Tag: alps

Cerví o Matterhorn

Publicat: setembre 4th, 2016

No Comments

Aprofitant el recent viatje familiar a Suïssa, hem escalat el Cerví 4478m.

El Cerví és sense dubte és la muntanya més fotografiada del món, una de les més famoses i un dels cims que qualsevol muntanyenc somia escalar.

El mont Cerví (català), Cervino ( espanyol i italià), Matterhorn (alemà), Mont Cervin o Le Cervin (francés)  és possiblement la muntanya més famosa dels Alps  per la seva espectacular forma de piràmide, moltes vegades reproduïda.

El Cerví va ser l’últim dels grans pics dels Alps a ser escalat, i el seu primer ascens va marcar la fi de l’era clàssica de l’alpinisme. Va ser conquerit el 14 de juliol de 1865 per un grup encapçalat per l’anglès Edward Whymper. L’ascensió va acabar desastrosament quan quatre dels seus membres varen morir estimbats en el descens. La cara nord no va ser escalada fins a l’1 d’agost de 1931, pels germans alemanys Franz i Toni Schmid . El Cerví és un dels cims dels Alps amb pitjors estadístiques d’accidents, ja que des de 1865, quan va ser escalat per primera vegada, fins a 1995, 500 alpinistes hi han trobat la mort.

Seguir llegint


Aresta Rochefort (Alps)

Publicat: març 20th, 2014

No Comments

Avui us vull compartir un video del gran Seb Montaz.

El Seb Montaz és un gran càmara especialitzat en videos d’esports d’aventura i en el seu últim post al seu videoblog ens suggereix el següent:

Have you climbed the Rochefort ridge ?
If not, put it on your list! Come and join me for a tour…
Seb Montaz Video blog

Climbing the Rochefort ridge from sebastien montaz-rosset on Vimeo.

El 2012, Aitzol i jo vàrem realitzar aquesta fantàstica aresta prop de Coumayeur (Itàlia)- Alps italians. Vàrem deixar el cotxe en el telefèric Funivie Monte Bianco i ens vàrem allotjar en el refugi Torino. El dia següent vam sortir de matinada cap a una de les arestes més interessants del Alps: La aresta del Rochefort. Al principi es creua per un glaciar con un plateau amb moltes grietes. Quan s’arriba a la roca hi ha una llarga i exigent grimpada fins al coll del Dent du Geant. L’Aitzol i jo ens vam afanyar en ser els primers en ascendir aquesta ruta , ja que hi ha molt perill de despreniments de roques per part de les altres cordades. D’allí seguirem per la preciosa aresta, molt aèrea i exposada amb pendents de fins a 70º. Anar en compte perque en aquell punt ni tan sols l’autodetenció ens salvaria d’una caiguda al buit.

Aquesta magnífica aresta de neu i gel ens portarà fins a la pared de roca del Aiguille du Rochefort. Grimpada encara més dura fins al cim de l’Aiguille du Rochefort amb 4001m. Tornem a baixar fent ràpel ja que desgrimpar és molt perillòs i reseguim l’aresta esquivant cordades en punts on només hi cap un peu fins al Dent du Geant que és una mole de roca molt impressionant que es pot escalar si encara teniu forçes. La roca està equipada amb cordes fixes.

Al igual que el Seb, us dic que si us agraden les arestes i no l’heu feta, apunteu-la en la vostra llista.


Dolomiti Superski again…

Publicat: febrer 18th, 2014

No Comments

El gran Dolomiti Superski es mereixia una segona visita. Tot i que el 2011 hi vam fer una expedició a fons, aquest any hem volgut repetir en aquest espai natural que és una autèntica meravella tant en hivern com en estiu.

La successió de  borrasques que han assolat en les últimes setmanes la costa atlàntica i cantàbrica amb temporals, van continuar fins als Alps descarregant grans quantitats de neu. Hi havia pistes amb més de 3 i 4 metres de gruix de neu i unes condicions magnífiques de fòra pista amb neu pols i amb la única prevenció que hi havia un nivell 3 (sobre 5) de perill d’allaus- risc moderat.

