Arxius: desembre, 2013

Sensacions en la muntanya

Publicat: desembre 25th, 2013

No Comments

Feia dos dies que estava fent rutes amb aigua i vent a més de 600km de casa. Pero, la muntanya és així i és ella qui mana,doncs tu t’has de saber adaptar a la muntanya i no ella a tu. Aquell matí estava molt calent junt al foc i comentant la jugada al davant d’aquella gran llar de foc amb la meva amfitriona mentre em convidava a un cafè amb llet i un tros de coc. No m’hi haguès mogut pero tenia en ment una altra ruta per a acabar aquells tres dies lliues de feina i que volia aprofitar fent muntanya. Surto al carrer a uns 0ºC i intento obrir la porta del darrera del cotxe. La nit abans havia nevat i havia fet molt fred, amb la qual cosa s’havia creat una capa de gel i neu que vaig tenir que treure per poder obrir la porta. Allò augurava un gran dia i no m’ho volia perdre! Ho arroplego tot i sense perdre temps m’endinso en la carretera sinuosa que em portarà al port de muntanya des d’on he de començar la ruta. En aquella hora, la carretera era inhòspita amb neu i gel i sense cap traçada de vehicles, era el primer desde la gran nevada. Els arbres del voltant estaven carregats de neu i conforme anava pujant aquell paissatje de roures sense fulles i els pins nevats s’assemblava més a un paisatge siberià. El termòmetre va baixant fins a -5ºC i em planto al port sense pressa flipant tot una mica preocupat per intensa boira en aquesta alçada.

Que faig? Vaig sòl i les condicions de neu ,vent, gel i boira seran intenses. és el primer cop que faig aquesta ruta pero me l’he estudiat bé, conec la direcció essencial a seguir traçant l’aresta de la muntanya, sé que en gran part del recorregut trobaré una valla per a animals, desprès vindrà una aresta de roca on hauré d’anar amb compte amb el gel fins a arribar al coll, una petita baixada per un “plateau” de neu i seguim al sud-Oest perpendiculars a la pendent i amb una mica de sort veurè el cim.
Vaig ben preparat de roba,menjar, aigua, bruixola, gps i mòbil(pero se que no tindré cobertura i en aquelles condicions els dispositius electrònics no son fiables).

Així doncs, supero les petites pors i dubtes i emprenc la pista ara nevada i sense traça. El vent és intens (segons les previsions meteorològiques 25-30km/h) i fa dies que bufa,doncs s’ha anat acumulant neu i gel en els arbres , troncs,etc en forma de bandera. Donat que la ruta és quasi unidireccional i es transita per la corda de la muntanya, sé que el vent hem castigarà el perfil dret en la pujada i l’esquerre en la baixada. Condicions hivernals amb sensació tèrmica de la hòstia degut al vent i les temperatures negatives.

Faig el primer tram tan sòls amb el gorro de llana doncs m’agrada sentir les passes de les botes en la neu obrint traça i els sorolls del bosc. L’avantatge d’anar sòl a la muntanya és que tens molt altes possibilitats de veure animals salvatges, i sé que hi sòn perque he vist alguna petjada. Aquí es tracta de disfutar de les sensacions de muntanya! Sorolls, vistes, olors,sensacions tactils, sensacions coporals i mentals. La sensació de  saber que ets l’únic en aquella muntanya i que el poble més proper és a 30 km.  La satisfacció ens dona que una muntanya que no arriba a 2600metres, en aquestes condicions de neu,gel i boira  pot aportar les mateixes sensacions que un gran 3000 o un 4000.

Més amunt, comença el gel i la roca i decideixo ficar-me els crampons. Tinc ja la banda dreta de la cara tan castigada que deideixo pujar-me la caputxa del plumes i el gore-tex. Sé que a partir d’ara els pendents són forts i el paisatge ja no m’ajudarà a vencer el gran esforç que he de fer obrint traç. En aquells moments on la meteorologia no acompanya i la ruta esdevé dura has de rebuscar el plaer en les sensacions que us deia i si el cap només pensa amb les sensacions de fred i esforç físic,l’hem de distraure com sigue per arribar al nostre objectiu. en el meu cas em funciona la música i aquesta és la banda sonora mental que em va acompanyar en la pujada amb gran pendent i molta acumulació de neu  fins al coll:

Allò era la puta estepa russa!

