Hosting durch dinaHosting.
Nou Repte
50Spitzen / 50Provinzen
Blog
Processionaria
Aquest tema hem preocupa bastant. Fa més de 25 anys que pul·lulo pels Ports i no recordo una temporada amb tanta processionària com ara.
De fet, la meva relació amb la processionària és anterior. Vaig estudiar al Col·legi Sant Josep de Tortosa, i allí en els patis hi havia pins i processionària. Tots els nens estàvem ben alliçonats de la perillositat de la processionària. Recordo haver fet les meves primeres excursions al Port amb els companys del Sant Josep i conversar sobre els meravellosos pinars lliures de la plaga.
La processionària del pi és un insecte lepidòpter heteròcer (papallona nocturna) que té forma d’eruga en la fase larvària i que d’adult és una papallona que té ales i que vola de nit. El seu cicle biològic és anual i es divideix en quatre fases: ou, eruga (larva), crisàlide (pupa) i imago (adult o papallona). A més d’ocasionar danys de consideració en extensions importants de boscos de pins, origina urticària i trastorns al·lèrgics a les persones i als animals i perjudica de manera important les economies locals (turisme rural, ramaderia extensiva, caça,…).
Les condicions meteorològiques dels darrers anys a Catalunya, amb hiverns i tardors molt temperats, han fet que la mortaldat de les erugues hagi estat molt inferior a les habituals amb el resultat d’un important increment d’aquesta plaga. També altres modificacions respecte a les condicions mitjanes fan que aquesta plaga modifiqui el seu cicle habitual i que els seus principals controladors naturals no actuïn amb tanta eficàcia.
La vida d’aquests insectes comença com a unes erugues petites que viuen en els arbres i creen bosses blanques que són molt característiques dels boscos de pins. Les erugues van creixent i van desenvolupant els seus mecanismes urticants. Els nius cada vegada són més densos i compactes i es fan més evidents a l’ull humà. Creen les bosses pera protegir-se del fred.
Un cop les erugues s’han fet grans, baixen dels arbres i comencen a desplaçar-se en llargues fileres. D’aquí els ve el nom de processionària, per la semblança a una processó religiosa. Això té lloc durant els mesos de febrer a abril per tant, és aquest període quan hem d’anar més alerta quan estiguem a parcs i boscos. Ara mateix està farcit de files de processionàries i les podeu veure con s’enterren.
Quan estan a terra, l’oruga capdavantera, que sempre és femella, escull el millor lloc per enterrar-se i començar la fase de crisàlide on esdevindran papallones.
Les papallones adultes són nocturnes i de color gris. Per tornar a començar el cicle posen els ous a les fulles de pi.
Hem consta que a altres parts de Catalunya s’està fent tractament aeri amb agents biològics compatibles amb l’agricultura ecològica i la ramaderia. El tractament no està classificat com a tòxic, irritant ni com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics. Es realitza a la tardor quan és més efectiu , en els primers estadis de les orugues. Es tracta d’un tipus d’insecticida microbiològic que ataca l’intestí de les erugues que l’ingereixen, ja que deixen d’alimentar-se i acaben morint. És una plaga difícil de controlar, sobretot perquè no fa prou fred a la tardor per matar les erugues.
Doncs bé, este any és alarmant l’estat dels boscos dels Ports. Processionària arreu per dalt dels pins i al terra. Si us fixeu en ells un dia de gebrada us adonareu que semblen arbres de nadal.
Realitzo moltes excursions amb nens, i és difícil controlar on posen les mans quan són de naturalesa escaladora.
També hem preocupa la gent que surt amb els seus gossos a passejar pel Port ja que poden empassar-se alguna oruga o entrar en contacte amb elles tenint greus problemes.
Però el que més hem preocupa a banda d’aquests són els petits mamífers que viuen al Port i que veuen el seu territori envaït per aquesta nova plaga.
Per exemple, la meva amiga Jenny la geneta:
I la meva amiga Marta la Fagina, entre altres:
Potser és una paranoia personal, però no en sento a parlar per cap lloc i per a mi és un problema evident. No sé com està el tema dels tractaments aeris, si s’estan fent o no, però des del meu punt de vista la situació és preocupant.
Un llop al port?
Aquesta setmana passada va nevar al port i vam aprofitar per fer un parell de sortides.
En l’última vaig trobar aquestes petjades grans:
La traça de la dreta és meua: num. 44 EUR – uns 32 cm
La de l’esquerra sembla de gos però té una llargada de 11cm i una amplada de 7cm! Amb ungles ben marcades.
