Hosting durch dinaHosting.
Nou Repte
50Spitzen / 50Provinzen
Blog
Cresta del Pico Maldito
Fa un parell de setmanes vam quedar el Piotr i jo per fer la cresta del Pico Maldito.
Fem nit a la Besurta i al dia desprès quedem a les 6.30 per anar cap a munt. Resseguim el camí com la resta de gent fins al Portillón superior, despres baixem a la glacera i allí ens separarem de la resta de grups que van a l’Aneto. Nosaltres ens desviem a la dreta en busca de la bonica cresta que hi ha entre l’Aneto i la Maladeta. En aquesta cresta es situen un grup de tresmils interessants. Primer Schmidt Endell 3335m, Pico Maldito 3350m, Punta d’Astorg 3355m i Pico de En medio 3346m.
Obrim traça a través del mantell de neu. Començava la onada de calor i això va fer que s’ens fes difícil avançar fins la roca enfonsant-nos fins al genoll o a cops a ras de figa. Cansat, molt cansat. Finalment arribem al mur i estudiem la ruta. A partir d’allí ens vam encordar durant tot el traçat de la cresta. Es una cresta molt entretinguda, en mixte. Tan sòls hi ha un ràpel que en les ressenyes ficava 15metres però hem va semblar que eren 20m almenys. Portavem 60m de de corda no problem.
Unes quantes hores llargues ens va costar fer la cresteta sense pressa. Finalment vam acabar al collado del medio des d’on vam baixar un altra vegada a la glacera en busca de la sendera de l’Aneto i del Portillón.
Aquí la ruta de la cresta del Pico Maldito:
La ruta es va fer dura per les condicions de la neu, res a veure amb la ruta al Perdiguero i la cresta dels Literoles que vam fer dies desprès.
També us deixo ruta: Perdiguero i cresta de literoles.
Hallo!
Escapada a Göteborg
Seguim amb el programa “Visitando amigos tortosinos por el mundo”.
Aquest cop, visitem a Moisès i Theresse a Göteborg. El que havia de ser un finde llarg va acabar essent un finde curt per culpa del canvi d’horaris de avió de norwegian ( mos van fotre un dia). Pero bueno, la idea principal era visitar als nostres amics i desprès conèixer la ciutat i rodalies si donava temps.
Per sort en aquesta època els dies sòn llargs i donen per a molt. Dona la sensació que la ciutat està tota aixecada per obres. Es veu que estan preparant el 400 aniversari de la ciutat i estan fent gasto. A més va ploure els dies que vam estar però cap problema, chubasquero i a visitar la ciutat.
Estem acostumbrats a realitzar visites exprés i no mos estressem.
La ciutat de Göteborg és la segona més gran de Suècia després de la seua capital, Estocolm. És el lloc més transitat pel que fa a importacions i exportacions del país, ja que té un dels ports més grans dels països nòrdics i, mehr, les seues aigües romanen descongelades al llarg de tot l’any. Té grans empreses com Volvo o SKF i varies universitats.
Us deixem alguns plans per a fer a Göteborg en una visita exprés:
- Visitar el centre de Götteborg i el barri de Haga.
- Menjar en algun dels seus mercats gastronòmics com el salluhallen gotteborg.
- Visitar la església del peix o Ferskekörka.
- Pujar al mirador de les torres GOTHIA TOWERS davant al parc d’atraccions Liseberg.
- Visitar el parc on es poden veure animals com foques pingüins i alces entre altres.
- Visitar el centre Universeum si aneu amb nens. Un museu de la ciència molt divertit.
Els nostres espectaculars guies també ens van portar a veure la costa i explorar una mica les platjes de granit suec.
Moltes coses es queden al tinter. Esperem poder tornar a visitar aquest racó de mòn. Els països nòrdics no defrauden mai, però que els amics t’obrin les portes de casa seva i et deixen passar uns dies compartint el seu estil de vida en un altre país no té preu. Gràcies Moisès i Theresse!
Por tierra , mar y aire – o casi
Aquesta cap de setmana hem realitzat turisme actiu, aquest cop sense els menuts.
La idea ha estat de Sònia i Marc i jo i Lorena ens hem afegit perque ens costa poc.