Un cop al coll el vent deixa de castigar-me la cara i em vé d’esquena , amb la avantatge que m’impulsa en lloc de frenar-me, pero allò durarà poc. El pendent baixa i arribo a un petit plateau ple de neu i on s’acumula una intensa boira, no veig res en 5 metres i ara si agafo el GPS per a no perdre la ruta. Sé que he d’anar perpendicular a la forta pendent pero una desviació en aquelles condicions em podria costar molt cara. Enfilo la gran pala de neu amb l’esforç que suposa obrir traça fins que arribo a l’aresta un altre cop, i ara si, ja sé que no hi ha pèrdua, he d’aguantar el vent un altre cop i seguir l’aresta en mig la boira que em portarà al cim. Finalment, el cim gelat està davant meu com a una aparició!

Trec la càmara i faig alguna foto, pero quan me’n dono compte, el zoom ja no va i la pantalla s’ha glaçat. ADÉUUUU!!! a la Panasonic DMC-FS10 que m’ha acompanyat en tantes ocasions. Ha mort en acte de servei degut a la congelació per ventisca. Així, confirmem que les sensacions tèrmiques no són solament meves, fa un fred de la hòstia,joder!!!

Esmorzo detràs del monolito i emprenc la baixada sense presses. Un error en la baixada (relliscar, torçament de turmell degut a la acumulació de neu, etc) seria un problema seriòs. En aquest cas m’acompanya aquesta banda sonora mental mentre intento resseguir la meva traça en la neu , a cops esborrada ja pel fort vent:

Arribo al port de muntanya on és troba el cotxe tot glaçat amb una capa de neu i gel. Ara vé una de les parts més dures: despullar-se en aquell ambient advers per canviar-me i empendre 7 hores de cotxe fins a casa. Tot forma part del camí i del viatge.


Viatges virtuals

Publicat: desembre 14th, 2013

No Comments

Gràcies a la tecnologia, avui en dia podem viatjar sense moure’ns dels sofà.
Aquí us aconsello deu visites virtuals que no us podeu perdre:

1.- La Sagrada Família de Gaudí. com quedarà la meravella arquitectònica de l’arquitecte català Antoni Gaudídespres de les obres?. Pots explorar l’absis, la cripta, la creu i la tomba de Gaudí. La nau central té una estructura arborescent en la qual els pilars són inclinats i es descomponen en forma de branques i fulles.

2.- Mesquita de córdoba: pots visitar en 360º la catedral, la sala dels Arcs i el Mihrab.

3.- La Gran Muralla a Xina: Vista panoràmica.

4.- El Colisseu a Roma.

5.- Machu Pichu (Perú):

6.- Chichen Itzà (Mèxic).

7.- Everest (Nepal): Panoràmica de 360º des del cim.

8.- Grand Canyon (Colorado- EEUU)

9.- Matterhorn- Alps 360º (cim Italia 4478m)

10.- La Lluna. Expedició Apoll0 17


Into the wild (2007)

Publicat: desembre 14th, 2013

No Comments

Avui em vé de gust recomanar-vos una pel·lícula sobre viatjes. Pero no es tracta sòls d’anar d’un lloc a un altre i recòrrer kilòmetres. La història que us porto avui tracta d’una búsqueda personal per trobar-se a si mateix i viure noves experiències :

Into the wild (Cap a les rutes salvatjes)

Any 2007

Director. sean Penn

Actors: Emile Hirsch, William Hurt, Marcia Gay Harden y Catherine Keener.

Basada en la obra de Jon Krakauer

Duració: 148min.

