
Hosting por dinahosting.
Tag: 50×50
Seguim completant el puzzle
Seguim completant el puzzle del repte 50×50.
Es tracta d’ascendir els 50 cims més alts de cada una de les provincies d’Espanya.
En el següent mapa estan les que hem ascendit en color blau i les que ens queden en color vermell.
Veure 50 provincies – 50 cims en un mapa més gran
Buscarem temps i forces per realitzar-les totes.
Salut i muntanya.
Pica d´Estats 3143m
La Pica d’Estats (en francès: Pique d’Estats) és una de les muntanyes més altes de la serralada dels Pirineus. Té una alçada de 3.143 metres i es troba a la frontera entre Espanya i França. També és el pic més alt de Catalunya.
Pica d’Estats estival?
Aquest és el pa que si donava la setmana passada en la Pica d’Estats. Boira espesa amb visibilitat reduïda a no més de 5 metres i ràfagues de vent de fins a 35km/h. Encara hi ha alguna zona de glacera amb neu pero es pot realitzar sense crampons si es té una mica de pericia.
A voltes la meteorologia ens fa canviar el plantejament de l’activitat varies vegades en un dia i modificar l’estrategia per a atacar un cim. El meu objectiu principal era realitzar la ruta gabarró fins a la Pica d’estats e intentar coronar els 6 tresmils del massís. Donades les condicions de vent en el massís vaig decidir-me a fer la normal pel coll de Sotllo i crestejar al pic Verdaguer i d’allí a la Pica d’estats. Davant les condicions de boira intensa i les possibilitats de tempesta per la tarda vaig decidir no coronar el Montcalm i el Sotllo i deixar-ho per a una altra ocasió. Sortida agredolça per haver aconseguit el cim de la Pica pero no disfrutar de les magnífiques vistes del cim més alt de Catalunya.
Està essent un estiu de tempestes i pluja al Pirineu, booo per als boletaires si la cosa continua així!.
+ rutes al meu wikiloc:
Mesa de los tres reyes 2.444m
Cada cop que m’endinso en una de les valls del Pirineu que no conec, tinc la mateixa sensació: és com obrir una caixa de bombons o de “Surtido Cuetara”. M’encanta la sensació d’entrar en la vall i descobrir nous cims, cascades, canals, corredors, barrancs, formacions rocoses, llocs on avistar fauna, panoràmiques noves,etc Tots aquests elements que alviren noves aventures i que son com petits regals ben embolicats i disposats en una caixa (la vall) a l’abast de la meva mà. Pero llavors el factor temps em dona aquell copet a la mà i sents aquella veu que diu: agafa’n només un i els altres te’ls guardes per a un altre dia! Collons si m’en menjaria dos o tres avui mateix! Pos no pot ser… un altre dia més.
Aquest cop ens ha tocat obrir la caixa de bombons de la Vall de Ansó: començant per la foz de Bienés amb l’espetacularitat de les seves parets i l’espectacle de l’anidament dels voltors a tocar de la carretera. Desprès d’aquesta magnífica carta de presentació ens endinsem en la vall seguint el curs d’aquell riu que amaga meravelles com la Foz de Fago (molt interessant per a barranquistes). Creuem el bonic poble d’Ansó i l’estreta i sinuosa carretera comença a mostrar pendents empinats i alguna cresta rocosa, fins a arribar a unes espectaculars murs de pedra que em recorden en petita escala del mont Rushmore d’Estats Units. Tan sòls queden unes corbes per a arribar al refugi de Linza on la vall s’obre i mostra l’espectacle de l’alta muntanya que ens tenia reservat.
Aquí comença la aventura d’avui: Ascensió a la Mesa de los Tres Reyes.
En el seu cim situat a 2.444 metres, es troba situada la intersecció de la frontera de França i Espanya, amb la línia limítrofa entre la Comunitat Foral de Navarra i la província d’Osca a la Comunitat Autònoma de Aragó.
D’aquí ve el seu nom, ja que va ser la confluència dels Antics Regnes de Navarra, Aragó i el Vescomtat de Bearn (França). En el cas de Navarra és el punt més elevat de la comunitat i per aquest fet, és un objectiu del nostre projecte 50×50.
Desde el refugi, enfilarem la sendera (camí de França) marcada com a GR. Un cop superades un parell de costes exigents, arribarem al Coll de Linza des d’on obtindrem la primera gran estampa del cim al fons.
Aquí al coll de Linza, la sendera ens dona un respir i fa una mica de baixada fins la Hoya de la Solana. tornem a enfilar la costa fins al punt que veiem una gran roca (la reconeixereu-waypoint PEDRUSCO),en aquest punt abandonarem el GR i seguirem la sendera a mà esquerra amb fites de pedra fins al cim. Passarem per una zona karstificada, després per unes geleres i finalment des del coll del Budoguia fins al cim hi ha una grimpada continua (anar amb compte amb les fites de pedra).
