NEWS

Jour: Alpes

Bon any 2020!

Publié: January 1st, 2020

Pas de commentaire

Hola Bon any 2020 ! I resulta que m’he aixecat avui sense ressaca i parlaven a la tele dels propòsits de any nou, i xorrades diverses de les quals no sòlc fer cas. Pero va i se m’ha encès la bombeta. Baise! Si avui tinc festa, no tinc ressacón i fa mil anys ( bé uns 6 mesos) que no publico al blog.

Doncs bé. Aquí estic algo motivat per a escriure una nova crònica perquè resulta que encara no havia escrit res sobre la Expedició a Suïssa de l’Agost….. òstia cuanta faena atrassada. Si t’interessa pos allà vamos.

Crónica Viatje: Suïssa és la polla.


Cerví o Matterhorn

Publié: September 4th, 2016

Pas de commentaire

Aprofitant el recent viatje familiar a Suïssa, hem escalat el Cerví 4478m.

El Cerví és sense dubte és la muntanya més fotografiada del món, una de les més famoses i un dels cims que qualsevol muntanyenc somia escalar.

El mont Cerví (català), Cervino ( espanyol i italià), Cervin (alemà), Mont Cervin o Le Cervin (francés)  és possiblement la muntanya més famosa dels Alps  per la seva espectacular forma de piràmide, moltes vegades reproduïda.

El Cerví va ser l’últim dels grans pics dels Alps a ser escalat, i el seu primer ascens va marcar la fi de l’era clàssica de l’alpinisme. Va ser conquerit el 14 de juliol de 1865 per un grup encapçalat per l’anglès Edward Whymper. L’ascensió va acabar desastrosament quan quatre dels seus membres varen morir estimbats en el descens. La cara nord no va ser escalada fins a l’1 d’agost de 1931, pels germans alemanys Franz i Toni Schmid . El Cerví és un dels cims dels Alps amb pitjors estadístiques d’accidents, ja que des de 1865, quan va ser escalat per primera vegada, fins a 1995, 500 alpinistes hi han trobat la mort.

Continuer la lecture


Aresta Rochefort (Alpes)

Publié: March 20th, 2014

Pas de commentaire

Avui us vull compartir un video del gran Seb Montaz.

El Seb Montaz és un gran càmara especialitzat en videos d’esports d’aventura i en el seu últim post al seu videoblog ens suggereix el següent:

Have you climbed the Rochefort ridge ?
If not, put it on your list! Come and join me for a tour
Seb Montaz Video blog

Climbing the Rochefort ridge from sebastien montaz-rosset on Vimeo.

La 2012, Aitzol i jo vàrem realitzar aquesta fantàstica aresta prop de Coumayeur (Italie)- Alps italians. Vàrem deixar el cotxe en el telefèric Funivie Monte Bianco i ens vàrem allotjar en el refugi Torino. El dia següent vam sortir de matinada cap a una de les arestes més interessants del Alps: La aresta del Rochefort. Al principi es creua per un glaciar con un plateau amb moltes grietes. Quan s’arriba a la roca hi ha una llarga i exigent grimpada fins al coll del Dent du Geant. L’Aitzol i jo ens vam afanyar en ser els primers en ascendir aquesta ruta , ja que hi ha molt perill de despreniments de roques per part de les altres cordades. D’allí seguirem per la preciosa aresta, molt aèrea i exposada amb pendents de fins a 70º. Anar en compte perque en aquell punt ni tan sols l’autodetenció ens salvaria d’una caiguda al buit.

Aquesta magnífica aresta de neu i gel ens portarà fins a la pared de roca del Aiguille du Rochefort. Grimpada encara més dura fins al cim de l’Aiguille du Rochefort amb 4001m. Tornem a baixar fent ràpel ja que desgrimpar és molt perillòs i reseguim l’aresta esquivant cordades en punts on només hi cap un peu fins al Dent du Geant que és una mole de roca molt impressionant que es pot escalar si encara teniu forçes. La roca està equipada amb cordes fixes.

