NEWS

Arxius: març, 2020

Pandèmia global

Publicat: març 15th, 2020

No Comments

Davant la situació d’emergència causada pel COVID-19 les autoritats, institucions i federacions de muntanya demanen el confinament de la població a casa i l’anul·lació de tota activitat en la muntanya.

Tots cotets a casa i no feu el borriquet.

Les muntanyes seguiran allí desprès de la crisis i rependrem les activitats en més ganes que mai. Ara toca responsabilitat.  La mateixa que fa falta quan has d’abandonar un cim o un barranc quan les condicions no son les adequades.

Les llicències de muntanya queden anul·lades per emergència, amb la qual cosa els practicants d’esports de muntanya no estem coberts per l’assegurança. En cas de tindre un accident, a més d’ajudar al col·lapse sanitari rebreu una factureta elevada per concepte de negligència al practicar esports de muntanya en situació de risc. A més us poden multar per desplaçaments no autoritzats durant l’estat d’alerta màxima.

A les xarxes socials es veuen encara molts casos de poca solidaritat. Menys Ego i més pensar en la societat.

Podeu aprofitar per estudiar rutes i activitats, planificar expedicions, veure vídeos (moltes webs han penjat vídeos gratuïts i pel·lícules, etc),formar-vos, planificar viatges, etc. #quedatacasa #joemquedoacasa

Espero que tots esteu bé. Salut!


Sima San Pedro

Publicat: març 15th, 2020

No Comments

La setmana passada ens vam desplaçar a la localitat de Oliete (Teruel).

A pocs metres del recorregut de riu Martín, s’obre un avenc gegant de forma troncocònica asombrós d’origen Kàrstic amb una boca propera als 100 metres de diàmetre i una profunditat de 108 m fins a la superfície de la llac que ocupa el seu fons. El llac té una profunditat afegisa de -22m i diuen que no conecta amb el riu. Les seves dimensions i la verticalitat de les seves parets impressionen i permeten una experiència inolvidable.

Diuen que aquest forat descomunal és de característiques úniques a Europa ja que per la seva estructura és un refugi de biodiversitat amb un valor ecològic excepcional. Lo bujero és espectacular.

És un paradís per als ornitòlegs que cada dia a l’alba i quan es pon el sol poden disfrutar de l’espectacle natural de les diferents espècies de ocells i ratpenats entrant i sortint del pou.

És també un indret interessant per als espeleòlegs per les característiques del pou, amb gran verticalitat.

No hem considero espeleòleg, no és la meva especialitat preferida. Tan sòls m’afegeixo a alguna de les interessants activitats que organitza el club Dinàmics de la Ràpita. En aquesta ocasió, invitats pel Jose Manuel Ros, expert coneixedor de la zona hem vaig decidir a acompanyar-los.

Tot i no ser la meva especialitat hem feia goig un repte d’esta magnitud. Baixar la gran vertical de -86m des de la plataforma fins al llac i remuntar per la corda.

El descens tots poc a poc per no embalar-nos ( el stop de petzl amb el meu pes és un dresler a partir de -60m) ni parar-nos perque el davallador en calent no cremi la corda. Més o menys tots al mateix ritme en descens. A la pujada els cracks amb més pràctica o més bona forma del club van remuntar el pou en uns 10 minuts. A mi hem va costar 30 minuts amb la calma. Era el primer pou d’aquesta envergadura que pujava en una sola tirada i hem preocupava prou la gestió del risc. Només pensava que la corda sortiria del croll en qualsevol moment (que estava cagat vaiga :D ). Igualment m’interessava disfrutar de l’ascens doncs pots veure fòssils en les pareds durant el descens i l’ascens si t’hi fixes a la vegada que ocells. Bueno també us diré que els meus bíceps treien foc per no estar acostumbrat a aquesta técnica. Vam muntar dues línies i el Piotr jo vaig fer l’ascens junts amb calma.

Les fotos són meves i d’alguns dels companys: Marcos, Piotr, Magda,Alex i Joan.

Ubicació Sima San Pedro.