Arxius: juny, 2012

Algo de bibliografia

Publicat: juny 14th, 2012

No Comments

Per a Somiar:

Títol: Atrapados en el hielo: la llegendaria expedició a l’Antàrtida de shackelton.

Autora: Caroline Alexander

Sinopsis: Amb les impactants fotografies de Frank Hurley. El 1914 el famós explorador Ernest Shackleton i una tripulació de 27 homes van partir cap a l’Atlàntic sud amb la intenció de realitzar el primer viatge a peu per l’Antàrtida. Després d’obrir-se camí per un mar gelat, i quan només quedaven 60 quilòmetres per arribar al seu destí, l’Endurance va quedar atrapat en els gels i la tripulació abandonada a la seva sort. La terrible experiència va durar més de vint mesos abans del rescat final i va ser un miracle que sobrevisquessin. El text i les sorprenents fotografies de Frank Hurley, recreen la impressionant bellesa de l’oceà Austral, la terrible destrucció de l’Endurance i l’heroica lluita diària de la tripulació per sobreviure.

Per a conscienciar-se:

Títol: Mal de Altura (Into thin air)

Autor: John Krakauer

Sinopsis:

Mal d’altura s’ha convertit en una lectura obligada per a tot amant de la literatura de muntanya, d’aventura o de viatges. Un best seller internacional tant per la qualitat de la història com per l’encert amb què el seu autor, Jon Krakauer, ens narra els fets.
Què més es pot dir d’una tragèdia que va commocionar el món de la muntanya? potser només que val la pena amarar-se de la intensitat de les paraules i l’estil gràfic de l’autor que aconsegueixen atrapar el lector i ens porten en aquest viatge literari fins el cor mateix de l’inevitable.
Mal d’altura es llegeix com una bona novel · la, però no és ficció. Jon Krakauer va partir cap a l’Himàlaia el 1996 per escriure un reportatge sobre la creixent explotació comercial de l’Everest. La seva intenció era analitzar els motius de que tanta gent estigui disposada a sotmetre a riscos abans reservats a alpinistes professionals. Després de coronar el cim més alt de la Terra, Krakauer va començar el perillós descens, però no tots ho van aconseguir; hi va haver morts, hi va haver ferits i molta controvèrsia. Aquesta obra va suscitar tanta polèmica que Krakauer es va veure obligat a escriure un post scriptum de rèplica, inclòs en aquesta edició.
El temps s’atura mentre Krakauer perfila i relata commovedorament els fets.

Per a motivar-se:

Títol: Correr o morir

Autor: Kilian Jornet

Sinopsis:

“Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en l’intent. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor.”
Un fora de sèrie. Kilian Jornet és l’actual campió mundial de skyrunning, una de les proves físiques més dures del planeta. Ha pujat i baixat el Kilimanjaro més ràpidament que qualsevol altra persona a tot el món. Ha fulminat tots els rècords mundials en cada repte que s’ha proposat: la Ultra-Trail del Mont-Blanc, la Transpirenaica, la volta al llac Tahoe …
Córrer o morir és el diari d’un guanyador, una filosofia de vida, una lliçó exemplar per a tots nosaltres.

Per a descobrir:


Títol: Grimpant pel massís del port.

Autor: Joan J. Tirón Ferré.

Sinopsis:

El Port és un massís muntanyós format per un dels darrers estreps del Sistema Ibèric, i que es caracteritza per oferir una orografia complexa, amb un engraellat de serres, barrancs, moles, llomes i canals que fan d’aquest espai un dels més feréstecs dels Països Catalans. Aquesta guia és una barreja d’itineraris, on no podrem parlar únicament d’excursions o escalades, ni de grimpar o rapelar, sinó que en la major part de les rutes haurem d’utilitzar diferents tècniques en funció de l’orografia del terreny. No cal dir que la major part dels recorreguts que es descriuen en la guia els haurem d’afrontar amb la corda a la motxilla, o si més no un cordino d’assegurament. La distribució dels itineraris s’ha fet seguint una escala de dificultat, ordenats de menor a major complicació. Cada itinerari consta d’un comentari identificatiu, de l’explicació del recorregut, accessos, aproximació i fitxa tècnica, acompanyats, a més, quan és necessari, d’un plànol, croquis, fotografies o detalls del recorregut. A la fitxa tècnica s’indiquen els horaris, desnivells, dificultat, material i altres observacions.

Per a disfrutar:

Títol: El massís del Port. El Plaer de l’aventura.

Autor: Vicent Pellicer

Sinopsis:

“Pel Port, els enamorats i les enamorades de les sentors d’aquest massís, gegantí i encisador, estem acostumats a trescar, quasi sempre, per senderes conegudes i viaranys molt freqüentats; no obstant això, solament quan ens decidim descapar-nos-en, a defugir dels senderols traçats en els mapes, i a seguir el vol de l’àguila daurada i dels voltors, pels crestalls de les serralades i pels cims que saboquen a les valls, només llavors, comencem a conèixer la cara oculta d’aquesta lluna que ens afarta de formosor: el massís del Port!” diu l’autor.


Travessa Fredes-Paüls 2012

Publicat: juny 10th, 2012

No Comments

La Travessia nocturna Fredes-Paüls ha estat una vegada més un èxit de participació i d’organització per part de la UEC de Tortosa.
Aquesta és la travessa clàssica del Port, que seguint la GR-7, normalment s’efectua en dues jornades, pero realitzada en aquest cas en una sola tirada i al llum de la lluna.


Dades tècniques:
Data de celebració: 9 i 10 de juny de 2012
Hora de sortida: 18:00 h
Lloc de sortida: Plaça del carrer Major de Fredes
Lloc d’arribada: Zona esportiva de Paüls
Tancament del control de Caro: A les 1:00 h del diumenge.
Tancament del control d’arribada: Quant arribe l’últim dels participants.
Distància: 46 Km + -
Desnivell: 1500 m+ i 2200 -

La meteorologia ens ha respectat i ha estat perfecte, a pesar d’algunes previsions de que podia arribar a ploure.
Com a curiositat diré que: tot i que hi ha anys en que solia coincidir amb la lluna plena aquesta vegada no ha estat així.
L’únic “pero” que podria remarcar és que el seu propi èxit de participació és un handicap per als que com jo no ens agrada correr i ens agrada fer-la caminant al nostre ritme aprofitant el caràcter no competitiu de la prova. En la sortida de 700 persones al mateix temps desde Fredes és molt difícil seguir un bon ritme caminant fins als primers 5 o 6 km tenint que adelantar en senders on molts cops es pot arribar a molestar als companys. En definitiva, que apretes a correr des del primer moment o et trobaras segur en varios taps fins que la cosa es vaigue estirant. Tot i això, tot perfecte i és una autèntica festa de l’esport.

En aquesta ocasió he tingut la sort de compartir el camí amb Miriam, Ferran, Josep, Kazu i Xavi als quals els agraeïxo haver-me fet, si era possible encara, més amena la travessa.

+ rutes al meu wikiloc