El punxegut pic calcari s’aixeca sobre el complexe i laberíntic altiplà càrstic de Larra amb un crestall que segueix una orientació E-W i comprèn els cims de Table (2.421 m), avantcim oriental del Pic dels Tres Reis (2.444 m), Budoguia (2.367 m), Linza (2.305 m) i Ukerdi (2.251 m). Aquest conjunt de cims junt als que circunden al Auñamendi (2.507 m) són els primers des de l’oceà que donen una veritable sensació alpina, pel qual marquen un límit molt ben definit de l’alta muntanya pirinenca per l’extrem occidental.
50 cims 50 provincies
Com us anava dient, tenim un nou projecte a llarg plaç. Es tracta de 50 cims 50 provincies i es basa en ascendir als 50 cims més alts de cada provincia d’Espanya. Perquè a llarg plaç? Obviament és un projecte amb molts desplaçaments i jo particularment com a bon autònomo treballo més que el psicòleg de Mourinho, doncs no tinc molt temps lliure per la feina i altres cabòries que em volten pel cap. A més vull dotar aquest projecte d’un aspecte familiar per poder disfrutar els desplaçaments i ascensions amb la meva familia. Sense presses ni calendaris. Cada cim serà diferent amb característiques variades: baixets, alts, gegants, boscosos, rososos, nevats, enboirats, amb bones vistes, soleiats, humits, ventosos, deshabitats, amb molta fauna, amb antenes, amb bases militars, fàcils i difícils, etc pero tots ells interessants i amb diferents cultures, idiomes, costums, històries i ànima pròpia. Com no podia ser d’altra manera, aquest repte comença amb les desenes d’ascensions que he fet al Mont Caro (cim més alt de la provincia de Tarragona) al costat de casa meva i no sabem on acabarà però segur serà d’una forma molt especial i amb una motxilla plena de bons records.
Intentaré penjar totes les rutes en el wikiloc per a que les pugueu descarregar.
A continuació hi ha algunes de les que ja hem fet:
PROVINCIA DE TARRAGONA: MONT CARO
PROVINCIA DE BARCELONA: COSTA CABIROLERA
PROVINCIA DE GIRONA: PUIGPEDRÒS
PROVINCIA DE CASTELLÓ: PENYAGOLOSA
PROVINCIA DE VALENCIA: CALDERÓN (ALTO DE BARRACAS)
PROVINCIA D’ALACANT: AITANA
PROVINCIA DE CUENCA: MOGORRITA
PROVINCIA DE HUESCA: ANETO
PROVINCIA DE SARAGOSSA: MONCAYO
PROVINCIA DE TERUEL: PEÑARROYA
PROVINCIA DE SORIA: MONCAYO
PROVINCIA DE MURCIA: REVOLCADORES (LOS OBISPOS)
PROVINCIA DE ALBACETE: CABRAS (ATALAYA)
PROVINCIA DE ALMERIA: CHULLO
PROVINCIA DE GRANADA: MULHACEN
PROVINCIA DE MÁLAGA: MAROMA
PROVINCIA DE CÀDIZ: TORREÓN
PROVINCIA DE SEVILLA: TERRIL
PROVINCIA DE CORDOBA: TIÑOSA
PROVINCIA DE JAÉN: MÁGINA
PROVINCIA DE HUELVA: BONALES
PROVINCIA DE BADAJOZ: TENTUNDIA
PROVINCIA DE TOLEDO: CERRO DEL ROCIGALGO
PROVINCIA DE CIUDAD REAL: RISCOS DEL AMOR
PROVINCIA DE VALLADOLID: CUCHILLEJOS
PROVINCIA DE GUADALAJARA: PICO DEL LOBO
PROVINCIA DE ÁLAVA: GORBEIA
PROVINCIA DE VIZCAYA: GORBEIA
PROVINCIA DE GUIPÚZCOA: AITXURI
PROVINCIA DE NAVARRA: MESA DE LOS TRES REYES
PROVINCIA DE LLEIDA: PICA D’ESTATS
PROVINCIA DE A CORUÑA: EL PILAR
PROVINCIA DE LUGO: EL MUSTALLAR
PROVINCIA DE ORENSE: PEÑA TREVINCA
PROVINCIA DE PONTEVEDRA: MONTE FARO
PROVINCIA DE ZAMORA: PEÑA TREVINCA
PROVINCIA DE MADRID: PEÑALARA
PROVINCIA DE SEGOVIA: PEÑALARA
PROVINCIA DE SALAMANCA: CANCHAL DE LA CEJA
PROVINCIA DE CÁCERES: TORREÓN/CALVITERO
PROVINCIA DE ÁVILA: ALMANZOR
PROVINCIA ILLES BALEARS: PUIGMAJOR DE SON TORRELLA
PROVINCIA GRAN CANARIA: MORRON DE LA AGUJEREADA
PROVINCIA TENERIFE: TEIDE
PROVINCIA RIOJA: PICO SAN LORENZO
PROVINCIA BURGOS: PICO SAN MILLAN
PROVINCIA PALENCIA: PEÑAPRIETA SUR
PROVINCIA LEÓN: TORRECERREDO
PROVINCIA CANTABRIA: TORREBLANCA
PROVINCIA ASTURIAS: TORRECERREDO
Veure 50 provincies – 50 cims en un mapa més gran