MONTBLANC EXPRESSE

Hauteur: 4.810 m.
Lieu: Alpes France-Italie.
Principales difficultés: L'Alçada, La Re, gel de, les températures instables, despreniments de roques.
CIM données: 29 Août 2011.

Le sommet de la montagne dans les Alpes, amb un maire officiels 4.810,45 mètres est le plus haut sommet d'Europe occidentale et l'un des plus élevés dans le reste de l'Europe, surpassée seulement par la Russie et plusieurs montagnes de la Géorgie et l'Elbrouz 5.642 mètres.

Plus de routes dans mon Wikiloc

Description:

Lorena dans le arranquem “couverture dans le cou et Cabasset” Après avoir travaillé dans la nuit de jeudi avec la voiture vers les Alpes françaises. Nous avons fait la nuit la route et le lendemain matin nous sommes arrivés à Chamonix, après plus d'un millier de kilomètres. Nous y avons rencontré avec Ernesto, avec laquelle nous avions déjà gravi l'Elbrouz ensemble l'an dernier, atteindre les plus hauts sommets de l'Europe occidentale et orientale.

Nous aller au bureau de la montagne de Chamonix, et nous avons signalé que les prévisions n'étaient pas bonnes. Pour cette journée est prévu de la pluie et des vents forts 2000m au-dessus de jusqu'à 140 kilomètres par heure! Un mois “Bluff” estava en condicions molt inestables i fa 2 dies havia mort un alpinista per un impacte de pedra. Fi, que la chose était si compliquée que les guides ne veux pas le moyen préféré de la goutte et amener des clients à la route de 4000. Impossible d'obtenir une meilleure et nous sommes restés sur la place de Chamonix par une bière et profiter du spectacle magnifique et l'atmosphère de l'Ultratrail Montblanc. És realment impressionant i especialment emocionant l’arribada a meta dels corredors; Je veux dire non seulement les gagnants que Kilian Jornet, si l'arrivée 20 heures plus tard que le premier mais reventats inmensament et sont heureux d'avoir terminé le cours. Kilian dit lui-même que si ce sont les vrais gagnants et de réellement se souvenir de l'expérience pour la vie. Vraiment impressionnant le soutien de l'auditoire de Chamonix sont tous les coureurs.

Vam fracassar també en l’intent de pujar a l’Aguille de Midi per tal d’aclimatar una mica abans d’iniciar l’ascenció, doncs estava tancat pel fort vent. Fi, que jo venia de 0 metres a nivell de mar i em volia colocar a 4810m en 2 dies amb la qual cosa m’haguès anat bé una miqueta d’alçada abans d’iniciar l’ascenció. La veritat és que en una birra a la mà i sentats a la plaça de Chamonix , el Montblanc no sembla tan alt i només em passa pel cap aquella expressió: SO CLOSE SO FAR, tan aprop i tan lluny a la vegada

Le jour suivant,, les previsions meteorològiques havien millorat una mica pero no eren gens favorables: vents moderats (30-40km). En canvi per al diumenge donaven molt bon temps, Llavors ens vam decidir i vàrem agafar el telefèric de Bellevue en Les Houches i desprès el tren cremallera que ens portaria fins a 2300m on l’Ernesto i jo ens separem de Lorena i començarem la nostra ascenció. En la mateixa estació de tren, un treballador d’informació del Montblanc ens pregunta si tenim reservada plaça al refugi de Gouters, i li comentem que no perque sempre està a petar i els guies sempre tenen reservades les plaçes amb preferencia per als seus clients, pero degut al mal temps i l’estat de la bolera ens comenta que hi ha lloc en el refugi. De puta mare! Tot i que ja ens haviem fet a la idea de que dormiriem en les taules amb el sac de dormir ara ens diuen que tenim lloc segur si arribem dalt.

Emprenem la moderada ascenció per un camí més o menys ben traçat fins al refugi de Tete Rousse on ens refugiem de la pluja-neu que està caient. Començem bé! Acabem d’arrancar i el temps empitjora notablement. Allí comentem l’estat de la via i la meteorologia amb els altres grups els quals estan bastant reticents a pujar inclús un guia amb clients i un altre grup de catalans decideixen tirar enrere. Nosaltres decidim sortir cap a Gouter i si ho veiem malament doncs tornarem enrere. Ens plantem a la bolera enseguida i la travessem sense complicacions. La bolera ocouloir és un pas complicat on baixen rocs volant desde dalt empesos per altres alpinistes o per despreniment natural impactant amb els alpinistes en forma de loteria. Com més tardis en creuar la bolera més números tens de rebre. Tot i que com he comentat estava complicada i dies enrere havia mort un alpinista i els guies no volien passar nosaltres la varem creuar fàcilment degut a que la neu caiguda aquella nit i pel matí havia fixat els rocs i no hi havia moltes cordades davant nostre que puguessin empenyer pedres cap a avall. Res a veure amb el que va passar a la tornada.