Dissabte ens dirigim a Àger per fer vol amb parapent. Fotia un vent que te cagues pero bueno, els professionals dirán.
Així ens dirigim a l’escola de vol i sembla que han volat durant tot el dia i no hi haurà problema.
Agafem la furgo en los pataquets i ens dirigim per la carretera sinuosa cap al lloc d’enlairament. Les cares dels monitors de parapent eren un poema, tots callats o susurrant. Fotia molt vent i havia tensió. Ens equipem i als minuts Sònia salta en tandem amb el seu monitor. Bonica enlairada; la veiem marxar pero en aquell moment augmenta el vent progressivament. Wie ich Lorena, vam tindre que esperar més d’una hora per poder trobar una escletxa entre les fortes ràfagues de vent. Un cop vam poder despegar, no cal dir que els meus 85 kg van fer pesat lastre al nostre parapent, amb la qual cosa no vam poder fer moltes floritures ni acrobacies. Les condicions eren complicades i la seguretat és lo primer.
Tots sans i salvos, vam anar en busca de la casa rural perduda en mig de la Vall d’Àger i desprès a fer una birra abans de sopar. Bon soparet rústic a la casa de pagès i partidetes de Rummy.
Am nächsten Tag, ens dirigim a la base nautica de Corçà on l’empresa Montsec Activa ens proveirà de logística per realitzar la ruta de kayak + trekking del congost de Mont-rebei. Feia 5 anys, Lorena jo i Arnau havíem realitzat la ruta a peu pel congost, pero ens vam quedar amb les ganes de kayak. Espineta treta gràcies a Marc i Sònia. Magnífic cap se setmana!
Aquí us deixo la ruta del Kayac+ trekking del Congost de mont-Rebei:
Processionaria
Aquest tema hem preocupa bastant. Fa més de 25 anys que pul·lulo pels Ports i no recordo una temporada amb tanta processionària com ara.
De fet, la meva relació amb la processionària és anterior. Vaig estudiar al Col·legi Sant Josep de Tortosa, i allí en els patis hi havia pins i processionària. Tots els nens estàvem ben alliçonats de la perillositat de la processionària. Recordo haver fet les meves primeres excursions al Port amb els companys del Sant Josep i conversar sobre els meravellosos pinars lliures de la plaga.
La processionària del pi és un insecte lepidòpter heteròcer (papallona nocturna) que té forma d’eruga en la fase larvària i que d’adult és una papallona que té ales i que vola de nit. El seu cicle biològic és anual i es divideix en quatre fases: ou, eruga (larva), crisàlide (pupa) i imago (adult o papallona). A més d’ocasionar danys de consideració en extensions importants de boscos de pins, origina urticària i trastorns al·lèrgics a les persones i als animals i perjudica de manera important les economies locals (turisme rural, ramaderia extensiva, caça,…).
Les condicions meteorològiques dels darrers anys a Catalunya, amb hiverns i tardors molt temperats, han fet que la mortaldat de les erugues hagi estat molt inferior a les habituals amb el resultat d’un important increment d’aquesta plaga. També altres modificacions respecte a les condicions mitjanes fan que aquesta plaga modifiqui el seu cicle habitual i que els seus principals controladors naturals no actuïn amb tanta eficàcia.
La vida d’aquests insectes comença com a unes erugues petites que viuen en els arbres i creen bosses blanques que són molt característiques dels boscos de pins. Les erugues van creixent i van desenvolupant els seus mecanismes urticants. Els nius cada vegada són més densos i compactes i es fan més evidents a l’ull humà. Creen les bosses pera protegir-se del fred.
Un cop les erugues s’han fet grans, baixen dels arbres i comencen a desplaçar-se en llargues fileres. D’aquí els ve el nom de processionària, per la semblança a una processó religiosa. Això té lloc durant els mesos de febrer a abril per tant, és aquest període quan hem d’anar més alerta quan estiguem a parcs i boscos. Ara mateix està farcit de files de processionàries i les podeu veure con s’enterren.
Quan estan a terra, l’oruga capdavantera, que sempre és femella, escull el millor lloc per enterrar-se i començar la fase de crisàlide on esdevindran papallones.
