KILIMANJARO

Höhe: 5.895 m.
Ort: Parc Nacional del Kilimanjaro - Moshi - Tansania.
Main Schwierigkeiten: L'Alçada.
CIM Data:18 d'Agost 2009.

“Aus der Sicht alpinistischen ist keine Herausforderung, sondern es ist eine Wanderung hoch. Es ist ein Berg, der ein sehr exotisches Erlebnis sorgt für einen Berg; mehr als andere alpine Expeditionen” Albert Bosch – Abenteurer.

Day 13 August.- Moshi.

Um zu meiner Frau Lorraine Kilimanjaro und ich, Flughafen fliegen wir den gleichen Namen, der Nähe der Stadt Moshi durch eine endlose Flüge ab Flughafen Nairobi( Kenia). Hier wurden wir kommen ins Hotel, wo Springland sammeln wir die erste Nacht haben. Es war ein kleines, gemütliches, kleines Hotel, Am Stadtrand von Moshi befindliches Unternehmen Zaratours. Interessanterweise erklären, dass es, wo wir die einzige Frau mit gefärbten Haaren und eleganten Kleidern sah, dass ich jeden Tag, dass wir in Tansania waren, sahen. Zainab ist Trakt, Die Steuerung der Empresa, und Clark (http://www.zaratours.com/).

Day 14 August.- Moshi – Mandara Hütte (2720m)

Der Tag der Matí següent, ja sogar recollia Strom Eddie, der Leiter unserer Expeditionsleiter, uns gegenüber in den Bus "Marangu Gate direkten, eines der Tore des Kilimanjaro National Park. Hier setzt unsere lange begonnen Trekking zum Gipfel des Daches von Afrika.

Aufgrund unserer Unerfahrenheit in den Bergen haben wir beschlossen, den normalen Weg nehmen und einfacher zu sagen, es irgendwie. Per aquest Fett, Route "Marangu wird auch als der Weg der Coca-Cola bekannt.

Einmal an der "Marangu Gate auf einmal haben wir in einer der speziellen Erfahrungen landete das bringt dem Berg angekommen: die muntatge de l'expedició. Wir hätte nie gedacht, dass die Leute viel Unterstützung verhalten zu gehen, um ein Gipfeltreffen der Merkmale, was wir hatten, bevor erobern. En el Fall unsere, bildeten wir die Expedition in der Lorraine und ich, Es gab eine Menge von Trägern und Helfern: Wir hatten 1 Haupt-Führung und Assistenz Guide, ein Koch, eine Gebühr von Logistik und Service, in 6 Träger. Letzteres ist dafür verantwortlich, alle notwendigen Materialien für 6 stirbt Kreuzung, plus etwas Gepäck 30 Kg. für jeden von uns.

Diese Strecke ist die einzige Zuflucht, die Nächte zu verbringen hat, genannt Mandara Hütte, Horombo Hut in Kibo Hut. Einige sind mit llits (Der Schlafsack ist absolut notwendig), Sonnenlicht und ganz einfache Toilette. Die ersten beiden haben auch fließendes Wasser.

Die Marangu Route ist in Topf-realitzada 5 díes, Obwohl die Chancen auf dem Gipfel in so kurzer Zeit sind nicht sehr hoch, da die Entstehung der Probleme der Eingewöhnung, es immer noch empfohlen, mindestens 6 jornades.Tage

