MADEIRA

El jardí del Atlàntic.

Viatjar a Madeira sempre es una gran opció. Aquestes illes en mig de l’oceà Atlàntic ofereixen al viatjer curiòs i als amants de la naturalesa i l’aventura la oportunitat de descobrir un autèntic paradís: fantàstiques activitats a l’aire lliure, la historia i forma de vida reflexada en els seus petits carrers i finques amb bancals, i una gastronomía única capaç de seduïr el paladar dels més exigents.

Viatjar a Madeira és molt fàcil i molt gratificant amb el seu clima és sempre templat i la bellesa dels seus paissatjes. Nosaltres vam decidir allotjar-mos en un hotel en el Lido a les afores de Funchal i llogar un cotxe petit amb el qual ens vàrem moure per la illa sense cap problema. Precaució ja que els GPS continentals no tenen els mapes de madeira precarregats normalment; tot i això les indicacions son molt bones i hi ha poques carreteres. L’orientació és molt fàcil.

La Regió Autònoma de Madeira (en portuguès: Região Autònoma dóna Madeira), comunment coneguda com Madeira (del portuguès madeira, «fusta»; adaptada a l’espanyol com Madera, avui en desús), és un arxipèlag atlàntic pertanyent a Portugal, constituït com una regió ultraperifèrica de la Unió Europea. Consta de dues illes habitades, Madeira i Porto Santo, i tres illes menors no habitades, anomenades col·lectivament Illes Desertes, que, juntament amb les Illes Salvatges, formen la Região Autònoma dóna Madeira, regió autònoma portuguesa , a menys de 400 km de Tenerife, 860 km de Lisboa, y 770 km de la illa més pròxima de les Açores. Totes d’origen volcànic; l’illa de Madeira està formada per un massís muntanyós que descendeix abruptament al mar des dels 1862 metres d’altitud del Pic Ruivo, el punt més alt de l’illa, seguit del Pic de Arieiro (1810 m).

Diuen que quan la reina Isabel la Catòlica va preguntar a Cristòfor Colom com era Madeira, aquest va agafar un paper, el va arrugar a les mans, el va dipositar sobre una taula i va dir: -Això és Madeira.
Veritat o mentida, història o llegenda, el paper arrugat és una metàfora que descriu a la perfecció l’orografia irregular de l’illa.

En esta ocasión, Lorena i jo vam decidir recorrer tota la illa amb el cotxe alquilat, visitant tots els seus petits pobles, les muntanyes volcàniques i abruptes, la Laurisilva (selva d’arbres de llorer declarat patrimoni de laHumanitat per la UNESCO)  i els llocs més emblemàtics, també vam ficar especial atenció en les LEVADAS. Pero Madeira té molt més per explorar i moltes més activitats que atrauen a algú com jo: submarinisme, kayak, barranquisme, pesca, 4×4, etc M’hi podria passar molt temps en aquella petita illa.

Con 250.000 habitants, l’illa aquesta superpoblada i supera amb escreix la densitat del Portugal peninsular. La majoria de la població es concentra a Funchal i altres enclavaments costaners del sud i l’est aprofitant les mínimes planes que permeten les muntanyes que ocupen la major part de la seva superficie. A pesar d’això, sens dubte per falta d’espai, les cases escalen les pendents i s’acomoden en qualsevol lloc on és possible ancorar uns fonaments, de vegades en ubicacions inversemblants. Per aquest motiu les comunicacions i la vida en general dels illencs està molt condicionada ja que les costes i els precipicis són la norma en unes carreteres estretes i intricades. Actualment però s’han construït una serie de vies ràpides que permetes creur l’illa d’una forma més o menys còmoda.

La capital i ciutat més gran és FUNCHAL. Val la pena perdre’s pels seus carrerons vora el port, el passeig marítim,  visitar el Mercat dos Lavradores , la fortalesa de Sao Tiago, el barri de Monte i el seu famòs telefèric. No és una ciutat espectacular i la seva visita us ocuparà els ratos lliures. El verdader atractiu de Madeira és la seva naturalesa i paissatjes.