Un cop superada la bolera emprenem la cresta fins a Gouter i tot i que cada cop millora més el temps, me n’adono de les dues cagades que faré en aquesta expedició: estrenar botes noves i portar una motxilla cargada amb menjar, aigua i sac de dormir. La pujada fins al Refugi de Gouter es realitza per una cresta on s’ha de grimpar continuament i en aquest cas hi havia neu i gel amb la qual cosa una motxilla pesada és un inconvenient important. Com no sabiem si hi hauria lloc al refugi vam agafar el sac i com anavem justos de pasta vam agafar menjar i aigua ( al refugi 1 botella d’1 litre d’aigua 5 ) Error! Val la pena reservar amb temps, pagar pel menjar i l’aigua i portar una motxilla lleugera; en la baixada ho agraireu!. A més les llagues als talons començen a manifestar-se. Error típic de novato tot i els metres que porto a les cames i els anys caminant.

Arribem a Gouter a bona hora i com som dels primers no tenim cap problema en trobar allotjament, posteriorment durant el dia es va omplir el refugi amb la millora de la climatologia.
Parlant, parlantconeixem al Guillermo el qual puja sòl doncs els seus companys s’han lesionat i ens pregunta si pot unir-se a la nostra cordada. Una cordada de 3 millor que de 2, pero has d’anar molt en compte en qui portes a la cordada doncs potser et tira a terra tota l’expedició. El Guillermo semblava estar en forma i sabia el que es manegava, així que l’Ernesto i jo vam accedir. Fem els últims preparaments i a dormir a les 20.00h. Lo de dormir és un dir perque em penso que no vaig pegar ull en tota la nit: gent entrant i surtint a pixar, orquestra de pets i ronquits, un francès cabrejat i cridant perque desde la llitera de dalt li regalimava un líquid indeterminat, la calor del puto sac que havia carregat en balde 1600 metres costa amunt,etc
Fi, que a les 2.00am la gent ja es mou i tots a l’aire per a iniciar l’atac al cim.

L’Ernesto, el Guillermo i jo esperem a que surtin varies cordades doncs cap de nosaltres haviem pujat mai i preferiem seguir la traça. A les 3.30am arranquem i enseguida notem el vent continuat de 30km/h que ens acompanyarà fins al cim. Travessem la cresta de Gouter i ens dirigim a la Dome de Gouter on agraïem que sigui de nit i que no es vegi el desnivell. Un cop a la Dome una baixadeta i emprenem una forta pujada fent zigzag fins al refugi Vallot on ens refugiem del vent i mengem alguna cosa com les altres cordades. En aquest punt ja havia comprobat que el Guillermo era un bon fitxatge; ell i l’Ernesto anaven ben aclimatats doncs feia dies que anaven pels Alps. Jo en canvi acusaba una mica la falta d’oxigen i els obligaba a baixar el ritme i evitar avançar les altres cordades. Tot i això ens vam plantar al cim a les 8.00h abans de l’esperat i havent sortit més tard que els altres.

Un cop dalt les fotos de rigor i emprenem la baixada cap a Gouter ja de dia. Ara si, de baixada, contemplem que les crestes de Bossoms i la cresta final tenen una amplada limitada pero suficient per a disfrutar sense deixar de pensar que en algun punt hi ha un pati de 1000 metres que un pas en falç ens portaria inexorablement a l’abisme. També observem les grietes i ponts de neu amb detall, les vistes de tota la vall del Chamonix i els glaciars espectaculars.
Un cop a Gouters aprofitem per a menjar alguna cosa i refem la pesada motxilla per empendre la baixada de la cresta fins a Tete Rousse amb moltes més dificultats que a la pujada a causa de la neu , el gel i els molts alpinistes que pujaven cap a Gouter donada la millora del temps. La bolera estava realment activa i se sentien els rocs volar i els crits de la gent avisant quan baixaven els aerolits. En aquest punt les llagues dels turmells ja eren importants i encara em quedava baixar fins al tren cremallera pero només l’emoció d’aconseguir el cim i haver superat la ruta en aquelles condicions em feia seguir sense parar.

Un cop a les Houches un altre cop ens reunim amb Lorena i fem les birres de celebració i una whopper casolana. Finalment tornem cap a casa creuant tota França i tota Catalunya. Ha estat una ascenció fantàstica on he après una mica més dels errors de novato que he fet, pero molt content. Agraïeixo a Lorena , Ernesto i Guillermo el compartir amb mi aquesta experiència. I ara a pensar en la pròxima!! Salutacions!