Hosting por dinahosting.
Nou Repte
50cims / 50provincies
Tag: barrancs
Avenc del Penyassegat de la Falconera
Visitem amb els companys del Dinamic i del GIE, l’avenc del penyassegat de la falconera.
Sortim des del Club Nautic del Garraf per visitar aquesta cavitat tan coneguda i freqüentada per espeleòlegs i escaladors.
Aproximació sense cap complicació a través de sendera ens deixa a la capçalera recenment equipada.
Desde la capçalera descendim una primera pared amb 4 seccionaments que ens deixa a una faixa on hi ha l’entrada al pou.
A mig descens del pou desemboquem a un gran espai. Lateralment s’obre una gran finestra al mar. En la base un fort pendent condueix al darrer tram vertical de 16m que ens aboca al peu del penya-segat, ja directament al mar. Els barranquistes continuen nedant fins tornar a terra ferma pel túnel de ferrocarril.
Vistes espectaculars!!!
La ruta https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16666222.
Topografia: http://www.latrencanous.com/espeleo/falconera/topo.cat.pdf
Barrancs Gorges del Llech i Taurinyà
Aquest cap de setmana ens hem desplaçat fins al sud de França. En la zona del Canigó (Pirineu Francès) hem realizat un parell de descensos força interessants.
Gorges del LLech:
Un dels millors barrancs del Pirineu.
Descens força esportiu amb solament 2 ràpels obligats, la resta tobogans i salts.
Tot i que havia plogut la nit anterior i les previsions per al matí eren inestables, ens decidim a fer el Llech el primer dia perque és prou curt i alguns del grup ja l’havien fet abans (coneixent el cabal i els escapaments).
Quasi a l’inici del barranc hi havia uns indicadors de caudal, en aquesta ocasió no estaven. Tan sòls estaven els de la “rentadora” i estaven roçant la frontera entre el color verd i el vermell. Cabal perfecte per a disfrutar d’aquest divertit descens.
Com a pas destacat, està la lanzadera: un tobogan amb dos pendents on el primer t’accelera i el segon molt més picat et llença al mig d’una bassa de la manera menys elegant de caure que se us pugui acudir. Ostión assegurat! jajaja. Xalera a tope disfrutant dels videos de primera dels companys i del meu mateix. Anar en compte també amb el “Rompetibias” i la “lavadora”.
L’aigua per cert fresqueta:
Longitud: 1200m
Desnivells: 1700m
Dificultad: mitjana.
Material Corda de 40m i neopré.
Època recomanable: Estiu.
Barranc De Taurinyà o gorgues du Llitera
El diumenge amb millors previsions de temps ens dirigim al poble de Taurinyà per realitzar el descens del barranc de taurinyà o Gorgues du llitera. L’aproximació i el retorn són llargs i una mica perdedors.Nosaltres vàrem fer combinació de vehicles (veure ruta més endavant).
Aquest barranc , és més llarg, té més feina i per tant resulta bastant complert i esportiu, encara que l’absència de salts i tobogans nets ho faci menys divertit.
L’aigua éstava molt més freda que la del Llech!
També vàrem agafar un bon cabal i jo personalment el vaig disfrutar.
Els tobogans no tenen sortides massa netes i s’ha d’anar amb compte.
També s’ha d’anar en compte en el ràpel de 18metres amb el fregament de la corda i la recuperació posterior.
La roca llisca mooooolt. Ni Five teen, ni Adidas ni Bestard… tots vam fotre alguna que altra culada.
El pas clau és la Última cascada de uns 50 metres.
Increíblement, en cap dels 2 descensos ens vàrem trobar cap altre grup. Cosa extranya en el Llech.
Rutes al wikiloc: Llech i Taurinyà.
+ Fotos i info al blog de Club d’Espeologia Dinàmics
Mascún Superior i Fornocal
Aquest cap de setmana, decidim fer una escapada per la zona de Guara, la nostra intenció és fer el Barranc del Mascùn el dissabte i El Fornocal el diumenge.
El Barranc Mascún superior és el recorregut estrella o la joia de la corona a la Serra de Guara.
