Nou Repte

50cimas / 50provincias

Archivos: Diciembre, 2013

Sensaciones en la montaña

Publicado: 25 de diciembre, 2013

Sin comentarios

Hacía dos días que estaba haciendo rutas con agua y viento además de 600km de casa. Pero, la montaña es así y es ella la que manda,pues tú has de saber adaptarse a la montaña y no ella a ti. Esa mañana estaba muy caliente junto al fuego y comentando la jugada delante de aquella gran chimenea con mi anfitriona mientras me invitaba a un café con leche y un trozo de coque. No me hubiera movido pero tenía en mente otra ruta para terminar esos tres días libre de trabajo y que quería aprovechar haciendo montaña. Salgo a la calle a unos 0 º C e intento abrir la puerta trasera del coche. La noche antes había nevado y había hecho muy frío, con lo cual se había creado una capa de hielo y nieve que tuve que sacar para poder abrir la puerta. Allò augurava un gran dia i no m’ho volia perdre! Lo arroplego aunque sin perder tiempo me adentro en la carretera sinuosa que me llevará al puerto de montaña desde donde he de empezar la ruta. En aquella hora, la carretera era inhóspita con nieve y hielo y sin trazada de vehículos, era el primer desde la gran nevada. Los árboles de alrededor estaban cargados de nieve y conforme iba subiendo aquel paissatje de robles sin hojas y los pinos nevados se parecía más a un paisaje siberiano. El termómetro va bajando hasta -5 º C y me planto en el puerto sin prisa flipando todo un poco preocupado por intensa niebla en esta alzada.

¿Qué Faig? Voy suelo y las condiciones de nieve ,viento, Boira i-gel desatornillando intenses. es la primera vez que hago esta ruta pero me la he estudiado bien, conozco la dirección esencial seguir trazando la arista de la montaña, sé que en gran parte del recorrido encontraré una valla para animales, después vendrá una arista de roca donde tendré que ir con cuidado con el hielo hasta llegar al cuello, una pequeña bajada por un “meseta” de neu i seguim al sud-Oest perpendiculars a la pendent i amb una mica de sort veurè el cim.
Vaig ben preparat de roba,menjar, aigua, bruixola, gps i mòbil(pero se que no tindré cobertura i en aquelles condicions els dispositius electrònics no son fiables).

Así pues, supero les petites pors i dubtes i emprenc la pista ara nevada i sense traça. El vent és intens (segons les previsions meteorològiques 25-30km/h) i fa dies que bufa,doncs s’ha anat acumulant neu i gel en els arbres , troncs,etc en forma de bandera. Donat que la ruta és quasi unidireccional i es transita per la corda de la muntanya, sé que el vent hem castigarà el perfil dret en la pujada i l’esquerre en la baixada. Condicions hivernals amb sensació tèrmica de la hòstia degut al vent i les temperatures negatives.

Faig el primer tram tan sòls amb el gorro de llana doncs m’agrada sentir les passes de les botes en la neu obrint traça i els sorolls del bosc. La ventaja de ir suelo en la montaña es que tienes muy altas posibilidades de ver animales salvajes, i sé que hi sòn perque he vist alguna petjada. Aquí es tracta de disfutar de les sensacions de muntanya! Sorolls, vistes, olors,sensaciones táctiles, sensaciones coporal y mentales. La sensación de saber que eres el único en esa montaña y que el pueblo más cercano está a 30 km. La satisfacción nos da que una montaña que no llega a 2600metres, en aquestes condicions de neu,gel i boira  pot aportar les mateixes sensacions que un gran 3000 o un 4000.

Més amunt, comença el gel i la roca i decideixo ficar-me els crampons. Tengo ya la derecha de la cara tan castigada que Deidre subirme la capucha del plumas y el gore-tex. Sé que a partir d’ara els pendents són forts i el paisatge ja no m’ajudarà a vencer el gran esforç que he de fer obrint traç. En aquells moments on la meteorologia no acompanya i la ruta esdevé dura has de rebuscar el plaer en les sensacions que us deia i si el cap només pensa amb les sensacions de fred i esforç físic,l’hem de distraure com sigue per arribar al nostre objectiu. en el meu cas em funciona la música i aquesta és la banda sonora mental que em va acompanyar en la pujada amb gran pendent i molta acumulació de neu  fins al coll:

Allò era la puta estepa russa!

