Hosting by dinahosting.
Nou Repte
50peaks / 50provinces
Day: gullies
CÒRSEGA
El gran parc aquatic natural.
Eren un de Ulldecona, un de Roquetes, un de Xert, un de Vilafranca del Penedès, un de Horta de Sant Joan,dos empeltats d’Amposta i un tortosí… no és un chiste… així va començar la Expedició a Còrsega 2018. Un nou canyoning Trip per a descubrir una altra de les millors zones de barrancs a Europa.
Un altre cop amb el Club d’Espeleologia Dinàmic emprenem un viatje a un dels aquaparcs naturals més interessants que he visitat mai. Molta aigua en primavera, tobogans rompe-ojetes, ràpels aquatics, salts…molts salts, marmites lavadora,etc.
Vam decidir plantejar la expedició de la següent manera:
Erem un grup nombròs aquest cop amb la qual cosa vam agafar 2 cotxes amb 4 persones cada una carrgats fins als topes de material, roba i menjar. Les aproximacions a l’illa no precissen de tot terreny i hi ha bons aparcaments a quasi tots els barrancs que haviem estudiat.
Esquivant el vent
Haviem parlat aquesta semana d’anar fer alguna gran vertical als ports pero les ventades de la última semana ens han fet desistir. Així doncs com a plan alternatiu es va plantejar anar a fer el Barranc de la Vallfiguera.
Dit i fet, buscant el racer del vent ens hem reunit Piotr, Marc, Yuli, Roger, Javi, Mari i Joan per a fer un dels grans barrancs del Ports que no defrauda mai.
Com no podia ser de cap altra manera hem començat el dia sense pressa esmorzant i xerrant, aquest cop als Pous de la neu, amb la companyia del Marcos. Aquí uns plats combinats, aquí un de estofat de Jabalí, uns callos, etc Quan arriben els cafés el Roger treu un dels seus cocs casolans que s’han esdevingut tradició (ja sap que si no en porta no pot venir), i desprès ja, millor que anem passant perque si hem de esperar que afluixe el vent ho tenim clar. Sortim del restaurant en busca de la GR i baixem xino-xano cap al barranc. Un cop allí ens equipem i ens anem turnant les instal·lacions dels ràpels per a agafar una mica de ritme.
Es tracta d’un bonic barranc amb unes gorges profundes i molt ben escarbades i formades, pero que habitualment està sec. Quan plou esdevé perillós per la seva capacitat de evacuació, cosa que s’observa en la formació de les seves parets i obstacles.
Les instal·lacions estaven en bon estat. Potser hi ha algún passamà on s’hauria de canviar corda pero en general a dia d’avui tot correcte.
En quant a l’activitat, us diré que “somos tan buenas personas” que: hem deixat que instal·lin el ràpel guiat de la marmita trampa al més novato i a l’única persona que portava la mà lesionada. Si es que en el fons, si prens les degudes precaucions anar amb els Dinàmics és un plaer i una xalera. (Et recomano: vigilar en tot moment el teu petate, allunyat de les basses on poden caure objectes extranys, controla el teu material, etc cosetes sense importància).
Bé encara que és un barranc llarg i a pesar del vent, ens ho hem passat molt bé i hem disfrutat, inclús amb el retorn. Ja se sap, Ebre Terra de vent!
Aquí us deixo el track de la ruta:
Aquí us deixo la topo:
P.D.: En el retorn del barranc hi ha unes senyals noves de pintura fluorecent de color groc amb un dibuix d’una cabra que marca la sendera de la canal. Si algú sap que són agrairïa que m’ho faci saber.
Avenc del Penyassegat de la Falconera
Visitem amb els companys del Dinamic i del GIE, l’avenc del penyassegat de la falconera.
Sortim des del Club Nautic del Garraf per visitar aquesta cavitat tan coneguda i freqüentada per espeleòlegs i escaladors.
Aproximació sense cap complicació a través de sendera ens deixa a la capçalera recenment equipada.
Desde la capçalera descendim una primera pared amb 4 seccionaments que ens deixa a una faixa on hi ha l’entrada al pou.
A mig descens del pou desemboquem a un gran espai. Lateralment s’obre una gran finestra al mar. En la base un fort pendent condueix al darrer tram vertical de 16m que ens aboca al peu del penya-segat, ja directament al mar. Els barranquistes continuen nedant fins tornar a terra ferma pel túnel de ferrocarril.
Vistes espectaculars!!!
La ruta https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16666222.
Topografia: http://www.latrencanous.com/espeleo/falconera/topo.cat.pdf
Barrancs Gorges del Llech i Taurinyà
Aquest cap de setmana ens hem desplaçat fins al sud de França. En la zona del Canigó (Pirineu Francès) hem realizat un parell de descensos força interessants.
Gorges del LLech:
Un dels millors barrancs del Pirineu.
Descens força esportiu amb solament 2 ràpels obligats, la resta tobogans i salts.
Tot i que havia plogut la nit anterior i les previsions per al matí eren inestables, ens decidim a fer el Llech el primer dia perque és prou curt i alguns del grup ja l’havien fet abans (coneixent el cabal i els escapaments).
Quasi a l’inici del barranc hi havia uns indicadors de caudal, en aquesta ocasió no estaven. Tan sòls estaven els de la “rentadora” i estaven roçant la frontera entre el color verd i el vermell. Cabal perfecte per a disfrutar d’aquest divertit descens.
Com a pas destacat, està la lanzadera: un tobogan amb dos pendents on el primer t’accelera i el segon molt més picat et llença al mig d’una bassa de la manera menys elegant de caure que se us pugui acudir. Ostión assegurat! jajaja. Xalera a tope disfrutant dels videos de primera dels companys i del meu mateix. Anar en compte també amb el “Rompetibias” i la “lavadora”.
L’aigua per cert fresqueta:
Longitud: 1200m
Desnivells: 1700m
Dificultad: mitjana.
Material Corda de 40m i neopré.
Època recomanable: Estiu.
Barranc De Taurinyà o gorgues du Llitera
El diumenge amb millors previsions de temps ens dirigim al poble de Taurinyà per realitzar el descens del barranc de taurinyà o Gorgues du llitera. L’aproximació i el retorn són llargs i una mica perdedors.Nosaltres vàrem fer combinació de vehicles (veure ruta més endavant).
Aquest barranc , és més llarg, té més feina i per tant resulta bastant complert i esportiu, encara que l’absència de salts i tobogans nets ho faci menys divertit.
L’aigua éstava molt més freda que la del Llech!
També vàrem agafar un bon cabal i jo personalment el vaig disfrutar.
Els tobogans no tenen sortides massa netes i s’ha d’anar amb compte.
També s’ha d’anar en compte en el ràpel de 18metres amb el fregament de la corda i la recuperació posterior.
La roca llisca mooooolt. Ni Five teen, ni Adidas ni Bestard… tots vam fotre alguna que altra culada.
El pas clau és la Última cascada de uns 50 metres.
Increíblement, en cap dels 2 descensos ens vàrem trobar cap altre grup. Cosa extranya en el Llech.
Rutes al wikiloc: Llech in Taurinyà.
+ Fotos i info al blog de Club d’Espeologia Dinàmics