Wir begannen die mitten im Dschungel Teil des Parks Kilimanjaro (Marangu Gate), und hat uns wirklich das Gefühl, einer jener frühen Expeditionen in Afrika und Mitte des zwanzigsten Jahrhunderts, die ich im Kino gesehen haben. Molt war ein besonderer Moment, sowohl die Aufregung, die immer, wenn es die Wanderung beginnt in Richtung einer neuen und interessanten Berg, wie die Kontraste, die Situation angeboten. Wir würden besser gerüstet, um im Gegensatz zu den ausstellenden Träger, waren in etwas angezogen, alte Schuhe, einfache Schuhe, Ich habe immer gairebé, Laden das Material aufgetürmt in einer Tasche oder mit Seilen gefesselt und ein Pilotprojekt, und direkt über dem Kopf befindet. Ens sorprenia com tenint motxilles adecuades per portar a l’esquena acababen sempre fent un farcell i situant-lo a dalt del cap d’una forma poc ergonòmica. Im Laufe des Tages haben Sie von dieser Peinlichkeit des Exotismus verwendet, però el primer dia és realment una sensació d’aquelles que costen d’oblidar. Evidentment, a tot això, s’ha d’afegir un paissatge impregnat de naturalesa per a tots costats: Una espessa vegetació tropical y selvàtica, ambient humit y animals salvatges com petits cèrvids, Affen, ocells exòtics etc

Dels 1.840 metres de la “Marangu Gate”, vàrem acabar la primera jornada al “Mandara Hut”, ein 2.720 Meter. Es va tractar d’una ascenció sumament lenta on el nostre guia marcava el ritme que hauriem de seguir el dia de cim. En realitat, aquelles tres hores ens van semblar un passeig on de vegades ens hagués agafat ganes de córrer. Després de descansar una mica al refugi, ens vam trobar amb altres expedicions que realitzaven la mateixa ruta, sopar i compartir experiències.

Day 15 August.- Mandara Hütte- Refugi Horombo (3720m)

Desprès d’un copiòs esmorzar, començem l’ascenció amb un cert desnivell pero de poca dificultat fins a sortir de la zona selvàtica. Canvia molt el paisatge i arribem a una sabana d’alçada cap als 3000 metres que serà una constant fins a l’última etapa. Veiem per primer cop les fabuloses lobelies gegants, flors i arbustos de la sabana, usw.

Als nostres peus, part de la selva i sabana de Tanzània, amb el Mount Merhu (segon més alt d’Àfrica al davant), just el moment per a apreciar-ho i deixar pas a un mantell de núbols que ens acompanyarà la resta de l’expedició fent-nos la impressió d’estar caminant sobre el cel.

Horombo Hut és un conjunt de refugis tipus Bungalow i cases per cuinar, amb un gran refugi-menjador on s’havia de fer torns. Des d’aquí les primeres vistes del mont Mawenzi (5149m) molt més tècnic que l’Uhuru peak. La duració de l’etapa fou de 5 hores i per la nit es van començar a notar els primers simptomes d’alçada (mal de cap, dificultat per dormir, cor accelerat,usw.).

Day 16 Agost.-Refugi Horombo (3720m). Dia d’aclimatació.

El tercer dia aprofitem per a fer una bona aclimatació: Sortim de 3.780 Meter, arribem a una alçada de 4.200 m., a Zebra Rocks on aprofitem per realitzar fotos del cim i de la flora autòctona.

La resta del dia, descansem i intercanviem parer amb les altres expedicions. Observem les primeres evacuacións amb les famoses camilles amb rodes.

Day 17 Agost.-Horombo Hut- Kibo Hut (4745m).

Es tracta d’un camí suau pero on ja es començen a notar els simptomes d’alçada (dificultad de respiració, fatiga,mal de cap,usw.) i dues evacuacions més pel camí. A més del fet que altres grups que feien la mateixa ruta van decidir fer marxa enrere i no pujar. I això que és la ruta més fàcil i més apta per als principiants, la qual cosa afegeix una mica de pressió a la nostra inexperiència.

L’imatge del crater final del Uhuru amb les seves neus (ja no tant perpètues) ens motivarà per a empendre l’ascenció a la matinada següent. Sabem que serà la etapa més difícil amb diferència, amb la qual cosa sopem aviat i a intentar dormir, cosa gens fàcil si unim l’alçada, els nervis i els ronquits i altres sorolls del refugi.