Al igual que el Seb, us dic que si us agraden les arestes i no l’heu feta, apunteu-la en la vostra llista.


Dolomiti Superski nouveau…

Publié: 18 février, 2014

Pas de commentaire

Dolomiti Superski Le plus grand mérite une deuxième visite. Bien que l' 2011 Il nous fait une expédition pour financer, Cette année, nous voulions répéter cette merveille de la nature qui est vrai à la fois en hiver et en été.

La série de tempêtes qui ont ravagé la côte au cours des dernières semaines de l'Atlantique temporaire et cantabrique, continue jusqu'à ce que les Alpes télécharger de grandes quantités de neige. Il y avait des notes de plus 3 dans 4 conditions mètres d'épaisseur et de la neige hors-piste superbe neige poudreuse et la seule prévention qu'il y avait un niveau 3 (sur 5) Avalanche- risc moderat.

À mi-chemin entre les régions italiennes de la Vénétie et le Trentin-Haut-Adige(Tyrol du Sud), Superki Dolomiti est le plus grand domaine skiable du monde, domaine parlant toujours où tous vos morceaux sont reliés par des ascenseurs, mais gérées par une joint-venture. Au total, 12 Arees totalisant 1.200 km, tous unis sous un seul paquet. Ses parc ascenseurs capables de transporter plus de 630.000 quand les skieurs.

Leurs dirigeants viennent pour décrire ce vaste domaine, un ‘War Machine’ bien huilée et toujours en mouvement grâce à un effectif de plus de 3.000 personnes en haute saison.

Certaines données Dolomiti Superski:

- Le domaine de ski: 3.000 km2
- Km de pistes: 1.200
- Ascenseurs: 450
- La capacité de transport: 630.000
- Employés: 3.000


Continuer la lecture…


Alpes 2012

Publié: August 7th, 2012

Pas de commentaire

En principi, la meva idea era realitzar els cims per la zona de Zermatt pero com en les meves últimes expedicions, les previsions meteorologiques preveien que la situació es complicaria durant la setmana.

Alors, Aitzol i jo varem aprofitar els dos primers dies de bon temps per escalar els primers cims de l’alta ruta del Monte Rosa. El primer dia vàrem agafar el telefèric que va desde Zermatt fins al Klein Matterhorn a un mòdic preu:  només 99CHF! la reputamarequelsvaarribarapariiiir! lo que ve a ser uns 82€. Pèro tenia molts pocs dies als Alps i no volia realitzar trekkings sense cap interès com és la pujada fins al Klein matterhorn.  Bé, l’unic interès que tè és la magnífica vista de l’imponent Cervino (o Matterhorn): la piràmide perfecta.

Un cop al Klein Matterhorn (“petit matterhorn”) vàrem empendre la travessa a travès d’un petit plateau i un gran pala de neu sense complicacions fins al cim occidental del Breithorn amb 4165m. seguint la cresta molt senzilla arribarem al cim central del Breithorn 4.160m. Emprenem la baixada per una altra gran pala i seguim la traça en una travessia per davant del Polux i el Castor. Continuarem baixant fins al refugi Ayas per una zona amb grietes i alguns seracs. Es tracta d’uns bons cims com a aclimatació per a cims com el Monte Rosa o el Cervino.

Al dia següent sortim de matinada cap al Polux. A travès de la pala de neu esquivem les grietes i adelantem unes cuantes cordades  plantant-nos en un plis al collat entre el Polux i el Castor. D’allí ens desviem a l’oest fins la gran pared de roca del Polux i emprenem la grimpada fins a la estàtua de la Verge des d’on ja es veu el cim. Abans de l’estatua hi ha un parell de passos complicats pero estan equipats amb cordes fixes. Des de l’estatua de la verge és una cresta empinada de neu algo aèrea fins el cim del Polux amb 4092m. Des del cim magnífiques vistes de tot el massís del Monte Rosa, el Castor, el Cervino i al fons el Montblanc, Gran Paradiso,etc. Despres vam empendre la travessia cap al Klein Matterhorn doncs les previsions no eren bones per a la tarda i efectivament va haver tempesta.