Situada a cavall entre les regions italianes del Veneto i Trentino-Alto Adige(SüdTirol), el Dolomiti Superki és la major àrea esquiable del món, parlant sempre de dominis on no totes les seves pistes estan connectades per remuntadors però gestionats per una empresa comuna. En total són 12 àrees que sumen 1.200 quilòmetres, totes unides sota un mateix forfait. El seu parc de remuntadors és capaç de transportar més de 630.000 esquiadors a l’hora.

Els seus responsables arriben a qualificar aquest vast domini, com una ‘màquina de guerra’ perfectament greixada i sempre en moviment gràcies a una plantilla de més de 3.000 persones en plena temporada.

Algunes dades de Dolomiti Superski:

- Àrea esquiable: 3.000 km2
- Quilòmetres de pistes: 1.200
- Remuntadors: 450
- Capacitat transport: 630.000
- Treballadors: 3.000


Seguir llegint…


Alps 2012

Publicat: agost 7th, 2012

No Comments

En principi, la meva idea era realitzar els cims per la zona de Zermatt pero com en les meves últimes expedicions, les previsions meteorologiques preveien que la situació es complicaria durant la setmana.

Així doncs, Aitzol i jo varem aprofitar els dos primers dies de bon temps per escalar els primers cims de l’alta ruta del Monte Rosa. El primer dia vàrem agafar el telefèric que va desde Zermatt fins al Klein Matterhorn a un mòdic preu:  només 99CHF! la reputamarequelsvaarribarapariiiir! lo que ve a ser uns 82€. Pèro tenia molts pocs dies als Alps i no volia realitzar trekkings sense cap interès com és la pujada fins al Klein matterhorn.  Bé, l’unic interès que tè és la magnífica vista de l’imponent Cervino (o Matterhorn): la piràmide perfecta.

Un cop al Klein Matterhorn (“petit matterhorn”) vàrem empendre la travessa a travès d’un petit plateau i un gran pala de neu sense complicacions fins al cim occidental del Breithorn amb 4165m. seguint la cresta molt senzilla arribarem al cim central del Breithorn 4.160m. Emprenem la baixada per una altra gran pala i seguim la traça en una travessia per davant del Polux i el Castor. Continuarem baixant fins al refugi Ayas per una zona amb grietes i alguns seracs. Es tracta d’uns bons cims com a aclimatació per a cims com el Monte Rosa o el Cervino.

Al dia següent sortim de matinada cap al Polux. A travès de la pala de neu esquivem les grietes i adelantem unes cuantes cordades  plantant-nos en un plis al collat entre el Polux i el Castor. D’allí ens desviem a l’oest fins la gran pared de roca del Polux i emprenem la grimpada fins a la estàtua de la Verge des d’on ja es veu el cim. Abans de l’estatua hi ha un parell de passos complicats pero estan equipats amb cordes fixes. Des de l’estatua de la verge és una cresta empinada de neu algo aèrea fins el cim del Polux amb 4092m. Des del cim magnífiques vistes de tot el massís del Monte Rosa, el Castor, el Cervino i al fons el Montblanc, Gran Paradiso,etc. Despres vam empendre la travessia cap al Klein Matterhorn doncs les previsions no eren bones per a la tarda i efectivament va haver tempesta.

