Nou Repte

50peaks / 50provinces

Day: Alps

Cerví o Matterhorn

Posted: September 4th, 2016

No Comments

Aprofitant el recent viatje familiar a Suïssa, hem escalat el Cerví 4478m.

El Cerví és sense dubte és la muntanya més fotografiada del món, una de les més famoses i un dels cims que qualsevol muntanyenc somia escalar.

El mont Cerví (català), Cervino ( espanyol i italià), Matterhorn (alemà), Mont Cervin the Le Cervin (francés)  és possiblement la muntanya més famosa dels Alps  per la seva espectacular forma de piràmide, moltes vegades reproduïda.

El Cerví va ser l’últim dels grans pics dels Alps a ser escalat, i el seu primer ascens va marcar la fi de l’era clàssica de l’alpinisme. Va ser conquerit el 14 de juliol de 1865 per un grup encapçalat per l’anglès Edward Whymper. L’ascensió va acabar desastrosament quan quatre dels seus membres varen morir estimbats en el descens. La cara nord no va ser escalada fins a l’1 d’agost de 1931, pels germans alemanys Franz i Toni Schmid . El Cerví és un dels cims dels Alps amb pitjors estadístiques d’accidents, ja que des de 1865, quan va ser escalat per primera vegada, fins a 1995, 500 alpinistes hi han trobat la mort.

Seguir llegint


Aresta Rochefort (Alps)

Posted: March 20th, 2014

No Comments

Avui us vull compartir un video del gran Seb Montaz.

El Seb Montaz és un gran càmara especialitzat en videos d’esports d’aventura i en el seu últim post al seu videoblog ens suggereix el següent:

Have you climbed the Rochefort ridge ?
If not, put it on your list! Come and join me for a tour
Seb Montaz Video blog

Climbing the Rochefort ridge from sebastien montaz-rosset on Vimeo.

The 2012, Aitzol i jo vàrem realitzar aquesta fantàstica aresta prop de Coumayeur (Italy)- Alps italians. Vàrem deixar el cotxe en el telefèric Funivie Monte Bianco i ens vàrem allotjar en el refugi Torino. El dia següent vam sortir de matinada cap a una de les arestes més interessants del Alps: La aresta del Rochefort. At first crosses a glacier with a plateau with many Griet. Quan s’arriba a la roca hi ha una llarga i exigent grimpada fins al coll del Dent du Geant. The Aitzol and I rushed to be the first to climb this route , ja que hi ha molt perill de despreniments de roques per part de les altres cordades. From there follow the beautiful ridge, Aerial and very exposed slopes up to 70 °. Careful because at that point not even autodetenció saves us from a fall vacuum.

Aquesta magnífica aresta de neu i gel ens portarà fins a la pared de roca del Aiguille du Rochefort. Grimpada encara més dura fins al cim de l’Aiguille du Rochefort amb 4001m. Tornem a baixar fent ràpel ja que desgrimpar és molt perillòs i reseguim l’aresta esquivant cordades en punts on només hi cap un peu fins al Dent du Geant que és una mole de roca molt impressionant que es pot escalar si encara teniu forçes. La roca està equipada amb cordes fixes.

Al igual que el Seb, us dic que si us agraden les arestes i no l’heu feta, apunteu-la en la vostra llista.


Dolomiti Superski again…

Posted: February 18th, 2014

No Comments

Dolomiti Superski The largest deserved a second visit. Although the 2011 There we made an expedition to fund, This year we wanted to repeat this natural wonder which is true both in winter and in summer.

The series of storms that have ravaged the coast in recent weeks with temporary Atlantic and Cantabrian, continued until the Alps downloading large amounts of snow. There were hints of more 3 in 4 meters thick and snow conditions superb off-piste powder snow and the only prevention that there was a level 3 (about 5) Avalanche- risc moderat.

Located halfway between the Italian regions of Veneto and Trentino-Alto Adige(South Tyrol), Superki the Dolomiti is the largest ski area in the world, always speaking domain where all your tracks are connected by lifts but managed by a joint venture. A total of 12 Àrees totaling 1.200 km, all united under one package. His park lifts capable of transporting more than 630.000 when skiers.

Their leaders come to describe this vast domain, a ‘War Machine’ well oiled and always on the move thanks to a staff of more than 3.000 people in peak season.

Some data Dolomiti Superski:

- Skiing area: 3.000 km2
- Km of tracks: 1.200
- Lifts: 450
- Transport capacity: 630.000
- Employees: 3.000


Seguir llegint


Alps 2012

Posted: August 7th, 2012

No Comments

In principle, My idea was to make the peaks in the area of ​​Zermatt but as my recent expeditions, Weather forecasts predicted that the situation will complicate week.

So, Aitzol and I we take the first two days of good weather to climb the high peaks of the first route of the Monte Rosa. El primer dia vàrem agafar el telefèric que va desde Zermatt fins al Klein Matterhorn a un mòdic preu:  només 99CHF! the reputamarequelsvaarribarapariiiir! what looks to be uns € 82. But they had very few days in the Alps and did not want to make treks without interest as the climb to the Klein Matterhorn. Well, the only interest he has is the magnificent view of the imposing Matterhorn (o Matterhorn): the perfect pyramid.

