igualment vaig decidir realizar en solitari l’ascenció per la ruta normal i descendir per la zona de Muitze completant així la circular al Txindoki.

Efectivament, l’aresta estaba mullada i al ser cara nord-oest no s’assecaria fins a l’endemà. També hi havia neu i gel als últims centenars de metres que inclús feien perillòs l’accès al cim per la ruta normal.

Us deixo aquí la ruta:

Podeu consultar ja més de 300 rutes al meu wikiloc (trekking, btt, kayk, esquí, escalada, ferrates, descens de barrancs, 4×4,espeleologia,etc).


Cova Urbana de Tarragona

Publicat: març 19th, 2017

No Comments

La cavitat, fou descoberta de manera accidental fa poc més de dues dècades al número 32 del carrer Gasòmetre en la construcció d’un parking, encara és una gran desconeguda entre el gran públic. Impressiona entrar al pàrking de l’edifici i de sobte trobar-te dins de les entranyes de la terra; acostumbrats com estem de accedir a l’inframòn a través de les muntanyes.

La Cova Urbana no és una gruta “exigent”, però sí et demana una mínima condició física i mental per recórrer els seus túnels i gateres, per pujar i baixar els constants desnivells de les sales, i per superar els tres sifons que hi ha fins ara. Faig aquest apunt de “fins ara” perquè la Cova Urbana no ha deixat de ser investigada, documentada i topografiada des que la van descobrir el 16 de novembre de 1996. Quan diem que no és una cova exigent, ens referim a la visita de la part explorada i visitable, sense tenir en compte el tema de l’espeleobusseig. Actualment s’està treballant amb aquesta técnica per avançar en l’exploració de la cova , i com ja sabeu: l’espeleobusseig està catal·logat com una de les activitats esportives més perilloses del mòn.

La visita comença per la última planta de pàrquing de l’edifici, baixant per un pou que et porta a una estreta galeria romana que va ser excavada a mà uns dos-cents anys AC. El trajecte continua per dos pous més equipats, un de cinc metres de profunditat, i un altre de set, separats per una petita cavitat. A través d’una petita obertura accedim a la primera sala, d’uns 30 metres de longitud, anomenada CEO, i que té un petit llac que creuem nedant. Superat el primer sifó sense dificultats se’ns obre una segona sala, batejada amb el nom de Benso, l’empresa promotora i propietària de la finca.

El recorregut continua per nous llacs i passos sifonats (segons el nivel de l’aigua) fins arribar als dos espais més grans de la gruta, la Sala Josep Maria Forné -en memòria del constructor que va fer possible el descobriment i la investigació de la Cova Urbana-, i la Sala Maginet ( personatge de ficció i il·lustre de la ciutat), ambdues d’uns 900 metres quadrats.

El límit actual de la cavitat el marca la imponent Sala Rivemar, l’única que és subaquàtica, de més de cinc mil metres quadrats. El que segueix és un món per explorar, si bé s’ha descobert, després de bussejar cent metres i baixar a una profunditat de vint metres, un pou que puja i et condueix a noves galeries que estan en procés d’exploració. En cap cas, però, les visites a la Cova Urbana sobrepassen la boca d’entrada de la Sala Rivemar. A partir d’aquí toca refer el camí de tornada, que es pot fer per vies alternatives que els amics del SIET s’encarregaran de ensenyar-nos.

Aquí us deixo les normes de visita de la Cova Urbana de Tarragona:

Aquí el plànol:


Avenc del Penyassegat de la Falconera

Publicat: març 6th, 2017

No Comments

Visitem amb els companys del Dinamic i del GIE, l’avenc del penyassegat de la falconera.

Sortim des del Club Nautic del Garraf per visitar aquesta cavitat tan coneguda i freqüentada per espeleòlegs i escaladors.
Aproximació sense cap complicació a través de sendera ens deixa a la capçalera recenment equipada.

Desde la capçalera descendim una primera pared amb 4 seccionaments que ens deixa a una faixa on hi ha l’entrada al pou.

A mig descens del pou desemboquem a un gran espai. Lateralment s’obre una gran finestra al mar. En la base un fort pendent condueix al darrer tram vertical de 16m que ens aboca al peu del penya-segat, ja directament al mar. Els barranquistes continuen nedant fins tornar a terra ferma pel túnel de ferrocarril.

Vistes espectaculars!!!

La ruta https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16666222.

Topografia: http://www.latrencanous.com/espeleo/falconera/topo.cat.pdf


Cova de l`Orgui o Avenc de Sabarin

Publicat: octubre 3rd, 2016

No Comments

Es tracta de una de les cavitats més impressionants de la zona dels Ports, amb molta formació i molt recorregut.

Com sabeu sòc home de poques paraules i de fet, desprès de realitzar una visita a un lloc de tal bellesa, per poc valen les paraules.

Teniu tota la info detallada aquí:

http://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=1594

I com es diu habitualment: una imatge val més que mil paraules (per cert les millors fotos són de Marcos Chusa i altres de la meua càmara – que encara ens estem coneixent).

Pasen y vean:

La localització al meu wikiloc.

Si vols veure més fotos visita la web del Club espeleologia dinàmics i  el de UEC TORTOSA .

Un altre enllaç interessant vist per la web que us farà posar les dents llargues:  http://cavitats-subterranies.blogspot.com.es/2012/03/avenc-sabarin-massis-dels-ports.html


Nous avencs als Ports

Publicat: setembre 4th, 2016

No Comments

Aquest estiu hem fet a troballa de 2 nous avencs als Ports: Els hem ficat el nom de Avenc dels masos de caguitos (Mas de Barberans) i Avenc del pujador del Pi (Paüls).

Avenc dels Masos de Caguitos: una desobstrucció de l’entrada ens porta a un pas desgrimpant d’uns 4 metres, després diverses ramificacions entre blocs fins a la cota – 20; aquí una petita gatera amb possible continuació, ens barra el pas, el corrent d’aire és evident per tota la cavitat, aquesta amb roca força descomposta. Creiem que és un engolidor dels camps de dalt, ja que una petita esquerda feta per l’aigua va directa a la cavitat.

En exploració per part del Club de espeologia Dinàmic.

La ubicació: Avenc masos de caguitos.

Avenc del pujador del Pi

Després una costosa desobstrucció manual per esquivar una zona molt inestable, un primer pou de 7 m dona a una diaclasa força ampla i allargada, al final d’ella un segon pou amb un petit passamà. Des d’aquí (el pou del copet de ratera), sondejat a ull són uns 20 metres, arribem al fons, la roca aquí ja és bona. Trobem un nou pou de 5 metres un pas entre blocs i un altre pou de 7 metres; arribem a un altre pou tirem una pedra i baixa bastant.

Desprès de 3 dies d’exploració:-100m seguim equipant i explorant. La diaclasa és prou gran com per a seguir baixant o tenir alguna continuació.

La Ubicació: Avenc del pujador del Pi

+ informació: Blog Club Espeologia Dinàmic