Archiv: Juli, 2014

Mesa de los tres reyes 2.444m

Cada cop que m’endinso en una de les valls del Pirineu que no conec, tinc la mateixa sensació: és com obrir una caixa de bombons o de “Surtido Cuetara”. M’encanta la sensació d’entrar en la vall i descobrir nous cims, cascades, canals, corredors, Schluchten, formacions rocoses, llocs on avistar fauna, panoràmiques noves,etc Tots aquests elements que alviren noves aventures i que son com petits regals ben embolicats i disposats en una caixa (la vall) a l’abast de la meva mà. Pero llavors el factor temps em dona aquell copet a la mà i sents aquella veu que diu: agafa’n només un i els altres te’ls guardes per a un altre dia! Collons si m’en menjaria dos o tres avui mateix! Pos no pot ser… un altre dia més.

Aquest cop ens ha tocat obrir la caixa de bombons de la Vall de Ansó: començant per la foz de Bienés amb l’espetacularitat de les seves parets i l’espectacle de l’anidament dels voltors a tocar de la carretera. Desprès d’aquesta magnífica carta de presentació ens endinsem en la vall seguint el curs d’aquell riu que amaga meravelles com la Foz de Fago (molt interessant per a barranquistes). Creuem el bonic poble d’Ansó i l’estreta i sinuosa carretera comença a mostrar pendents empinats i alguna cresta rocosa, fins a arribar a unes espectaculars murs de pedra que em recorden en petita escala del mont Rushmore d’Estats Units. Tan sòls queden unes corbes per a arribar al refugi de Linza on la vall s’obre i mostra l’espectacle de l’alta muntanya que ens tenia reservat.

Aquí comença la aventura d’avui: Ascensió a la Mesa de los Tres Reyes.

En el seu cim situat a 2.444 Meter, es troba situada la intersecció de la frontera de França i Espanya, amb la línia limítrofa entre la Comunitat Foral de Navarra i la província d’Osca a la Comunitat Autònoma de Aragó.

D’aquí ve el seu nom, ja que va ser la confluència dels Antics Regnes de Navarra, Aragó i el Vescomtat de Bearn (Frankreich). En el cas de Navarra és el punt més elevat de la comunitat i per aquest fet, és un objectiu del nostre projecte 50×50.

Desde el refugi, enfilarem la sendera (camí de França) marcada com a GR. Un cop superades un parell de costes exigents, arribarem al Coll de Linza des d’on obtindrem la primera gran estampa del cim al fons.

Aquí al coll de Linza, la sendera ens dona un respir i fa una mica de baixada fins la Hoya de la Solana. tornem a enfilar la costa fins al punt que veiem una gran roca (la reconeixereu-waypoint PEDRUSCO),en aquest punt abandonarem el GR i seguirem la sendera a mà esquerra amb fites de pedra fins al cim. Passarem per una zona karstificada, després per unes geleres i finalment des del coll del Budoguia fins al cim hi ha una grimpada continua (anar amb compte amb les fites de pedra).

El punxegut pic calcari s’aixeca sobre el complexe i laberíntic altiplà càrstic de Larra amb un crestall que segueix una orientació E-W i comprèn els cims de Table (2.421 m), avantcim oriental del Pic dels Tres Reis (2.444 m), mspan class ="tr_" id="tr_105" data-token="QnVkb2d1aWE," data-source="">Budoguia (2.367 m), Linza (2.305 m) i Ukerdi (2.251 m). Aquest conjunt de cims junt als que circunden al Auñamendi (2.507 m) són els primers des de l’oceà que donen una veritable sensació alpina, pel qual marquen un límit molt ben definit de l’alta muntanya pirinenca per l’extrem occidental.