Nou Repte

50pics / 50provinces

Jour: bibliographie

Et après? Un Cacuccinoooo!

Publié: February 14th, 2013

Pas de commentaire

Ahir vam sortir part del Re6team a entrenar per a la Intermón Oxfam trailwalker. Donat que treballem, ens les hem d’ingeniar per buscar temps desprès de la feina i vàrem quedar a les 20.30h. Vàrem realitzar una nocturneta que al final s’ens en va anar de les mans, ja que vam acabar fent uns 18.5km quan teniem pensat fer-ne uns 12km per estirar les cames.

Doncs bé, un cop superat el tram d’ascensió desde la Costa del Cèlio fins la Cova d’en Rubí i per la sendera fins al Mas de lledó ens vam percatar que s’ens faria molt tard. Nous avons donc décidé de procéder à la baisse actuelle et les premières mesures que j'ai entendu parler “plat” ce n'était pas normale. J'ai mis en place un couple de kilomètres, mais c'est le pire et tout à coup j'ai réalisé que je: Il s'agit d'un Cacuccinoooorr! Baise,lo de cagar pel monte és tota una experiència i no ho he fet poques vegades! Ara mai tan apurat com esta ocasió jeje.

Com us comentava és una experiència religiosa de la qual us podria contar molts  detalls interessantstranquils! Ometré els treballs per evitar ferir sensibilitats, pero donarien per a fer un llibre. De fet, hi ha algú que ja l’ha fet:

Como cagar en el Monte?

Auteur: Kathleen Meyer

Editorial: Desnivel:

Synopsis: L’autora s’atreveix a dir les coses pel seu nom per explicar d’una manera clara, divertida i directa: perquè és tan important cavar el forat i on fer-ho; què fer quan no podem cavar el forat; vàters portàtils i sistemes de desinfecció d’aigua ; com evitar la diarrea, consells per a la dona, tècniques i artefactes per facilitar tot lo que implica.

I alguns us preguntareu: de que cony parla este tio?

En algunes de les meves expedicions he pres conciencia de que no es pot plantar un pi en qualsevol lloc. Per exemple, a certa alçada en alta muntanya ja no existeixen bacteries capaçes de biodegradar les defecacions i això sumat al fred i el gel, tenim un fòssil vivent durant anys i anys. A l’antàrtida per exemple, està prohibit defecar explícitament i has de portar els residus de tornada en una bossa. Arribats a aquest punt, alguns direu: Vaya guarrada! Doncss no, la guarrada és deixar aquell llegat teu a futures generacions en paissatjes com aquells.

Deixant de banda el cas de l’alta muntanya i les zones polars, en el nostre hàbitat natural, la merda humana, en les millors condicions trigarà més d’un any a desaparèixer, una mica més el paper i no parlem de tovalloletes, compreses, tampons o bolquers. L’efecte visual i aromàtic evidentment resulta molt desagradable, mais les conséquences sur la santé et l'environnement sont particulièrement préoccupantes.

Le livre explique que giardiase és una malaltia relativament nova que es pot contreure en beure aigua infectada per dipòsits fecals. Els seus símptomes-diarrees, vòmits, dolors abdominals … – es pateixen de 7 une 20 dies i, encara que no és mortal en adults sans, pot fins i tot tornar-se una malaltia crònica. Els que la pateixen (de vegades sense símptomes) són transmissors. Quan la femta arriba a l’aigua, commence le danger de propagation de l'infection. Le protozoaire peut survivre pendant des mois dans l'eau, en particulier dans l'eau froide, i la seva proliferació dependrà de l’estació de l’any i de la regió.

El impronunciable Criptosporidio est un autre protozoaire Giardia effets similaires à, que es transmet de la mateixa manera-fecal-oral-i també sobreviu en l’aigua (fins i tot al clor).

No parlarem ara de la necessitat de purificar l’aigua que bevem ni de com fer-ho, mais pour éviter autant que possible l'expansion de ces maudits insectes, causants no només de malalties en humans i animals, sinó també responsables de greus alteracions en els ecosistemes.

Per què cal enterrar la merda?

Bàsicament perquè s’accelera la descomposició dels excrements i s’evita la contaminació d’aqüífers. Quan fem un forat i enterrem les nostres defecacions, evitem que els organismes causants de malalties es propaguin (per exemple, en trepitjar el pastís involuntàriament, o al arrebossar algun animal-hi ha gossets amb aquesta sana costum-,o mitjançant els insectes) , i que acabi en aigües torrencials i d’allí en rius, llacs, embassamentsNo cal fer un pou de petroli, el més eficaç per a la seva degradació serà enterrar a 20 cm del terra. Si remous amb un pal el regalet i ho barreges amb terra acelerarás el procés de descomposició. Anomenada tècnica Aralé….

També és molt important no defecar en llits secs, ni en zones inundables ni prop de cursos d’aigua (almenys a 60 m), et mieux creuser dans les terres arides. Comme je le disais avant, dans les climats avec des températures en dessous de zéro en permanence, en raison de l'absence de l'activité bactérienne, directement recommandation est d'enlever la merde il.

Cours, el paper higiènic (i les tovalloletes, compreses …) cal emportarte’ls per tirar-ho a les escombraries. No ho enterris ni tampoc ho cremis, s’han produït incendis per fer això, un exemple: el foc que va arrasar 13.000 hectàrees a les torres del Paine va ser provocat per un excursionista que va cremar el seu paper. Prenez-le avec vous dans un sac et le jeter quand vous trouvez un conteneur.

L'urine, levure problèmes d'odeur, ne semble pas causer autant de problèmes que les matières fécales. Bien que, si nous avons tous choisi le même endroit pour faire pipi, peut causer des changements chimiques dans le champ.

