Nou Repte

50Spitzen / 50Provinzen

Tag: Alpen

Cerví o Matterhorn

Geschrieben: September 4th, 2016

Keine Kommentare

Aprofitant el recent viatje familiar a Suïssa, hem escalat el Cerví 4478m.

El Cerví és sense dubte és la muntanya més fotografiada del món, una de les més famoses i un dels cims que qualsevol muntanyenc somia escalar.

El mont Cerví (català), Cervino ( espanyol i italià), Matterhorn (alemà), Mont Cervin o Le Cervin (francés)  és possiblement la muntanya més famosa dels Alps  per la seva espectacular forma de piràmide, moltes vegades reproduïda.

El Cerví va ser l’últim dels grans pics dels Alps a ser escalat, i el seu primer ascens va marcar la fi de l’era clàssica de l’alpinisme. Va ser conquerit el 14 de juliol de 1865 per un grup encapçalat per l’anglès Edward Whymper. L’ascensió va acabar desastrosament quan quatre dels seus membres varen morir estimbats en el descens. La cara nord no va ser escalada fins a l’1 d’agost de 1931, pels germans alemanys Franz i Toni Schmid . El Cerví és un dels cims dels Alps amb pitjors estadístiques d’accidents, ja que des de 1865, quan va ser escalat per primera vegada, fins a 1995, 500 alpinistes hi han trobat la mort.

Seguir llegint


Aresta Rochefort (Alpen)

Geschrieben: March 20th, 2014

Keine Kommentare

Avui us vull compartir un video del gran Seb Montaz.

El Seb Montaz és un gran càmara especialitzat en videos d’esports d’aventura i en el seu últim post al seu videoblog ens suggereix el següent:

Have you climbed the Rochefort ridge ?
If not, put it on your list! Come and join me for a tour
Seb Montaz Video blog

Climbing the Rochefort ridge from sebastien montaz-rosset on Vimeo.

Die 2012, Aitzol i jo vàrem realitzar aquesta fantàstica aresta prop de Coumayeur (Italien)- Alps italians. Vàrem deixar el cotxe en el telefèric Funivie Monte Bianco i ens vàrem allotjar en el refugi Torino. El dia següent vam sortir de matinada cap a una de les arestes més interessants del Alps: La aresta del Rochefort. Al principi es creua per un glaciar con un plateau amb moltes grietes. Quan s’arriba a la roca hi ha una llarga i exigent grimpada fins al coll del Dent du Geant. Die Aitzol und ich stürzte auf die erste Route zu klettern , ja que hi ha molt perill de despreniments de roques per part de les altres cordades. D’allí seguirem per la preciosa aresta, molt aèrea i exposada amb pendents de fins a 70º. Vorsichtig, weil zu diesem Zeitpunkt noch nicht einmal autodetenció rettet uns vor einem Sturz Vakuum.

Aquesta magnífica aresta de neu i gel ens portarà fins a la pared de roca del Aiguille du Rochefort. Grimpada encara més dura fins al cim de l’Aiguille du Rochefort amb 4001m. Tornem a baixar fent ràpel ja que desgrimpar és molt perillòs i reseguim l’aresta esquivant cordades en punts on només hi cap un peu fins al Dent du Geant que és una mole de roca molt impressionant que es pot escalar si encara teniu forçes. La roca està equipada amb cordes fixes.

Al igual que el Seb, us dic que si us agraden les arestes i no l’heu feta, apunteu-la en la vostra llista.


Dolomiti Superski again

Geschrieben: February 18th, 2014

Keine Kommentare

Dolomiti Superski Die größte verdient einen zweiten Besuch. Obwohl die 2011 Dort machten wir eine Expedition zu finanzieren, Dieses Jahr, dieses Wunder der Natur, die sowohl im Winter als auch im Sommer ist wahr wiederholen wollten wir.

Die Serie von Stürmen, die die Küste in den vergangenen Wochen mit temporären Atlantik und kantabrischen verwüstet haben, fortgesetzt, bis die Alpen Herunterladen großer Schneemengen. Es gab Hinweise auf weitere 3 in 4 metres de gruix de neu i unes condicions magnífiques de fòra pista amb neu pols i amb la única prevenció que hi havia un nivell 3 (über 5) Lawine- RISC moderat.