Un cop already Klein Matterhorn (“petit matterhorn”) we undertake the journey through a small plateau and a large snow shovel uncomplicated to western summit of the Breithorn 4165m with. along the crest easy to reach central Breithorn summit 4.160m. Emprenem la baixada per una altra gran pala i seguim la traça en una travessia per davant del Polux i el Castor. Continue down to the shelter to an area with Griet Ayas and seracs some. Es tracta d’uns bons cims com a aclimatació per a cims com el Monte Rosa o el Cervino.

The next day we left early morning towards Pollux. Through the snow shovel dodge Griet and hasten a buttoned WHEREAS planting ourselves in the neck folds between Castor and Pollux. D’allí ens desviem a l’oest fins la gran pared de roca del Polux i emprenem la grimpada fins a la estàtua de la Verge des d’on ja es veu el cim. Before the statue there are a couple of complicated steps but are equipped with fixed ropes. Des de l’estatua de la verge és una cresta empinada de neu algo aèrea fins el cim del Polux amb 4092m. Des del cim magnífiques vistes de tot el massís del Monte Rosa, el Castor, el Cervino i al fons el Montblanc, Gran Paradiso,etc.. Despres vam empendre la travessia cap al Klein Matterhorn doncs les previsions no eren bones per a la tarda i efectivament va haver tempesta.

L’Aitzol i jo vam decidir esquivar el mal temps i ens vam desplaçar fins  a Chamonix i d’allí a través del tunel del Montblanc fins a Coumayeur (Italy). Vàrem deixar el cotxe en el telefèric Funivie Monte Bianco (34) i ens vàrem allotjar en el refugi Torino. El dia següent vam sortir de matinada cap a una de les arestes més interessants del Alps: La aresta del Rochefort. At first crosses a glacier with a plateau with many Griet. Quan s’arriba a la roca hi ha una llarga i  exigent grimpada fins al coll del Dent du Geant. The Aitzol and I rushed to be the first to climb this route , since there is much danger of rock slides by the other clasped. From there follow the beautiful ridge, Aerial and very exposed slopes up to 70 °. Careful because at that point not even autodetenció saves us from a fall vacuum. Acollonaaaant!. This magnificent ridge of snow and ice leads to the wall rock of Aiguille du Rochefort. Grimpada encara més  dura fins al cim de l’Aiguille du Rochefort amb 4001m. Tornem a baixar fent ràpel ja que desgrimpar és molt perillòs i reseguim l’aresta esquivant cordades en punts on només hi cap un peu fins al Dent du Geant que és una mole de roca molt impressionant que es pot escalar si encara teniu forçes. La roca està equipada amb cordes fixes. El dia que vam anar nosaltres hi havia molt de follòn en la via, and even went to a rescue helicopter. So we decided to go down to the shelter while others clasped unconscious climbed to the summit with dire forecasts meteològiques again for the afternoon. So, once we take them to the shelter and undertake pataquets return to Chamonix again fleeing storms.

The next day, Aitzol the mornings and I and we join the Henry and Toni to take the first cable car to the Aiguille du Midi (45.60) to ascend to the Montblanc du Tacul. Ens endinsem en el tunel de roca i de gel i sortim amb les primeres llums del dia a l’aresta de l’aiguille que és curta pero bastant aèrea. Desprès creuarem el plateau fins a la pala  empinada que creua per baix d’alguns seracs que estaven bastant perillosos. En aquest punt ens vam donar molta pressa ja que hi ha hagut molts accidents fatals en els últims anys.  Al passar el Toni i l’Enric per aquest punt hi va haver un petit despreniment en aquest punt pero sense problemes. Un cop a dalt del coll deixarem la ruta dels 4mil que ens portaria al Montblanc a través del Mont Maudit on es pot veure els rastres de l’allau que es va cobrar les últimes víctimes dels Alps el mes passat. Ens vam afanyar en recòrrer els últims metres d’aresta nevada ja que es podien veure els cumulunimbus al fons que amenaçaven tempesta per la tarda segons les previsions. El vent era molt fort fins a arribar a la base de la pared de roca i gel que s’ha d’escalar fins a arribar al cim del Montblanc du Tacul 4248m. The top four photos i baixem cagant llets fins al plateau per a empendre la pujada de l’aresta fins al l’Aiguille de Midi mentre una altra vegada ens creuem cordades d’inconscients que surten cap al cim. For a cop late in Chamonix, see how the forecasts are back to reality and a brutal storm seized the Montblanc Massif. In the news would say 3 espanyols quedarien atrapats el dia despres en el Mont Maudit sobrevivint en un forat fet a la neu durant hores a -17ºC essent finalment rescatats al dia següent quan la tempesta va amaïnar. It's hard enough in the mountains to the complicated skein recklessly like this…

5 cuatremils in 5 dies disfrutant de la muntanya amb escalades interessants i arestes increíbles. Que més es pot demanar?

Vols veure del Fotos i les rutes? fes click!


Montblanc express

Posted: August 30th, 2011

No Comments

Lorraine and I boot, "the blanket and neck cabasset" after work on Thursday night with the car towards the French Alps. We made the road night and next morning we arrived in Chamonix after more than a thousand kilometers. There we met with Ernesto, with which we had already climbed Elbrus together last year, attaining the highest peaks of the western and eastern Europe.

Continue reading the Chronicle …