Categoria: Drama

Sinopsis:

La pel · lícula es basa en el best seller homònim de Jon Krakauer el 1996 . Narra la història de Christopher McCandless , un jove nord-americà que el 1990 , després d’acabar els seus estudis universitaris a Emory University a Atlanta , Geòrgia , va decidir allunyar-se de la societat a causa del conjunt de pràctiques i costums que comportava l’estil de vida en el qual es va criar .

Els problemes familiars que van portar a la ruptura de llaços afectius cap als seus pares i el seu gust per la lectura naturalista i existencialista el van portar a prendre la decisió d’esdevenir un rodamón . Després de travessar Califòrnia , Oregon , Dakota del Sud, entre d’altres llocs, en un viatge que va durar una mica més de dos anys , va sentir l’impuls de viure sol en contacte amb la natura , per la qual cosa s’en va anar a Alaska . Allà , va trobar un vell autobús abandonat , el ” autobús màgic” , que li va servir de refugi . Amb un rifle de caça i llibres sobre plantes silvestres comestibles , va viure durant setmanes . Hi havia refugis i rutes cap a vies transitades a pocs quilòmetres. Però la crescuda d’un riu li impedeix emprendre el retorn i el porta a la decisió de quedar-se a l’autobús vivint i buscar la forma com sobreviure davant el paisatge que a poc a poc es va convertint en hostil …


Mercat de Nadal de Estrasburg.

Publicat: desembre 13th, 2013

No Comments

El mes de desembre a Estrasburg és sobretot un immens mercat de Nadal , que enguany celebrarà ni més ni menys que el seu 444 edició . Sense cap dubte , és el més antic de França . Efectivament, allà per l’any 1570 , sota la influència del protestantisme estrasburgués que lluitava contra les ” extravagants ” tradicions catòliques que es vinculaven al nom dels sants, el ” Christkindelsmärik ” (el ” Mercat del Nen Jesús” ) es substitueix pel mercat de Sant Nicolau. Estrasbourg s’autoanomena la capita del Nadal ( Capitale de Noël).

L’ambient que regna a Estrasburg en aquesta època de l’any és únic . Sobretot a últimes hores de la tarda , a boca de nit, la màgia s’apodera de tot , com si la ciutat , conscient de sobte de la disminució màxima de les forces del sol , compensés l’absència de calor i de llum mitjançant un nou ardor : els aparadors brillen , les decoracions engalanen les façanes , les olors d’espècies i de canyella evoquen els records de la infància i les nadales ressonen dins les esglésies .

El Mercat de Nadal pròpiament dit s’estén per diverses ciutats i places del centre de la ciutat , en particular , plaça Broglie i plaça de la Catedral . Diversos centenars de comerciants proposen al visitant originals regals i objectes tradicionals per decorar la seva arbre de Nadal i el seu pessebre . El visitant també podrà delectar-se amb les diferents especialitats : llaminadures , bretzels, bunyols … i vi calent amb un especiat toc de canyella!.

Allí hem fet cap Lorena, Rosi, Arnauet i jo, per visitar la Miriam que ens ha fet de fantàstica amfitiona i guia turística.

Per a amenitzar les festes nadalenques , es planta un avet gegant a la plaça Kléber i s’organitzen nombrosos concerts que permeten apreciar la bellesa de la catedral i les esglésies de la ciutat i una multitud d’animacions permeten descobrir les riques tradicions alsacianes .

Recomano especialment visitar a peu el barri de la Petite france, probar el vi calent i realitzar una volta amb el vaixell-golondrina. Els vaixells turístics de Estrasburg de la firma BATORAMA permeten visitar la ciutat en 70 minuts durant tot l’any, encara que en questa època potser haureu de fer una mica de cua.

La Alsacia està en aquestes dates esquitxada de mercats de nadal en pobles tan bucòlics com Colmar, Eguisheim, Riquewhir, Kaisersberg, Ribeauvillé o Estrasburg. Hi ha un impresionant ambient nadalenc pel carrer on potser passareu molt fred pero res que no pugui arreglar un bon got de vi calent alsacià (vin chaud).