Day: adventure

Punta Alta

Posted: December 3rd, 2017

No Comments

El tenir que treballar en cap de setmana té molts inconvenients pero de quan en quan et pots agafar algún dia entre setmana lliure per a disfrutar de la muntanya en plena soletat. Aquesta vegada ha estat el cim de la Punta Alta amb 3014m

Despres de dormir a l’aparcament de autocaravanes de Barruera a -6ºC dins lafragoneta”, vaig sortir dimarts a les 8.00 en direcció a la presa Cavallers. com era dimarts, no hi havia ni una ànima en aquells paratges, cosa que s’agraeix.

Vaig emprendre el camí per la zona de les canals on ja hi havia algo de neu glaçada. Un grup de 20 cabirols van pasar per una cornisa fent caure un roc a uns 50 metres d’on estava. Començem bé. Despres de la canal hi ha un indret on veiem que es comença a formar una petita cascada de gel, pero ens hem de desviar a la dreta fent una petita grimpadeta on hi ha la marca al mur i estaques de fusta. A partir d’aquí emprenem el camí entre el bosc on la neu ja comença ha estar molt flonja i hi ha més espesor. Despres del bosc vaig intentar anar saltant de roca en roca en el caos de blocs per evitar els ponts de neu ja que m’enfonsava fins al genoll i no era un bon plan trencar-me una cama en aquelles condicions.

La pitjor zona era la dels estanyets on hi havia bastanta neu no consolidada i hem va tocar obrir traça essent una progressió molt lenta. Pujo per les canals fins l’aresta pero evitant les pales de neu flonja ja que aquí ja m’enfonsava fins la cintura en algún tram on s’havia acumulat neu ventada.

L’aresta estaba en mixte pero les condicions no eren dolentes. Finalment al cim disfrutant d’un gran dia de sol. I això volia dir que a la baixada pillaría amb la neu descomposta i inestable. Dit i fet, plaques de neu no consolidada es desfeien desde la base herbada pero sense cap més perill que alguna relliscada, degut a la poca acumulació de neu general en les pales que feia poc problable cap allau i molt menys que aquesta enterrès una persona. Vaig resseguir el camí de pujada enlloc de fer la circular a l’embassament de Cavallers per les males condicions de la neu.

Sabia que era el dia per fer cim gràcies al ACCUWEATHER. Ja us he parlat algún cop. El meteocat està molt bé pero aquesta altra web té previsions meteorologiques hora a hora i bastant acurades. Boníssima.

Els dies de despres vindria molt vent, inestabilitat i paquetón de neu. Amb aquestes condicions es molt probable que en els pròxims dies hi hagi perill d’allaus fins que la cosa s’estabilitzi. Recomano pegar un cop d’ull a la informació del Centre de Predicció de Lauegi.

La ruta aquí.


Que vingue l´hivern!!! pero jaaaa

Posted: November 24th, 2017

No Comments

Això això que vingue l’hivern pero ja!. És una de les meves estacions preferides i ja que aquest any la tardor ens ha deixat sense bolets almenys que neve una miqueta.

Després de un parell de temporades meditant i ahorrant m’he decidit a invertir en l’equip de esquí de muntanya.

Fa 2 anys que hem mirava i remirava els esquís Dynafit Seven Summits, com als més adequats per a mi com a polivalents i molt similars al tipus de taules de esquí alpí al que estic habituat. Doncs quan definitivament hem decideixo a comprar-los despres de mirarme’ls molt doncs ja no els fan. He acabat comprant el model Dynafit Tour 82, prou similar inclús amb alguna millora a un preu similar. Desprès de tenir una llarga conversa de una hora i mitja amb el Sr. venedor Barrabès (olé per tanta paciencia i bon tracte) hem va acabar de convencer de la bona relació pes/esquiabilitat. Ja havia probat els Seven summits, llavors estic segur que aquestes taules m’aniran bé!

Fixacions? de moment dynafit speed turn 2.0 i avantmés de 20 anys de test i milers de usuaris no poden estar equivocats! I el preuclaaaaroooo que el pressupost és limitat.

I les botes? Aquí estaba el gran dubte de tots dubtes existencials que m’abordaven.

Finalment vaig claudicar als meus instints i hem vaig decidir pel model de Arc’teryx Procline.

La marca canadiense va treure fa dues temporades aquest model que va ser una revolució. Un model versàtil per a la travessia (principalment) i l’alpinisme / gel. I per a això, van dotar a la bota, no només de major flexibilitat avant-enrere, sinó de flexibilitat lateral de 365º, mitjançant un sistema de pivots.

En dos anys en el mercat he sentit bones critiques i inclús Salomon ha tret la seva còpia a un preu similar. Còmodes al màxim i amb sola Vibram, el que més hem preocupava és la sustentació en les baixades i la durabilitat de la seva polaina exterior. Tot se veurà si neva d’una vegada….quines ganes de probar-les!

Que vingue l’hivern pero jaaaaque això s’ha d’amortitzar!


Esquivant el vent

Posted: November 12th, 2017

No Comments

Haviem parlat aquesta semana d’anar fer alguna gran vertical als ports pero les ventades de la última semana ens han fet desistir. Així doncs com a plan alternatiu es va plantejar anar a fer el Barranc de la Vallfiguera.