Mides de traça de LLOP:
I ara direu: que diu este tarugo? Llops al Port? Doncs no estic afirmant res…simplement que la zona on he trobat aquest rastre no hi ha gossos. El mateix dia he trobat rastres de guineus i de cabirols, però res de presencia humana. LLavors l’animal havia d’anar sòl.
En les imatges es veu que ha de ser un animal gran, que caminava en línia recta per una zona molt boscosa. Els gossos solen seguir traçats més aleatius i no tan rectilinis (girs,voltes,usw.).
Fa uns anys vaig llegir un reportatge en algun diari que venia a dir que el llop estava recuperant territori gràcies a la protecció de l’administració i que havia repoblat el sistema ibèric arribant fins a Albarracín (Teruel). Era possible que en uns anys arribessin a Catalunya i València a través dels Ports. El llop depèn del cabirol per a viure, i agafa territori conforme aquest es va establint. És evident que la repoblació de cabirols en els Ports va donant els seus fruits i en els últims anys es ja relativament habitual veure algun especímen.
El cabirol és la dieta bàsica del llop. La presència del jabalí i les cabres hispàniques afavoririen la seva implantació.
Els experts afirmen que es possible que un exemplar únic desterrat, pot ocupar nous territoris en busca de cabirols. Alguns experts vaticinen que vindrien a través dels Ports de Morella cap al 2020. Però potser ja són aquí.
No sóc cap expert en el tema, però he tingut la sort de viatjar i veure llops tant en llibertat com en parcs en cautiveri, i els rastres que he vist avui s’assemblen als de llop.
Per als escèptics, si un linx pot perquè no un llop?:
https://www.europapress.es/catalunya/noticia-lince-capturado-baix-llobregat-llevaba-tiempo-catalunya-sera-liberado-semana-20180607121000.html
https://elpais.com/ccaa/2018/02/04/catalunya/1517784386_886371.html
http://cronicaverde.blogspot.com/2008/07/lobos-pirenaicos.html
https://elpais.com/diario/2003/11/17/cvalenciana/1069100283_850215.html
Crestall del Artigó
Interessant ruta per ascendir al Tossal d’en Grilló a través de la Cresta de l’Artigó.
Aquí us deixo la ruta.
Grimpada per la cresta esquerra de l’artigó (pasos de III i pas a cavall, no es necessari corda ni material però es aconsellable).
Despres del Birlot anirem en busca del pas de l’Escalerola per pujar al Montsagre i despres recorrem la cresteta del Tossal del Grilló.
Retornem pel pas de l’Escalerola i la sendera marcada amb punts vermell a través de la Solana de Mateu i els Viloubars.
Bibliografia ressenya: Grimpant pel massís del port – Joan J Tiron. Itinerari num 15
Dinahosting un any més patrocina aquesta web
Dinahosting Néixer die 2002 mit dem Ziel, umfassende Internet-Dienstleistungen, Domains, Hosting und dedizierte Server. Die Entwicklung und das Wachstum seit seiner Gründung dinahosting basiert auf zwei grundlegenden Prämissen: Abhängigkeit von proprietärer Technologie und der Entwicklung von Lösungen immer aus der Perspektive und Bedürfnisse des jeweiligen Kunden.
L’empresa de serveis d’internet Dinahosting ens acompanya en aquesta aventura desde 2011 i un any més renova el patrocini d’aquesta web oferint un hosting professional patrocinat que és la òstia on poder penjar milers de fotos, cròniques, usw.. Moltes gràcies per la vostra col·laboració en aquest humil projecte.
Rovellons, pegaloses, camagrocs,…
Aquest 2018 ha estat un bon any per als bolets als Ports. Les pluges han afavorit la seva proliferació i per tant la posterior recolecció.
Els Ports és terreny de rovellons, però trobem altres espècies interessants com:
- les pegaloses (llànegues).
- camagrocs.
- bitxacs (pota de perdiu).
- morenetes (brunetes o fredolics).
- Carlets.
- Rossinyols.
- Pebrassos.
- Orelles de frare.
- Llengüa de bou.
-usw.
També hem consta que ha estat un bon any per a la tòfona, tot i que no he tingut la sort de tastar-la. (podeu enviar mostres a joan@copetderatera.com).
Recomanacions del Parc natural per recollir bolets aquí.
Interessant guia de bolets secundaris a les Terres de l’Ebre.
Mapa de les millors zones per trobar bolets als Ports.
Mapa de les millors zones per trobar bolets a les Terres de l’Ebre.
I finalment com els cuinem?
Aquí teniu algunes idees: receptes amb bolets o aquestes altres.
Recomanació: No us perdeu el canaló de albergínia amb relleno de carn i camagroc i betxamel de ceps del Racó del Mas de Barberans. Brutal. No tinc foto, no va donar temps a fer-la 