Ajouter quelques sacs à sceller dans votre sac à dos (van molt bé les que venen per congelar aliments), per guardar el paper i altres residus.

http://www.libreriadesnivel.com/libros/como-cagar-en-el-monte/9788489969292/

Fi, en aquells moments d’inspiraciósáca lo que llevas dentro”, en els moments d’apretons inesperats,quan vulgueu plantar un pi o quan voleu enviar un fax, penseu en que podeu aplicar tècniques per evitar contaminar i poder deixar el paissatje tal i com l’heu trobat.


Algo de bibliografia

Publié: June 14th, 2012

Pas de commentaire

Per a Somiar:

Títol: L'Endurance: La légende de Shackleton expédition en Antarctique.

Auteur: Caroline Alexander

Synopsis: Amb les impactants fotografies de Frank Hurley. La 1914 le célèbre explorateur Ernest Shackleton et un équipage de 27 homes van partir cap a l’Atlàntic sud amb la intenció de realitzar el primer viatge a peu per l’Antàrtida. Après leur chemin par la glace de mer, et quand il n'y avait que 60 km pour atteindre sa destination, Endurance a été pris au piège dans la glace et l'équipage abandonnés à leur sort. La terrible experiència va durar més de vint mesos abans del rescat final i va ser un miracle que sobrevisquessin. Le texte et les superbes photographies de Frank Hurley, recréer la beauté stupéfiante de l'océan Austral, la terrible destrucció de l’Endurance i l’heroica lluita diària de la tripulació per sobreviure.

Per a conscienciar-se:

Títol: Mal de Altura (Into thin air)

Autor: John Krakauer

Synopsis:

Le mal d'altitude est devenu un incontournable pour tous les amoureux de la montagne de la littérature, Aventure et Voyage. Un best-seller international, à la fois pour la qualité de l'histoire de l'exactitude avec laquelle l'auteur, Jon Krakauer, raconte les faits.
Que pouvez-vous dire au sujet d'une tragédie qui a choqué le monde de la montagne? peut-être ne vaut s'imprégner de l'intensité des mots et le style graphique de l'auteur est capable d'attraper le lecteur et nous conduire dans ce voyage littéraire au cœur de l'inévitable.
Mal d’altura es llegeix com una bona novel · la, però no és ficció. Jon Krakauer est parti pour l'Himalaya 1996 de rédiger un rapport sur l'augmentation de l'exploitation commerciale de l'Everest. Son intention était d'analyser les raisons pour lesquelles tant de gens sont prêts à subir les risques avant réservés aux grimpeurs professionnels. Après couronnant le plus haut sommet de la Terre, Krakauer a commencé la descente dangereuse, mais tout ce qu'ils ont; salut morts va de Haver, Personne n'a été blessé et beaucoup de controverse. Ce travail a suscité beaucoup de controverses que Krakauer a été forcé d'écrire une réplique de post-scriptum, Incluse dans cette édition.
Le temps s'arrête alors que Krakauer décrit de façon poignante et concerne les faits.

Pour motiver:

Títol: Exécuter morir

Autor: Kilian Jornet

Synopsis:

“Baiser ou tuer. Besa o mata. Besa gloire ou mourir dans la tentative. Pour perdre est de mourir, gagner se fait sentir. La lutte est ce qui différencie une victoire, un vainqueur.”
L'un d'une. Kilian Jornet est le courant skyrunning champion du monde, un des plus difficiles épreuves physiques de la planète. Ha pujat i baixat el Kilimanjaro més ràpidament que qualsevol altra persona a tot el món. Ha fulminat tots els rècords mundials en cada repte que s’ha proposat: la Ultra-Trail del Mont-Blanc, la Transpirenaica, la volta al llac Tahoe
Córrer o morir és el diari d’un guanyador, una filosofia de vida, una lliçó exemplar per a tots nosaltres.

Per a descobrir:


Títol: Grimpant pel massís del port.

Autor: Joan J. Tirón Ferré.

Synopsis:

El Port és un massís muntanyós format per un dels darrers estreps del Sistema Ibèric, i que es caracteritza per oferir una orografia complexa, amb un engraellat de serres, ravines, moles, et ravins qui en font l'un des plus robuste des Pays Catalans. Ce guide est un mélange d'itinéraires, on no podrem parlar únicament d’excursions o escalades, ni de grimpar o rapelar, sinó que en la major part de les rutes haurem d’utilitzar diferents tècniques en funció de l’orografia del terreny. No cal dir que la major part dels recorreguts que es descriuen en la guia els haurem d’afrontar amb la corda a la motxilla, o si més no un cordino d’assegurament. La distribució dels itineraris s’ha fet seguint una escala de dificultat, ordenats de menor a major complicació. Cada itinerari consta d’un comentari identificatiu, de l’explicació del recorregut, accessos, aproximació i fitxa tècnica, acompanyats, plus, quan és necessari, d’un plànol, croquis, fotografies o detalls del recorregut. À l'époque indiqué la technique, pentes, difficulté, matériel et autres observations.

Par profiter:

Títol: El massís del Port. El Plaer de l’aventura.

Autor: Vicent Pellicer

Synopsis:

Pel Port, amoureux et aimer les senteurs de la montagne, gigantesque de charme, sont utilisés pour Tresco, presque toujours, per senderes conegudes i viaranys molt freqüentats; no obstant això, solament quan ens decidim descapar-nos-en, a defugir dels senderols traçats en els mapes, i a seguir el vol de l’àguila daurada i dels voltors, pels crestalls de les serralades i pels cims que saboquen a les valls, només llavors, comencem a conèixer la cara oculta d’aquesta lluna que ens afarta de formosor: el massís del Port!” diu l’autor.