Passadissos inundats, marmites, racons foscos, altes parets i estètiques cascades, s’alternen en combinació perfecta per donar al recorregut un gran caràcter. El Barranc del Mascún és el més espectacular del parc natural, i el que presenta una llera més encaixat enmig d’una arquitectura sorprenent. Obligat és d’esmentar les dues hores i mitja d’accés, passant pel poble abandonat de Otín, on veurem els vestigis d’un passat viu i avui ja desaparegut
Aquest cop som un grup força nombrós: Piotr, Magda, Edu, Josep, Marc, Xusa, Ivan i Joan.
El dissabte ens aixequem i està plovent, estem a punt de canviar de barranc però decidim tirar endavant, tenim algunes escapatòries mirades per si va molt fort, arribem a la capçalera el Saltador de las Lañas.
No creiem que estigué tan fort però prendrem precaucions per si de cas, la zona més perillosa és el pozo negro, no tenim cap problema, seguim el barranc amb el seu retorn prou llarg. Sortint tenim un petit accident una torçada de turmell, però amb força de voluntat i coratge sortim pel nostre propi peu, ara toca sopar i descansar.
Per a destacar el Saltador de las Lañas, cascades de Peña Guara i los Oscuros de Otín.
El diumenge teníem planejat fer Portiacha primer i Fornocal després, pero els pacharans de la nit anterior han fet que fem sols el Fornocal.
El Barranc del Fornocal és important per la seva longitud i atractius, en un gran ambient de natura. Clau en el sector del Vero. En el seu interior es troben caos de blocs, blocs suspesos, gubies molt estretes, finestres naturals i vegetació abundant. Descens bastant aquàtic si s’ha tingut la sort de triar el moment adequat. Un dels barrancs estrella a la primavera. Aigües fredes.
Aquest barranc portava prou aigua, és força interessant amb els seus meandres estrets i salts, això si força gent però molt bon ambient. El vaig trobar força esportiu i divertit.
Les rutes al meu wikiloc: Mascún i Fornocal.
Barranc de Collredó i Carboneres
Aquest cap de setmana ens hem juntat Juma, Arla, Marc, Victor i Joan per fer un barranquet amb aigua, aprofitant les plujes de principi de setmana i inaugurar així la temparada de barrancs als Ports.
Vam decidir realitzar Collredó i Carboneres a la Zona de Beseit.
Sortim de l’aparcament de la pista de les Pesqueres a l’Ulldemó. Resseguirem a partir d’aquí l’Ulldemó, riu amunt, buscant els senyals vermells, fites de pedra i les passarel·les de fusta ara ja enfonsades. Arribarem fins al punt on observem la cascada final del Carboneres on hi ha un cabal acceptable. Avui tocarem aigüeta fresca! Emprenem la sendera a la dreta que remunta amb un a pendent important (inclùs en en tram final hi ha alguna grimpada) que ens deixa a la capçalera del Collredó.
Aquí ens espera una entrada espectacular: un gran circ de 70m!!.
Desgrimpem fins al riuet on hi ha 2 tolls plens d’aigüa fresca i realitzem un primer ràpel de 15 metres que ens deixa en una lleixa a mà esquerra. Ens col·loquem en la vertical amb uns 55 metres als nostres peus de ràpel aeri. Ambient acollonant!
Seguim una sèrie de petits ràpels que ens porten a la unió amb el barranc carboneres que ja porta més cabal d’aigua. Aquí un preciòs engorjat ens espera, seguit d’algun ràpel i salts i una gran colada de tosca.
Finalment resseguim el riuet bastant horitzontal amb salts i tolls fins a un últim ràpel i la confluència amb el Riu ulldemó.
Un esplèndid descens amb les primeres plujes als Ports.
Zona : Els Ports
Conca: riu Ulldemó – riu matarranya – Riu ebre.
Alçada del ràpel més llarg: 60m.
Informació del cabal: Millor desprès de plujes
Combinació de vehicles: no
Material necessari: 2×55 mts, 1x20m.
Neoprè: si.
Material d’instal·lació: Químic. Aconsellable portar material d’instal·lació de recanvi
Època: tot l’any, ideal després de pluges
Observacions: es pot accedir també per la pista del Regatxol. No es aconsellable amb vent, ja que la cascada de 70m està orientada al nord.
+ Info:
http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranc_de_coll_redo.htm
Llibre: Els 50 millors barrancs pel massís del Port. Autor: Carlos Martínez. Ed. Cossetània.
La ruta:
+ Rutes al meu wikiloc.
+ fotos