ALPS 2012

Ort: Alpen – Schweiz, Frankreich, Italien.
Main Schwierigkeiten: Nivell tècnic dels cims amb grimpades i arestes exposades. Rutes amb grietes i seracs. Climatologia inestable. L'Alçada,la neu i el gel.
Expedition Termine: 31 de Juliol – 4 agost de 2012

Beschreibung:

En principi, la meva idea era realitzar els cims per la zona de Zermatt pero com en les meves últimes expedicions, les previsions meteorologiques preveien que la situació es complicaria durant la setmana.

Also, l’Aitzol i jo varem aprofitar els dos primers dies de bon temps per escalar els primers cims de l’alta ruta del Monte Rosa. El primer dia vàrem agafar el telefèric que va desde Zermatt fins al Klein Matterhorn a un mòdic preu: només 99CHF! la reputamarequelsvaarribarapariiiir! lo que ve a ser uns 82€. Pèro tenia molts pocs dies als Alps i no volia realitzar trekkings sense cap interès com és la pujada fins al Klein matterhorn. , l’unic interès que tè és la magnífica vista de l’imponent Cervino (o Matterhorn): la piràmide perfecta.

Un cop al Klein Matterhorn (“petit matterhorn”) vàrem empendre la travessa a travès d’un petit plateau i un gran gala de neu sense complicacions fins al westlichen Gipfel des Breithorn 4165m mit. seguint la creta molt senzilla arribarem al Zentralbreithorn-Gipfel 4.160m. Emprenem la baixada per una altra gran pala i seguim la traça en una travessia per davant del Polux i el Castor. Continuarem baixant fins al refugi Ayas per una zona amb grietes i alguns seracs. Es tracta d’uns bons cims com a aclimatació per a cims com el Monte Rosa o el Cervino.

Al dia següent sortim de matinada cap al Polux. A travès de la pala de neu esquivem les grietes i adelantem unes cuantes cordades plantant-nos en un plis al collat entre el Polux i el Castor. D’allí ens desviem a l’oest fins la gran pared de roca del Polux i emprenem la grimpada fins a la estàtua de la Verge des d’on ja es veu el cim. Abans de l’estatua hi ha un parell de passos complicats pero estan equipats amb cordes fixes. Des de l’estatua de la verges una cresta empinada de neu algo aèrea fins el cim del Polux amb 4092m.

Des del cim magnífiques vistes de tot el massís del Monte Rosa, el Castor, el Cervino i al fons el Montblanc, Gran Paradiso,usw.. Despres vam empendre la travessia cap al Klein matterhorn doncs les previsions no eren bones per a la tarda i efectivament va haver tempesta.

L’Aitzol i jo vam decidir esquivar el mal temps i ens vam desplaçar fins a Chamonix i d’allí a través del tunel del Montblanc fins a Coumayeur (Italien). Vàrem deixar el cotxe en el telefèric Funivie Monte Bianco (34) i ens vàrem allotjar en el refugi Torino. El dia següent vam sortir de matinada cap a una de les arestes més interessants del Alps: La aresta del Rochefort. Al principi es creua per un glaciar con un plateau amb moltes grietes. Quan s’arriba a la roca hi ha una llarga i exigent grimapada fins al coll del Dent du Geant. Die Aitzol und ich stürzte auf die erste Route zu klettern , ja que hi ha molt perill de despreniments de roques per part de les altres cordades. D’allí seguirem per la preciosa aresta, molt aèrea i exposada amb pendents de fins a 70º. Vorsichtig, weil zu diesem Zeitpunkt noch nicht einmal autodetenció rettet uns vor einem Sturz Vakuum.

Aquesta magnífica aresta de neu i gel ens portarà fins a la pared de roca del Aiguille du Rochefort. Grimpada encara més dura fins al cim de l’Aiguille du Rochefort amb 4001m. Tornem a baixar fent ràpel ja que desgrimpar és molt perillòs i reseguim l’aresta esquivant cordades en punts on només hi cap un peu fins al Dent du Geant que és una mole de roca molt impressionant que es pot escalar si encara teniu forçes. La roca està equipada amb cordes fixes. El dia que vam anar nosaltres hi havia molt de follòn en la via inclús va acudir un helicòpter de rescat. Així doncs vam decidir baixar cap al refugi mentre altres cordades d’inconscients pujaven cap al cim amb previsions meteològiques un altre cop nefastes per a la tarda. Also, sobald wir sie ins Tierheim und verpflichten pataquets zurück nach Chamonix wieder der Flucht vor Stürmen.

El dia següent l’Aitzol i jo matinem i ens unim a l’Enric i el Toni per a agafar el primer telefèric a l’aiguille du Midi (45.60) , um zum Montblanc du Tacul steigen. Ens endinsem en el tunel de roca i de gel i sortim amb les primeres llums del dia a l’aresta de l’aiguille que és curta pero bastant aèrea. Desprès creuarem el plateau fins a la pala empinada que creua per baix d’alguns seracs que estaven bastant perillosos. En aquest punt ens vam donar molta pressa ja que hi ha hagut molts accidents fatals en els últims anys. Al passar el Toni i l’Enric per aquest punt hi va haver un petit despreniment en aquest punt pero sense problemes.

Un cop a dalt del coll deixarem la ruta dels 4mil que ens portaria al Montblanc a través del Mont Maudit on es pot veure els rastres de l’allau que es va cobrar les últimes víctimes dels Alps el mes passat. Ens vam afanyar en recòrrer els últims metres d’aresta nevada ja que es podien veure els cumulunimbus al fons que amenaçaven tempesta per la tarda segons les previsions. El vent era molt fort fins a arribar a la base de la pared de roca i gel que s’ha d’escalar fins a arribar al cim del Montblanc du Tacul 4248m. Quatre fotos al cim i baixem cagant llets fins al plateau per a empendre la pujada de l’aresta fins al l’Aiguille de Midi mentre una altra vegada ens creuem cordades d’inconscients que surten cap al cim. Per la tarda un cop a Chamonix, veiem com les previsions es tornaven a fer realitat i una tempesta brutal s’apoderava del massís del Montblanc. En les notícies dirien el dia despres que 3 espanyols quedarien atrapats en el Mont Maudit sobrevivint en un forat fet a la neu durant hores a -17ºC essent finalment rescatats al dia següent quan la tempesta va amaïnar. Ja es prou difícil la muntanya com per a anar complicant la troca amb imprudencies com a aquestes

5 quatremils en 5 Tage genießen die Bergsteigen interessant und unglaublich Rand. Was kann man mehr verlangen?

+ Routen meu wikiloc.