Hosting durch dinaHosting.
Nou Repte
50Spitzen / 50Provinzen
Blog
Txindoki
Aprofitant el pont de Maig emprenem un cap de semana llarg cap al País Basc. El País basc sempre és una bona opció: muntanyes precioses, gastronomía espectacular i rica cultura.
Com ara fa 2 anys, tornem a deixar-nos perdre pel parc de URBASA. Fa uns anys ens vàrem enamorar dels paisatges de urbasa, les vistes del Balcón de Pilatos i el fabulós enclau d’aigües cristalines conegut com a “Nacedero del rio Urederra”.
Aquesta vegada tornem a visitar en familia el bosc encantat de Urbasa i realitzo una excursió a la Cova de los Cristinos de Larraona, amb molta formació, un riuet i un preciòs llac d’aigües cristal·lines en el seu interior. Molt especial l’experiència de matinar i estar sòl en la muntanya i en especial dins d’aquesta cova que a voltes rep visites turístiques de grups.
L’objectiu principal era pasar uns dies amb el meu super-equip que sempre que poden m’acompanyen allà on vaig.
L’objectiu secundari d’aquest viatje era ascendir el Txindoki.
La muntanya Txindoki, Larrunarri o Ñañarri, de 1.346 m d’altitud, està situada a la serra d’Aralar (entre Guipúscoa i Navarra) i és un dels cims més emblemàtics del Territori Històric guipuscoà. La llegenda diu que en el seu cim “Mari”, la deessa per excel·lència de l’Olimp Basc, té una de les seves residències.
Alguns li diuen el Cervino Basc, tot i que és una exageració de les seves característiques té la seva similitud en l’aspecte de una muntanya piràmide aïllada, pero aquest a diferencia de l’original, amb una sola aresta ben marcada. Forma part del Parc Natural de la Serra d’Aralar.
Quan somiava en escalar el Matterhorn o Cervino, vaig pensar que seria un bon entrenament ascendir al Cervino basc. Finalment, vaig escalar abans l’autèntic Cervino suïs. Tot i això, sabia que valia la pena la visita desprès de escalar altres cims vascos com el Aizkorri, Gorbea,usw.
La idea inicial era escalar l’aresta Nord-oest, pero aquest cap de setmana no ens va acompañar el temps. Tot i que el dilluns va començar a fer sol, havia estat diluviant dia i mig abans. So, ens vàrem parlar amb el Mikel i vam decidir que ho deixavem per un altre cop, que l’aresta estaría humida i segurament amb neu a partir de 1000metres. Com ja estaba allí, jo igualment vaig decidir realizar en solitari l’ascenció per la ruta normal i descendir per la zona de Muitze completant així la circular al Txindoki.
In der Tat, l’aresta estaba mullada i al ser cara nord-oest no s’assecaria fins a l’endemà. També hi havia neu i gel als últims centenars de metres que inclús feien perillòs l’accès al cim per la ruta normal.
Us deixo aquí la ruta:
Podeu consultar ja més de 300 Routen al meu wikiloc (Trekking, BTT, kayk, Ski, Klettern, ferrates, descens de barrancs, 4×4,espeleologia,usw.).
Cova Urbana de Tarragona
La cavitat, fou descoberta de manera accidental fa poc més de dues dècades al número 32 del carrer Gasòmetre en la construcció d’un parking, encara és una gran desconeguda entre el gran públic. Impressiona entrar al pàrking de l’edifici i de sobte trobar-te dins de les entranyes de la terra; acostumbrats com estem de accedir a l’inframòn a través de les muntanyes.
La Cova Urbana no és una gruta “erfordern”, però sí et demana una mínima condició física i mental per recórrer els seus túnels i gateres, per pujar i baixar els constants desnivells de les sales, i per superar els tres sifons que hi ha fins ara. Faig aquest apunt de “fins ara” perquè la Cova Urbana no ha deixat de ser investigada, documentada i topografiada des que la van descobrir el 16 de novembre de 1996. Quan diem que no és una cova exigent, ens referim a la visita de la part explorada i visitable, sense tenir en compte el tema de l’espeleobusseig. Actualment s’està treballant amb aquesta técnica per avançar en l’exploració de la cova , i com ja sabeu: l’espeleobusseig està catal·logat com una de les activitats esportives més perilloses del mòn.