En les proximitats de Funchal podem visitar els fabulosos acantilats de Cabo Girao i el poble pescador de Càmara de Lobos.

Altres poblets que ens van cautivar són: Machico, Caniçal, Faial, sao Vicente, Ribeira Brava, Calheta,etc

He de destacar les piscines naturals de Puerto Moniz (piscines naturals, envoltades d’estranyes formacions de lava i banyades per aigües cristal·lines) i les construccions tradicionals de Santana (petites cases triangulars amb sostre de palla i pintades amb colors vius).

Vaiga, que lo millor es fer-se diferents rutes: primer per l’est de la illa, l’oest i la zona muntanyosa.

En quan a Gastronomia: No oblideu menjar peix espada (només existeix a Madeira i a Japó), un plat de lapes o una espetada de carn cuita en parrilla i amb un pal de llorer. En quan al beure, hi ha diferents coctels de fruites com el Poncha que es fabrica mesclant ron blanc, suc de llimona i mel de canya.

El senderisme és la principal oferta de l’illa. Madeira compta amb 2.500 quilòmetres de senders i levadas. Les levadas són una interminable xarxa de canals per transportar aigua que recorren la pràctica totalitat de l’illa.

En general els itineraris estan ben marcats. Les levadas no presenten cap dificultat d’orientació ja que només consisteix a seguir el canal d’aigua, per a la resta de senders molts d’ells estan marcats amb els corresponents senyals de PR.

Per realitzar les levadas és imprescindible portar una llanterna i un impermeable o alguna peça impermeable. També en algunes d’elles cal extremar les precaucions ja que posseeixen passos molt aeris sense protecció.

Les levadas són canals d’aigua d’una profunditat de 50 cm. que es troben per tota l’illa i que, en el seu origen, estaven destinades per proveir d’aigua a la regió del sud de Madeira -per regar les plantacions i per portar aigua a les aldees-, que era més seca que la regió nord.

Van ser construïdes a partir de mitjans del segle XVI i, en molts casos, van suposar autèntiques obres d’enginyeria, ja que moltes levadas van ser esculpides a les muntanyes (recordem que Madeira és molt muntanyosa); de fet, algunes travessen túnels: hi ha uns 40 quilòmetres de túnels a l’illa de Madeira.

Hola nos ha 2500 quilòmetres de levadas, i poden recórrer per senders paral·lels a les mateixes i, a veces, sobre les mateixes levadas. Algunes discorren per penya-segats a la vora del mar, i altres, per l’interior de l’illa, a través de llocs més protegits; de vegades s’estrenyen tant que a penes hi ha lloc per passar i, altres vegades, són autèntiques avingudes. Això sí, en totes elles, podran gaudir de magnífics paisatges i descobrir racons recòndits, com és el cas del bosc de Laurisilva, declarat patrimoni mundial per la UNESCO el 1999. De fet, les levadas formen part del patrimoni cultural de Madeira i són la demostració que l’home pot realitzar obres en total harmonia amb la natura.

El conjunt d’excursions que us proposem aquí són algunes de les més espectaculars de tota l’illa.

Podeu trobar més info en aquesta web i d’altres.

I no podiem marxar de madeira sense fer un tastet a algun dels seus fabulosos barrancs. En este caso, va ser el Lombo das faias. Diuen que Madeira és un dels millors indrets d’Europa i del món per practicar aquest esport. No queda dubte que aquesta illa es mereix un SPECIAL CANYONING TRIP pròximament.

Curiosidades:

Els carreiros do Monte es consideren una de les icones més representatives de l’illa. Aquest atractiu consisteix en pujar-te a un carro de vímet, semblant a un trineu, i que els carreiros (homes vestits de blanc) et empenyin carrer avall.

Una altra curiositat són els llangardaixos de l’illa. Hi ha una gran quantitat de petits rèptils autòctons ( Podarcis dugesii) que es deixen veure i agafar amb la mà inclús dins la ciutat de Funchal.