Hosting por dinahosting.
Arxius: novembre, 2012
Más vale tarde que nunca
En els propers dies aniré afegint noves fotos de l’expedició a l’Aconcagua 2011.
Lo prometido és deuda. Ver + fotos Aconcagua.
Sabies que vivim enganyats?
Un mapamundi (del llatí mappa mundi, «mapa del món») és una representació cartogràfica (mapa) de tota la superfície de la Terra. El material sobre el qual es representa sol ser paper o pell. Depenent de la seva forma, un mapamundi pot ser un globus terraqui, que reprodueix a escala la forma pràcticament esfèrica del geoide, o un planisferi terrestre, que reprodueix a escala el resultat teòric d’algun tipus de projecció geogràfica de l’esfera terrestre en un pla.
Sabies que vivim enganyats? Doncs si. Desde l’escola ens vàren ensenyar que el món era així:
És el mapa denominat Mercator-projection i és el que sempre s’ha utilitzat en les escoles, llibres, atles,etc…
Aquest mapa omet la part inferior (antàrtida) de manera que l’equador passa per 2/3 del mapa, no pel mig.
De moment la justificació per a tal engany és que no es pot representar una esfera en un pla mantenint les proporcions, o almenys això ens havien dit.
És casualitat que el mapa exageri la mida dels països del nord i redueixi als del sud?
Els mapes amb aquesta projecció es van utilitzar en l’època colonial amb gran èxit. Europa era la potència dominant de l’època, i per als que viatjaven cap al nou món per les zones equatorials, no tenia gran importància la deformació que posseïen. Així doncs, va ser creat per disminuir la importància del “Nou Món” i fer més gran la importància d’Europa, que es convertiria en el gran colonitzador d’Amèrica, Àfrica i Àsia. En veure Europa gran i poderosa, ubicada al centre de la Terra, era factible pensar que gaudia d’aquest privilegi per algun mandat diví, fins al segle XVII la Terra era el centre de l’Univers. Cinc segles després insistir en mostrar el món amb aquesta desproporció és inútil.
Quin és la mida d’Àfrica comparat amb Amèrica del Nord?
Àfrica: 30.221.532 km ²
Amèrica del Nord: 24.315.410 km ²
Es pot veure que clarament és més gran Àfrica, però en els mapes no es representa així.
De la mateixa manera, Europa és, al mapa, més extensa que Amèrica llatina, encara que en realitat Amèrica llatina duplica la superfície d’Europa. L’Índia sembla més petita que Escandinàvia, encara que és tres vegades més gran.
El cartògraf alemany Arno Peters va presentar el 1974 el seu mapa, el qual en comptes del creat pel seu col · lega belga Gerardus Mercator el 1570 (que s’utilitza fins al dia d’avui), mostra un món projectat pels quilòmetres quadrats reals de cada territori i no pel seu poder polític o econòmic. El resultat és sorprenent.
La projecció de Peters reflexa correctament les àrees dels països, per la qual cosa és una projecció equiareal. Els meridians apareixen com a línies verticals paral · leles i els paral · lels com a línies horitzontals paral · leles que van escurçant la distància entre elles cap als pols. Les formes de les àrees tropicals i subtropicals apareixen més estretes i allargades i les àrees d’altes latituds apareixen més eixamplades i més aplatades que en altres projeccions més habituals.
Hi ha altres projeccions del globus terrestre que són encara més reals com per exemple la projecció transversa de Mercator amb bandes meridianes de 20 graus:
En el següent mapa, veiem el model Hobo-Dyer, que exposa els països amb una proporció ajustada segons la superfície real:
La visió del món que té cada un de nosaltres és determinant per a la projecció de les nostres experiències, opinions i pensaments. Amb un mapa irreal, dificilment podrem entendre correctament el mòn i trobar el nostre espai en ell.
P.N. Cadí Moixeró
El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai protegit que ocupa 41.060 ha i comprèn 17 municipis (Alàs i Cerc, Alp, Bagà, Bellver de Cerdanya, Castellar de n’Hug, Cava, Das, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, Josa i Tuixén, la Vansa i Fórnols, Montellà i Martinet, Riu de Cerdanya, Saldes, Urús i Vallcebre) de tres comarques diferents (el Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell).