Dit i fet, buscant el racer del vent ens hem reunit Piotr, Marc, Yuli, Roger, Javi, Mari i Joan per a fer un dels grans barrancs del Ports que no defrauda mai.

Com no podia ser de cap altra manera hem començat el dia sense pressa esmorzant i xerrant, aquest cop als Pous de la neu, amb la companyia del Marcos. Aquí uns plats combinats, aquí un de estofat de Jabalí, uns callos, etc Quan arriben els cafés el Roger treu un dels seus cocs casolans que s’han esdevingut tradició (ja sap que si no en porta no pot venir), i desprès ja, millor que anem passant perque si hem de esperar que afluixe el vent ho tenim clar. Sortim del restaurant en busca de la GR i baixem xino-xano cap al barranc. Un cop allí ens equipem i ens anem turnant les instal·lacions dels ràpels per a agafar una mica de ritme.

Es tracta d’un bonic barranc amb unes gorges profundes i molt ben escarbades i formades, pero que habitualment està sec. Quan plou esdevé perillós per la seva capacitat de evacuació, cosa que s’observa en la formació de les seves parets i obstacles.

Les instal·lacions estaven en bon estat. Potser hi ha algún passamà on s’hauria de canviar corda pero en general a dia d’avui tot correcte.

En quant a l’activitat, us diré quesomos tan buenas personasque:  hem deixat que instal·lin el ràpel guiat de la marmita trampa al més novato i a l’única persona que portava la mà lesionada. Si es que en el fons, si prens les degudes precaucions anar amb els Dinàmics és un plaer i una xalera. (Et recomano: vigilar en tot moment el teu petate, allunyat de les basses on poden caure objectes extranys, controla el teu material, etc cosetes sense importància).

Bé encara que és un barranc llarg i a pesar del vent, ens ho hem passat molt bé i hem disfrutat, inclús amb el retorn. Ja se sap, Ebre Terra de vent!

Aquí us deixo el track de la ruta:

Aquí us deixo la topo:

P.D.: En el retorn del barranc hi ha unes senyals noves de pintura fluorecent de color groc amb un dibuix d’una cabra que marca la sendera de la canal. Si algú sap que són agrairïa que m’ho faci saber.


Preparant

Posted: May 28th, 2017

No Comments

Preparant Canyoning trip!!


Txindoki

Posted: May 4th, 2017

No Comments

Aprofitant el pont de Maig emprenem un cap de semana llarg cap al País Basc. El País basc sempre és una bona opc: muntanyes precioses, gastronomía espectacular i rica cultura.

Com ara fa 2 anys, tornem a deixar-nos perdre pel parc de URBASA. Fa uns anys ens vàrem enamorar dels paisatges de urbasa, les vistes del Balcón de Pilatos i el fabulós enclau d’aigües cristalines conegut com aNacedero del rio Urederra”.
Aquesta vegada tornem a visitar en familia el bosc encantat de Urbasa i realitzo una excursió a la Cova de los Cristinos de Larraona, amb molta formació, un riuet i un preciòs llac d’aigües cristal·lines en el seu interior. Molt especial l’experiència de matinar i estar sòl en la muntanya i en especial dins d’aquesta cova que a voltes rep visites turístiques de grups.

L’objectiu principal era pasar uns dies amb el meu super-equip que sempre que poden m’acompanyen allà on vaig.

L’objectiu secundari d’aquest viatje era ascendir el Txindoki.

La muntanya Txindoki, Larrunarri o Ñañarri, the 1.346 m d’altitud, està situada a la serra d’Aralar (entre Guipúscoa i Navarra) i és un dels cims més emblemàtics del Territori Històric guipuscoà. La llegenda diu que en el seu cimMari”, la deessa per excel·lència de l’Olimp Basc, té una de les seves residències.

Alguns li diuen el Cervino Basc, tot i que és una exageració de les seves característiques té la seva similitud en l’aspecte de una muntanya piràmide aïllada, pero aquest a diferencia de l’original, amb una sola aresta ben marcada. Forma part del Parc Natural de la Serra d’Aralar.

Quan somiava en escalar el Matterhorn o Cervino, vaig pensar que seria un bon entrenament ascendir al Cervino basc. Finalment, vaig escalar abans l’autèntic Cervino suïs. Tot i això, sabia que valia la pena la visita desprès de escalar altres cims vascos com el Aizkorri, Gorbea,etc.

La idea inicial era escalar l’aresta Nord-oest, pero aquest cap de setmana no ens va acompañar el temps. Tot i que el dilluns va començar a fer sol, havia estat diluviant dia i mig abans. Amb Wherefore, ens vàrem parlar amb el Mikel i vam decidir que ho deixavem per un altre cop, que l’aresta estaría humida i segurament amb neu a partir de 1000metres. Com ja estaba allí, jo igualment vaig decidir realizar en solitari l’ascenció per la ruta normal i descendir per la zona de Muitze completant així la circular al Txindoki.

Indeed, l’aresta estaba mullada i al ser cara nord-oest no s’assecaria fins a l’endemà. També hi havia neu i gel als últims centenars de metres que inclús feien perillòs l’accès al cim per la ruta normal.

Us deixo aquí la ruta:

Podeu consultar ja més de 300 routes al meu wikiloc (trekking, btt, kayk, Ski, Climbing, ferrates, descens de barrancs, 4×4,espeleologia,etc.).