La visita comença per la última planta de pàrquing de l’edifici, baixant per un pou que et porta a una estreta galeria romana que va ser excavada a mà uns dos-cents anys AC. El trajecte continua per dos pous més equipats, un de cinc metres de profunditat, i un altre de set, separats per una petita cavitat. A través d’una petita obertura accedim a la primera sala, d’uns 30 metres de longitud, anomenada CEO, i que té un petit llac que creuem nedant. Superat el primer sifó sense dificultats se’ns obre una segona sala, batejada amb el nom de Benso, l’empresa promotora i propietària de la finca.
El recorregut continua per nous llacs i passos sifonats (segons el nivel de l’aigua) fins arribar als dos espais més grans de la gruta, la Sala Josep Maria Forné -en memòria del constructor que va fer possible el descobriment i la investigació de la Cova Urbana-, i la Sala Maginet ( personatge de ficció i il·lustre de la ciutat), ambdues d’uns 900 Quadratmeter.
El límit actual de la cavitat el marca la imponent Sala Rivemar, l’única que és subaquàtica, de més de cinc mil metres quadrats. El que segueix és un món per explorar, si bé s’ha descobert, després de bussejar cent metres i baixar a una profunditat de vint metres, un pou que puja i et condueix a noves galeries que estan en procés d’exploració. En cap cas, jedoch, les visites a la Cova Urbana sobrepassen la boca d’entrada de la Sala Rivemar. A partir d’aquí toca refer el camí de tornada, que es pot fer per vies alternatives que els amics del SIET s’encarregaran de ensenyar-nos.
Aquí us deixo les normes de visita de la Cova Urbana de Tarragona:
Aquí el plànol:
Avenc del Penyassegat de la Falconera
Visitem amb els companys del Dinamic i del GIE, l’avenc del penyassegat de la falconera.
Sortim des del Club Nautic del Garraf per visitar aquesta cavitat tan coneguda i freqüentada per espeleòlegs i escaladors.
Aproximació sense cap complicació a través de sendera ens deixa a la capçalera recenment equipada.
Desde la capçalera descendim una primera pared amb 4 seccionaments que ens deixa a una faixa on hi ha l’entrada al pou.
A mig descens del pou desemboquem a un gran espai. Lateralment s’obre una gran finestra al mar. En la base un fort pendent condueix al darrer tram vertical de 16m que ens aboca al peu del penya-segat, ja directament al mar. Els barranquistes continuen nedant fins tornar a terra ferma pel túnel de ferrocarril.
Vistes espectaculars!!!
La ruta https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16666222.
Topografia: http://www.latrencanous.com/espeleo/falconera/topo.cat.pdf
Chimborazo
El Chimborazo és el volcà i muntanya més alta de l’Equador i el punt més allunyat del centre de la Terra, és a dir, el punt més proper a l’espai exterior, raó per la qual és anomenat com «el punt més proper al Sol»
Aquest passat més de Gener vaig tenir la oportunitat de realitzar un viatje en solitari a l’Equador.
Es tractava d’un primer viatje de descobriment del país on vaig estar una setmana. Equador és un país relativament petit comparat amb els seus veïns pero amb unes grans riqueses naturals com l’Avinguda dels volcans, la selva amazònica o la costa amb les fabuloses Illes Galàpagos.
El meu objectiu era coneixer la fabulosa Avinguda dels Volcans. Volia visitar el Cotopaxi (que actualment està en activitat eruptiva i la seva escalada està prohibida) i intentar escalar el Chimborazo tot i que la temporada no era la més idònea.
Viatjar per Ecuador és molt fàcil, econòmic i segur. Degut a l’ús de moneda oficial com el dolar, potser és una mica més car que Venezuela o Colombia pero és molt més segur.
