ALPS 2012

ロケーション: アルプス山脈 – Suïssa, França, イタリア.
メインの難しさ: Nivell tècnic dels cims amb grimpades i arestes exposades. Rutes amb grietes i seracs. Climatologia inestable. て、L' alçada,la neu i el gel.
日付expedició: 31 デJuliol – 4 agost de 2012

説明:

原則として, 私の考えはツェルマットの領域にピークを作ることだったが、私の最近の遠征など, 天気予報では状況が一週間を複雑にすると予測.

そう, l’Aitzol i jo varem aprofitar els dos primers dies de bon temps per escalar els primers cims de l’alta ruta del Monte Rosa. El primer dia vàrem agafar el telefèric que va desde Zermatt fins al Klein Matterhorn a un mòdic preu: només 99CHF! reputamarequelsvaarribarapariiiir! €82 UNSように見えるもの. Pèro tenia molts pocs dies als Alps i no volia realitzar trekkings sense cap interès com és la pujada fins al Klein matterhorn. , l’unic interès que tè és la magnífica vista de l’imponent Cervino (o Matterhorn): la piràmide perfecta.

Un cop al Klein Matterhorn (“petit matterhorn”) vàrem empendre la travessa a travès d’un petit plateau i un gran gala de neu sense complicacions fins al とブライトホルンの4165メートルのウエスタンサミット. seguint la creta molt senzilla arribarem al 中央ブライトホルンサミット4.160メートル. もう一つの大きなシャベルを実施するためにダウンロードし、我々は先カストルとポルックスの旅をたどる. Continuarem baixant fins al refugi Ayas per una zona amb grietes i alguns seracs. Es tracta d’uns bons cims com a aclimatació per a cims com el Monte Rosa o el Cervino.

Al dia següent sortim de matinada cap al Polux. A travès de la pala de neu esquivem les grietes i adelantem unes cuantes cordades plantant-nos en un plis al collat entre el Polux i el Castor. D’allí ens desviem a l’oest fins la gran pared de roca del Polux i emprenem la grimpada fins a la estàtua de la Verge des d’on ja es veu el cim. Abans de l’estatua hi ha un parell de passos complicats pero estan equipats amb cordes fixes. Des de l’estatua de la verges una cresta empinada de neu algo aèrea fins el cim del Polux amb 4092m.

Des del cim magnífiques vistes de tot el massís del Monte Rosa, el Castor, el Cervino i al fons el Montblanc, Gran Paradiso,等. Despres vam empendre la travessia cap al Klein matterhorn doncs les previsions no eren bones per a la tarda i efectivament va haver tempesta.

L’Aitzol i jo vam decidir esquivar el mal temps i ens vam desplaçar fins a Chamonix i d’allí a través del tunel del Montblanc fins a Coumayeur (イタリア). 私たちは、モンテ·ビアンコケーブルカーFunivieで車を左 (34€) そして我々は避難所トリノに滞在しました. El dia següent vam sortir de matinada cap a una de les arestes més interessants del Alps: La aresta del Rochefort. Al principi es creua per un glaciar con un plateau amb moltes grietes. Quan s’arriba a la roca hi ha una llarga i exigent grimapada fins al coll del Dent du Geant. L’Aitzol i jo ens vam afanyar en ser els primers en ascendir aquesta ruta , ja que hi ha molt perill de despreniments de roques per part de les altres cordades. D’allí seguirem per la preciosa aresta, molt aèrea i exposada amb pendents de fins a 70º. Anar en compte perque en aquell punt ni tan sols l’autodetenció ens salvaria d’una caiguda al buit.

Aquesta magnífica aresta de neu i gel ens portarà fins a la pared de roca del Aiguille du Rochefort. Grimpada encara més dura fins al cim de l’Aiguille du Rochefort amb 4001m. Tornem a baixar fent ràpel ja que desgrimpar és molt perillòs i reseguim l’aresta esquivant cordades en punts on només hi cap un peu fins al Dent du Geant que és una mole de roca molt impressionant que es pot escalar si encara teniu forçes. La roca està equipada amb cordes fixes. El dia que vam anar nosaltres hi havia molt de follòn en la via inclús va acudir un helicòpter de rescat. Així doncs vam decidir baixar cap al refugi mentre altres cordades d’inconscients pujaven cap al cim amb previsions meteològiques un altre cop nefastes per a la tarda. そう, un cop al refugi agafem los pataquets i emprenem el retorn a Chamonix fugint un altre cop de les tempestes.

El dia següent l’Aitzol i jo matinem i ens unim a l’Enric i el Toni per a agafar el primer telefèric a l’aiguille du Midi (45.60€) per ascendir al Montblanc du Tacul. Ens endinsem en el tunel de roca i de gel i sortim amb les primeres llums del dia a l’aresta de l’aiguille que és curta pero bastant aèrea. Desprès creuarem el plateau fins a la pala empinada que creua per baix d’alguns seracs que estaven bastant perillosos. En aquest punt ens vam donar molta pressa ja que hi ha hagut molts accidents fatals en els últims anys. Al passar el Toni i l’Enric per aquest punt hi va haver un petit despreniment en aquest punt pero sense problemes.

Un cop a dalt del coll deixarem la ruta dels 4mil que ens portaria al Montblanc a través del Mont Maudit on es pot veure els rastres de l’allau que es va cobrar les últimes víctimes dels Alps el mes passat. 計画通りには午後にボトムcumulunimbus脅迫嵐を見ることができたとして、我々は雪のエッジの最後のメートルのリゾートを急い. El vent era molt fort fins a arribar a la base de la pared de roca i gel que s’ha d’escalar fins a arribar al cim del Montblanc du Tacul 4248m. Quatre fotos al cim i baixem cagant llets fins al plateau per a empendre la pujada de l’aresta fins al l’Aiguille de Midi mentre una altra vegada ens creuem cordades d’inconscients que surten cap al cim. Per la tarda un cop a Chamonix, veiem com les previsions es tornaven a fer realitat i una tempesta brutal s’apoderava del massís del Montblanc. En les notícies dirien el dia despres que 3 espanyols quedarien atrapats en el Mont Maudit sobrevivint en un forat fet a la neu durant hores a -17ºC essent finalment rescatats al dia següent quan la tempesta va amaïnar. Ja es prou difícil la muntanya com per a anar complicant la troca amb imprudencies com a aquestes

5 quatremils en 5 dies disfrutant de la muntanya amb escalades interessants i arestes increíbles. Que més es pot demanar?

+ ルート meu wikiloc.