Un cop al coll el vent deixa de castigar-me la cara i em vé d’esquena , amb la avantatge que m’impulsa en lloc de frenar-me, pero allò durarà poc. El pendent baixa i arribo a un petit plateau ple de neu i on s’acumula una intensa boira, no veig res en 5 metres i ara si agafo el GPS per a no perdre la ruta. Sé que he d’anar perpendicular a la forta pendent pero una desviació en aquelles condicions em podria costar molt cara. Enfilo la gran pala de neu amb l’esforç que suposa obrir traça fins que arribo a l’aresta un altre cop, i ara si, ja sé que no hi ha pèrdua, he d’aguantar el vent un altre cop i seguir l’aresta en mig la boira que em portarà al cim. Finalmente, el cim gelat està davant meu com a una aparició!

Trec la càmara i faig alguna foto, pero quan me’n dono compte, el zoom ja no va i la pantalla s’ha glaçat. ADÉUUUU!!! a la Panasonic DMC-FS10 que m’ha acompanyat en tantes ocasions. Ha mort en acte de servei degut a la congelació per ventisca. Així, confirmem que les sensacions tèrmiques no són solament meves, fa un fred de la hòstia,joder!!!

Esmorzo detràs del monolito i emprenc la baixada sense presses. Un error en la baixada (relliscar, torçament de turmell degut a la acumulació de neu, etc) seria un problema seriòs. En aquest cas m’acompanya aquesta banda sonora mental mentre intento resseguir la meva traça en la neu , a cops esborrada ja pel fort vent:

Arribo al port de muntanya on és troba el cotxe tot glaçat amb una capa de neu i gel. Ara vé una de les parts més dures: despullar-se en aquell ambient advers per canviar-me i empendre 7 hores de cotxe fins a casa. Tot forma part del camí i del viatge.


Viajes virtuales

Publicado: 14 de diciembre, 2013

Sin comentarios

Gracias a la tecnología, hoy en día podemos viajar sin movernos de sofá.
Aquí os aconsejo diez visitas virtuales que no se puede perder:

1.- La Sagrada Familia. com quedarà la meravella arquitectònica de l’arquitecte català Antoni Gaudídespres de les obres?. Pots explorar l’absis, la cripta, la cruz y la tumba de Gaudí. La nau central té una estructura arborescent en la qual els pilars són inclinats i es descomponen en forma de branques i fulles.

2.- Mesquita de córdoba: pots visitar en 360º la catedral, la sala dels Arcs i el Mihrab.

3.- La Gran Muralla un Xina: Vista panorámica.

4.- El Colisseu a Roma.

5.- Machu Pichu (Perú):

6.- Chichén Itzá (México).

7.- Everest (Nepal): Panoràmica de 360º des del cim.

8.- Grand Canyon (Colorado- EEUU)

9.- Matterhorn- Alps 360º (cim Italia 4478m)

10.- La Lluna. Expedició Apoll0 17


Into the wild (2007)

Publicado: 14 de diciembre, 2013

Sin comentarios

Avui em vé de gust recomanar-vos una pel·lícula sobre viatjes. Pero no se trata suelos de ir de un lugar a otro y recorrer kilómetros. La historia que os traigo hoy trata de una búsqueda personal para encontrarse a sí mismo y vivir nuevas experiencias :

Into the wild (Hacia las rutas salvajes)

Cualquier 2007

Director. Sean Penn

Actores: Emile Hirsch, William Hurt, Marcia Gay Harden y Catherine Keener.

Basada en la obra de Jon Krakauer

Duración: 148min.

