NEWS

Archivos: Febrero, 2013

Os animais a co·laborar con el Re6team y Intermón Oxfam?.

Publicado: 14 de febrero, 2013

Sin comentarios

Buenos dias amigos!!!

Como ya sabeis: el 20 y 21 abril de 2013 participaremos en uno de los mayores desafios deportivos y solidarios del mundo: la Intermón Oxfam Trailwalker.

¿El objectivo? ¡Combatir la pobreza y la injustícia en el mundo!

Podeis col·aborar con el RE6TEAM haciendo un pequeño donativo para la ONG enviando un SMS escribiendo: TW + espacio en blanco + 103 al número 28018.

Cada SMS són 1,2€ de donativo, el importe íntegro de mensaje va directamente para Intermón Oxfam.

También podeis visitar nuestra página de equipo y animaros a col · aborar!

http://trailwalker.intermonoxfam.org/es/equipos/ficha/re6team

Os informamos además que ya hemos conseguido el 61% de nuestro objetivo y cada vez estamos más cerca gracias a los donativos particulares y de empresas como https://www.aladinia.com/

Grácias por ayudarnos a alcanzar nuestro objectivo ;)

Síguenos en facebook.

Guardar


I per desprès? Un Cacuccinoooo!

Publicado: 14 de febrero, 2013

Sin comentarios

Ahir vam sortir part del Re6team a entrenar per a la Intermón Oxfam trailwalker. Donat que treballem, ens les hem d’ingeniar per buscar temps desprès de la feina i vàrem quedar a les 20.30h. Vàrem realitzar una nocturneta que al final s’ens en va anar de les mans, ja que vam acabar fent uns 18.5km quan teniem pensat fer-ne uns 12km per estirar les cames.

Pues bien, un cop superat el tram d’ascensió desde la Costa del Cèlio fins la Cova d’en Rubí i per la sendera fins al Mas de lledó ens vam percatar que s’ens faria molt tard. Llavors vàrem decidir empendre el descens corrent i a les primeres passes vaig sentir unsflatosque no eren normals. Vaig aguantar un parell de kilòmetres pero la cosa anava a pitjor i de repent vaig adonar-me’n: És un Cacuccinoooorr! Joder,lo de cagar pel monte és tota una experiència i no ho he fet poques vegades! Ara mai tan apurat com esta ocasió jeje.

Com us comentava és una experiència religiosa de la qual us podria contar molts  detalls interessantstranquils! Ometré els treballs per evitar ferir sensibilitats, pero donarien per a fer un llibre. De fet, hi ha algú que ja l’ha fet:

Como cagar en el Monte?

Autora: Kathleen Meyer

Editorial: Desnivel:

Sinopsis: L’autora s’atreveix a dir les coses pel seu nom per explicar d’una manera clara, divertida i directa: perquè és tan important cavar el forat i on fer-ho; què fer quan no podem cavar el forat; vàters portàtils i sistemes de desinfecció d’aigua ; com evitar la diarrea, consells per a la dona, tècniques i artefactes per facilitar tot lo que implica.

I alguns us preguntareu: de que cony parla este tio?

En algunes de les meves expedicions he pres conciencia de que no es pot plantar un pi en qualsevol lloc. Per exemple, a certa alçada en alta muntanya ja no existeixen bacteries capaçes de biodegradar les defecacions i això sumat al fred i el gel, tenim un fòssil vivent durant anys i anys. A l’antàrtida per exemple, està prohibit defecar explícitament i has de portar els residus de tornada en una bossa. Arribats a aquest punt, alguns direu: Vaya guarrada! Doncss no, la guarrada es dejar ese legado tu futuras generaciones en paissatjes como aquellos.

Deixant de banda el cas de l’alta muntanya i les zones polars, en el nostre hàbitat natural, la merda humana, en les millors condicions trigarà més d’un any a desaparèixer, una mica més el paper i no parlem de tovalloletes, compreses, tampons o bolquers. L’efecte visual i aromàtic evidentment resulta molt desagradable, però les conseqüències sanitàries i ambientals són les especialment preocupants.

El llibre ens explica que la giardiasi és una malaltia relativament nova que es pot contreure en beure aigua infectada per dipòsits fecals. Els seus símptomes-diarrees, vòmits, dolors abdominals … – es pateixen de 7 a 20 dies i, encara que no és mortal en adults sans, pot fins i tot tornar-se una malaltia crònica. Els que la pateixen (de vegades sense símptomes) són transmissors. Quan la femta arriba a l’aigua, comença el perill de propagació i infecció. El protozou pot sobreviure en l’aigua durant mesos, sobretot en aigües fredes, i la seva proliferació dependrà de l’estació de l’any i de la regió.

El impronunciable Criptosporidio és un altre protozou amb efectes semblants a la giàrdia, que es transmet de la mateixa manera-fecal-oral-i també sobreviu en l’aigua (fins i tot al clor).