L’Aitzol i jo vam decidir esquivar el mal temps i ens vam desplaçar fins  a Chamonix i d’allí a través del tunel del Montblanc fins a Coumayeur (Itàlia). Vàrem deixar el cotxe en el telefèric Funivie Monte Bianco (34€) i ens vàrem allotjar en el refugi Torino. El dia següent vam sortir de matinada cap a una de les arestes més interessants del Alps: La aresta del Rochefort. Al principi es creua per un glaciar con un plateau amb moltes grietes. Quan s’arriba a la roca hi ha una llarga i  exigent grimpada fins al coll del Dent du Geant. L’Aitzol i jo ens vam afanyar en ser els primers en ascendir aquesta ruta , ja que hi ha  molt perill de despreniments de roques per part de les altres cordades. D’allí seguirem per la preciosa aresta, molt aèrea i exposada amb pendents de fins a 70º. Anar en compte perque en aquell punt ni tan sols l’autodetenció ens salvaria d’una caiguda al buit. Acollonaaaant!. Aquesta magnífica aresta de neu i gel ens portarà fins a la pared de roca del Aiguille du Rochefort. Grimpada encara més  dura fins al cim de l’Aiguille du Rochefort amb 4001m. Tornem a baixar fent ràpel ja que desgrimpar és molt perillòs i reseguim l’aresta esquivant cordades en punts on només hi cap un peu fins al Dent du Geant que és una mole de roca molt impressionant que es pot escalar si encara teniu forçes. La roca està equipada amb cordes fixes. El dia que vam anar nosaltres hi havia molt de follòn en la via, i inclús va acudir un helicòpter de rescat. Així doncs vam decidir baixar cap al refugi mentre altres cordades d’inconscients pujaven cap al cim amb previsions meteològiques un altre cop nefastes per a la tarda. Així doncs, un cop al refugi agafem los pataquets i emprenem el retorn a Chamonix fugint un altre cop de les tempestes.

El dia següent, l’Aitzol i jo matinem i ens unim a l’Enric i el Toni per a agafar el primer telefèric a l’aiguille du Midi (45.60€) per ascendir al Montblanc du Tacul. Ens endinsem en el tunel de roca i de gel i sortim amb les primeres llums del dia a l’aresta de l’aiguille que és curta pero bastant aèrea. Desprès creuarem el plateau fins a la pala  empinada que creua per baix d’alguns seracs que estaven bastant perillosos. En aquest punt ens vam donar molta pressa ja que hi ha hagut molts accidents fatals en els últims anys.  Al passar el Toni i l’Enric per aquest punt hi va haver un petit despreniment en aquest punt pero sense problemes. Un cop a dalt del coll deixarem la ruta dels 4mil que ens portaria al Montblanc a través del Mont Maudit on es pot veure els rastres de l’allau que es va cobrar les últimes víctimes dels Alps el mes passat. Ens vam afanyar en recòrrer els últims metres d’aresta nevada ja que es podien veure els cumulunimbus al fons que amenaçaven tempesta per la tarda segons les previsions. El vent era molt fort fins a arribar a la base de la pared de roca i gel que s’ha d’escalar fins a arribar al cim del Montblanc du Tacul 4248m. Quatre fotos al cim i baixem cagant llets fins al plateau per a empendre la pujada de l’aresta fins al l’Aiguille de Midi mentre una altra vegada ens creuem cordades d’inconscients que surten cap al cim. Per la tarda un  cop a Chamonix, veiem com les previsions es tornaven a fer realitat i una tempesta brutal s’apoderava del massís del Montblanc. En les notícies dirien que 3 espanyols quedarien atrapats el dia despres en el Mont Maudit sobrevivint en un forat fet a la neu durant hores a -17ºC essent finalment rescatats al dia següent quan la tempesta va amaïnar. Ja es prou difícil la muntanya com per a anar complicant la troca amb imprudencies com aquestes…

5 cuatremils en 5 dies disfrutant de la muntanya amb escalades interessants i arestes increíbles. Que més es pot demanar?

Vols veure del Fotos i les rutes? fes click!


Montblanc express

Publicat: agost 30th, 2011

No Comments

Lorena i jo arranquem “en la manta al coll i el cabasset” despres de treballar el dijous la nit amb el cotxe direcció als Alps francesos. Vam fer nit pel camí i el matí següent vam arribar a Chamonix després de més de mil quilómetres. Allí ens vam trobar amb l’Ernesto, amb el qual ja haviem escalat junts el Elbrus l’any passat, assolint així els cims més alts de l’Europa occidental i oriental.

Continuar llegint la crònica …