Day 18 Agost.-Kibo Hut- UhuruPeak (5895m)- Kibo Hut (4745m).

Der große Tag ist arribat! El dia de cim. An der 12 de la nit ens llevem, prenem una mica d’esmorzar ràpid, i comencem a pujar amb la llum dels frontals cap al cim. La temperatura està a uns -10ºC, però va baixant a mesura que guanyem desnivell. Al principi havíem dit que el Kilimanjaro no és una muntanya especialment complicada; però us asseguro que poca gent hi havia en aquell moment que pensés que estàvem fent una cosa senzilla. Superar els 5.000 metres sempre és un fet delicat. Molta gent es troba malament a partir d’aquella alçada i el cami es comença a marcar amb taques de vòmit. Per a Lorena i per a mi era la primera vegada que superavem aquella alçada, vam tenir algunes molèsties i moments complicats degut a l’alçada, però varem poder fer el cim. El Kilimanjaro és una muntanya molt atractiva per a molta gent que no té, de vegades, massa experiència en aquest esport. So, tot i no ser tècnicament complicada, té una estadística de gent que no puja força elevada: Aproximadament un 25% de la gent que ho intenta. Recordaré sempre una expedició de triatletes que ens van passar a primera hora de la nit com una exal·lació mentre nosaltres esbufegabem de valent i ens costava seguir el pas superlent que marcava el nostre guia i que durant els primers dies ens havia fet desesperar. Pero el “pole pole” al final ens va permetre arribar dalt mentre altres expedicions inclosa aquesta, formada per gent físicament molt forta, tenia que  fer enrere marxa i tornar al refugi sense el cim.

El moment clau de l’ascens final per aquesta ruta, és quan s’arriba a Gilman’s Point, punt on acaba la gran pendent i s’inicia un últim tram per la cresta del cràter del volcà fins el pic principal anomenat “Kibo”, mit 5.895 m. Una vegada arribats al cràter, tot canvia i iniciem una marxa suau per a assolir el cim pero que resulta dura degut a l’alçada.

Una hora i mitja més de caminada, i ja estàvem al punt més alt de tot l’Àfrica.

La baixada és fa per la mateixa ruta pero aquest cop ens parem a fer fotos dels glaciars i observar les vistes. Com més baixarem més cómodes ens sentim i aquest cop no baixem fins a Kibo Hut sinó que decidim arribar a Horombo per poder descansar millor. Ha estat una etapa dura pero amb la gran satisfacció d’haver aconseguit el nostre objectiu.

Day 19 August. Horombo Hut- marangu-Gate Moshi.

Emprenem el descens final, amb la feina feta i disfrutant dels paisatges i el camí, repetint l’itinerari dels dos primers dies a través de la sabana i de la selva tropical fins a l’entrada del parc on ens despedim dels portejadors i ens dirigim a l’hotel per descansar amb el nostre guia.

Sempre que es fa un viatge tant lluny i, sobre tot, a un país tant interessant com Tansania, val la pena aprofitar per a fer algunes altres coses. Nosaltres vam anar posteriorment a fer un safari pels parcs naturals de Lake Manyara, Serengueti i N’gorongoro i visitar algunes aldees masais.

Curiositats: un tema a tenir en compte fou el tractament que haviem de fer per afrontar el risc de contraure la malària. N’hi havia que no es prenien res, d’altres que s’ho prenien de tot i tots els dies, i una tercera opció que era d’arriscar-se els primers dos dies, evitant al màxim les picades de mosquits, per arribar a 3.000 metres on ja no hi ha risc de cap tipus, i començar el tractament anti-malària al baixar de la muntanya per a la resta de l’estada al país. Aquesta última opció va ser la nostra elecció degut a que el Malarone no és precisament barat i no som molt amics dels medicaments. Vam començar a pendre el fàrmac al baixar del cim, en els dies posteriors que vam estar realitzant un safari i visitant Tanzània i fins a una setmana després d’abandonar la zona de risc.