No parlarem ara de la necessitat de purificar l’aigua que bevem ni de com fer-ho, però sí de com evitar en la mesura possible l’expansió d’aquestes maleïdes bestioles, causants no només de malalties en humans i animals, sinó també responsables de greus alteracions en els ecosistemes.

Per què cal enterrar la merda?

Bàsicament perquè s’accelera la descomposició dels excrements i s’evita la contaminació d’aqüífers. Quan fem un forat i enterrem les nostres defecacions, evitem que els organismes causants de malalties es propaguin (por ejemplo,, en trepitjar el pastís involuntàriament, o al arrebossar algun animal-hi ha gossets amb aquesta sana costum-,o mitjançant els insectes) , i que acabi en aigües torrencials i d’allí en rius, llacs, embassamentsNo cal fer un pou de petroli, el més eficaç per a la seva degradació serà enterrar a 20 cm del terra. Si remous amb un pal el regalet i ho barreges amb terra acelerarás el procés de descomposició. Anomenada tècnica Aralé….

També és molt important no defecar en llits secs, ni en zones inundables ni prop de cursos d’aigua (almenys a 60 m), i millor cavar en terrenys secs. Com us comentava abans, en climes amb temperatures sota zero permanentment, a causa de la inexistència d’activitat bacteriana, directament la recomanació és emportar-se la merda d’allà.

Per descomptat, el paper higiènic (i les tovalloletes, compreses …) cal emportarte’ls per tirar-ho a les escombraries. No ho enterris ni tampoc ho cremis, s’han produït incendis per fer això, un exemple: el foc que va arrasar 13.000 hectàrees a les torres del Paine va ser provocat per un excursionista que va cremar el seu paper. Emporta-te’l amb tu en una bossa i llença’l quan trobis un contenidor.

L’orina, llevat problemes d’olor, no sembla que causi tants problemes com la femta. Encara que, si tots triem el mateix lloc per orinar, podríem provocar alteracions químiques en el terreny.

Afegeix unes quantes bosses amb tancament estanc en la teva motxilla (van molt bé les que venen per congelar aliments), per guardar el paper i altres residus.

http://www.libreriadesnivel.com/libros/como-cagar-en-el-monte/9788489969292/

En fin, en aquells moments d’inspiraciósáca lo que llevas dentro”, en els moments d’apretons inesperats,quan vulgueu plantar un pi o quan voleu enviar un fax, penseu en que podeu aplicar tècniques per evitar contaminar i poder deixar el paissatje tal i com l’heu trobat.


Xocolatada solidaridad Re6team

Publicado: 07 de febrero, 2013

Sin comentarios

Durante toda la mañana de este sábado 9/02/2013 y con la colaboración·ración de CREO, Platigot y el Mercado Central de Tortosa, el RE6TEAM estaremos en el stand de Platigot repartiendo chocolate caliente para recaudar fondos destinados al trabajo de Intermón Oxfam en más de 40 países de África, Ásia y América Latina, i en Motiu del Trailwalker IO 2013.

Aprovechando la celebración del carnaval en el Mercado central del ayuntamiento y que habrá muy buen ambiente, hemos organizado esta actividad donde os divertiréis, degustaréis un exquisito chocolate caliente y seréis solidarios.

Animaros a visitarnos.

Muchas gracias por su apoyo!

+ información en el facebook: xocolatada Re6team


100 Rutes al Wikiloc

Publicado: 04 de febrero, 2013

Sin comentarios

Desde que empecé a iniciarme en el mundo del GPS he descubierto esta página Wikiloc donde se pueden compartir tracks, rutas, fotos,etc… Igualmente que en www.copetderatera.com se trata de una web donde la finalidad es COMPARTIR.

Es realmente una herramienta muy útil para planificar nuevas rutas que quizá alguien antes que tú ya ha realizado o por compartir tus. Lo más importante también es que se trata de una herramienta libre y gratuita que aunque trabaja sobre Google Earth nos da una buena información orientativa.

Se trata de una herramienta donde los viajeros podemos conseguir información y opiniones de otros viajeros de primera mano y sin intermediarios.

Un punto a mejorar es que el buscador no es muy cuidadoso y que realmente falla a la hora de buscar rápidamente resultados adecuados a tu búsqueda pero con paciencia mediante el mapa se encuentran las rutas de cada zona. Hay miles de rutas.

Usualmente no uso el GPS en mis actividades pues me gusta ir un poco a la aventura o suelo hacer rutas que ya me conozco, además de reducir peso,pero poco a poco me estoy interesante y compartiendo algunas rutas.

Actualmente puede ver un centenar de rutas para todos los gustos y varios niveles de dificultad en actividades como el trekking, alpinismo,kayak,btt,etc. També trobareu rutes en diversos països i inclùs diversos continents.

En este enlace podéis ver mis rutas: