ELBRUS

Altezza: 5.642 m.
Posizione: Kabardino-Balcar Repubblica. Russia.
Principali difficoltà: L'alçada, la ri, gel, le temps instabile.
CIM Dati: 20 Agosto 2010.

Mangitau chiamato dalla gente del posto, tradotto da “La muntanya per sobre de milers de muntanyesés el cim més alt d’Europa. Tot i ser menys conegut que el Montblanc, aquest és quasi mil metres més alt.

Altri percorsi a mio Wikiloc

Descrizione:

Originalment va ser un volcà. Actualment, extingit, està compost de granit, gneis i roques volcàniques. La parte superiore è West 5.642 mts. Altezza orientale 5.621 mts. Le piste di 4.000 mts. són molt suaus i per sobre d’aquesta alçada ja són més forts amb un pendent mitjana d’uns 35 º. En aquesta cadena hi ha més de 160 picchi con altezze superiori 4.000 m. in 8 picchi di oltre 5.000 m. Alte montagne coperte di neve, turbolenti fiumi e cascate; radiants tapissos de gespa alpí i subalpí, boschi di conifere allagate profumo di pino resinoso e sorgenti minerali sani. Elbrus fu conquistata per la prima volta in un caucasica 1.829. Il primo europeo è stato un inglese (Douglas Freshfield) un 1.868. Intorno Elbrus picchi in quanto vi sono molti altri: Ushba (4.710 m), Shkhelda (4.320 m), Dykh-Tau (5204 m) Il Shkhara (5.011 m).

Questa volta mi sono iscritto il rilascio di Juanito Oiarzabal, un dels millors alpinistes espanyols de tota la història i rècord mundial de vuitmils entre moltes altres fites.  L’Expedició va sortir de Madrid el 10 Agosto a Mineralnye Vody fermandosi a Mosca, dove perdiamo un po 'di bagaglio di Juanito. Una volta che ci siamo trasferiti a Mineralnye Vody Baksan Valley da installare·noi Lar Terskol, una petita població de muntanya als peus de l’Elbrus. Es tracta d’una zona poc turística tot i el nombre important de gent que arriba fins aquí per intentar escalar la muntanya. És una zona rural de creençes musulmanes prop de la frontera amb Geòrgia.

Su 12 d’Agost vam realizar la primera ascenció per a pendre contacte amb el terreny i millorar el procès d’aclimatació. Vam ascendir al cim del Cheguet que amb 3461m ens oferia unes impressionants vistes del nostre objectiu final, l’Elbrus. Fou una ascensió a un ritme molt alt aplicat pel nostre guia rus que pareixia ficar-nos a proba per veure el nivell general del grup.

Giorno 13 il 15 Agosto eravamo in Valle-Chat Iryk facendo diverse ascensioni per migliorare l'acclimatazione, compresa la guerra sovietico con 4.100m. Eravamo accampati in un ambiente spettacolare, dove sopportiamo giorni di pioggia e tempeste.

Su 16 Terskol scendiamo per riposare e prepararsi per la salita finale. Vam aprofitar per visitar el mercat local de llana.

Su 17 ens desplaçem fins a l’estació d’esquí Azau i ens acomodem al refugi de Barrels (3750m). El refugi de “Barrels” s’anomena així perque está format per una espècie de barrils que debien ser cisternes de camió que estan acondicionats per a pernoctar.  Aprofitem a realitzar una ascenció fins  a 4050m on es troba l’antic refugi Priyut 11 el qual es va cremar anys enrere.

Su 18 el vam dedicar completament a l’aclimatació realitzant una ascenció fins a Pashtukova Rocks. Continuava la meteologia complicada i a l’arribar als 4600m  ens va envoltar una boira molt espesa que auguraba complicacions en el nostre objectiu. De tornada al refugi Barrels vam  estudiar les previsions meteorològiques, e ho visto le previsioni per il giorno successivo era in tempesta e vento; invece, el dia després també es preveien vents intensos pero sense tempesta. Llavors vam decidir descansar el dia següent i intentar atacar el cim el dia 20 d’agost.

Su 19 Fanno previsioni del tempo e tempesta avevano. En el refugi Barrels aumentaven els nervis mentre esperavem el retorn de les poques expedicions que havien decidit atacar el cim. Erano in ritardo, più tardi. In serata è apparso trascinando stivali di spedizione e affrontare profondo esaurimento. La montagna era stata più forte e non era riuscito a raggiungere la vetta.

Il grande giorno è arribat. Su 20 Agosto si alzava la mattina presto e iniziare il lungo viaggio verso la vetta sapendo che avremo condizioni del vento e neve instabile. Nelle prime due ore sono l'unica questione su, pero a partir de llavors ens avançen les màquines llevaneus transportant a altres expedicionaris fins a Pashtukova Rocks. Aquell dia vam ser l’única expedició que vam escalar quasi 2000 metres de desnivell, els únics que van sortir a peu de barrels fins al cim. Més amunt ens trobariem tota una munió de gent i expedicions.

Anava avançant el sol fent-se de dia i cada vegada bufava més fort el vent. Enseguida van començar a baixar i retirar-se  alpinistes i expedicions senceres. A primera hora del matí, in procinto di raggiungere la sella tra le due cime del vento ràfagues soffiò 80 km / h ci ha gettato a terra. La imatge de veure el nostre guia rus, 90kilos di un uomo tarchiato con una lunga esperienza nel campo Elbrus e girando a parlare con Juanito non era rassicurante.

El guia li va comentar a Juanito que el millor era fer marxa enrere en aquelles condicions (sensació tèrmica -26ºC i ràfagues de vent de 80km/h) pero després d’una breu discussió i una revisió de l’estat de forces i estat anímic de l’equip vam decidir continuar. Sabiem que aquella era l’única oportunitat per fer el cim doncs no tenien més dies de reserva i haviem de fer un últim esforç per aconseguir l’objectiu. Despres d’un breu descans vam iniciar l’última pendent, la més inclinada fins llavors i aguantant les ràfagues de fort vent. D’aquesta manera, vàrem tenir una ascensió bastant lenta i delicada. El que normalment és una muntanya d’un nivell tècnic mitjà, se’ns va convertir en una experiència bastant extrema i extenuant.

Vam aconseguir fer cim després moltes hores de grampons i piolet fent front al fred i el fort vent. Però cim a la fi! El vent no ens va respectar aquell dia, i vàrem haver de fer 4 immagini rapidamente senza molto tempo per godersi il punto più alto d'Europa.

Vam iniciar la baixada amb la sensació que el vent disminuïa i que anavem recuperant forçes com més baixavem. Infatti, es tractava del efectes de l’alçada i la falta d’oxigen. Com més avall, millor em trobava tot i el cansament. La vera festa della montagna non è il top, se non quando si arriva al punto di partenza o il campo base. En el tram final ens va envoltar una altra vegada una boira espesa que ens va separar en 2 grups. En el que anava jo ens va costar Deu i ajuda trobar el refugi.

El dia següent vam baixar a Terskol on vam celebrar el cim i vam descansar abans de tornar a casa.

Ha estat una experiència fantàstica on he coincidit amb grans alpinistes, grans persones i he fet bons amics. E anche se non tutti erano in grado di raggiungere la cima, se si prende la loro soddisfazione per un lavoro ben fatto e hanno goduto di una fantastica esperienza.