Situat al Pre-Pirineu, és considerat un parc de muntanya per la seva orografia que oscil·la entre els 800 m en el fons de les valls fins als 2.648m al punt culminant.
Les muntanyes que el formen són la serra del Cadí, la serra del Moixeró, el massís del Pedraforca i part de la Tosa i el Puigllançada. També és en aquesta zona on conflueixen dos grans corrents d’aigua com són el Llobregat i el Segre.
Les dues grans serralades del Cadí i el Moixeró, unides pel coll de Tancalaporta, formen una impressionant barrera muntanyosa al punt d’unió entre el Prepirineu i el Pirineu.
És en aquesta zona on el Parc Natural del Cadí-Moixeró acull, a més d’una gran biodiversitat, llocs d’una bellesa i un atractiu especials.
El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Aquesta muntanya té una forma molt característica pels seus dos grans cims separades per un gran coll, i la vista més emblemàtica és la seva vessant oriental. El cim nord està composta per dos pics: el Pollegó Superior (2.506 m) amb el Calderer (2.505 m). El cim sud la conforma el Pollegó Inferior (2.445 m). Les poblacions més properes són Gósol i Saldes.
Aquí us deixo un parell de rutes:
Ascenció al Pedraforca pel Coll de Verdet i la enforcadura:
Ascenció al Costa Cabirolera:
En les dues hi ha moltes probabilitats de veure isards, cabirols i voltors entre altres espècies animals.
+ rutes en el meu wikiloc
Lo món s`acaba i no hem vist ni la meitat.
La web Tripadvisor, autoanomenada la web de viatges més gran del mòn, permet crear un mapa de llocs on hem estat en els nostres viatjes.
Aquest és el meu:
A més permet puntuar els llocs i opinar sobre ells. També disposa de foros de discussió d’on extreure informació per organitzar el nostre viatge, ademés de motors de búsqueda i reserva de hotels, vols,etc…
L’omnipotent GOOGLE també disposa de la seva aplicació anomenada google maps, bastant més acurada i poderosa pero una mica més enrevesada.
Veure copetderatera en un mapa més gran
Aquesta última permet al lector del blog ingresar en el mapa i explorar amb detall, cosa que el tripadvisor sòls permet desde la seva web o un cop s’ha compartit el mapa en el facebook.
Com a marcadors de llocs els dos estan prou bé pero si es decideix pel detall dels mapes , googlemaps no té rival. En quan a busqueda d’informació interessant sobre els llocs per a planificar un viatge, el tripadvisor és una eina molt interessant. sobretot per a gent com nosaltres que som la nostra propia agencia de viatges.
LO MÓN S’ACABA I NO HEM VIST NI LA MEITAT.
Documental: Tocant el buit
Interessant documental sobre la història d’un rescat extrem en alta muntanya.
Se m’han posat els pèls de punta!.
Direcció: Kevin MacDonald.
País: Regne Unit.
Any: 2003.
Durada: 106 min.
Gènere: Documental.
Corria l’any 1985 quan Joe Simpson (Bren-donen Mackey) i Simon Yates (Nicholas Aaron) es van llançar a l’assalt de la cara occidental del Siula Gran en els Andes peruans. Estaven en plena forma, eren joves i bons escaladors. La cara occidental, a més de remota, era traïdora i ningú l’havia escalat abans. Al cap de tres dies d’ascens sense sobresalts, Simpson va patir una caiguda curta en la qual es va trencar diversos ossos de la cama. Conscients que no podrien rescatar, van decidir baixar junts. Per aconseguir-ho, Iots havia de baixar a Simpson de cent metres en cent metres. Un procés lent i perillós per a tots dos. Sense adonar-se’n, Yates va fer passar a Simpson per sobre de la vora d’una esquerda. El pendent pronunciada es va convertir en paret vertical i ja no tenia on agafar-se. Convençut que els dos anaven a caure al buit, Yates va decidir tallar la corda. Però Simpson va sobreviure a la caiguda i va aconseguir arrossegar-se fins al campament base. A “Tocant el buit”, Yates i Simpson tornen al Siula Gran per primera vegada per explicar la seva història.