L’Aitzol i jo vam decidir esquivar el mal temps i ens vam desplaçar fins  a Chamonix i d’allí a través del tunel del Montblanc fins a Coumayeur (Italie). Vàrem deixar el cotxe en el telefèric Funivie Monte Bianco (34) i ens vàrem allotjar en el refugi Torino. El dia següent vam sortir de matinada cap a una de les arestes més interessants del Alps: La aresta del Rochefort. Al principi es creua per un glaciar con un plateau amb moltes grietes. Quan s’arriba a la roca hi ha una llarga i  exigent grimpada fins al coll del Dent du Geant. L’Aitzol i jo ens vam afanyar en ser els primers en ascendir aquesta ruta , ja que hi ha  molt perill de despreniments de roques per part de les altres cordades. D’allí seguirem per la preciosa aresta, molt aèrea i exposada amb pendents de fins a 70º. Anar en compte perque en aquell punt ni tan sols l’autodetenció ens salvaria d’una caiguda al buit. Acollonaaaant!. Aquesta magnífica aresta de neu i gel ens portarà fins a la pared de roca del Aiguille du Rochefort. Grimpada encara més  dura fins al cim de l’Aiguille du Rochefort amb 4001m. Tornem a baixar fent ràpel ja que desgrimpar és molt perillòs i reseguim l’aresta esquivant cordades en punts on només hi cap un peu fins al Dent du Geant que és una mole de roca molt impressionant que es pot escalar si encara teniu forçes. La roca està equipada amb cordes fixes. El dia que vam anar nosaltres hi havia molt de follòn en la via, i inclús va acudir un helicòpter de rescat. Així doncs vam decidir baixar cap al refugi mentre altres cordades d’inconscients pujaven cap al cim amb previsions meteològiques un altre cop nefastes per a la tarda. Alors, un cop al refugi agafem los pataquets i emprenem el retorn a Chamonix fugint un altre cop de les tempestes.

Le jour suivant,, l’Aitzol i jo matinem i ens unim a l’Enric i el Toni per a agafar el primer telefèric a l’aiguille du Midi (45.60) per ascendir al Montblanc du Tacul. Ens endinsem en el tunel de roca i de gel i sortim amb les primeres llums del dia a l’aresta de l’aiguille que és curta pero bastant aèrea. Desprès creuarem el plateau fins a la pala  empinada que creua per baix d’alguns seracs que estaven bastant perillosos. En aquest punt ens vam donar molta pressa ja que hi ha hagut molts accidents fatals en els últims anys.  Al passar el Toni i l’Enric per aquest punt hi va haver un petit despreniment en aquest punt pero sense problemes. Un cop a dalt del coll deixarem la ruta dels 4mil que ens portaria al Montblanc a través del Mont Maudit on es pot veure els rastres de l’allau que es va cobrar les últimes víctimes dels Alps el mes passat. Ens vam afanyar en recòrrer els últims metres d’aresta nevada ja que es podien veure els cumulunimbus al fons que amenaçaven tempesta per la tarda segons les previsions. El vent era molt fort fins a arribar a la base de la pared de roca i gel que s’ha d’escalar fins a arribar al cim del Montblanc du Tacul 4248m. Quatre fotos al cim i baixem cagant llets fins al plateau per a empendre la pujada de l’aresta fins al l’Aiguille de Midi mentre una altra vegada ens creuem cordades d’inconscients que surten cap al cim. Per la tarda un  cop a Chamonix, veiem com les previsions es tornaven a fer realitat i una tempesta brutal s’apoderava del massís del Montblanc. En les notícies dirien que 3 espanyols quedarien atrapats el dia despres en el Mont Maudit sobrevivint en un forat fet a la neu durant hores a -17ºC essent finalment rescatats al dia següent quan la tempesta va amaïnar. Ja es prou difícil la muntanya com per a anar complicant la troca amb imprudencies com aquestes

5 cuatremils en 5 jours appréciant le bord intéressant et incroyable de l'alpinisme. Que pourriez-vous demander de l'?

Vols veure del Fotos i les rutes? fes click!