ELBRUS

Hauteur: 5.642 m.
Lieu: República Kabardino-Balcaria. La Russie.
Principales difficultés: L'Alçada, La Re, gel de, les températures instables.
CIM données: 20 Août 2010.

Mangitau appelé par les habitants, traduit par “La montagne sur des milliers de montagnes” est le plus haut sommet de l'Europe. Bien que moins connue que la Montblanc, aquest és quasi mil metres més alt.

Plus de routes dans mon Wikiloc

Description:

Originalment va ser un volcà. Actualment, extingit, està compost de granit, gneis i roques volcàniques. El cim Oest té 5.642 mts. d’altura i l’Est 5.621 mts. Els pendents fins a 4.000 mts. són molt suaus i per sobre d’aquesta alçada ja són més forts amb un pendent mitjana d’uns 35 º. En aquesta cadena hi ha més de 160 pics avec des hauteurs dépassant 4.000 m. dans 8 sommets de plus de 5.000 m. Hautes montagnes couvertes de neige, rivières et cascades turbulentes; radiants tapissos de gespa alpí i subalpí, forêts de conifères inondées parfum de pin résineux et sources d'eau minérale en bonne santé. Elbrus a été conquis pour la première fois dans un de race blanche 1.829. Le premier Européen était un Anglais (Douglas Freshfield) une 1.868. Amtour de l'Elbrouz culmine car il ya beaucoup d'autres: Ushba (4.710 m), Shkhelda (4.320 m), Dykh-Tau (5204 m) Le Chkhara (5.011 m).

En aquesta ocasió em vaig unir a l’expedició del Juanito Oiarzabal, un dels millors alpinistes espanyols de tota la història i rècord mundial de vuitmils entre moltes altres fites.  L’Expedició va sortir de Madrid el 10 d’Agost cap a Mineralnye Vody fent escala a Moscú on ens van perdre part de l’equipatge del Juanito. Un cop a Mineralnye Vody ens traslladem a la vall de baksan per tal d’instal·lar-nos a Terskol, una petita població de muntanya als peus de l’Elbrus. Es tracta d’una zona poc turística tot i el nombre important de gent que arriba fins aquí per intentar escalar la muntanya. És una zona rural de creençes musulmanes prop de la frontera amb Geòrgia.

Sur 12 d’Agost vam realizar la primera ascenció per a pendre contacte amb el terreny i millorar el procès d’aclimatació. Vam ascendir al cim del Cheguet que amb 3461m ens oferia unes impressionants vistes del nostre objectiu final, l’Elbrus. Fou una ascensió a un ritme molt alt aplicat pel nostre guia rus que pareixia ficar-nos a proba per veure el nivell general del grup.

Del dia 13 al 15 d’agost vàrem estar a la Vall de Iryk-Chat realitzant diferents ascencions per millorar l’aclimatació, entre elles el Guerrer Soviètic amb 4.100m. Vàrem estar acampats en un paratge espectacular  on vam soportar dies de pluja i tempestes.

Sur 16 vàrem baixar a Terskol per descansar i preparar-nos per a l’ascenció final. Vam aprofitar per visitar el mercat local de llana.

Sur 17 ens desplaçem fins a l’estació d’esquí Azau i ens acomodem al refugi de Barrels (3750m). El refugi de “Barrels” s’anomena així perque está format per una espècie de barrils que debien ser cisternes de camió que estan acondicionats per a pernoctar.  Aprofitem a realitzar una ascenció fins  a 4050m on es troba l’antic refugi Priyut 11 qui brûlé il ya quelques années.

Sur 18 nous avons consacré entièrement à la montée d'acclimatation à faire une Rocks Pashtukova. Continuava la meteologia complicada i a l’arribar als 4600m  ens va envoltar una boira molt espesa que auguraba complicacions en el nostre objectiu. De tornada al refugi Barrels vam  estudiar les previsions meteorològiques, i veiérem que la previsió per al dia següent era de tempesta i vent; au lieu, el dia després també es preveien vents intensos pero sense tempesta. Llavors vam decidir descansar el dia següent i intentar atacar el cim el dia 20 d’agost.

Sur 19 es van fer realitat les previsions meteorològiques i va haver tempesta. En el refugi Barrels aumentaven els nervis mentre esperavem el retorn de les poques expedicions que havien decidit atacar el cim. Étaient en retard, mue Tard. Dans la soirée, semblait glisser chaussures d'expédition et face à l'épuisement profond. La muntanya havia estat més forta i no havien pogut assolir el cim.

Le grand jour est Arribat. Sur 20 d’agost ens aixequem de matinada i començem la llarga travessia cap al cim sabent que ens trobarem condicions de vent i neu molt inestables. En les primeres dues hores som l’única expedició a la vora, pero a partir de llavors ens avançen les màquines llevaneus transportant a altres expedicionaris fins a Pashtukova Rocks. Aquell dia vam ser l’única expedició que vam escalar quasi 2000 metres de desnivell, els únics que van sortir a peu de barrels fins al cim. Més amunt ens trobariem tota una munió de gent i expedicions.

Anava avançant el sol fent-se de dia i cada vegada bufava més fort el vent. Enseguida van començar a baixar i retirar-se  alpinistes i expedicions senceres. A primera hora del matí, tot just a punt d’arribar al coll entre  els dos cims bufaven ràfagues de vent de 80 km/h  que ens tiraven al terra. La imatge de veure el nostre guia rus, un home fornit de 90kilos amb molta experiència en l’Elbrus pel terra i girant-se per parlar amb el Juanito no era gens tranquilitzador.

Le guide dit Juanito le mieux pour inverser ces conditions (sensació tèrmica -26ºC i ràfagues de vent de 80km/h) pero després d’una breu discussió i una revisió de l’estat de forces i estat anímic de l’equip vam decidir continuar. Sabiem que aquella era l’única oportunitat per fer el cim doncs no tenien més dies de reserva i haviem de fer un últim esforç per aconseguir l’objectiu. Despres d’un breu descans vam iniciar l’última pendent, la més inclinada fins llavors i aguantant les ràfagues de fort vent. D’aquesta manera, vàrem tenir una ascensió bastant lenta i delicada. El que normalment és una muntanya d’un nivell tècnic mitjà, se’ns va convertir en una experiència bastant extrema i extenuant.

Vam aconseguir fer cim després moltes hores de grampons i piolet fent front al fred i el fort vent. Però cim a la fi! El vent no ens va respectar aquell dia, i vàrem haver de fer 4 fotos ràpidament sense poder gaudir  molta estona del punt més alt del continent europeu.

Vam iniciar la baixada amb la sensació que el vent disminuïa i que anavem recuperant forçes com més baixavem. En effet, es tractava del efectes de l’alçada i la falta d’oxigen. Com més avall, millor em trobava tot i el cansament. La verdadera celebració de la muntanya no es fa al cim, si no quan arribes al camp base o punt de sortida. En el tram final ens va envoltar una altra vegada una boira espesa que ens va separar en 2 grups. En el que anava jo ens va costar Deu i ajuda trobar el refugi.

El dia següent vam baixar a Terskol on vam celebrar el cim i vam descansar abans de tornar a casa.

Ha estat una experiència fantàstica on he coincidit amb grans alpinistes, grans persones i he fet bons amics. I tot i que no tots van poder arribar al cim, si que s’emporten la satisfacció per la feina ben feta i l’haver disfrutat d’una fantàstica experiència.