ÍNDIA

Trambusto e di esotismo.

En aquesta ocasió ens hem decidit a fer un recorregut per la zona central de la India. Desprès d’aconseguir un vol per menys de 400€ amb Lufthansa hem decidit marxar a l’aventura per tal de recorrer prop de 1500 chilometri attraverso questo affascinante paese.

En primer lloc us he de dir que no feu cas de la gent que no ha estat mai en la Índia, doncs es tracta d’un país per visitar i comprobar els seus contrastos per tu mateix.

Nosaltres em visitat aquest país en maig amb la qual cosa es tracta de temporada de pre-monsons, turistico caldo e molto poco.

Abbiamo iniziato il viaggio verso Delhi on vam la primera reacció va ser que l’aeroport pareixia el de qualsevol ciutat europea, che delude un po. Vam agafar transport fins a la ciutat i enseguida vam comprovar l’estil agresiu de conducció indi. Normes de transit completament indesxifables per a mi i un ús continuat del claxon, ma esagerare!. M’imagino al professor de l’autoescola explicant a l’alumne les normes de transit son les mateixes que en una baralla de carrer: meno spesso in condizioni di scarsa, mossegar i picar els ulls tot si val. La mancanza reale!.

Des del meu punt de vista Delhi no té molt d’interès i és una ciutat de pas. Es tracta d’una gran ciutat amb barris moderns com Connaught Place o Patel que si no fos pels ricksaws i el transit podrien pasar per una ciutat europea. Old Delhi i sobretot Pahar Ganj ja són una altra història, on els seus carrers plens de vaques, bazars i ambient ens recorden que estem en la India.

Diuen els tòpics que la Índia és un país brut, i ho he de ratificar. No hi ha quasi papereres, ni contenidors i hi ha multitud de brossa pel terra, la qual arraconen en un munt de quan en quan i li prenen foc allí mateix. Hi ha multitud d’excrements pel terra pero aquests es recullen de quan en quan per a aprofitar-se com a adob, material de contrucció i combustible. En quant a la presència de rates us he de dir que jo no n’he vist cap. Fi, que sí, que es tracta d’un país pobre amb possibilitats i hàbits molt importants de consumisme, amb la qual cosa generen multitud de residus que no tenen l’educació , l’hàbit ni la possibilitat econòmica de eliminar al mateix ritme que els generen.

Tot i això a Delhi vam visitar llocs interessants com: Chadni Chowk, Jama masjid, Mausoleu de Humayun, el Fort vermell, el parlament, India Gate, ecc

Les distancies a la Índia són elevades doncs es tracta d’un subcontinent i les carreteres no son bones. La millor manera per desplaçar-se son els avions (vols interns són més econòmics que a Europa) i els trens. En Maig són vacances nacionals i els trens estan abarrotats de gent que es desplaça per tot el país de vacances i de peregrinació. Així ens vam decidir a agafar 2 vols interns i la resta del viatje amb cotxe.

De Delhi vàrem volar fins a Varanasi. Amb una temperatura d’uns 38ºC, decidim regatejar un taxi el qual ens deixarà a uns 20 minuts caminant de l’hotel lo molt cabron! Sabiem que el barri on tenim l’hotel no es pot entrar en cotxe pero el crack es va gronxar. En fi que des d’allí agafem un ricksaw el qual ens va porta a dos persones més la motxilla fins a l’hotel pedalejant amb aquella calor sofocant. No cal dir que li vam donar una bona propina. Al principi pot fer pena aquesta gent que es dedica a transportar altra gent amb bicicleta pero heu de pensar que és feina. A la Índia tenir feina ja és molt i si tu no hi pujes perque et fa pena, aquesta home no menjarà; en canvi si pujes potser d’aquí uns anys es podrà comprar un tuc-tuc o autorickshaw i a la llarga potser un cotxe.

Varanasi és una de les ciutats més sagrades de la Índia. La llegenda diu que un dels quatre caps del deu Brahma va aconseguir descansar a l’arribar a aquesta ciutat i també que la esposa del deu Shiva, es va suicidar prenent-se foc i que va caure en aquesta ciutat.

A Varanasi ens quedem en una autèntica casa Índia regentada per una ONG local i situada a 2 minuts del ghat principal. Els Ghats son escales que van a parar al riu Ganges i on realitzen els famosos banys purificadors dels hindus i en altres es realitzen les cremacions.
El Ghat principal s’anomena Dashasgamedh Ghat i està sempre molt animat pels temples, massagistes i pandits (homes religiosos) celebrant rites baix de les sombrilles.