Les papallones adultes són nocturnes i de color gris. Per tornar a començar el cicle posen els ous a les fulles de pi.
Hem consta que a altres parts de Catalunya s’està fent tractament aeri amb agents biològics compatibles amb l’agricultura ecològica i la ramaderia. El tractament no està classificat com a tòxic, irritant ni com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics. Es realitza a la tardor quan és més efectiu , en els primers estadis de les orugues. Es tracta d’un tipus d’insecticida microbiològic que ataca l’intestí de les erugues que l’ingereixen, ja que deixen d’alimentar-se i acaben morint. És una plaga difícil de controlar, sobretot perquè no fa prou fred a la tardor per matar les erugues.
Doncs bé, este any és alarmant l’estat dels boscos dels Ports. Processionària arreu per dalt dels pins i al terra. Si us fixeu en ells un dia de gebrada us adonareu que semblen arbres de nadal.
Realitzo moltes excursions amb nens, i és difícil controlar on posen les mans quan són de naturalesa escaladora.
També hem preocupa la gent que surt amb els seus gossos a passejar pel Port ja que poden empassar-se alguna oruga o entrar en contacte amb elles tenint greus problemes.
Però el que més hem preocupa a banda d’aquests són els petits mamífers que viuen al Port i que veuen el seu territori envaït per aquesta nova plaga.
Per exemple, la meva amiga Jenny la geneta:
I la meva amiga Marta la Fagina, entre altres:
Potser és una paranoia personal, però no en sento a parlar per cap lloc i per a mi és un problema evident. No sé com està el tema dels tractaments aeris, si s’estan fent o no, però des del meu punt de vista la situació és preocupant.
Un llop al port?
Aquesta setmana passada va nevar al port i vam aprofitar per fer un parell de sortides.
En l’última vaig trobar aquestes petjades grans:
La traça de la dreta és meua: num. 44 EUR – uns 32 cm
La de l’esquerra sembla de gos però té una llargada de 11cm i una amplada de 7cm! Amb ungles ben marcades.
Mides de traça de LLOP:
I ara direu: que diu este tarugo? Llops al Port? Doncs no estic afirmant res…simplement que la zona on he trobat aquest rastre no hi ha gossos. El mateix dia he trobat rastres de guineus i de cabirols, però res de presencia humana. LLavors l’animal havia d’anar sòl.
En les imatges es veu que ha de ser un animal gran, que caminava en línia recta per una zona molt boscosa. Els gossos solen seguir traçats més aleatius i no tan rectilinis (girs,voltes,usw.).
Fa uns anys vaig llegir un reportatge en algun diari que venia a dir que el llop estava recuperant territori gràcies a la protecció de l’administració i que havia repoblat el sistema ibèric arribant fins a Albarracín (Teruel). Era possible que en uns anys arribessin a Catalunya i València a través dels Ports. El llop depèn del cabirol per a viure, i agafa territori conforme aquest es va establint. És evident que la repoblació de cabirols en els Ports va donant els seus fruits i en els últims anys es ja relativament habitual veure algun especímen.
El cabirol és la dieta bàsica del llop. La presència del jabalí i les cabres hispàniques afavoririen la seva implantació.
Els experts afirmen que es possible que un exemplar únic desterrat, pot ocupar nous territoris en busca de cabirols. Alguns experts vaticinen que vindrien a través dels Ports de Morella cap al 2020. Però potser ja són aquí.
No sóc cap expert en el tema, però he tingut la sort de viatjar i veure llops tant en llibertat com en parcs en cautiveri, i els rastres que he vist avui s’assemblen als de llop.
Per als escèptics, si un linx pot perquè no un llop?:
https://www.europapress.es/catalunya/noticia-lince-capturado-baix-llobregat-llevaba-tiempo-catalunya-sera-liberado-semana-20180607121000.html
https://elpais.com/ccaa/2018/02/04/catalunya/1517784386_886371.html
http://cronicaverde.blogspot.com/2008/07/lobos-pirenaicos.html
https://elpais.com/diario/2003/11/17/cvalenciana/1069100283_850215.html