Categoría: Drama

Sinopsis:

La película · lícula es basa en el best seller homònim de Jon Krakauer el 1996 . Narra la història de Christopher McCandless , un joven norteamericano que el 1990 , después de terminar sus estudios universitarios en Emory University en Atlanta , Georgia , va decidir allunyar-se de la societat a causa del conjunt de pràctiques i costums que comportava l’estil de vida en el qual es va criar .

Els problemes familiars que van portar a la ruptura de llaços afectius cap als seus pares i el seu gust per la lectura naturalista i existencialista el van portar a prendre la decisió d’esdevenir un rodamón . Tras atravesar California , Oregón , Dakota del Sud, entre otros lugares, en un viaje que duró algo más de dos años , va sentir l’impuls de viure sol en contacte amb la natura , per la qual cosa s’en va anar a Alaska . Allà , encontró un viejo autobús abandonado , el ” autobús mágico” , que le sirvió de refugio . Amb un rifle de caça i llibres sobre plantes silvestres comestibles , va viure durant setmanes . Había refugios y rutas hacia vías transitadas a pocos kilómetros. Pero la crecida de un río le impide emprender el regreso y lo lleva a la decisión de quedarse en el autobús viviendo y buscar la forma cómo sobrevivir ante el paisaje que poco a poco se va convirtiendo en hostil …


Mercat de Navidad en Estrasburgo.

Publicado: 13 de diciembre, 2013

Sin comentarios

El mes de diciembre en Estrasburgo es ante todo un inmenso mercado de Navidad , que este año celebrará nada menos que su 444 edición . Sin lugar a dudas , es el más antiguo de Francia . Efectivamente, allà per l’any 1570 , sota la influència del protestantisme estrasburgués que lluitava contra lesextravagantstradicions catòliques que es vinculaven al nom dels sants, el ” Christkindelsmärik ” (el ” Mercat del Nen Jesús” ) es substitueix pel mercat de Sant Nicolau. Estrasbourg s’autoanomena la capita del Nadal ( Capitale de Noël).

L’ambient que regna a Estrasburg en aquesta època de l’any és únic . Sobretot a últimes hores de la tarda , a boca de nit, la màgia s’apodera de tot , com si la ciutat , conscient de sobte de la disminució màxima de les forces del sol , compensés l’absència de calor i de llum mitjançant un nou ardor : els aparadors brillen , les decoracions engalanen les façanes , les olors d’espècies i de canyella evoquen els records de la infància i les nadales ressonen dins les esglésies .

El Mercat de Nadal pròpiament dit s’estén per diverses ciutats i places del centre de la ciutat , en particular , plaza Broglie y plaza de la Catedral . Diversos centenars de comerciants proposen al visitant originals regals i objectes tradicionals per decorar la seva arbre de Nadal i el seu pessebre . El visitant també podrà delectar-se amb les diferents especialitats : llaminadures , bretzels, bunyolsi vi calent amb un especiat toc de canyella!.

Allí hem fet cap Lorena, Rosi, Arnauet i jo, per visitar la Miriam que ens ha fet de fantàstica amfitiona i guia turística.

Per a amenitzar les festes nadalenques , es planta un avet gegant a la plaça Kléber i s’organitzen nombrosos concerts que permeten apreciar la bellesa de la catedral i les esglésies de la ciutat i una multitud d’animacions permeten descobrir les riques tradicions alsacianes .

Recomano especialment visitar a peu el barri de la Petite france, probar el vi calent i realitzar una volta amb el vaixell-golondrina. Els vaixells turístics de Estrasburg de la firma BATORAMA permeten visitar la ciutat en 70 minuts durant tot l’any, encara que en questa època potser haureu de fer una mica de cua.

La Alsacia està en aquestes dates esquitxada de mercats de nadal en pobles tan bucòlics com Colmar, Eguisheim, Riquewhir, Kaisersberg, Ribeauvillé o Estrasburg. Hi ha un impresionant ambient nadalenc pel carrer on potser passareu molt fred pero res que no pugui arreglar un bon got de vi calent alsacià (vin chaud).