El Manikarnika Ghat és un dels principals de la ciutat per ser el principal escenari de les cremacions. Tot aquell que mori a Varanasi, o a menys de 60 kilómetres de la ciutat, queda alliberat del cicle de les reencarnacions. Llavors hi ha molts ancians que viatgen a Varanasi per morir. Allí recullen diners per a pagar fusta i esperen el seu moment. En el Manikarnika Ghat, rodejats de nombroses piles de llenya, varies piles funeraries cremen simualtaniament. Cada dia es poden realitzar unes 200 cremacions on no sol haver problemes per assistir amb discreció sempre respectant i no fent fotos. En els carrers que s’internen en el chowk es fàcil veure els cortejos funeraris recitant mantres amb el cadàver envoltat amb teles dorades a hombros. Un cop arriben al ghat netegen el cadaver en el ganges i el posen en la pila de llenya encesa on cremarà durant unes 3 ore. Depenent del diners posaran més o menys llenya amb la qual cosa un pobre amb poca llenya no s’acaba de cremar. Les restes i cendres es tiren al riu. Les dones embarassades, els nens i els picats per cobra no es poden cremar i quan es moren es tiren directament al riu.
Hi ha uns 5 kilometres de ghats que es poden recòrrer caminant o amb barca previ regateig.

El chowk (o casc antic) son els carrers estrets replets de basars i botiguetes a vegades de no més de 1 metre quadrat on es difícil trobar un restaurant i on ens vam tenir que decidir a probar els menjars indis en les parades que realitzen el menjar al carrer amb un senzill fornet a carbó i molt poca higiene. Tot i això hem de dir que el menjar és prou bo, tot és picant o especiat i és molt barat, a més no vam tenir problemes d’estòmac en tot el viatge. A més és molt barat doncs vam menjar tots els dies des d’un euro fins a 5 cada àpat.

És tot un espectacle caminar pels carrers estrets del chowk on només amb un metre d’amplada passen vaques, motos pitant frenèticament, persones de totes procedencies, ecc

De Varansi vàrem volar fins a Khajuraho doncs no hi ha possibilitat de tren i per carretera pots tardar fins a 20 hores un trajecte de 50min d’avió. Només baixar de l’avió va venir la clatellada 41ºC! També ens va sorprendre la seguretat de l’aeroport amb policies amb armes pesades en la pista i en la terminal.
Khajuraho alberga un dels complexes de temples més cèlebre i ben conservats del país. Entre els quals es troben les escultures amb motius eròtics pels quals són famosos. Allí ens va venir a buscar el nostre conductor Raju amb el qual haviem pactat un bon preu per realitzar la resta del nostre recorregut per carretera pel país.

Com ja haviem dit, em viatjat en maig on l’época és molt calurosa amb temperatures tòrrides de fins a 45-50ºC. Per la qual cosa no hi ha turistes i nosaltres com a essers blanquets cridavem molt la atenció. Els primers dies cal fer-nos a la idea de la vida real en la India i deixar enrere la idea preconcebuda de miseria que tenim els europeus. A cops era desesperant quan els nens i la gent s’ens dirigia directament dient tan sols dues paraules “hello, money!. Al tenir la pell blanca conclouen directament que tenim diners i per tant molts cops et sents malament pero vas investigant i parlant amb els nens veus que molts demanen sense necessitat doncs tenen familia, inclús t’inviten posteriorment a visitar la seva botiga. És molt difícil al principi distingir entre els que realment tenen necessitat verdadera de llimosna i els que no. Tot i això amb un simple NO et deixen en pau i no insisteixen. Realment a diferencia d’alguns països àrabs que he visitat on també aborden als turistes d’una forma pesada, els indis son molt educats i amables. Realment hi ha molta pobresa pero com diu aquell refrany: “ No els hi donis un peix i ensenya’ls a pescar”. També cal dir que molts altres s’apropaven per fer-se fotos amb nosaltres, donar-nos la mà o per tenir intercanvi entre diferents cultures.

El dia despres vam visitar els palaus dels maharahas, chattris i temples a Orchha. Aquesta petita aldea conserva l’encant dels llocs que encara no han estat maltractats pel turisme. És un bon refugi per als que busquen tranquilitat.

Posteriorment ens vam dirigir a Gwalior on vam visitar el fort i el palau i despres directament a Agra. En Agra la principal atracció és el fascinant Taj Mahal. Altres llocs interessants son el Red Fort, el Zadar Bazar, el Taj Ganj i la Tomba de Itmad-Ud Daulah

Camí a Jaipur vam passar per Fatehpur Sicri on vam visitar les ruïnes de la ciutat abandonada.

La Jaipur vam visitar la bonica ciutat rosa i l’impresionant Amber fort on ens va agafar uns tempesta d’arena impressionant.

D’aquí al desert fins a la ciutat de Pushkar on al ser una temporada poc turísctica estava molt tranquila i agradable. Molt diferent deu ser quan es realitza el famòs festival del camell. Pushkar és una de les 5 ciutats més sagrades per als hindus. El llac Pushkar, situat en el centre de la ciutat, es el principal atractiu i objecte de milers de visites l’any. Està rodejat per 500 temples blancs i uns 50 ghats.
Vam realitzar una cabalcada amb camells semi nocturna fins al desert a les afores de la ciutat on varem sopar. El dia despres vam visitar els temples de les muntanyes, el basar, el llac intern i els seus ghats on realitzen els banys purificadors.

Finalment una llarga jornada per carretera d’unes 9 hores fins a Delhi per acabar de fer una volta per la ciutat i tornada cap a casa.