Auf halber Strecke zwischen den italienischen Regionen Venetien und Trentino-Südtirol(SüdTirol), Superski Dolomiti ist das größte Skigebiet der Welt, immer sprechen Domäne, in der alle Ihre Spuren sind durch Aufzüge verbunden, sondern durch ein Joint Venture verwaltet. Insgesamt 12 Arees in Höhe von insgesamt 1.200 km, alles unter einem Paket vereint. Sein Park Aufzüge transportieren kann mehr als 630.000 wenn Skifahrer.

Ihre Führer kommen, um diese große Domäne beschreiben, ein ‘War Machine’ gut geölt und immer in Bewegung dank einer Belegschaft von mehr als 3.000 Personen in der Hochsaison.

Einige Daten Dolomiti Superski:

- Skigebiet: 3.000 km2
- Km Pisten: 1.200
- Aufzüge: 450
- Transportkapazität: 630.000
- Mitarbeiter: 3.000


Seguir llegint


Alpen 2012

Geschrieben: August 7th, 2012

Keine Kommentare

En principi, la meva idea era realitzar els cims per la zona de Zermatt pero com en les meves últimes expedicions, les previsions meteorologiques preveien que la situació es complicaria durant la setmana.

Also, Aitzol i jo varem aprofitar els dos primers dies de bon temps per escalar els primers cims de l’alta ruta del Monte Rosa. El primer dia vàrem agafar el telefèric que va desde Zermatt fins al Klein Matterhorn a un mòdic preu:  només 99CHF! la reputamarequelsvaarribarapariiiir! lo que ve a ser uns 82€. Pèro tenia molts pocs dies als Alps i no volia realitzar trekkings sense cap interès com és la pujada fins al Klein matterhorn.  Bé, l’unic interès que tè és la magnífica vista de l’imponent Cervino (o Matterhorn): la piràmide perfecta.

Un cop al Klein Matterhorn (“petit matterhorn”) vàrem empendre la travessa a travès d’un petit plateau i un gran pala de neu sense complicacions fins al westlichen Gipfel des Breithorn 4165m mit. auf dem Kamm leicht zu erreichen Zentralbreithorn-Gipfel 4.160m. Emprenem la baixada per una altra gran pala i seguim la traça en una travessia per davant del Polux i el Castor. Continuarem baixant fins al refugi Ayas per una zona amb grietes i alguns seracs. Es tracta d’uns bons cims com a aclimatació per a cims com el Monte Rosa o el Cervino.

Al dia següent sortim de matinada cap al Polux. A travès de la pala de neu esquivem les grietes i adelantem unes cuantes cordades  plantant-nos en un plis al collat entre el Polux i el Castor. D’allí ens desviem a l’oest fins la gran pared de roca del Polux i emprenem la grimpada fins a la estàtua de la Verge des d’on ja es veu el cim. Abans de l’estatua hi ha un parell de passos complicats pero estan equipats amb cordes fixes. Des de l’estatua de la verge és una cresta empinada de neu algo aèrea fins el cim del Polux amb 4092m. Des del cim magnífiques vistes de tot el massís del Monte Rosa, el Castor, el Cervino i al fons el Montblanc, Gran Paradiso,usw.. Dann übernehmen wir die Reise in das Klein Matterhorn, weil Prognosen waren nicht gut für die am Nachmittag Sturm hatte effektiv.

Die Aitzol und ich beschlossen, schlechtem Wetter zu vermeiden und wir nach Chamonix und von dort durch den Tunnel zum Montblanc Coumayeur (Italien). Vàrem deixar el cotxe en el telefèric Funivie Monte Bianco (34) i ens vàrem allotjar en el refugi Torino. El dia següent vam sortir de matinada cap a una de les arestes més interessants del Alps: La aresta del Rochefort. Al principi es creua per un glaciar con un plateau amb moltes grietes. Quan s’arriba a la roca hi ha una llarga i  exigent grimpada fins al coll del Dent du Geant. Die Aitzol und ich stürzte auf die erste Route zu klettern , ja que hi ha  molt perill de despreniments de roques per part de les altres cordades. D’allí seguirem per la preciosa aresta, molt aèrea i exposada amb pendents de fins a 70º. Vorsichtig, weil zu diesem Zeitpunkt noch nicht einmal autodetenció rettet uns vor einem Sturz Vakuum. Acollonaaaant!. Aquesta magnífica aresta de neu i gel ens portarà fins a la pared de roca del Aiguille du Rochefort. Grimpada encara més  dura fins al cim de l’Aiguille du Rochefort amb 4001m. Tornem a baixar fent ràpel ja que desgrimpar és molt perillòs i reseguim l’aresta esquivant cordades en punts on només hi cap un peu fins al Dent du Geant que és una mole de roca molt impressionant que es pot escalar si encara teniu forçes. La roca està equipada amb cordes fixes. El dia que vam anar nosaltres hi havia molt de follòn en la via, und ging sogar zu einem Rettungshubschrauber. Així doncs vam decidir baixar cap al refugi mentre altres cordades d’inconscients pujaven cap al cim amb previsions meteològiques un altre cop nefastes per a la tarda. Also, sobald wir sie ins Tierheim und verpflichten pataquets zurück nach Chamonix wieder der Flucht vor Stürmen.

Am nächsten Tag, l’Aitzol i jo matinem i ens unim a l’Enric i el Toni per a agafar el primer telefèric a l’aiguille du Midi (45.60) , um zum Montblanc du Tacul steigen. Ens endinsem en el tunel de roca i de gel i sortim amb les primeres llums del dia a l’aresta de l’aiguille que és curta pero bastant aèrea. Dann über die Hochebene des steilen Schenkel, die sich unter einige, die sehr gefährlich waren seracs kreuzt. En aquest punt ens vam donar molta pressa ja que hi ha hagut molts accidents fatals en els últims anys.  Al passar el Toni i l’Enric per aquest punt hi va haver un petit despreniment en aquest punt pero sense problemes. Un cop a dalt del coll deixarem la ruta dels 4mil que ens portaria al Montblanc a través del Mont Maudit on es pot veure els rastres de l’allau que es va cobrar les últimes víctimes dels Alps el mes passat. Ens vam afanyar en recòrrer els últims metres d’aresta nevada ja que es podien veure els cumulunimbus al fons que amenaçaven tempesta per la tarda segons les previsions. El vent era molt fort fins a arribar a la base de la pared de roca i gel que s’ha d’escalar fins a arribar al cim del Montblanc du Tacul 4248m. Quatre fotos al cim i baixem cagant llets fins al plateau per a empendre la pujada de l’aresta fins al l’Aiguille de Midi mentre una altra vegada ens creuem cordades d’inconscients que surten cap al cim. Per la tarda un  cop a Chamonix, veiem com les previsions es tornaven a fer realitat i una tempesta brutal s’apoderava del massís del Montblanc. En les notícies dirien que 3 espanyols quedarien atrapats el dia despres en el Mont Maudit sobrevivint en un forat fet a la neu durant hores a -17ºC essent finalment rescatats al dia següent quan la tempesta va amaïnar. Ja es prou difícil la muntanya com per a anar complicant la troca amb imprudencies com aquestes

5 cuatremils en 5 Tage genießen die Bergsteigen interessant und unglaublich Rand. Was kann man mehr verlangen?

Vols veure del Fotos i les rutes? fes click!


Montblanc express

Geschrieben: 30. August, 2011

Keine Kommentare

Lorraine und ich booten ", die Decke und Hals Cabasset" nach der Arbeit am Donnerstag Abend mit dem Auto in Richtung der Alpen Französisch. Wir verbrachten die Nacht auf der Straße, die wir am nächsten Morgen in Chamonix kamen nach mehr als tausend Kilometer. Es trafen wir Ernesto, , mit dem er bereits im vergangenen Jahr kletterte Elbrus zusammen hatte, und erreichte damit den höchsten Gipfeln des West-und Osteuropa.

Lesen der Chronik weiter …